Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Teoria de Galois

Índex Teoria de Galois

Évariste Galois (1811–1832) En matemàtiques, la teoria de Galois és un conjunt de resultats que connecten la teoria de cossos amb la teoria de grups.

Taula de continguts

  1. 66 les relacions: Anell euclidià, Aritmètica modular, Arrel enèsima, Ígor Xafarévitx, Àlgebra, Àlgebra abstracta, Camille Jordan, Connexió de Galois, Constants trigonomètriques exactes, Cos (matemàtiques), Cos de descomposició, Cos de ruptura, Cos finit, Dècada del 1830, Detector i corrector d'errors, Emmy Noether, Enrico Betti, Enter algebraic, Equació, Equació de cinquè grau, Equació de setè grau, Equació de sisè grau, Ettore Bortolotti, Extensió algebraica, Extensió separable, Factorització dels polinomis, Forma tancada, Friedrich Karl Schmidt, Grup abelià, Grup abelià finit, Grup de Galois, Grup de Klein, Grup de Lie, Grup resoluble, Hans Schwerdtfeger, Homologia (àlgebra), Introducció a la teoria de grups, James Pierpont, Jean-Pierre Serre, Julio Rey Pastor, Lev Kaluznin, Llista de disciplines científiques, Nikolai Txebotariov, Nombre, Període de Gauss, Permutació, Pilar Bayer i Isant, Polígon construïble, Polinomi, Polinomi ciclotòmic, ... Ampliar l'índex (16 més) »

Anell euclidià

Juste de Gand, vers 1474) Un anell euclidià, en matemàtiques i més precisament en àlgebra, en la teoria dels anells, és un tipus particular d'anell commutatiu unitari íntegre.

Veure Teoria de Galois і Anell euclidià

Aritmètica modular

Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.

Veure Teoria de Galois і Aritmètica modular

Arrel enèsima

En matemàtiques, l'arrel enèsima d'un nombre x és un nombre r que, quan s'eleva a n, equival a x: On n és el grau de l'arrel.

Veure Teoria de Galois і Arrel enèsima

Ígor Xafarévitx

va ser un matemàtic soviètic dissident.

Veure Teoria de Galois і Ígor Xafarévitx

Àlgebra

Al-Khwarizmi que va donar nom a l'àlgebra Làlgebra és una de les principals branques de les matemàtiques juntament amb la geometria, l'anàlisi i la teoria de nombres.

Veure Teoria de Galois і Àlgebra

Àlgebra abstracta

grup, un concepte fonamental en àlgebra abstracta. L'àlgebra abstracta és la branca de les matemàtiques que estudia les estructures algebraiques, com ara grups, anells, cossos, mòduls, espais vectorials i àlgebres.

Veure Teoria de Galois і Àlgebra abstracta

Camille Jordan

Marie Ennemond Camille Jordan (5 de gener de 1838 – 22 de gener de 1922) fou un matemàtic francès, conegut per la seva feina a la fundació de l'estudi de la teoria de grups i per la seva influent obra Cours d'analyse.

Veure Teoria de Galois і Camille Jordan

Connexió de Galois

En matemàtica, especialment en la teoria de l'ordre, una connexió de Galois és una correspondència particular entre dos conjunts parcialment ordenats (abreujat "Poset" en anglès).

Veure Teoria de Galois і Connexió de Galois

Constants trigonomètriques exactes

Constants trigonomètriques exactes dels angles múltiples de 30 i de 45 graus representades en la circumferència goniomètrica Les expressions per a les constants trigonomètriques exactes de vegades són útils, principalment per a simplificar altres expressions, transformant-les de manera que en comptes d'intervenir funcions trigonomètriques intervinguin radicals que després es poden simplificar.

Veure Teoria de Galois і Constants trigonomètriques exactes

Cos (matemàtiques)

nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.

Veure Teoria de Galois і Cos (matemàtiques)

Cos de descomposició

En matemàtiques i més precisament en àlgebra en la teoria de Galois, el cos de descomposició d'un polinomi P(X) és l'extensió de cos més petita que conté totes les arrels de P(X).

Veure Teoria de Galois і Cos de descomposició

Cos de ruptura

En Matemàtiques i més precisament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois un cos de ruptura d'un polinomi irréductible P(X) amb coeficients en un cos K és una Extensió algebraica mínima de K que conté almenys una arrel del polinomi.

Veure Teoria de Galois і Cos de ruptura

Cos finit

Joseph Wedderburn demostrà l'última conjectura sobre els cossos finits el 1905 En matemàtiques i més precisament en la branca de la teoria de Galois, un cos finit, anomenat també cos de Galois és un cos el cardinal del qual és finit (té un nombre finit d'elements).

Veure Teoria de Galois і Cos finit

Dècada del 1830

Formalment, la dècada del 1830 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1830 fins al 31 de desembre de 1839.

Veure Teoria de Galois і Dècada del 1830

Detector i corrector d'errors

Per netejar els errors de transmissió introduïts per l'atmosfera terrestre (a l'esquerra), els científics de Goddard van aplicar la correcció d'errors Reed-Salomon (dreta), que s'utilitza habitualment en CD i DVD. Els errors típics inclouen píxels que falten (blanc) i senyals falses (negre).

Veure Teoria de Galois і Detector i corrector d'errors

Emmy Noether

fou una matemàtica alemanya, d'ascendència jueva, especialista en la teoria d'invariants i coneguda per les seves contribucions a la física teòrica i l'àlgebra abstracta.

Veure Teoria de Galois і Emmy Noether

Enrico Betti

Enrico Betti (1823-1892) va ser un matemàtic italià, catedràtic de la universitat de Pisa.

Veure Teoria de Galois і Enrico Betti

Enter algebraic

En matemàtiques, els enters algebraics formen una família de nombres que generalitza el conjunt dels nombres enters.

Veure Teoria de Galois і Enter algebraic

Equació

date.

Veure Teoria de Galois і Equació

Equació de cinquè grau

punts crítics. En matemàtiques, una equació de cinquè grau, també coneguda com a equació quíntica és una equació polinòmica de grau cinc.

Veure Teoria de Galois і Equació de cinquè grau

Equació de setè grau

punts crítics En matemàtiques, una equació de setè grau és l'equació de la forma Una funció de setè grau és una funció de la forma on a ≠ 0.

Veure Teoria de Galois і Equació de setè grau

Equació de sisè grau

punts crítics. En matemàtiques, una equació de sisè grau és una equació polinòmica de grau sis.

Veure Teoria de Galois і Equació de sisè grau

Ettore Bortolotti

va ser un matemàtic italià que va treballar en història de les matemàtiques.

Veure Teoria de Galois і Ettore Bortolotti

Extensió algebraica

En matemàtiques, concretament en àlgebra abstracta, una extensió algebraica és una extensió de cossos L/K a la qual cada element del cos més gran L és algebraic sobre el cos K, és a dir, cada element de L és una arrel d'algun polinomi de grau distint de zero amb coeficients en K.

Veure Teoria de Galois і Extensió algebraica

Extensió separable

En matemàtiques, una extensió separable d'un cos K és un cos L que conté a K i que pot ser generat adjuntant a K un conjunt d'elements α, tals que són arrels de polinomis separables sobre K. En aquest cas, qualsevol element β de L té associat un polinomi mínim que és separable sobre K.

Veure Teoria de Galois і Extensió separable

Factorització dels polinomis

La factorització d'un polinomi consisteix a escriure'l com a producte de polinomis.

Veure Teoria de Galois і Factorització dels polinomis

Forma tancada

Es diu que una equació és una solució en forma tancada si resol un problema donat en termes de funcions i operacions matemàtiques triades d'un conjunt limitat i generalment acceptat.

Veure Teoria de Galois і Forma tancada

Friedrich Karl Schmidt

, conegut habitualment com F.K. Schmidt, va ser un matemàtic alemany.

Veure Teoria de Galois і Friedrich Karl Schmidt

Grup abelià

Grup abelià (2,2) En una estructura algebraica sobre un conjunt A, en la qual hem definit una operació o llei de composició interna binària " \circ ", diem que presenta estructura (A, \circ) de grup abelià o grup commutatiu respecte a l'operació \circ si...

Veure Teoria de Galois і Grup abelià

Grup abelià finit

Leopold Kronecker (1823-1891) En matemàtiques i més precisament en àlgebra, els grups abelians finits corresponen a una subcategoria de la categoria dels grups.

Veure Teoria de Galois і Grup abelià finit

Grup de Galois

Évariste Galois 1811-1832 En matemàtiques, i més específicament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois, el grup de Galois d'una extensió de cos L sobre un cos K és el grup dels automorfismes de cos de L que deixen fix K. El grup de Galois sovint es nota Gal(L/K).

Veure Teoria de Galois і Grup de Galois

Grup de Klein

En àlgebra, el grup de Klein o 4-grup de Klein (de vegades designat V perquè el seu introductor, el matemàtic alemany Felix Klein l'anomenà Vierergruppe «4-grup») és un grup abelià de quatre elements isomorf a C₂ × C₂, el producte directe de dues còpies del grup cíclic d'ordre dos.

Veure Teoria de Galois і Grup de Klein

Grup de Lie

En matemàtiques, un grup de Lie (pronunciat) és un grup que és també una varietat diferenciable, amb la propietat que les operacions de grup són diferenciables.

Veure Teoria de Galois і Grup de Lie

Grup resoluble

En matemàtiques un grup resoluble és un grup que es pot construir a través d'extensions des de grups abelians.

Veure Teoria de Galois і Grup resoluble

Hans Schwerdtfeger

va ser un matemàtic alemany emigrat fugint dels nazis.

Veure Teoria de Galois і Hans Schwerdtfeger

Homologia (àlgebra)

Homologia en matemàtiques, és una manera general d'associar una seqüència d'objectes algebraics, com ara mòduls o grups abelians, amb altres objectes matemàtics com espais topològics.

Veure Teoria de Galois і Homologia (àlgebra)

Introducció a la teoria de grups

Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup. En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups.

Veure Teoria de Galois і Introducció a la teoria de grups

James Pierpont

va ser un matemàtic nord-americà.

Veure Teoria de Galois і James Pierpont

Jean-Pierre Serre

Conjectura de modularitat de Serre a Luminy, el 19 de juliol de 2007 és un dels matemàtics més importants del.

Veure Teoria de Galois і Jean-Pierre Serre

Julio Rey Pastor

Julio Rey Pastor (Logronyo, Espanya, 14 d'agost de 1888 - Buenos Aires, Argentina, 21 de febrer de 1962) va ser un matemàtic espanyol, un dels més rellevants de la seva època.

Veure Teoria de Galois і Julio Rey Pastor

Lev Kaluznin

, també conegut, sobre tot a França, com Leo Kaloujnine, va ser un matemàtic soviètic.

Veure Teoria de Galois і Lev Kaluznin

Llista de disciplines científiques

Hi ha hagut diversos intents per catalogar les diverses ciències.

Veure Teoria de Galois і Llista de disciplines científiques

Nikolai Txebotariov

Nikolai Grigórievitx Txebotariov va ser un matemàtic soviètic.

Veure Teoria de Galois і Nikolai Txebotariov

Nombre

Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.

Veure Teoria de Galois і Nombre

Període de Gauss

En matemàtiques i més precisament en aritmètica modular, un període de Gauss és una certa clase de suma d'arrels de la unitat.

Veure Teoria de Galois і Període de Gauss

Permutació

Les 6 permutacions de 3 boles Permutació en matemàtiques, és una noció que té significats lleugerament diferents, tots ells relacionats amb l'acte de permutar (rearranjar) objectes o valors.

Veure Teoria de Galois і Permutació

Pilar Bayer i Isant

Pilar Bayer i Isant (Barcelona, 13 de febrer de 1946) és una matemàtica catalana.

Veure Teoria de Galois і Pilar Bayer i Isant

Polígon construïble

Construcció d'un pentàgon regular En matemàtiques, un polígon construïble és un polígon regular que pot ser construït amb regle i compàs.

Veure Teoria de Galois і Polígon construïble

Polinomi

Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.

Veure Teoria de Galois і Polinomi

Polinomi ciclotòmic

En matemàtiques i més particularment en àlgebra, es diu polinomi ciclotòmic (del grec κυκλας «cercle» i τομη «tall») tot polinomi mínim d'una arrel de la unitat i amb coeficients en un cos primer.

Veure Teoria de Galois і Polinomi ciclotòmic

Polinomi minimal

constructibles amb el regle i el compàs. En matemàtiques, el polinomi minimal d'un nombre algebraic és una noció derivada de l'àlgebra lineal, serveix per fonamentar dues teories.

Veure Teoria de Galois і Polinomi minimal

Polinomi separable

En matemàtiques, un polinomi P(X) és separable sobre un cos K si les seves arrels en una clausura algebraica de K són diferents - és a dir P(X) té factors lineals diferents en una extensió de cos prou gran.

Veure Teoria de Galois і Polinomi separable

Programa d'Erlangen

El Programa d'Erlangen és un mètode de caracterització de geometries basada en la teoria de conjunts i geometria projectiva.

Veure Teoria de Galois і Programa d'Erlangen

Samuïl Xatunovski

Samuïl Xatunovski (25 de març del 1859 - 27 de març del 1929) fou un matemàtic rus d'origen jueu.

Veure Teoria de Galois і Samuïl Xatunovski

Teorema d'Abel-Ruffini

El teorema d'Abel-Ruffini afirma que en el cas de les equacions polinòmiques de grau superior o igual al cinquè, és a dir les equacions de la forma: Paolo Ruffini, ''Teoria generale delle equazioni'', 1799 On n\geqq 5, és impossible de trobar una fórmula general que permeti calcular les arrels de l'equació a partir dels seus coeficients amb un nombre finit de sumes, restes, multiplicacions, divisions i arrels.

Veure Teoria de Galois і Teorema d'Abel-Ruffini

Teorema de les unitats de Dirichlet

En teoria de nombres algebraics, el teorema de les unitats de Dirichlet determina l'estructura del grup de les unitats d'un cos de nombres dels enters algebraics d'un cos de nombres K. El grup de les unitats designa el conjunt dels elements invertibles d'un anell commutatiu unitari.

Veure Teoria de Galois і Teorema de les unitats de Dirichlet

Teoria d'equacions

Évariste Galois proposa una condició necessària i suficient per saber si una equació polinòmica és resoluble o no per àlgebra. Respon així a una qüestió central de la teoria sense resoldre des de feia mil·lennis. El seu mètode subministra resultats innovadors i és l'origen de noves branques de l'àlgebra, que superen el marc de la teoria d'equacions.

Veure Teoria de Galois і Teoria d'equacions

Teoria de cossos

La teoria de cossos és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats de cossos.

Veure Teoria de Galois і Teoria de cossos

Teoria de cossos de classes

En matemàtiques, la teoria de cossos de classes és una branca essencial de la teoria de nombres algebraics que té per objecte la classificació de les extensions abelianes, o ja sigui, les galoisianae i grups de Galois commutatius, d'un cos donat.

Veure Teoria de Galois і Teoria de cossos de classes

Teoria de grups

grups de permutacions. En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.

Veure Teoria de Galois і Teoria de grups

Teoria de nombres

Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.

Veure Teoria de Galois і Teoria de nombres

Teoria de nombres algebraics

Portada de la primera edició de Disquisitiones arithmeticae, una de les obres originàries de la teoria de nombres algebraics moderna La teoria dels nombres algebraics és una branca de la teoria de nombres en què el concepte de nombre s'estén al de nombres algebraics, que són les arrels dels polinomis no nuls amb coeficients racionals.

Veure Teoria de Galois і Teoria de nombres algebraics

Teoria diferencial de Galois

En matemàtiques, les primitives de certes funcions elementals no es poden expressar com a funcions elementals.

Veure Teoria de Galois і Teoria diferencial de Galois

Trajan Lalescu

va ser un matemàtic romanès.

Veure Teoria de Galois і Trajan Lalescu

Trisecció de l'angle

Alguns angles. Regles. Els regles mostrats estan marcats — un regle ideal està sense marcar. compàs. El problema de trisecar l'angle és un problema clàssic de construcció amb regle i compàs dels antics matemàtics grecs.

Veure Teoria de Galois і Trisecció de l'angle

Wolfgang Krull

va ser un matemàtic alemany.

Veure Teoria de Galois і Wolfgang Krull

, Polinomi minimal, Polinomi separable, Programa d'Erlangen, Samuïl Xatunovski, Teorema d'Abel-Ruffini, Teorema de les unitats de Dirichlet, Teoria d'equacions, Teoria de cossos, Teoria de cossos de classes, Teoria de grups, Teoria de nombres, Teoria de nombres algebraics, Teoria diferencial de Galois, Trajan Lalescu, Trisecció de l'angle, Wolfgang Krull.