Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Nakhtxivan

Índex Nakhtxivan

La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.

92 les relacions: Agha Muhàmmad Khan Qajar, Alt Karabagh, Aq Qoyunlu, Araxes, Armènia, Armistici de Mudros, Azerbaidjan, Babak Khorramdin, Babək (raion), Bagratuni, Bakú, Batum, Caucas, Cobànides, Dinastia jalayírida, Dwin, Exclavament, Gandja, Ghilzai, Goltn, Gran Armènia, Horda d'Or, Hummet, Il-khanat, Ildegízida, Ildegiz, Imperi Otomà, Imperi safàvida, Iran, Jalal-ad-Din Mangubertí, Juny, Karki, Khanat de Nakhitxevan, Khwarizm, Kizil Arslan Uthman, Lenin, Müsavat, Mudhàffar-ad-Din Uzbeg, Naxçıvan, Nàdir-Xah Afxar, Ordubad, Qara Qoyunlu, Rawwàdides, República de l'Araxes, República Democràtica d'Armènia, República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, Siunia, Tamerlà, Timúrides, Toghril Beg I, ..., Tractat de Gümrü, Tractat de Sèvres, Tractat de Turkmantxai, Transcaucàsia, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vaspurakan, Xaddàdides, Xirvanxah, Zangezur, 1054, 1230, 1253, 1335, 15 de gener, 1502, 16 de maig, 16 de març, 1722, 1736, 1747, 1834, 19 de novembre, 1918, 1919, 1920, 1921, 1924, 1937, 1989, 1990, 2 de desembre, 2011, 22 d'abril, 26 de maig, 26 de març, 28 de juliol, 28 de maig, 28 de novembre, 30 d'octubre, 4 de juny, 705, 9 de febrer. Ampliar l'índex (42 més) »

Agha Muhàmmad Khan Qajar

Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Nakhtxivan і Agha Muhàmmad Khan Qajar · Veure més »

Alt Karabagh

LAlt Karabagh és una regió internacionalment reconeguda com a part de l'Azerbaidjan, de població armènia, actualment en rebel·lió.

Nou!!: Nakhtxivan і Alt Karabagh · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: Nakhtxivan і Aq Qoyunlu · Veure més »

Araxes

Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araxes, Araz, o Yeraskh; en armeni Արաքս, en farsi ارس, en turc Aras, en àzeri Araz, en kurd Aras o Araz, en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.

Nou!!: Nakhtxivan і Araxes · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Nakhtxivan і Armènia · Veure més »

Armistici de Mudros

Larmistici de Mudros es va signar entre l'imperi Otomà i els Aliats de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Nakhtxivan і Armistici de Mudros · Veure més »

Azerbaidjan

L'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Nakhtxivan і Azerbaidjan · Veure més »

Babak Khorramdin

Babak Khorramdin o Babek (en persa: بابک, پاپک) (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan, a la primera meitat del segle IX.

Nou!!: Nakhtxivan і Babak Khorramdin · Veure més »

Babək (raion)

Babek (Babək en àzeri) és un raion a la República Autònoma de Nakhtxivan d'Azerbaidjan.

Nou!!: Nakhtxivan і Babək (raion) · Veure més »

Bagratuni

Els Bagratuni (Բագրատունիներ) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.

Nou!!: Nakhtxivan і Bagratuni · Veure més »

Bakú

Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Nakhtxivan і Bakú · Veure més »

Batum

Batum (modernament Batumi; abans també Batoum) és una ciutat de Geòrgia, capital de la república autònoma d'Adjària (Geòrgia).

Nou!!: Nakhtxivan і Batum · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi.

Nou!!: Nakhtxivan і Caucas · Veure més »

Cobànides

Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.

Nou!!: Nakhtxivan і Cobànides · Veure més »

Dinastia jalayírida

Mapa La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia ilkhànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Nou!!: Nakhtxivan і Dinastia jalayírida · Veure més »

Dwin

Dwin també Dvin (Dovin en armeni) fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.

