Taula de continguts
145 les relacions: Aldebaran, Alfa del Centaure, Alnitak, Angelo Secchi, Annie Jump Cannon, Antares (estrella), Antonia Maury, Arcturus, Associació estel·lar, Associació estel·lar OB1 d'Orió, Astrògraf, Astrophysical Journal, Atmosfera terrestre, Èpsilon de l'Indi, Bari (element), Beta Scuti, Betelgeuse, Binocle, Braç d'Orió, Branca asimptòtica de les gegants, Calci, Canopus, Capella (estrella), Carboni, Cúmul obert, Cinemàtica estel·lar, Cos negre, Crom, Delta Scuti, Deneb, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Disc protoplanetari, Edward Charles Pickering, Espectroscòpia astronòmica, Estel, Estel de Barnard, Estel hipergegant, Estel nan, Estel peculiar, Estrella binària, Estrella de carboni, Estrella de Van Maanen, Estrella de Wolf-Rayet, Estrella gegant, Estrella múltiple, Estrella subgegant, Estrella subnana, Estrella supergegant, Estrella variable, Estronci, ... Ampliar l'índex (95 més) »
- Astronomia estel·lar
- Estrelles per classe lluminosa
- Estrelles per tipus espectral
Aldebaran
Comparació de les mides d'Aldebaran i el Sol Aldebaran (Alfa del Taure / α Tauri), anomenada popularment la Cabra, la Mosca, o l'Ull de Bou, és l'estrella més brillant de la constel·lació del Taure i una de les estrelles més brillants en el cel nocturn.
Veure Tipus espectral і Aldebaran
Alfa del Centaure
Alfa del Centaure (α Centauri) és l'estel més brillant de la constel·lació del Centaure i el tercer estel més brillant del cel nocturn.
Veure Tipus espectral і Alfa del Centaure
Alnitak
Constel·lació d'Orió Alnitak (Zeta d'Orió / ζ Orionis / 50 Orionis) és un sistema estel·lar situat a la constel·lació d'Orió.
Veure Tipus espectral і Alnitak
Angelo Secchi
, va ser un jesuïta, astrònom italià, reconegut tant pels seus descobriments sobre la dinàmica de la cromosfera solar, com pels seus treballs pioners en espectrometria estel·lar, a partir dels quals va establir una classificació coneguda com a Classes de Secchi, base de les diferents classificacions estel·lars que es van desenvolupar posteriorment.
Veure Tipus espectral і Angelo Secchi
Annie Jump Cannon
fou una astrònoma estatunidenca el treball de catalogació de la qual, amb la classificació espectral de Harvard, fou fonamental per a l'actual classificació estel·lar.
Veure Tipus espectral і Annie Jump Cannon
Antares (estrella)
Antares (α Scorpii) és el quinzè estel més brillant del cel nocturn i l'objecte més brillant de la constel·lació de l'Escorpió; juntament amb Aldebaran, Spica i Regulus és un dels quatre estels més brillants situats a prop de l'eclíptica.
Veure Tipus espectral і Antares (estrella)
Antonia Maury
Antonia Caetana Maury de Paiva Pereira (21 de març de 1866 – 8 de gener de 1952) va ser una astrònoma nord-americana que va treballar en sistemes de classificació d'estels.
Veure Tipus espectral і Antonia Maury
Arcturus
Arcturus (Alfa del Bover / α Boötis) és el quart estel més brillant del cel nocturn, amb una magnitud visual de -0,04, després de Sírius (α Canis Majoris), Canopus (α Carinae) i Alpha Centauri (α Centauri).
Veure Tipus espectral і Arcturus
Associació estel·lar
El cúmul del Trapezi a la Nebulosa d'Orió, és una associació estel·lar OB. Una associació estel·lar és un cúmul estel·lar caracteritzat per una unió gravitacional molt feble, menys intensa que la que manté units els cúmuls oberts i els cúmuls globulars.
Veure Tipus espectral і Associació estel·lar
Associació estel·lar OB1 d'Orió
Associació estel·lar OB1 d'Orió És un grup compost d'estrelles joves (de diversos milions d'anys) que amb un origen comú ja s'han començat a deslligar gravitacionalment encara que estan situats en una regió definida del disc galàctic a una distància mitjana de 1.500 anys-llum en direcció a la constel·lació d'Orió.
