76 les relacions: Afrasiyab, Alexandre el Gran, Alt Egipte, Aracòsia, Ariàspia, Armènia, Armènia occidental, Assíria, Índia, Ària (Pèrsia), Babilònia, Bactriana, Baix Egipte, Cambises II de Pèrsia, Capadòcia, Cària, Còlquida, Cilícia, Cilícia a la part de mar, Darios el Gran, Dascilèon, Dírbia, Drangiana, Egipte, Elam, Elimaida (província), Gandhara, Gedròsia, Grec antic, Heròdot, Hindu Kush, Hircània, Història d'Armènia, Imperi Aquemènida, Imperi Persa, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Inscripció de Behistun, Jònia, Khwarizm, Kirman, Margiana, Matiana, Mèdia Menor, Medes, Oritània, Oxford English Dictionary, País del Amirgians, País dels Dahes, País dels Massagetes, ..., Paflagònia, Palestina, Paretacene, Pàrtia (satrapia), Pèrsida, Període hel·lenístic, Persa, Regió de Frígia, Sagàrtia, Sardes, Satagídia, Satrapia d'Aràbia, Satrapia d'Assíria, Satrapia de Babilònia, Satrapia de Frígia, Satrapia de l'Índia, Satrapia de Líbia, Satrapia de Lídia, Satrapia de Mèdia, Satrapia de Núbia, Satrapia de Síria, Satrapia de Tràcia, Síria, Sitacene, Sogdiana, Susiana. Ampliar l'índex (26 més) »
Afrasiyab
Afrasiyab fou un rei llegendari dels turànics o turcs, que hauria mort combatent al rei iranià Kai Khusraw.
Nou!!: Sàtrapa і Afrasiyab · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Sàtrapa і Alexandre el Gran · Veure més »
Alt Egipte
Mapa del Baix i l'Alt Egipte L'Alt Egipte (o, senzillament,, pronunciat localment) és la part de l'antic Egipte formada per les terres a banda i banda del Nil que s'estenen riu amunt des Delta del Nil al nord fins a Núbia al sud.
Nou!!: Sàtrapa і Alt Egipte · Veure més »
Aracòsia
Aracòsia fou una antiga regió de Pèrsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), a l'est, l'Indus; al sud la Gedròsia; i a l'oest la Drangiana.
Nou!!: Sàtrapa і Aracòsia · Veure més »
Ariàspia
Ariàspia, el país dels ariaspes, va ser una satrapia menor de la Pèrsia aquemènida, que depenia de la satrapia de Gedròsia.
Nou!!: Sàtrapa і Ariàspia · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Sàtrapa і Armènia · Veure més »
Armènia occidental
XVII, unes dècades després de la seva conquesta pels otomans, dins de les fronteres actuals de Turquia:State Committee of the Real Estate Cadastre of the Republic of Armenia (2007). Significativa presència armènia (major com més vermell) LArmènia occidental (en armeni occidental: Արեւմտեան Հայաստան, Arevmdian Hayasdan) és un terme utilitzat per referir-se a les parts orientals de Turquia (antic Imperi Otomà) que van formar part de la històrica pàtria dels armenis.
Nou!!: Sàtrapa і Armènia occidental · Veure més »
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Nou!!: Sàtrapa і Assíria · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Sàtrapa і Índia · Veure més »
Ària (Pèrsia)
Ària (en persa antic 'Haraiva', en avèstic 'Haraeuua' en grec antic Ἀρεία o Ἀρείων γῆ) va ser una satrapia de l'Imperi Persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircània i la Margiana, les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est, Carmània al sud; i les muntanyes Masdoranos i Pàrtia a l'oest.
Nou!!: Sàtrapa і Ària (Pèrsia) · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Sàtrapa і Babilònia · Veure més »
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Nou!!: Sàtrapa і Bactriana · Veure més »
Baix Egipte
Nomós del Baix Egipte El Baix Egipte és el nom donat antigament a la zona més septentrional de l'Antic Egipte que es configura en el fèrtil delta del Nil entre l'Alt Egipte i la mar Mediterrània moderna, entre El Ai-day, i la ciutat moderna del Caire i Dahshur al sud.
Nou!!: Sàtrapa і Baix Egipte · Veure més »
Cambises II de Pèrsia
Cambises II va ser rei de Pèrsia, de la Dinastia Aquemènida de l'any 530 aC fins al 521 aC.
Nou!!: Sàtrapa і Cambises II de Pèrsia · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Sàtrapa і Capadòcia · Veure més »
Cària
Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.
Nou!!: Sàtrapa і Cària · Veure més »
Còlquida
Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.
Nou!!: Sàtrapa і Còlquida · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Sàtrapa і Cilícia · Veure més »
Cilícia a la part de mar
Cilícia a la part de mar o simplement Cilícia era una satrapia de la Pèrsia aquemènida, dins de la satrapia d'Assíria.
Nou!!: Sàtrapa і Cilícia a la part de mar · Veure més »
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Nou!!: Sàtrapa і Darios el Gran · Veure més »
Dascilèon
Dascilèon o Dascílion (en Dascylium) era una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia de la Frígia Hel·lespòntica, una satrapia menor dins de la satrapia de Lídia.
