Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Hintata

Índex Hintata

Els hintata foren una confederació amaziga de l'Atles central al Marroc, del gran grup Masmuda.

Taula de continguts

  1. 29 les relacions: Abu-Hafs Úmar ibn Yahya al-Hintatí, Abu-Zakariyyà Yahya I, Amazics, Arghan, Azemmour, Àfrica del Nord, Clan, Dinastia almohade, Dinastia marínida, Dinastia sadita, Fes, Hàfsida, Ibn Khaldun, Ibn Túmart, Mahdí, Marràqueix, Marroc, Masmuda, Muhammad ibn al-Nasir Bu-Shantuf, Portuguesos, Riu Draa, Safi, Serralada de l'Atles, Tunis, Visir, Xeic, 1 de setembre, 12 d'abril, 1513.

Abu-Hafs Úmar ibn Yahya al-Hintatí

Abu-Hafs Úmar ibn Yahya al-Hintatí (vers 1100-1175) fou un amazic de l'Anti-Atles marroquí, de la tribu dels hintata, conegut com a al-Hintatí o principalment com Inti, i que fou el principal company del mahdí almohade Ibn Túmart.

Veure Hintata і Abu-Hafs Úmar ibn Yahya al-Hintatí

Abu-Zakariyyà Yahya I

Abu-Zakariyya Yahya (I) ibn Abd-al-Wàhid fou el fundador de la dinastia hàfsida que va regir Ifríqiya durant tres segles.

Veure Hintata і Abu-Zakariyyà Yahya I

Amazics

Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.

Veure Hintata і Amazics

Arghan

Arghan (en àrab, Hargha o Arghen) és una tribu amaziga.

Veure Hintata і Arghan

Azemmour

Azemmur o Azammur; en francès, Azemmour; en castellà i portuguès, Azamor; en àrab, أزمور, és una vila de la costa atlàntica del Marroc, a uns 75 km al sud-oest de Casablanca i uns 10 km al nord-est d'Al-Djidida (Mazagan), situada a la riba esquerra del uadi Umm Rabi (Oumm er-Rbia), que es troba a prop de la seva desembocadura.

Veure Hintata і Azemmour

Àfrica del Nord

miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Veure Hintata і Àfrica del Nord

Clan

Un clan és un grup de gent unida per parentiu i llinatge, que descendeix d'un avantpassat comú.

Veure Hintata і Clan

Dinastia almohade

Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.

Veure Hintata і Dinastia almohade

Dinastia marínida

Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.

Veure Hintata і Dinastia marínida

Dinastia sadita

Conquestes de la dinastia sadita Sadita fou el nom donat als membres de la dinastia xerifiana que regnaren al Mabreb al-Aksa del 1542 al 1660.

Veure Hintata і Dinastia sadita

Fes

Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.

Veure Hintata і Fes

Hàfsida

La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).

Veure Hintata і Hàfsida

Ibn Khaldun

Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.

Veure Hintata і Ibn Khaldun

Ibn Túmart

Muhàmmad ibn Túmart —— (Igilliz, vers 1078/1081 - Tinmal, agost del 1130), autoproclamat el mahdí, fou el fundador del moviment almohade.

Veure Hintata і Ibn Túmart

Mahdí

El mahdí (de l'àrab, ‘el ben guiat’) és, segons l'escatologia musulmana, el redemptor de l'islam que deslliurarà el món de l'error, la injustícia i la tirania al costat d'Issa (Jesús) abans del Yawm al-Qiyama o ‘Dia de la Resurrecció’.

Veure Hintata і Mahdí

Marràqueix

Marràqueix (nom original en amazic ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ Tamurt n Akkuc, 'terra de Déu'; en àrab مراكش Marrākux, pronunciat Marrākex localment, en francès Marrakech; fins al 1890 Marroc) és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura.

Veure Hintata і Marràqueix

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Veure Hintata і Marroc

Masmuda

Els masmudes fou un dels gran grups humans dels amazics de la família dels Baranis, de la que també formaven part els sanhadjes.

Veure Hintata і Masmuda

Muhammad ibn al-Nasir Bu-Shantuf

Muhammad ibn al-Nasir Bu-Shantuf fou el darrer rei de Marraqueix de la dinastia Hintata.

Veure Hintata і Muhammad ibn al-Nasir Bu-Shantuf

Portuguesos

Els portuguesos (en portuguès: portugueses) són un grup ètnic o humà o una nació nadiua de l'estat de Portugal, a l'oest de la península Ibèrica.

Veure Hintata і Portuguesos

Riu Draa

El riu Draa o Daraa és un riu del Marroc d'uns 1.100 quilòmetres de curs que neix a l'Alt Atles i desemboca a l'oceà Atlàntic.

Veure Hintata і Riu Draa

Safi

Safi és una ciutat del Marroc situada al litoral atlàntic, al sud d'Al-Djadida.

Veure Hintata і Safi

Serralada de l'Atles

Petit poble de l'Atles situat a la ruta que uneix Marràqueix i Ouarzazate La serralada de l'Atles (amazic chelha:; amazic cabilenc), massís de l'Atles o simplement Atles, és un sistema de serralades del nord d'Àfrica d'uns 2.700 km de llargada.

Veure Hintata і Serralada de l'Atles

Tunis

Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.

Veure Hintata і Tunis

Visir

Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.

Veure Hintata і Visir

Xeic

Xeic —de l'àrab, literalment ‘ancià’— és un títol honorífic d'origen àrab el sentit del qual és ‘venerable’ o ‘mestre’.

Veure Hintata і Xeic

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Hintata і 1 de setembre

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Veure Hintata і 12 d'abril

1513

;Països Catalans.

Veure Hintata і 1513

També conegut com Banu Hintata.