Veure Tipus espectral і Associació estel·lar OB1 d'Orió
Astrògraf
''L'Astrògraf doble Bruce'' de l'observatori Heidelberg-Königstuhl, f.
Veure Tipus espectral і Astrògraf
Astrophysical Journal
The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.
Veure Tipus espectral і Astrophysical Journal
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Veure Tipus espectral і Atmosfera terrestre
Èpsilon de l'Indi
Èpsilon de l'Indi (ε Indi) és una estrella situada a la petita constel·lació de l'Indi, a prop del Petit Núvol de Magalhães.
Veure Tipus espectral і Èpsilon de l'Indi
Bari (element)
El bari és l'element químic de símbol Ba i nombre atòmic 56.
Veure Tipus espectral і Bari (element)
Beta Scuti
Beta Scuti (β Sct / HD 173764 / HR 7063) és una estrella a la constel·lació de l'Escut, Scutum, originalment Scutum Sobiescii, l'escut de Sobieski.
Veure Tipus espectral і Beta Scuti
Betelgeuse
Betelgeuse Betelgeuse (Alfa d'Orió / α Orionis) és una gran estel roig a la constel·lació d'Orió, la segona més brillant.
Veure Tipus espectral і Betelgeuse
Binocle
Uns enormes '''binocles''' usats a l'Armada El binocle (mot usat generalment en plural, binocles) és un instrument òptic usat per a ampliar la imatge dels objectes distants que hom observa, igual que el monocle i el telescopi, però, a diferència d'aquests, provoca l'efecte d'estereoscòpia en la imatge, i per això és més còmode com a mitjà d'apreciar la distància entre objectes distants, així com per a jutjar i seguir objectes en moviment.
Veure Tipus espectral і Binocle
Braç d'Orió
'''Estructura de la Via Làctia''': en el diagrama, el Braç d'Orió està identificat com a braç local. El punt groc és la posició del sistema solar El Braç d'Orió és un braç menor de la nostra galàxia, la Via Làctia, on està situat el sistema solar i la Terra.
Veure Tipus espectral і Braç d'Orió
Branca asimptòtica de les gegants
Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de la branca asimptòtica de les gegants apareix marcada com a BAG per al cas d'una estrella de 2 masses solars. La branca asimptòtica de les gegants (BAG, en anglès ''asymptotic giant branch'') és un període de l'evolució estel·lar que experimenten totes les estrelles de massa intermèdia (entre 0,5 i 9-10 masses solars) al final de les seves vides.
Veure Tipus espectral і Branca asimptòtica de les gegants
Calci
El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.
Veure Tipus espectral і Calci
Canopus
Canopus (Alfa de la Quilla / α Carinae) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Quilla (Carina), a l'hemisferi sud.
Veure Tipus espectral і Canopus
Capella (estrella)
Capella (Alfa del Cotxer / α Aurigae) és l'estrella més brillant de la constel·lació del Cotxer i la sisena més brillant del cel nocturn.
Veure Tipus espectral і Capella (estrella)
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Tipus espectral і Carboni
Cúmul obert
M11, el cúmul de l'ànec salvatge. Es pot veure com presenta una estructura poc densa i està format per estels jóvens i brillants. Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d'estels que pot contenir alguns milers d'objectes formats gairebé simultàniament a partir d'un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.
Veure Tipus espectral і Cúmul obert
Cinemàtica estel·lar
La cinemàtica estel·lar és l'estudi del moviment dels estels sense tenir en compte com l'han adquirit.
Veure Tipus espectral і Cinemàtica estel·lar
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Veure Tipus espectral і Cos negre
Crom
El crom és un element químic de nombre atòmic 24 que es troba en el grup 6 de la taula periòdica dels elements.
Veure Tipus espectral і Crom
Delta Scuti
Delta Scuti (δ Sct / 2 Scuti / HD 172748 / HR 7020) és un sistema estel·lar en la constel·lació d'Scutum. Encara que és sols el quart estel més brillant de la seva constel·lació, probablement és el més conegut car és el prototip d'un grup de variables que porten el seu nom, variables Delta Scuti.
Veure Tipus espectral і Delta Scuti
Deneb
Deneb (Alfa del Cigne / α Cygni) és l'estel més brillant de la constel·lació del Cigne.