Nou!!: Nakhtxivan і Dwin · Veure més »

Exclavament

Exemple d'enclavament i exclavament. C és un '''enclavament''' a A i un '''exclavament''' de B En geografia política un exclavament és un territori que pertany políticament a un altre territori però que no hi està connectat per terra (llevat de les illes) i està envoltat per una altra entitat política.

Nou!!: Nakhtxivan і Exclavament · Veure més »

Gandja

Gandja (en àzeri Gəncə) és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavetpol i durant el període soviètic Kirovabad.

Nou!!: Nakhtxivan і Gandja · Veure més »

Ghilzai

Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.

Nou!!: Nakhtxivan і Ghilzai · Veure més »

Goltn

Goltn (o Golten o Goghtn), en llatí Colthene (Coltene) fou una regió governada generalment per prínceps (nakharars) armenis i després un emirat musulmà armeni.

Nou!!: Nakhtxivan і Goltn · Veure més »

Gran Armènia

Mapa de la Gran Armènia La Gran Armènia és l'estat reclamat pels armenis de Rússia i Turquia el 1918 i que va tenir plasmació jurídica al Tractat de Sèvres de 1920, mai ratificat, pel qual l'Imperi Otomà i els aliats van fer la pau, i després en l'arbitratge del president dels Estats Units sobre els límits de l'estat, causa de la Guerra d'alliberament turca, i fins i tot arribant a l'Armènia exsoviètica.

Nou!!: Nakhtxivan і Gran Armènia · Veure més »

Horda d'Or

L'Horda d'Or (en mongol: Алтан Орд Altan Ord; en kazakh: Алтын Орда, Altyn Orda; en tàtar: Altın Urda; en rus: Золотая Орда, Zolotaya Orda; en turc: Altın Ordu) va ser un khanat mongol fundat per Batu el 1237.

Nou!!: Nakhtxivan і Horda d'Or · Veure més »

Hummet

Hummet (en àzeri Hümmət) és el nom d'un partit polític de tendència socialista creat pels musulmans de l'Azerbaidjan, que va actuar en tot el període de la Revolució Russa i els anys anteriors i següents.

Nou!!: Nakhtxivan і Hummet · Veure més »

Il-khanat

L’il-khanat va ser un khanat mongol establert a Pèrsia al segle XIII, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Nakhtxivan і Il-khanat · Veure més »

Ildegízida

La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225.

Nou!!: Nakhtxivan і Ildegízida · Veure més »

Ildegiz

Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Nakhtxivan і Ildegiz · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Nakhtxivan і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al XVIII.

Nou!!: Nakhtxivan і Imperi safàvida · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Nakhtxivan і Iran · Veure més »

Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.

Nou!!: Nakhtxivan і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »

Juny

El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Nakhtxivan і Juny · Veure més »

Karki

Karki (també coneguda com a Kərki, Kiarki, Kyarki) o Tigranaixen (en armeni) és de iure un exclavament de la República Autònoma de Nakhtxivan (Azerbaidjan).

Nou!!: Nakhtxivan і Karki · Veure més »

Khanat de Nakhitxevan

Khanats d'Erevan, de Nakhitxevam i veïns El khanat de Nakhitxevan (en persa خانات نخجوان) fou un petit Estat que es va constituir al sud-est de l'Armènia històrica sota sobirania feudal iraniana.

Nou!!: Nakhtxivan і Khanat de Nakhitxevan · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm (Khwarazm, Khorazm, Khwarezm, Khorezm) anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amur Darya (Oxus).

Nou!!: Nakhtxivan і Khwarizm · Veure més »

Kizil Arslan Uthman

Kizil Arslan Utham Muzaffar al-Din fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1186-1191), fill d'Ildegiz i successor del su germà gran Muhammad Pahlawan.

Nou!!: Nakhtxivan і Kizil Arslan Uthman · Veure més »

Lenin

Lenin (en alfabet ciríl·lic: Ленин) (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870 - Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, fou un activista revolucionari i pensador rus.

