Accés més ràpid que el navegador!
30 les relacions: Arsia Mons, Ascraeus Mons, Astrogeologia, Característica d'albedo, Cúpula, Ceres (planeta nan), Dante Alighieri, Dom (geologia), Eugène Antoniadi, Festes romanes, Geologia, Geomorfologia, Giovanni Schiaparelli, Io (nimfa), Io (satèl·lit), La Divina Comèdia, Llatí, Mart (planeta), Objecte astronòmic, Olympus Mons, Pavonis Mons, Planeta, Tharsis Tholus, Unió Astronòmica Internacional, Valles Marineris, Venus (planeta), Vestal, Volcà, Volta, (4) Vesta.
Arsia Mons
Arsia Mons és el més meridional dels tres volcans que componen la col·lectivitat coneguda com Tharsis Montes, a les rodalies de l'equador del planeta Mart.
Nou!!: Tholus і Arsia Mons · Veure més »
Ascraeus Mons
Ascraeus Mons és un volcà de Mart, el més septentrional de la cadena de tres volcans coneguda com a Tharsis Montes, a la regió de Tharsis.
Nou!!: Tholus і Ascraeus Mons · Veure més »
Astrogeologia
Harrison H Schmitt recollint mostres lunars durant la missió Apollo 17 a principis de desembre de 1972 Lastrogeologia, també anomenada geologia planetària o exogeologia, és una disciplina de les ciències planetàries que tracta de la geologia dels cossos celestials, com ara els planetes i les seves llunes, asteroides, cometes i meteorits.
Nou!!: Tholus і Astrogeologia · Veure més »
Característica d'albedo
En astrogeologia, una característica d'albedo o formació d'albedo (en anglès, albedo feature; abr. AL) és una expressió utilitzada per la Unió Astronòmica Internacional per designar una gran àrea de la superfície d'un planeta (o un altre cos del sistema solar) que mostra un contrast de brillantor o foscor (albedo) amb zones adjacents.
Nou!!: Tholus і Característica d'albedo · Veure més »
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Nou!!: Tholus і Cúpula · Veure més »
Ceres (planeta nan)
Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.
Nou!!: Tholus і Ceres (planeta nan) · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Tholus і Dante Alighieri · Veure més »
Dom (geologia)
La estructura de Richat al desert del Sàhara, és un dom. En geologia estructural, un dom és una muntanya que ha adquirit una forma de cúpula circular o oval a causa de l'erosió.
Nou!!: Tholus і Dom (geologia) · Veure més »
Eugène Antoniadi
Eugène Michel Antoniadi (1 de març de 1870 - 10 de febrer de 1944) va ser un astrònom francès de pares grecs, conegut per haver desmuntat la hipòtesi dels canals de Mart.
Nou!!: Tholus і Eugène Antoniadi · Veure més »
Festes romanes
Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.
Nou!!: Tholus і Festes romanes · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Tholus і Geologia · Veure més »
Geomorfologia
NOAA) Salta,Argentina.Con volcànic i acció eòlica. La geomorfologia (grec γῆ: Terra; μορφή: forma; λόγος: estudi) és la branca de les ciències de la Terra que estudia el relleu de la superfície terrestre i la seva evolució, els processos d’afaiçonament de la superfície terrestre de tipus sedimentari o de caràcter erosiu, segons el clima, els factors biològics, la natura del substrat rocallós, el vulcanisme, la tectònica i l'evolució geològica d’una contrada o unitat geològica.
Nou!!: Tholus і Geomorfologia · Veure més »
Giovanni Schiaparelli
Giovanni Virginio Schiaparelli (Savigliano, prop de Cuneo, Piemont, 14 de març de 1835 – Milà, 4 de juliol de 1910) va ser un astrònom italià.
Nou!!: Tholus і Giovanni Schiaparelli · Veure més »
Io (nimfa)
Segons la mitologia grega, Io (Ἰώ) fou una nimfa, filla d'Ínac i de Mèlia.
Nou!!: Tholus і Io (nimfa) · Veure més »
Io (satèl·lit)
Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.
Nou!!: Tholus і Io (satèl·lit) · Veure més »
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Nou!!: Tholus і La Divina Comèdia · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Tholus і Llatí · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Tholus і Mart (planeta) · Veure més »
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Nou!!: Tholus і Objecte astronòmic · Veure més »
Olympus Mons
El '''mont Olimp'''. Imatge presa el 19 d'octubre de 1998 per la ''Mars Global Surveyor'' LOlympus Mons (en llatí Olympus Mons, en català: mont Olimp) és una muntanya i volcà d'escut del planeta Mart, situada a. Es tracta de la muntanya més alta coneguda del sistema solar, amb una altura de 22.000 metres sobre el nivell mitjà de la superfície de Mart.
Nou!!: Tholus і Olympus Mons · Veure més »
Pavonis Mons
Pavonis Mons. Fotografia cedida per NASA/JPL/Malin Space Science Systems. Pavonis Mons (en llatí, Muntanya del Paó) és un volcà de Mart, descobert per la missió Mariner 9 el 1971.
Nou!!: Tholus і Pavonis Mons · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: Tholus і Planeta · Veure més »
Tharsis Tholus
El Tharsis Tholus és un volcà marcià de tipus escut que mesura uns 150 quilòmetres de diàmetre i arriba a uns 8 quilòmetres d'alçada.
Nou!!: Tholus і Tharsis Tholus · Veure més »
Unió Astronòmica Internacional
En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.
Nou!!: Tholus і Unió Astronòmica Internacional · Veure més »
Valles Marineris
Valles Marineris (en català «Valls del Mariner») és el nom d'un gegantí sistema de congostos (valles) que travessa l'equador de Mart just a l'est de la regió de Tharsis.
Nou!!: Tholus і Valles Marineris · Veure més »
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Tholus і Venus (planeta) · Veure més »
Vestal
A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.
Nou!!: Tholus і Vestal · Veure més »
Volcà
Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.
Nou!!: Tholus і Volcà · Veure més »
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Nou!!: Tholus і Volta · Veure més »
(4) Vesta
Vesta és el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert.
Nou!!: Tholus і (4) Vesta · Veure més »