Veure Tipus espectral і Deneb
Diagrama de Hertzsprung-Russell
Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.
Veure Tipus espectral і Diagrama de Hertzsprung-Russell
Disc protoplanetari
Imatge artística d'un disc protoplanetari Un disc circumestel·lar és un disc de material al voltant d'una estrella jove, generalment del tipus T Tauri.
Veure Tipus espectral і Disc protoplanetari
Edward Charles Pickering
Edward Charles Pickering (1846-1919) fou un astrònom estatunidenc, quart director de l'Observatori de Harvard (Harvard College Observatory).
Veure Tipus espectral і Edward Charles Pickering
Espectroscòpia astronòmica
L'espectroscòpia astronòmica és la tècnica d'espectroscòpia emprada en astronomia.
Veure Tipus espectral і Espectroscòpia astronòmica
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Tipus espectral і Estel
Estel de Barnard
L'estel de Barnard és un estel de la constel·lació del Serpentari que té el moviment propi més gran de qualsevol estrella respecte al Sol (10,3" per any).
Veure Tipus espectral і Estel de Barnard
Estel hipergegant
Un estel hipergegant és un estel excepcionalment gran, massiu i lluminós, que posseeix un índex de pèrdua de massa molt elevat.
Veure Tipus espectral і Estel hipergegant
Estel nan
El terme estel nan o estrella nana es refereix a diferents classes d'estels.
Veure Tipus espectral і Estel nan
Estel peculiar
Un estel peculiar o estrella peculiar (estels CP de l'anglès Chemically peculiar) és un tipus d'estel que posseeix una abundància de metalls anòmala, almenys en les seves capes superficials.
Veure Tipus espectral і Estel peculiar
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Veure Tipus espectral і Estrella binària
Estrella de carboni
Una estrella de carboni és una estrella gegant del darrer tipus semblant a les estrelles gegants vermelles (o ocasionalment nanes vermelles), que tenen una atmosfera que conté més carboni que oxigen; els dos elements es combinen a les parts més altes de l'atmosfera de l'estrella formant monòxid de carboni, la qual cosa consumeix tot l'oxigen de l'atmosfera, alliberant àtoms de carboni que formen altres compostos, que donen a l'estrella una atmosfera sutjosa, i, pels humans, una xocant aparença rogenca.
Veure Tipus espectral і Estrella de carboni
Estrella de Van Maanen
L'Estel de Van Maanen (VMa 2 / GJ 35 / WD 0046+051) és un nan blanc en la constel·lació dels Peixos, situat a l'oest de δ Piscium i a l'est d'ω Piscium. (SIMBAD) De magnitud aparent +12,4, és massa tènue per ser visible a ull nu, però pot ser observat amb un telescopi de 150-200 mm d'obertura o amb telescopis més petits equipats amb una càmera CCD.
Veure Tipus espectral і Estrella de Van Maanen
Estrella de Wolf-Rayet
Estrella de Wolf-Rayet WR124 (imatge del telescopi espacial Hubble) Les estrelles de Wolf-Rayet (abreujades sovint com a WR) són estrelles massives, calentes i en una fase d'evolució gairebé al final del seu cicle.
Veure Tipus espectral і Estrella de Wolf-Rayet
Estrella gegant
Un estel gegant és un estel que ha augmentat de mida al final de la seva vida, un cop ha consumit tot l'hidrogen del seu nucli transformant-lo en heli.
Veure Tipus espectral і Estrella gegant
Estrella múltiple
Una imatge artística de l'òrbita de HD 188753, un sistema estel·lar triple Una estrella múltiple és un sistema estel·lar que té tres o més estrelles que pareixen estar, vistes des de la Terra, molt a prop una de l'altra.
Veure Tipus espectral і Estrella múltiple
Estrella subgegant
Una estrella subgegant és una classe d'estrelles que són més brillants que el que és normal en el cas de les estrelles nanes de la seqüència principal de la mateixa classe espectral, però no tan brillants com les estrelles gegants.
