Taula de continguts
42 les relacions: Albània del Caucas, Ani, Ankl, Araxes, Armeni, Arsàcides, Arxarunik, Ayrarat, Bagaran, Bagratuní, Bagrevand, Curopalata, Dècada del 690, Epònim, Feu, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Justinià II Rinotmet, Kartli, Llac Sevan, Nakharar, Nersès Kamsarakan, Nig, Pahlavi, Pahlavuní, Província de Xirak, Regne d'Armènia (antiguitat), Sembat II Bagratuní, Siraquens, Sparapet, Vardan II Mamikonian, Vatshé Mamikonian, Yerevandashat, Yezdegerd II, 339, 452, 482, 543, 670, 690, 700, 775.
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Veure Kamsarakan і Albània del Caucas
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Veure Kamsarakan і Ani
Ankl
Ankl (o Angl o Àngel) fou un districte de l'extrem sud-oest d'Armènia, amb capital a la fortalesa d'Ankl (Arkatiokert) a l'est del districte (al nord d'Amida) format per la regió de les fonts del Tigris fins a l'Eufrates.
Veure Kamsarakan і Ankl
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Veure Kamsarakan і Araxes
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Veure Kamsarakan і Armeni
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Veure Kamsarakan і Arsàcides
Arxarunik
Arxarunik (en armeni: Արշարունիք) era un districte de la província armènia de l'Airarat, que tenia al nord el Xirak, a l'oest el Vanand, el Havnuniq i el Gabelian; al sud el Bagrevand, i a l'est l'Aragadzotn i el Jakatq.
Veure Kamsarakan і Arxarunik
Ayrarat
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Al mapa es veu l'Ararat al centre. Ayrarat (en armeni Այրարատ) va ser una regió o província de l'antiga Armènia formada per territoris que es trobaven al nord i sud del riu Araxes, i al nord-est tocava al llac Sevan.
Veure Kamsarakan і Ayrarat
Bagaran
Bagaran —Բագարան en armeni — era una ciutat en l'antiga Armènia fundada durant el regnat de la dinastia Oróntida a la confluència entre el riu Akhurian i el riu Araxes.
Veure Kamsarakan і Bagaran
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Veure Kamsarakan і Bagratuní
Bagrevand
Expansió. Bagrevand, Bagravand o Bagrauandena fou un districte de l'antiga Armènia a la província o regió de l'Airarat.
Veure Kamsarakan і Bagrevand
Curopalata
Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii ' qui té cura del palau') era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al.
Veure Kamsarakan і Curopalata
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Veure Kamsarakan і Dècada del 690
Epònim
Un epònim és un terme, nom comú o indret, que prové (coincideix o és un derivat) d'un nom propi.
Veure Kamsarakan і Epònim
Feu
Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.
Veure Kamsarakan і Feu
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Kamsarakan і Imperi Romà d'Orient
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Kamsarakan і Imperi Sassànida
Justinià II Rinotmet
Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.
Veure Kamsarakan і Justinià II Rinotmet
Kartli
Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.
Veure Kamsarakan і Kartli
Llac Sevan
El llac Sevan (en armeni Սևանա լիճ, Sewvank.
Veure Kamsarakan і Llac Sevan
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Veure Kamsarakan і Nakharar
Nersès Kamsarakan
Nersès Kamsarakan fou governador romà d'Orient (curopalata) d'Armènia del 690 al 691.
Veure Kamsarakan і Nersès Kamsarakan
Nig
Nig fou un districte de l'Airarat a l'antiga Armènia, a la part nord-est de la província.
Veure Kamsarakan і Nig
Pahlavi
El pahlavi o pehlevi, també anomenat persa mitjà o persa sassànida, és una antiga llengua indoeuropea occidental parlada a Pèrsia, que va constituir l'idioma oficial, religiós i literari de l'Imperi Sassànida.
Veure Kamsarakan і Pahlavi
Pahlavuní
Els Pahlavuní (en armeni Պահլավունի) van ser una família armènia de nakharark de segon ordre que tenien possessions al districte de Nig.
Veure Kamsarakan і Pahlavuní
Província de Xirak
Xirak o Xirakavan (en armeni Շիրակ) va ser una regió d'Armènia dins de la província de l'Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.
Veure Kamsarakan і Província de Xirak
Regne d'Armènia (antiguitat)
El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.
Veure Kamsarakan і Regne d'Armènia (antiguitat)
Sembat II Bagratuní
Sembat II Bagratuní (en armeni Սմբատ Ե Բագրատունի) va ser Ixkhan d'Armènia possiblement dels anys 643 al 656.
Veure Kamsarakan і Sembat II Bagratuní
Siraquens
Els siraquens (en llatí siraceni, en grec antic Σιρακηνοί) eren un poble de la Sarmàtia asiàtica a la vora del Palus Maeotis, darrere el riu Rha i a la riba del Acardeos, en el districte que Estrabó anomena Siracene.
Veure Kamsarakan і Siraquens
Sparapet
Sparapet (en armeni Սպարապետ) és el nom d'un títol militar hereditari usat a Armènia a l'antiguitat.
Veure Kamsarakan і Sparapet
Vardan II Mamikonian
Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.
Veure Kamsarakan і Vardan II Mamikonian
Vatshé Mamikonian
Vatshé o Vatshe Mamikonian (armeni Վաչե Մամիկոնյան) fou sparapet d'Armènia en temps del rei Khosrov II d'Armènia (s. IV).
Veure Kamsarakan і Vatshé Mamikonian
Yerevandashat
Yervandashat -Երվանդաշատ en armeni- era una ciutat i una de les capitals històriques d'Armènia, que va actuar com a capital entre el 210 i 176 aC.
Veure Kamsarakan і Yerevandashat
Yezdegerd II
Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.
Veure Kamsarakan і Yezdegerd II
339
El 339 (CCCXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Kamsarakan і 339
452
El 452 (CDLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a les darreries de l'edat antiga.
Veure Kamsarakan і 452
482
El 482 va ser un any comú començat en divendres.
Veure Kamsarakan і 482
543
El 543 (DXLIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Kamsarakan і 543
670
El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Kamsarakan і 670
690
El 690 (DCXC) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Kamsarakan і 690
700
El 700 (DCC) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Kamsarakan і 700
775
El 775 (DCCLXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Kamsarakan і 775