Nou!!: Nakhtxivan і Lenin · Veure més »

Müsavat

El Müsavat és un partit polític de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Nakhtxivan і Müsavat · Veure més »

Mudhàffar-ad-Din Uzbeg

Mudhàffar-ad-Din Uzbeg fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1210-1225), fill de Muhàmmad Pahlawan i successor del seu germà Nusrat al-Din Abu Bakr.

Nou!!: Nakhtxivan і Mudhàffar-ad-Din Uzbeg · Veure més »

Naxçıvan

Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.

Nou!!: Nakhtxivan і Naxçıvan · Veure més »

Nàdir-Xah Afxar

Nàdir-Xah Afxar (Kubkan, Coràsmia, 1688 - Fathabad, 20 de juny del 1747) fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Nakhtxivan і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »

Ordubad

Ordubad (també Ordubat) és una ciutat de Nakhitxevan, la segona de la república autònoma.

Nou!!: Nakhtxivan і Ordubad · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (en àzeri: Qaraqoyunlu; en turc: Karakoyunlu; en persa: قرا قویونلو, "els xais negres") foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: Nakhtxivan і Qara Qoyunlu · Veure més »

Rawwàdides

La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.

Nou!!: Nakhtxivan і Rawwàdides · Veure més »

República de l'Araxes

Bandera de la República de l'Araxes La República de l'Araxes (àzeri: Araz Respublikası o Araz Cümhuriyyəti) fou un efímer estat proclamat a la major part del que avui dia és la República Autònoma de Nakhtxivan i que va agafar el nom del riu Araxes, que formava el seu límit sud.

Nou!!: Nakhtxivan і República de l'Araxes · Veure més »

República Democràtica d'Armènia

La República Democràtica d'Armènia (1918–1920) fou el primer estat modern establert a l'actual Armènia. El país es va crear després del col·lapse de l'imperi Rus, conseqüència de la Revolució russa de 1917. Limitava amb la República Democràtica de Geòrgia al nord, l'imperi Otomà a l'oest, l'Imperi Persa al sud, i la República Democràtica de l'Azerbaidjan a l'est.

Nou!!: Nakhtxivan і República Democràtica d'Armènia · Veure més »

República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan

La República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan (RSS de l'Azerbaidjan) és el nom que va rebre l'Azerbaidjan quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.

Nou!!: Nakhtxivan і República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan · Veure més »

Siunia

L'Artsakh i la Siunia fins al segle IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Syunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabagh.

Nou!!: Nakhtxivan і Siunia · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Nakhtxivan і Tamerlà · Veure més »

Timúrides

Els timúrides (en persa: گوركانى, anomenada per ells mateixos Gurkānī) foren una dinastia musulmana d'origen turcomongol.

Nou!!: Nakhtxivan і Timúrides · Veure més »

Toghril Beg I

Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Nakhtxivan і Toghril Beg I · Veure més »

Tractat de Gümrü

El tractat de Gümrü o el Tractat d'Alexandropol (en turc: Gümrü Antlaşması) fou un tractat de pau entre Armènia i Turquia que va posar fi a la guerra Turc-Armènia i va acabar amb el somni de la Gran Armènia que havia establert el Tractat de Sevres (1920).

Nou!!: Nakhtxivan і Tractat de Gümrü · Veure més »

Tractat de Sèvres

Fronteres d'Armènia segons el Tractat de Sèvres El Tractat de Sèvres fou un projecte de tractat de pau entre Imperi Otomà i els aliats de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Nakhtxivan і Tractat de Sèvres · Veure més »

Tractat de Turkmantxai

El tractat de Turkmantxai (Rus: Туркманчайский договор, Persa: عهدنامه ترکمنچای) fou un acord de pau negociat a Turkmantxai, al Caucas, al final de la guerra russo-persa del 1826-1828 (amb derrota persa), pel qual els qajars (la dinastia persa) reconeixien la sobirania russa sobre els khanats de Nakhitxevan, Erevan i Talish amb les regions d'Ordubad i Mughan, establint el riu Aras (Araxes) com a frontera entre l'Imperi Rus i Pèrsia confirmant les disposicions del tractat de Gulistan.