Veure Tipus espectral і Estrella subgegant
Estrella subnana
Diagrama de Hertzsprung-Russell: abscisses: Tipus espectral Ordenades: Magnitud absoluta 0, Ia, Ib Supergegants. II Gegants lluminoses. III Gegants. IV subgegant. V Seqüència principal. '''VI subnana'''. VII Nanes blanques. Una estrella subnana o estel subnan és una estrella amb lluminositat classe VI en la classificació espectral de Yerkes.
Veure Tipus espectral і Estrella subnana
Estrella supergegant
En astronomia, una estrella supergegant és un tipus d'estrella molt voluminosa, devers 10 a 50 masses solars.
Veure Tipus espectral і Estrella supergegant
Estrella variable
Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.
Veure Tipus espectral і Estrella variable
Estronci
Lestronci és l'element químic de símbol Sr i nombre atòmic 38.
Veure Tipus espectral і Estronci
Eta de la Quilla
Eta de la Quilla (η Carinae) és un estel del tipus variable lluminós blau hipermassiu, situat en la constel·lació de la Quilla, al voltant de 7500 anys-llum (2300 parsecs) del sistema solar, és membre del cúmul estel·lar obert Trumpler 16.
Veure Tipus espectral і Eta de la Quilla
Europi
Leuropi és un element químic el símbol del qual és Eu i el seu nombre atòmic és 63.
Veure Tipus espectral і Europi
Evolució estel·lar
En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.
Veure Tipus espectral і Evolució estel·lar
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Tipus espectral і Ferro
Fotoevaporació
Osiris. La fotoevaporació es refereix al procés pel qual s'arrenquen els àtoms o les molècules de gas d'un disc protoplanetari d'un estel, o de l'atmosfera d'un planeta, pels fotons d'alta energia i per la resta de radiació electromagnètica emesa per un estel.
Veure Tipus espectral і Fotoevaporació
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Veure Tipus espectral і Fusió nuclear
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Veure Tipus espectral і Galàxia
Gamma de la Vela
Gamma de la Vela (γ Velorum) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Vela amb magnitud aparent +1,75.
Veure Tipus espectral і Gamma de la Vela
Gegant roig
Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.
Veure Tipus espectral і Gegant roig
Gliese 581
Gliese 581, (HO Librae, HO Lib) és una estrella de la constel·lació de la Balança.
Veure Tipus espectral і Gliese 581
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Veure Tipus espectral і Grau Celsius
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Tipus espectral і Gravetat
Harvard College Observatory
El Harvard College Observatory (o HCO) és un observatori astronòmic.
Veure Tipus espectral і Harvard College Observatory
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Tipus espectral і Heli
Henrietta Swan Leavitt
va ser una astrònoma estatunidenca que va establir i caracteritzar la relació període-luminositat de les variables cefeides.
Veure Tipus espectral і Henrietta Swan Leavitt
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Tipus espectral і Hidrogen
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Veure Tipus espectral і Infraroig
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure Tipus espectral і Kelvin
La Superba
La Superba (Y dels Llebrers / Y Canum Venaticorum) és un estel de la constel·lació dels Llebrers, notable pel seu profund color vermell.
Veure Tipus espectral і La Superba
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Veure Tipus espectral і Línia espectral
Liti
El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.
Veure Tipus espectral і Liti
Llei de Wien
Llei de Wien La llei de Wien és una llei de la física.
Veure Tipus espectral і Llei de Wien
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Tipus espectral і Llum
Lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
Veure Tipus espectral і Lluminositat
Lluminositat solar
arxiv.
Veure Tipus espectral і Lluminositat solar
Magnesi
El magnesi és l'element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12.
Veure Tipus espectral і Magnesi
Magnitud absoluta
La magnitud absoluta, de símbol M, és una mesura de la brillantor intrínseca d'un astre, correspon a la magnitud aparent que tindria si estigués situat a una distància de 10 parsecs de la Terra, equivalent aproximadament a 32,6 anys llum.
Veure Tipus espectral і Magnitud absoluta
Manganès
El manganès o manganés és un element químic de nombre atòmic 25 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Mn.
Veure Tipus espectral і Manganès
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Veure Tipus espectral і Massa solar
Matís (color)
Alguns matisos de blau. El matís és una de les propietats del color que es refereix als aspectes qualitativament diferents de l'experiència de color que tenen relació amb diferències de longituds d'ona o amb mescles de diferents longituds d'ona.