Nou!!: Sàtrapa і Dascilèon · Veure més »
Dírbia
Dírbia o país dels dirbes (Dyrbae) fou una entitat de la Pèrsia aquemènida, una satrapia menor dins la satrapia de Sogdiana (que al seu torn era una de les que formaven la gran satrapia de Bactriana).
Nou!!: Sàtrapa і Dírbia · Veure més »
Drangiana
Drangiana (en grec antic Δραγγιανή, 'Drangianē') va ser una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.
Nou!!: Sàtrapa і Drangiana · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Sàtrapa і Egipte · Veure més »
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Nou!!: Sàtrapa і Elam · Veure més »
Elimaida (província)
Elimaida (llatí Elymais, grec Elymaia) fou una província, continuació del regne d'Elam, que formà part de la satrapia de Susiana que va existir sota l'Imperi AquemènidaG.
Nou!!: Sàtrapa і Elimaida (província) · Veure més »
Gandhara
Gandhāra (avesta: Vaēkərəta; persa antic: Para-upari-sena; bactrià: Paropamisadae, hel·lenitzat com Paropamisos; grec antic: Caspatyrus) és un terme regional per l'est i sud-est de l'Afganistan i el centre-oest del Pakistan en l'antiguitat, que va donar nom a la ciutat de Kandahar i que estava formada per tota la vall fins a Jalalabad a l'est i Tàxila al nord.
Nou!!: Sàtrapa і Gandhara · Veure més »
Gedròsia
Gedròsia o Maka fou una satrapia persa i selèucida que limitava al sud amb l'oceà Índic; a l'est amb l'Indus; al nord amb Aracòsia; i a l'oest amb Drangiana i Carmània.
Nou!!: Sàtrapa і Gedròsia · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Sàtrapa і Grec antic · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Sàtrapa і Heròdot · Veure més »
Hindu Kush
L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.
Nou!!: Sàtrapa і Hindu Kush · Veure més »
Hircània
Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània).
Nou!!: Sàtrapa і Hircània · Veure més »
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Nou!!: Sàtrapa і Història d'Armènia · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Sàtrapa і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Sàtrapa і Imperi Persa · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Sàtrapa і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Sàtrapa і Imperi Selèucida · Veure més »
Inscripció de Behistun
La inscripció de Behistun o Bisutun (en persa: بیستون) és una inscripció en persa antic, elamita i babiloni, que es va trobar a Behistun, una muntanya a la província de Kermanxah, i que ha permès desxifrar l'escriptura cuneïforme.
Nou!!: Sàtrapa і Inscripció de Behistun · Veure més »
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Nou!!: Sàtrapa і Jònia · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Sàtrapa і Khwarizm · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Sàtrapa і Kirman · Veure més »
Margiana
Margiana (llatí Margiana, grec: Μαργιανή, i en persa antic Margu o Marguš) fou una satrapia sassànida i després selèucida.
Nou!!: Sàtrapa і Margiana · Veure més »
Matiana
Matiana (en llatí Matiana, en grec antic Ματιανή o Ματιηνή) era un districte de Mèdia al sud-oest de la Mèdia Atropatene.
Nou!!: Sàtrapa і Matiana · Veure més »
Mèdia Menor
La Mèdia Menor fou una satrapia menor de l'Imperi persa aquemènida, integrada dins la satrapia de Mèdia.
Nou!!: Sàtrapa і Mèdia Menor · Veure més »
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.
Nou!!: Sàtrapa і Medes · Veure més »
Oritània
Oritània, el país dels oritans (oritani) va ser una satrapia menor de la Pèrsia aquemènida, dins de la satrapia de Gedròsia.
Nou!!: Sàtrapa і Oritània · Veure més »
Oxford English Dictionary
LOxford English Dictionary (o Diccionari anglés d'Oxford), abreujat com a OED és el principal diccionari històric de la llengua anglesa, publicat per l'Oxford University Press (OUP).
Nou!!: Sàtrapa і Oxford English Dictionary · Veure més »
País del Amirgians
La satrapia dels Amirgians del país dels Amirgians (persa Sakā haumavargā, llatí amyrgiani), fou una entitat de la Pèrsia aquemènida formada pel territori ocupat pels nòmades escites, entre els quals els amirgians.
Nou!!: Sàtrapa і País del Amirgians · Veure més »
País dels Dahes
La satrapia dels Dahes o del país dels Dahes (en persa Dahā o Sakā paradraya, en llatí dahae) va ser una entitat de la Pèrsia aquemènida formada pel territori ocupat pels nòmades dahes, considerats un poble escita.
Nou!!: Sàtrapa і País dels Dahes · Veure més »
País dels Massagetes
La satrapia dels Massagetes o del país dels Massagetes (persa Sakā tigraxaudā, en llatí massagetae) fou una entitat de la Pèrsia aquemènida formada pel territori ocupat pels nòmades massagetes, considerats un poble escita.
Nou!!: Sàtrapa і País dels Massagetes · Veure més »
Paflagònia
XV Paflagònia (en llatí Paphlagonia, en grec antic Παφλαγονία) va ser una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí.
