Taula de continguts
42 les relacions: Abd-Al·lah ibn Hàtim al-Bahilí d'Armènia, Albània del Caucas, Araxes, Armènia bagràtida, Armeni, Bagratuní, Barda (Azerbaidjan), Beznunik, Bizanci, Caucas, Còlquida, Constantinoble, Curopalata, Damasc, Dècada del 690, Erzurum, Imperi Romà d'Orient, Ixkhan, Justinià II Rinotmet, Kamsarakan, Khàzars, Marzban, Muhàmmad ibn Marwan, Nakharar, Nakhtxivan, Nersès Kamsarakan, Ostikan, Poti (Geòrgia), Província de Siunia, Sínode, Sembat III Bagratuní, Sparapet, Taiq, Tiberi III, Vanand, Vaspurakan, 695, 697, 703, 705, 706, 717.
Abd-Al·lah ibn Hàtim al-Bahilí d'Armènia
Abd-Al·lah ibn Hàtim ibn an-Numan al-Bahilí fou governador d'Armènia del 695 al 698 i del 706 al 709, com a lloctinent de Muhàmmad ibn Marwan.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Abd-Al·lah ibn Hàtim al-Bahilí d'Armènia
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Albània del Caucas
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Araxes
Armènia bagràtida
El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Armènia bagràtida
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Armeni
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Bagratuní
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Barda (Azerbaidjan)
Beznunik
Beznunik o Beznunakan va ser un districte de la província històrica armènia de Tauruberan, al nord del llac Van, limitat a l'est pel llac Van; al sud pel Datvan, el Taron i el llac; a l'oest, pel Taron; i al nord pel Kori, l'Hark i l'Apahunik.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Beznunik
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Bizanci
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Caucas
Còlquida
Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Còlquida
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Constantinoble
Curopalata
Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii ' qui té cura del palau') era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Curopalata
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Damasc
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Dècada del 690
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Erzurum
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Imperi Romà d'Orient
Ixkhan
Ixkhan va ser un títol feudal d'origen persa equivalent a comandant d'un territori o d'un exèrcit, possiblement derivat del sogdià khxevan (‘rei’).
Veure Sembat (III) Bagratuní і Ixkhan
Justinià II Rinotmet
Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Justinià II Rinotmet
Kamsarakan
Els Kamsarakan (en armeni Կամսարական) van ser una important família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a l'Arxarunik i al Shirak i capital a Ervandashat (Yerevandashat), terres conegudes també amb el nom de Kamsarakan.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Kamsarakan
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Khàzars
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Marzban
Muhàmmad ibn Marwan
Abu-Abd-ar-Rahman Muhàmmad ibn Marwan ibn al-Hàkam fou un príncep omeia fill del primer califa de la branca marwànida, Marwan ibn al-Hàkam (684–685) i germanastre d'Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705).
Veure Sembat (III) Bagratuní і Muhàmmad ibn Marwan
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Nakharar
Nakhtxivan
La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Nakhtxivan
Nersès Kamsarakan
Nersès Kamsarakan fou governador romà d'Orient (curopalata) d'Armènia del 690 al 691.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Nersès Kamsarakan
Ostikan
Ostikan era el nom que els armenis donaven als governadors de les primeres províncies de l'antiga Armènia establerts pels àrabs.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Ostikan
Poti (Geòrgia)
Poti - ფოთი en georgià - és una ciutat en la província de Samegrelo a l'oest de Geòrgia.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Poti (Geòrgia)
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Província de Siunia
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Sínode
Sembat III Bagratuní
Sembat III (IV) Bagratuní (en armeni Սմբատ Է Բագրատունի; mort el 775) va ser un patrici i Sparapet (general en cap) d'Armènia del 771 al 772.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Sembat III Bagratuní
Sparapet
Sparapet (en armeni Սպարապետ) és el nom d'un títol militar hereditari usat a Armènia a l'antiguitat.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Sparapet
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Taiq
Tiberi III
Tiberi III Absimar fou un oficial germànic de l'exèrcit romà d'Orient originalment anomenat Absimar (en grec:, Apsímaros), que va canviar el seu nom pel de Tiberi quan fou proclamat emperador per les tropes que havien fracassat a Cartago.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Tiberi III
Vanand
Vanand (en armeni Վանանդ) va ser una regió d'Armènia centrada a Zarishat 20 km al nord de Kars.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Vanand
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Veure Sembat (III) Bagratuní і Vaspurakan
695
El 695 (DCXCV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Sembat (III) Bagratuní і 695
697
El 697 (DCXCVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Sembat (III) Bagratuní і 697
703
El 703 (DCCIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Sembat (III) Bagratuní і 703
705
El 705 (DCCV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Sembat (III) Bagratuní і 705
706
El 706 (DCCVI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Sembat (III) Bagratuní і 706
717
El 717 (DCCXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Sembat (III) Bagratuní і 717
També conegut com Sembat VI Bagratuní.