Veure Tipus espectral і Matís (color)
Meissa
Meissa (Lambda d'Orió / λ Orionis), també coneguda com a Heka o Raselgeuse, és un estel de la constel·lació d'Orió, situada al cap del caçador.
Veure Tipus espectral і Meissa
Mercuri (element)
El mercuri és l'element químic de símbol Hg i nombre atòmic 80.
Veure Tipus espectral і Mercuri (element)
Metal·licitat
Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.
Veure Tipus espectral і Metal·licitat
Metall alcalí
Els metalls alcalins són aquests sis elements químics: liti (Li), sodi (Na), potassi (K), rubidi (Rb), cesi (Cs) i franci (Fr).
Veure Tipus espectral і Metall alcalí
Metà
El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.
Veure Tipus espectral і Metà
Mintaka
Mintaka Mintaka (Delta d'Orió / δ Orionis) és una estrella a la constel·lació d'Orió el nom del qual deriva de la paraula àrab per cinturó, منطقة manţaqah.
Veure Tipus espectral і Mintaka
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Tipus espectral і Molècula
Monòxid de carboni
El monòxid de carboni (CO), també anomenat òxid carbonós, és un gas incolor, inodor i insípid que és una mica més lleuger que l'aire.
Veure Tipus espectral і Monòxid de carboni
Mu del Dragó
Mu del Dragó (μ Draconis) és un sistema estel·lar múltiple de la constel·lació del Dragó.
Veure Tipus espectral і Mu del Dragó
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Veure Tipus espectral і Nana blanca
Nana blanca polsant
Una nana blanca polsant és una estrella nana blanca amb lluminositat variable degut a polsacions d'ona de gravetat no radials dins d'ella mateixa.
Veure Tipus espectral і Nana blanca polsant
Nana marró
Les nanes marrons són objectes substel·lars que, tot i que són més massius que els planetes gegants gasosos més massius, (a diferència d'una estel de seqüència principal), no són prou massius per mantenir la fusió nuclear d'hidrogen ordinari (1H) en heli en els seus nuclis.
Veure Tipus espectral і Nana marró
Nana roja
Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K.
Veure Tipus espectral і Nana roja
Naos (estrella)
Naos (Zeta de la Popa / ζ Puppis) és un estel de magnitud aparent +2,21, el més brillant de la constel·lació de la Popa, i el 66è del cel nocturn.
Veure Tipus espectral і Naos (estrella)
Núvol molecular
En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols.
Veure Tipus espectral і Núvol molecular
Nebulosa planetària
Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.
Veure Tipus espectral і Nebulosa planetària
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Veure Tipus espectral і Nitrogen
Nova
Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen.
Veure Tipus espectral і Nova
Observatori Yerkes
Observatori Yerkes Foto de 1897. Foto de l'any 2006 del telescopi refractor de 102 cm L'Observatori Yerkes és un observatori astronòmic operat per la Universitat de Chicago a Williams Bay, Wisconsin als Estats Units d'Amèrica.
Veure Tipus espectral і Observatori Yerkes
Orió (constel·lació)
Orió o El Caçador (Orion) és una constel·lació prominent situada a l'equador celeste i, per tant, és visible des de qualsevol lloc del món.
Veure Tipus espectral і Orió (constel·lació)
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Tipus espectral і Oxigen
P del Cigne
P del Cigne (P Cygni) és un estel de la constel·lació del Cigne, una de les més llunyanes que s'hi poden veure a ull nu, doncs es troba a una incerta distància entre 5.000 i 7.000 anys llum del sistema solar.
Veure Tipus espectral і P del Cigne
Plèiades (astronomia)
Les Plèiades (també conegudes com a Messier 45, M45, les Set Germanes, o Subaru (al Japó)) és un cúmul obert en la constel·lació de Taure.
Veure Tipus espectral і Plèiades (astronomia)
Pròxima del Centaure
La més brillant és ''Rigil Kentaurus'', ''Alpha Centauri'' o ''Proxima Centauri'' Mides relatives del Sol, i el sistema triple d'Alfa del Centaure Pròxima del Centaure (Proxima Centauri) o Alfa del Centaure C (Alpha Centauri C) és l'estrella més propera a la Terra després del Sol.