Nou!!: Sàtrapa і Paflagònia · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Sàtrapa і Palestina · Veure més »
Paretacene
Paretacene (Paraetacene) fou una satrapia menor de la Pèrsia aquemènida, situada entre Mèdia i Persis.
Nou!!: Sàtrapa і Paretacene · Veure més »
Pàrtia (satrapia)
Pàrtia (Parθava) fou una satrapia nord-oriental de l'Iran en temps dels aquemènides i dels selèucides.
Nou!!: Sàtrapa і Pàrtia (satrapia) · Veure més »
Pèrsida
Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.
Nou!!: Sàtrapa і Pèrsida · Veure més »
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Nou!!: Sàtrapa і Període hel·lenístic · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Sàtrapa і Persa · Veure més »
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Nou!!: Sàtrapa і Regió de Frígia · Veure més »
Sagàrtia
Sagàrtia va ser el nom de la regió de l'imperi Persa on actualment hi ha la ciutat de Yedz que incloïa el territori més tard conegut per Arbelitis, nom que va prendre de la ciutat principal, Arbela.
Nou!!: Sàtrapa і Sagàrtia · Veure més »
Sardes
Sardes o Sardis (Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.
Nou!!: Sàtrapa і Sardes · Veure més »
Satagídia
Satagídia (Θatagus, Sattagydia, el nom persa, llegit Tatagus, vol dir 'país de les cent vaques') fou una satrapia de la Pèrsia aquemènida.
Nou!!: Sàtrapa і Satagídia · Veure més »
Satrapia d'Aràbia
La satrapia d'Aràbia (Arabāya) fou una entitat administrativa de la Pèrsia aquemènida.
Nou!!: Sàtrapa і Satrapia d'Aràbia · Veure més »
Satrapia d'Assíria
La satrapia d'Assíria (Aθurā, en persa antic 𐎠𐎰𐎢𐎼𐎠 Aθurā) fou un territori de la Pèrsia aquemènida, integrat dins la gran satrapia de Babilònia.
Nou!!: Sàtrapa і Satrapia d'Assíria · Veure més »
Satrapia de Babilònia
La satrapia de Babilònia (Bābiruš) fou una divisió administrativa de l'Imperi Persa (IX satrapia) i després de l'Imperi Selèucida, que s'estenia per les terres de l'Eufrates i Tigris amb capital a Babilim (Babel o Babilònia).
Nou!!: Sàtrapa і Satrapia de Babilònia · Veure més »
Satrapia de Frígia
La satrapia de Frígia o de Gran Frígia, era un territori de la Pèrsia aquemènida, amb capital a Celenes (Celaenae).
Nou!!: Sàtrapa і Satrapia de Frígia · Veure més »
Satrapia de l'Índia
Les satrapies de l'imperi aquemènida La satrapia de l'Índia (Hinduš) fou una entitat de la Pèrsia aquemènida establerta arrel de la Conquesta aquemènida de la vall de l'Indus per Cir II el Gran.
Nou!!: Sàtrapa і Satrapia de l'Índia · Veure més »
Satrapia de Líbia
La satrapia de Líbia (Putāyā) foun una entitat administrativa de la Pèrsia aquemènida.
Nou!!: Sàtrapa і Satrapia de Líbia · Veure més »
Satrapia de Lídia
Lídia (Sparda) fou una satrapia de l'Imperi Persa, formada amb part de l'antic Regne de Lídia.
Nou!!: Sàtrapa і Satrapia de Lídia · Veure més »
Satrapia de Mèdia
Media (Māda), fou una gran satrapia persa amb capital a Ecbàtana, generalment encarregada als prínceps aquemènides fills del rei, com Tanyoxarces o Tanaoxares, fill de Cir II el Gran (que va governar també Armènia i els territori dels cadusis); al un altre príncep fou Bistanes, fill d'Artaxerxes III de Pèrsia Ocus.
Nou!!: Sàtrapa і Satrapia de Mèdia · Veure més »
Satrapia de Núbia
La satrapia de Núbia (Kūšiyā) fou una entitat administrativa de la Pèrsia aquemènida.
Nou!!: Sàtrapa і Satrapia de Núbia · Veure més »
Satrapia de Síria
La satrapia de Síria (Ebir-nāri) fou un territori (satrapia menor) de la Pèrsia aquemenida, dins la satrapia d'Assíria.
Nou!!: Sàtrapa і Satrapia de Síria · Veure més »
Satrapia de Tràcia
La satrapia de Tràcia (en grec antic Σκύδρα 'Skudra') era un territori de la Pèrsia aquemènida que va existir entre els anys 512 aC i 479 aC.
Nou!!: Sàtrapa і Satrapia de Tràcia · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Sàtrapa і Síria · Veure més »
Sitacene
La Sitacene (en Sittacene) va ser una satrapia menor de la Pèrsia aquemènida, possiblement dins la satrapia de Babilònia.
Nou!!: Sàtrapa і Sitacene · Veure més »
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Nou!!: Sàtrapa і Sogdiana · Veure més »
Susiana
Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.
Nou!!: Sàtrapa і Susiana · Veure més »