Taula de continguts
70 les relacions: Altar, Arquitectura, Art de l'antiga Grècia, Art etrusc, Atena, August, Baalbek, Calç, Capitoli, Catedral de Tarragona, Ceres (mitologia), Ciment, Cognat, Corinti, Croàcia, Dòric, De Architectura, Diana, Edicle, Edil romà, Escala (element constructiu), Estilòbata, Fòrum, Flora (mitologia), Hèrcules, Hera, Inauguratio, Isidor de Sevilla, Isis, Jònic, Júpiter (mitologia), Juno, Lar, Larari, Liber, Luna (mitologia), Marc Terenci Varró, Mart (mitologia), Minerva, Mitologia grega, Mitra, Naos, Osc, Panteó de Roma, Paret, Pòrtic, Pedra, Pelignes, Peristil, Podi (arquitectura), ... Ampliar l'índex (20 més) »
- Arquitectura religiosa
- Temples romans
Altar
Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.
Veure Temple romà і Altar
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Veure Temple romà і Arquitectura
Art de l'antiga Grècia
Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.
Veure Temple romà і Art de l'antiga Grècia
Art etrusc
Caront), amb un martell Amb l'expressió art etrusc es fa referència a les manifestacions artístiques dels etruscs en els diversos camps, que es van produir en un període entre el i el.
Veure Temple romà і Art etrusc
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Veure Temple romà і Atena
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Temple romà і August
Baalbek
Temple de Bacus a Baalbek Baalbek o Balabakk és una ciutat del Líban a 1.150 m sobre el nivell del mar a la vall de la Bekaa, en un oasi amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.
Veure Temple romà і Baalbek
Calç
Calç La calç són diferents materials obtinguts de la cocció de la pedra calcària, principalment l'òxid de calci o calç viva, però també els seus derivats.
Veure Temple romà і Calç
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Veure Temple romà і Capitoli
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Veure Temple romà і Catedral de Tarragona
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Veure Temple romà і Ceres (mitologia)
Ciment
El ciment (del llatí caementum) és un conglomerant hidràulic artificial de naturalesa inorgànica (conglomerant hidràulic vol dir que endureix dins l'aigua).
Veure Temple romà і Ciment
Cognat
En lingüística històrica, s'anomenen cognats o doblets aquells termes amb un mateix origen etimològic, però amb diferent evolució fonètica.
Veure Temple romà і Cognat
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Veure Temple romà і Corinti
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Veure Temple romà і Croàcia
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Veure Temple romà і Dòric
De Architectura
Vitruvi, còpia datada de 1390. De Architectura és un llibre cabdal de l'arquitectura romana, escrit per Marc Vitruvi Pol·lió vers l'any 20 aC, recollint la seva experiència professional al final de la seva vida.
Veure Temple romà і De Architectura
Diana
Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.
Veure Temple romà і Diana
Edicle
Esquema d'un edicle Un edicle o edícula (del llatí aediculum) és un edifici de petites dimensions.
Veure Temple romà і Edicle
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Veure Temple romà і Edil romà
Escala (element constructiu)
Escalinata del Palais Garnier. Escala helicoidal al museu del Vaticà Una escala o escalinata (o escala forana) és un element constructiu que permet de salvar una distància vertical mitjançant un seguit d'esglaons o graons.
Veure Temple romà і Escala (element constructiu)
Estilòbata
Estilòbata, paraula provinent del grec στυλοβάτης (“base sobre la qual recolzen les columnes”), serveix per denominar en arquitectura al graó superior (o en el pla superior) sobre el qual descansa el temple grec; forma part de la crepidoma: una plataforma escalonada que eleva l'edifici per sobre de la cota del terreny per donar-li més presència.
Veure Temple romà і Estilòbata
Fòrum
Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.
Veure Temple romà і Fòrum
Flora (mitologia)
''Flora i Zèfir'', de William Adolphe Bouguereau. Flora era la potència vegetativa que feia florir els arbres, i d'aquí passà a presidir tot allò que floria.