Veure Tipus espectral і Pròxima del Centaure
Procés S
El procés S o captura lenta de neutrons és un tipus de nucleosíntesi que requereix condicions de menor densitat neutrònica i menor temperatura en les estrelles que el procés R. En aquestes condicions, l'índex de captura neutrònica pels nuclis és lent si el comparem amb la velocitat de desintegració beta.
Veure Tipus espectral і Procés S
Procés triple-alfa
Diagrama del procés triple-alfa. El procés triple alfa és el procés pel qual tres nuclis d'heli (partícules alfa) es transformen en un nucli de carboni.
Veure Tipus espectral і Procés triple-alfa
Proció
Proció (Procyon / α Canis Minoris / α Cmi / 10 Cmi) és una estrella binària de la constel·lació del Ca Menor i la vuitena més brillant del cel nocturn.
Veure Tipus espectral і Proció
Protoestrella
Es denomina protoestrella o protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.
Veure Tipus espectral і Protoestrella
R de la Llebre
R de la Llebre (R Leporis) és un estel variable de la constel·lació de la Llebre, prop del límit amb Eridà.
Veure Tipus espectral і R de la Llebre
Radi solar
El radi solar és una unitat de longitud emprada en astronomia i astrofísica per a mesurar comparativament el radi de les estrelles i d'altres objectes astronòmics de grans dimensions.
Veure Tipus espectral і Radi solar
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Tipus espectral і Radiació
Ran (estel)
Ran (Èpsilon d'Eridà / ε Eridani) és una estrella de la constel·lació d'Eridà, a una declinació de 9,46° sud de l'equador celeste.
Veure Tipus espectral і Ran (estel)
Rigel
Rigel (Beta d'Orió / ß Orionis) és un estel de la constel·lació d'Orió, i el setè més brillant del cel nocturn, amb magnitud 0,18.
Veure Tipus espectral і Rigel
Sèries de Balmer
ultraviolades, ja que tenen una longitud d'ona inferior a 400nm. En física atòmica les sèries de Balmer o línies de Balmer és la designació d'un conjunt de sis sèries anomenades de manera diferent que descriuen les emissions de línies espectrals de l'àtom d'hidrogen.
Veure Tipus espectral і Sèries de Balmer
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Veure Tipus espectral і Seqüència principal
Silici
El silici és un element químic no metàl·lic de la taula periòdica que té el símbol Si i un nombre atòmic de 14.
Veure Tipus espectral і Silici
Sirius
Sirius és el primer tema de l'àlbum Eye in the Sky de The Alan Parsons Project.
Veure Tipus espectral і Sirius
Sistema fotomètric
Un sistema fotomètric és un conjunt d'estrelles i filtres fotogràfics emprats en astronomia com a estàndards per a determinar la lluentor dels diferents astres.
Veure Tipus espectral і Sistema fotomètric
Sistema fotomètric UBV
El sistema fotomètric UBV, també conegut com a sistema Johnson (o sistema Johnson-Morgan), és un sistema fotomètric de banda ampla per classificar estels segons el seu color.
Veure Tipus espectral і Sistema fotomètric UBV
Sodi
El sodi és l'element químic de símbol Na i nombre atòmic 11.
Veure Tipus espectral і Sodi
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Tipus espectral і Sol
Spica
Spica (Alfa de la Verge / α Virginis) és l'objecte més brillant de la constel·lació de la Verge (Virgo) i un dels 20 estels més brillants del cel nocturn.
Veure Tipus espectral і Spica
Taca solar
Taques solars l'11 de juny de 2004. Una taca solar és una regió del Sol amb una temperatura més baixa que la seva contornada, i amb una intensa activitat magnètica.
Veure Tipus espectral і Taca solar
Tau de la Balena
Tau de la Balena (τ Ceti) és un estel de la constel·lació de la BalenaLa 19a estrella de la constel·lació.
Veure Tipus espectral і Tau de la Balena
Teide 1
Visió artística de Teide 1. Teide 1 va ser la primera nana marró identificada.
Veure Tipus espectral і Teide 1
Telescopi espacial Hubble
El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.
Veure Tipus espectral і Telescopi espacial Hubble
Telescopi espacial Spitzer
El Telescopi Espacial Spitzer (SST en les seves sigles en anglès) conegut inicialment com a Instal·lació de Telescopi Infraroig Espacial, o SIRTF de les seves sigles en anglès), és un observatori espacial infraroig, el quart i últim dels grans observatoris de la NASA.