Nou!!: Nakhtxivan і Tractat de Turkmantxai · Veure més »

Transcaucàsia

Bandera de la República Democràtica Federal de Transcaucàsia Bandera de la República Socialista Federativa Soviètica de Transcaucàsia La Transcaucàsia és una regió del Caucas que comprèn les repúbliques d'Armènia, Geòrgia i l'Azerbaidjan.

Nou!!: Nakhtxivan і Transcaucàsia · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз Советских Социалистических Республик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), o la Rússia Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Nakhtxivan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Vaspurakan

Vaspurakan fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Ardzruni.

Nou!!: Nakhtxivan і Vaspurakan · Veure més »

Xaddàdides

Els Xaddàdides foren una dinastia que va governar a Gandja i a Dwin i més tard una branca a Ani.

Nou!!: Nakhtxivan і Xaddàdides · Veure més »

Xirvanxah

Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.

Nou!!: Nakhtxivan і Xirvanxah · Veure més »

Zangezur

Zangezur és la regió del Llac Geycha o Sevan a Armènia que durant el període soviètic va tenir una forta minoria àzeri.

Nou!!: Nakhtxivan і Zangezur · Veure més »

1054

Sense descripció.

Nou!!: Nakhtxivan і 1054 · Veure més »

1230

Sense descripció.

Nou!!: Nakhtxivan і 1230 · Veure més »

1253

Sense descripció.

Nou!!: Nakhtxivan і 1253 · Veure més »

1335

Sense descripció.

Nou!!: Nakhtxivan і 1335 · Veure més »

15 de gener

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Nakhtxivan і 15 de gener · Veure més »

1502

L'any 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Nakhtxivan і 1502 · Veure més »

16 de maig

El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Nakhtxivan і 16 de maig · Veure més »

16 de març

El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Nakhtxivan і 16 de març · Veure més »

1722

Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.

Nou!!: Nakhtxivan і 1722 · Veure més »

1736

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Nakhtxivan і 1736 · Veure més »

1747

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Nakhtxivan і 1747 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: Nakhtxivan і 1834 · Veure més »

19 de novembre

El 19 de novembre és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Nakhtxivan і 19 de novembre · Veure més »

1918

font al carrer Cucurulla de Barcelona.

Nou!!: Nakhtxivan і 1918 · Veure més »

1919

Llinda d'un edifici del carrer Major d'Olot.

Nou!!: Nakhtxivan і 1919 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Nakhtxivan і 1920 · Veure més »

1921

Sense descripció.

Nou!!: Nakhtxivan і 1921 · Veure més »

1924

;Països Catalans.

Nou!!: Nakhtxivan і 1924 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Billet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Nakhtxivan і 1937 · Veure més »

1989

;Països Catalans.

Nou!!: Nakhtxivan і 1989 · Veure més »

1990

;Països Catalans.

Nou!!: Nakhtxivan і 1990 · Veure més »

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Nakhtxivan і 2 de desembre · Veure més »

2011

L'any 2011 és un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Nakhtxivan і 2011 · Veure més »

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Nakhtxivan і 22 d'abril · Veure més »

26 de maig

El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Nakhtxivan і 26 de maig · Veure més »

26 de març

El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Nakhtxivan і 26 de març · Veure més »

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Nakhtxivan і 28 de juliol · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Nakhtxivan і 28 de maig · Veure més »

28 de novembre

El 28 de novembre és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Nakhtxivan і 28 de novembre · Veure més »

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Nakhtxivan і 30 d'octubre · Veure més »

4 de juny

El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Nakhtxivan і 4 de juny · Veure més »

705

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Nakhtxivan і 705 · Veure més »

9 de febrer

El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Nakhtxivan і 9 de febrer · Veure més »

Redirigeix aquí:

Nakhchivan, Naxçıvan Muxtar Respublikası, República Autònoma de Nakhtxivan, República Autònoma de Naxçıvan, República Socialista Soviètica Autònoma de Nakhtxivan, República Socialista Soviètica Autònoma de Naxçıvan, República autònoma de Nakhtxivan.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »