Accés més ràpid que el navegador!
39 les relacions: Abd-al-Mumin ibn Alí, Abu-Ubayd al-Bakrí, Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin, Amazic, Amazics, Anfa, Asilah, Àrab, Barghawata, Còrdova, Ceuta, Dècada del 760, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dinastia Idríssida, Fes, Ghomara, Ha-Mim al-Muftarí, Hammudita, Lleó l'Africà, Llengües amazigues de l'Atles, Magrib, Masmuda, Maysara, Mussa ibn Nussayr, Nakur, Rif, Rifeny, Salíhida, Sanhaji de Srayr, Segle XV, Sunnisme, Tànger, 1012, 1146, 1166, 1167, 1228, 877.
Abd-al-Mumin ibn Alí
Abd-al-Mumin ibn Alí ibn Alwí ibn Yala al-Kumí Abu-Muhàmmad (Tagra o Trara, 1094- Sale, 1163) fou el primer califa dels almohades i fundador de la dinastia almohade mumínida o dels mumínides, amb capital a Marràqueix.
Nou!!: Gomeres і Abd-al-Mumin ibn Alí · Veure més »
Abu-Ubayd al-Bakrí
Abu-Ubayd Abd-Al·lah ibn Abd-al-Aziz ibn Muhàmmad ibn Ayyub al-Bakrí, més conegut com a Abu-Ubayd al-Bakrí o, simplement, al-Bakrí (vers 1010-1094) fou un geògraf andalusí, el més gran de l'occident musulmà junt amb Al-Idrissí.
Nou!!: Gomeres і Abu-Ubayd al-Bakrí · Veure més »
Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin
Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin (Tinmal·lal, 1140 - Evora, 1184) fou el segon califa dels almohades de la dinastia mumínida (1163 - 1184).
Nou!!: Gomeres і Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin · Veure més »
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Nou!!: Gomeres і Amazic · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Gomeres і Amazics · Veure més »
Anfa
Anfa —en àrab أنفا, Anfā; en amazic ⴰⵏⴼⴰ— és un districte (arrondissement) de la ciutat de Casablanca, dins la prefectura de Casablanca, a la regió de Casablanca-Settat, al Marroc.
Nou!!: Gomeres і Anfa · Veure més »
Asilah
Carrer d'Asilah Asilah o Assilah o Asila és una ciutat del Marroc, situada a uns 50 km al sud-sud-oest de Tànger, prop de la desembocadura de l'Oued el-Helou.
Nou!!: Gomeres і Asilah · Veure més »
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Nou!!: Gomeres і Àrab · Veure més »
Barghawata
Territori dels Barghawata (744-1058) Els barghawata o també Barghwata o Berghouata foren una confederació amaziga del grup dels Masmuda, establerts a la província de Tamasma a la costa atlàntica del Marroc entre Sale i Safi del al.
Nou!!: Gomeres і Barghawata · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Gomeres і Còrdova · Veure més »
Ceuta
Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.
Nou!!: Gomeres і Ceuta · Veure més »
Dècada del 760
Sense descripció.
Nou!!: Gomeres і Dècada del 760 · Veure més »
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Nou!!: Gomeres і Dinastia almohade · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Gomeres і Dinastia almoràvit · Veure més »
Dinastia Idríssida
Extensió dels dominis idríssides La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974.
Nou!!: Gomeres і Dinastia Idríssida · Veure més »
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Nou!!: Gomeres і Fes · Veure més »
Ghomara
El ghomara o taghmart és una llengua amaziga septentrional parlada al Marroc.
Nou!!: Gomeres і Ghomara · Veure més »
Ha-Mim al-Muftarí
Ha-Mim ibn Mann-Al·lah ibn Hàfidh ibn Amr, conegut com a al-Muftarí o Ha-Mim al-Muftarí —en àrab حاميمبن من الله آلمفتري, Ḥā-Mīm ibn Mann Allāh al-Muftarī— fou un religiós amazic que s'autoproclamà profeta i que va fundar una religió derivada de l'islam que va existir al.
Nou!!: Gomeres і Ha-Mim al-Muftarí · Veure més »
Hammudita
La dinastia hammudita fou una dinastia musulmana amaziga que va governar a la part nord del Marroc i a diversos llocs de la península Ibèrica.
Nou!!: Gomeres і Hammudita · Veure més »
Lleó l'Africà
Al-Hàssan ibn Muhàmmad al-Wazzan az-Zayyatí o al-Fassí o, més senzillament, al-Hàssan al-Wazzan, anomenat després de batejar-se Joan Lleó de Medicis, Joan Lleó Africà o Joan Lleó de Granada, però conegut sobretot com Lleó l'Africà (Granada, entre 1488 i 1495 - ?, vers 1545-1555) fou un diplomàtic, geògraf i explorador de l'Àfrica del Nord.
Nou!!: Gomeres і Lleó l'Africà · Veure més »
Llengües amazigues de l'Atles
Les llengües amazigues de l'Atles marroquí són un subgrup de les llengües amazigues septentrionals parlades a les Muntanyes Atles del Marroc.
Nou!!: Gomeres і Llengües amazigues de l'Atles · Veure més »
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Nou!!: Gomeres і Magrib · Veure més »
Masmuda
Els masmudes fou un dels gran grups humans dels amazics de la família dels Baranis, de la que també formaven part els sanhadjes.
Nou!!: Gomeres і Masmuda · Veure més »
Maysara
Maysara fou un cap amazic de la tribu matghara que va dirigir la resistència nacional contra la invasió i dominació àrab el 739-740.
Nou!!: Gomeres і Maysara · Veure més »
Mussa ibn Nussayr
Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.
Nou!!: Gomeres і Mussa ibn Nussayr · Veure més »
Nakur
Nakur o Nukur (o) fou una població de la costa nord del Marroc i capital d'un emirat regit per la dinastia salíhida.
Nou!!: Gomeres і Nakur · Veure més »
Rif
El Rif és una regió muntanyenca del nord del Marroc, a la costa del mar Mediterrani, entre les ciutats de Tetuan i Oujda.
Nou!!: Gomeres і Rif · Veure més »
Rifeny
Home marroquí parlant el Rifeny El rifeny, tarifit, tarifiyt o chelja és una varietat de les llengües amazigues parlada pels rifenys, habitants de la regió del Rif, al nord-est del Marroc.
Nou!!: Gomeres і Rifeny · Veure més »
Salíhida
La dinastia salíhida o dels salíhides o dels Banu Salih fou una nissaga que va governar inicialment a Tamasma i des de finals del a Nakur.
Nou!!: Gomeres і Salíhida · Veure més »
Sanhaji de Srayr
Sanhaji de Srair és una llengua amaziga septentrional.
Nou!!: Gomeres і Sanhaji de Srayr · Veure més »
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Nou!!: Gomeres і Segle XV · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Gomeres і Sunnisme · Veure més »
Tànger
Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.
Nou!!: Gomeres і Tànger · Veure més »
1012
El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al i per tant a la plena edat mitjana.
Nou!!: Gomeres і 1012 · Veure més »
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Nou!!: Gomeres і 1146 · Veure més »
1166
El 1166 (MCLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Gomeres і 1166 · Veure més »
1167
Sense descripció.
Nou!!: Gomeres і 1167 · Veure més »
1228
Sense descripció.
Nou!!: Gomeres і 1228 · Veure més »
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Gomeres і 877 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ghumara, Gomara, Gumara, Gumares, Gumera, Gumeres.