Veure Tipus espectral і Telescopi espacial Spitzer
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Tipus espectral і Temperatura
Temperatura de color
La temperatura de color d'una font de llum es defineix comparant el seu color dins l'espectre lluminós amb el de la llum que emetria un cos negre escalfat a una temperatura determinada.
Veure Tipus espectral і Temperatura de color
Temperatura efectiva
El terme temperatura efectiva és utilitzat en astrofísica i en climatització.
Veure Tipus espectral і Temperatura efectiva
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Veure Tipus espectral і Tipus espectral
Ull nu
Ull "A ull nu" és un modisme que fa referència a la percepció visual no ajudada per equipament, com pot ser un telescopi o uns prismàtics.
Veure Tipus espectral і Ull nu
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Veure Tipus espectral і Ultraviolat
V838 de l'Unicorn
V838 de l'Unicorn (V838 Monocerotis) és una estrella extremadament brillant, de tipus dubtós, situada a la constel·lació de l'Unicorn.
Veure Tipus espectral і V838 de l'Unicorn
Variable Mira
Una imatge de Mira, feta amb llum de la part de l'espectre ultraviolat: Mira amb la seva cua Les variables Mira anomenades així per l'estrella Mira, són una classe d'estrelles variables polsants caracteritzades per ser de color vermell, amb períodes de pulsació més llargs que 100 dies, i amplitud de lluminositat més gran que una magnitud.
Veure Tipus espectral і Variable Mira
Vega
Vega (Alfa de la Lira / α Lyrae) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Lira i el cinquè més brillant del cel nocturn, i culmina al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord durant l'estiu.
Veure Tipus espectral і Vega
Vent estel·lar
Aquesta imatge mostra el vent de l'estrella LL Orionis generant un xoc d'arc (lluminós) mentre xoca amb matèria a la circumdant Nebulosa d'Orió El vent estel·lar és un corrent de partícules carregades, això és, plasma, que és ejectat per l'atmosfera d'una estrella.
Veure Tipus espectral і Vent estel·lar
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Veure Tipus espectral і Via Làctia
Williamina Fleming
(15 de maig de 1857, Dundee, Escòcia - 21 de maig de 1911, Boston, Massachusetts) va ser una astrònoma nord-americana d'origen escocès.
Veure Tipus espectral і Williamina Fleming
Zirconi
El zirconi és un element químic de nombre atòmic 40 situat en el grup 4 de la taula periòdica dels elements.
Veure Tipus espectral і Zirconi
1943
;Països Catalans.
Veure Tipus espectral і 1943
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Tipus espectral і 1983
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Tipus espectral і 1999
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Tipus espectral і 2004
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Tipus espectral і 2008
Vegeu també
Astronomia estel·lar
- Atmosfera estel·lar
- Bombolla de vent estel·lar
- Camp magnètic estel·lar
- Catàleg d'estels
- Cinemàtica estel·lar
- Corba de llum
- Designació d'estrella variable
- Dinàmica estel·lar
- Esfera d'influència (forat negre)
- Estel
- Estel fix
- Estrella binària amb embolcall comú
- Estructura estel·lar
- Evolució estel·lar
- Formació estel·lar
- Formació i evolució del sistema solar
- Fotosfera
- Funció de massa inicial
- Límit d'Eddington
- Lluminositat solar
- Massa estel·lar
- Metal·licitat
- Microturbulència
- Moviment diürn
- Moviment propi
- NASA Exoplanet Archive
- Nomenclatura estel·lar
- Nucleosíntesi estel·lar
- Nucli estel·lar
- Ortus helíac
- Població estel·lar
- Polarització circular
- Pols circumestel·lar
- Radi solar
- Rotació estel·lar
- Sistema fotomètric UBV
- Starburst
- Temperatura efectiva
- Teorema de Vogt-Russel
- Vent estel·lar
Estrelles per classe lluminosa
Estrelles per tipus espectral
També conegut com Classe de lluminositat, Classe espectral, Classificació espectral, Classificació estelar, Classificació estel·lar, Tipus espectral (estel·lar), Tipus espectral O, Tipus espectrals.