46 les relacions: Abekhiank, Aixots, Ani, Ardahan, Armènia, Armeni, Arxak III d'Armènia, Arxarunik, Azerbaidjan, Bagratuní, Bassèn, Erzincan, Erzurum, Havnuní, Havnunik, Imperi Romà d'Orient, Kamsarakan, Kars, Kartli, Marzban, Nakharar, Província de Xirak, Regne d'Ibèria, Regne de Kars, Riu Kura, Sembat I el Màrtir, Sper, Taiq, Tbilissi, Vanantsi, Varaz-Vzur d'Armènia, Vardan II Mamikonian, Yezdegerd II, 1064, 380, 389, 445, 480, 580, 581, 700, 837, 905, 907, 961, 962.
Abekhiank
Abekhiank era una regió d'Armènia a la província del Airarat, que va ser feu de la família de nakharark anomenada Abekhian.
Nou!!: Vanand і Abekhiank · Veure més »
Aixots
Aixots fou un districte de la província de Gugarq a l'antiga Armènia, al nord del Vanand i del Shirak, i l'est d'Ardahan.
Nou!!: Vanand і Aixots · Veure més »
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Nou!!: Vanand і Ani · Veure més »
Ardahan
Ardahan és una ciutat del nord-est de Turquia, a la vora del riu Kuruchay, afluent del Kura, a una altitud de 1.800 metres.
Nou!!: Vanand і Ardahan · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Vanand і Armènia · Veure més »
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Nou!!: Vanand і Armeni · Veure més »
Arxak III d'Armènia
Arxak III (en armeni: Արշակ Գ) va ser rei d'Armènia de l'any 384 al 389.
Nou!!: Vanand і Arxak III d'Armènia · Veure més »
Arxarunik
Arxarunik (en armeni: Արշարունիք) era un districte de la província armènia de l'Airarat, que tenia al nord el Xirak, a l'oest el Vanand, el Havnuniq i el Gabelian; al sud el Bagrevand, i a l'est l'Aragadzotn i el Jakatq.
Nou!!: Vanand і Arxarunik · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Vanand і Azerbaidjan · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Vanand і Bagratuní · Veure més »
Bassèn
Bassèn (armeni: Բասեն), Bassiank (Բասյանք) o Basseank (Բասեանք) (per als romans: Fasiane) fou un districte de la província o regió de l'antiga Armènia anomenada Airarat, a la part sud-oest d'aquesta regió.
Nou!!: Vanand і Bassèn · Veure més »
Erzincan
Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.
Nou!!: Vanand і Erzincan · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Vanand і Erzurum · Veure més »
Havnuní
Els Havnuní van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb feu hereditari al districte d'Havnunik a l'Airarat a la riba esquerra de l'Araxes mitjà, a l'est de l'Abekhiank.
Nou!!: Vanand і Havnuní · Veure més »
Havnunik
Havnunik va ser un districte de la província de l'Airarat, a Armènia.
Nou!!: Vanand і Havnunik · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Vanand і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Kamsarakan
Els Kamsarakan (en armeni Կամսարական) van ser una important família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a l'Arxarunik i al Shirak i capital a Ervandashat (Yerevandashat), terres conegudes també amb el nom de Kamsarakan.
Nou!!: Vanand і Kamsarakan · Veure més »
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Nou!!: Vanand і Kars · Veure més »
Kartli
Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.
Nou!!: Vanand і Kartli · Veure més »
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Nou!!: Vanand і Marzban · Veure més »
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Nou!!: Vanand і Nakharar · Veure més »
Província de Xirak
Xirak o Xirakavan (en armeni Շիրակ) va ser una regió d'Armènia dins de la província de l'Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.
Nou!!: Vanand і Província de Xirak · Veure més »
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Nou!!: Vanand і Regne d'Ibèria · Veure més »
Regne de Kars
El regne de Kars fou format pel Vanand (capital Kars) cedit per Aixot III Olormadz al seu germà Muixel el 961.
Nou!!: Vanand і Regne de Kars · Veure més »
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Nou!!: Vanand і Riu Kura · Veure més »
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Nou!!: Vanand і Sembat I el Màrtir · Veure més »
Sper
Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.
Nou!!: Vanand і Sper · Veure més »
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Nou!!: Vanand і Taiq · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: Vanand і Tbilissi · Veure més »
Vanantsi
Els Vanantsi o Vanandatsi van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb feu hereditari al districte de Vanand a la província de l'Airarat.
Nou!!: Vanand і Vanantsi · Veure més »
Varaz-Vzur d'Armènia
Varaz-Vzur o també Varaz-Buzurg va ser marzban d'Armènia de l'any 580 al 581.
Nou!!: Vanand і Varaz-Vzur d'Armènia · Veure més »
Vardan II Mamikonian
Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.
Nou!!: Vanand і Vardan II Mamikonian · Veure més »
Yezdegerd II
Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.
Nou!!: Vanand і Yezdegerd II · Veure més »
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Vanand і 1064 · Veure més »
380
Sense descripció.
Nou!!: Vanand і 380 · Veure més »
389
El 389 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Vanand і 389 · Veure més »
445
Sense descripció.
Nou!!: Vanand і 445 · Veure més »
480
Sense descripció.
Nou!!: Vanand і 480 · Veure més »
580
El 580 (DLXXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Vanand і 580 · Veure més »
581
Sense descripció.
Nou!!: Vanand і 581 · Veure més »
700
El 700 (DCC) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Vanand і 700 · Veure més »
837
Sense descripció.
Nou!!: Vanand і 837 · Veure més »
905
Sense descripció.
Nou!!: Vanand і 905 · Veure més »
907
Sense descripció.
Nou!!: Vanand і 907 · Veure més »
961
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vanand і 961 · Veure més »
962
Sense descripció.
Nou!!: Vanand і 962 · Veure més »