Veure Temple romà і Flora (mitologia)
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Veure Temple romà і Hèrcules
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Veure Temple romà і Hera
Inauguratio
Inauguratio era una cerimònia que realitzaven els àugurs quan volien obtenir la sanció dels déus per alguna activitat que els homes volien fer.
Veure Temple romà і Inauguratio
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Veure Temple romà і Isidor de Sevilla
Isis
Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.
Veure Temple romà і Isis
Jònic
L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).
Veure Temple romà і Jònic
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Veure Temple romà і Júpiter (mitologia)
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Veure Temple romà і Juno
Lar
Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.
Veure Temple romà і Lar
Larari
Larari de la Casa dels Vetti, a Pompeia Estatuetes de déus Lars - Museu Arqueològic Nacional de Nàpols El larari (en llatí: lararium) era un petit altar a l'interior de les cases romanes que estava dedicat al culte domèstic dels Lars, déus de la llar.
Veure Temple romà і Larari
Liber
Fotografia de la fira internacional del llibre, any 2014 Liber és la fira internacional del llibre, principal aparador professional sobre el llibre i el sector editorial a Espanya.
Veure Temple romà і Liber
Luna (mitologia)
biga tirada per dos bous Luna és la deessa romana de la Lluna.
Veure Temple romà і Luna (mitologia)
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Veure Temple romà і Marc Terenci Varró
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Veure Temple romà і Mart (mitologia)
Minerva
Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.
Veure Temple romà і Minerva
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Temple romà і Mitologia grega
Mitra
Una '''mitra''' com a timbre heràldic La '''mitra''' com a figura heràldica La mitra és una peça amb què els cardenals, arquebisbes, bisbes i abats es cobreixen el cap en les funcions del seu ministeri.
Veure Temple romà і Mitra
Naos
Exemple de naos del temple d'Apol·lo de Figalia El naos és la sala més important dels temples de l'antic Egipte i de la Grècia Antiga.
Veure Temple romà і Naos
Osc
Losc és un idioma extingit de les llengües indoeuropees parlades a la península Itàlica pels oscs i altres comunitats des del s. V aC.
Veure Temple romà і Osc
Panteó de Roma
El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).
Veure Temple romà і Panteó de Roma
Paret
maons Susa Una paret o mur és una estructura vertical que isolen un espai de l'exterior.
Veure Temple romà і Paret
Pòrtic
Prónaos del Panteó de Roma En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues.
Veure Temple romà і Pòrtic
Pedra
La paraula pedra s'utilitza en el llenguatge comú i en joieria, l'arquitectura i l'enginyeria per a fer referència a qualsevol material natural d'origen mineral, sòlid i caracteritzat per una elevada consistència.
Veure Temple romà і Pedra
Pelignes
Els pelignes o pelignis (en llatí peligni, en grec antic Πελίγνοι) eren un poble d'Itàlia Central que vivia al cor dels Apenins.
Veure Temple romà і Pelignes
Peristil
Casa dels Vetis de Pompeia, amb el ''peristylium'' o jardí central porticat El peristil (del llatí peristylum) és, en l'arquitectura clàssica, un tipus de columnata formada per una sèrie continuada de fileres de columnes a l'entorn d'un pati o edifici que marcava la separació del pòrtic, construcció en què els pilars no rodejaven l'espai sinó que estaven disposats en una o més línies paral·leles.
Veure Temple romà і Peristil
Podi (arquitectura)
'''Podi''' a la base del temple romà de Vic En arquitectura hom anomena podi o pòdium una base o pedestal que construïen els antics al voltant dels temples.
Veure Temple romà і Podi (arquitectura)
Prosèrpina
En la mitologia romana, Prosèrpina (Prōserpĭna, adaptació del grec Περσεφόνη, Persephonē, per via de l'etrusc, influïda potser pel llatí prōserpĕre, 'emergir') era la deessa dels Inferns, esposa de Plutó i filla Ceresi Júpiter.
Veure Temple romà і Prosèrpina
Pula
Pula (en italià Pola, en eslovè Pulj) és la ciutat principal d'Ístria, a Croàcia, i està situada a l'extrem sud d'aquesta península, a l'interior d'un port natural, la badia de Pula.
Veure Temple romà і Pula
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Veure Temple romà і Ròmul i Rem
Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco
Fòrum Provincial El recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco era la plaça que presidia el Fòrum Provincial de Tàrraco.
Veure Temple romà і Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Veure Temple romà і Religió a l'antiga Roma
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Temple romà і Roma
Servi Maure Honorat
XVI amb el text de Virgili i els comentaris de Servius a la part esquerra. Servi Maure Honorat (en llatí Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) va ser un cèlebre gramàtic llatí contemporani de Macrobi, conegut principalment com a Servi (Servius, que era un nom romà força comú, algunes vegades usat també com a cognom).
Veure Temple romà і Servi Maure Honorat
Sext Pompeu Fest
Sext Pompeu Fest (en Sextus Pompeius Festus) va ser un lexicògraf romà a cavall dels segles i dC autor d'un epítome en vint llibres de l'obra de Marc Verri Flac De significatu verborum ('sobre el significat dels mots') intitulat Sexti Pompeii Festi de verborum significatione.
Veure Temple romà і Sext Pompeu Fest
Temple d'August de Barcelona
El temple d'August de Barcelona fou un edifici de la colònia romana de Bàrcino dedicat al culte imperial a August, les restes del qual es troben a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís de Barcelona, i estan catalogades com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Temple romà і Temple d'August de Barcelona
Temple d'Hèrcules
El Temple d'Hèrcules Víctor, al Forum Boarium. Mapa del temple. El Temple d'Hèrcules Víctor o Hèrcules Olivari és un antic edifici romà situat al sud del Temple de Portunus, al Fòrum Boari o ‘Mercat dels Bous' de Roma (Itàlia).
Veure Temple romà і Temple d'Hèrcules
Temple de Júpiter Stator (s VIII aC)
El Temple de Júpiter Stator fou un temple de l'antiga Roma, situat a l'àrea del Fòrum Romà.
Veure Temple romà і Temple de Júpiter Stator (s VIII aC)
Temple de Vesta
El Temple de Vesta (en italià: Tempio di Vesta) és un dels temples més antics de Roma i està situat al sud de la Via Sacra, davant de la Règia, i que perttany al Fòrum Romà, És un petit edifici de tipus tolos.
Veure Temple romà і Temple de Vesta
Temple grec
Visió frontal del Partenó (Atenes) Un temple grec és l'estança d'un déu a la terra; a dins, al naos, se situava la imatge divina.
Veure Temple romà і Temple grec
Temple romà de Vic
El temple romà de Vic és un temple romà situat a la població de Vic, Ausa en època romana.
Veure Temple romà і Temple romà de Vic
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Temple romà і Titus Livi
Vitruvi
Marc Vitruvi Pol·lió (en llatí, Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer i tractadista del segle I aC.
Veure Temple romà і Vitruvi
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Veure Temple romà і Volta
Volta d'aresta
Esquema de volta d'aresta La volta d'aresta o per aresta és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment.
Veure Temple romà і Volta d'aresta
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Veure Temple romà і Volta de canó
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Temple romà і Zeus
Vegeu també
Arquitectura religiosa
- Arquitectura religiosa
- Hípetre
- Mammisi
- Refetor
- Temple
- Temple romà
Temples romans
- Castell de Maiden, Dorset
- Edicle
- Maison Carrée
- Massís Albà
- Mont Cavo
- Sarmada
- Temple de Baal
- Temple romà
També conegut com Santuaris i temples romans, Temples romans.