Taula de continguts
100 les relacions: Acetogènesi, Aigua, Amfibis, Aminoàcid, Anèl·lids, Animals, Atmosfera terrestre, ATP sintetasa, Aurícula dreta, Autotròfia, Bacteris, Bacteris sulfat-reductors, Bioquímica, Brànquia, Cabal cardíac, Cadena respiratòria, Carboni, Catabolisme, Cèl·lula, Cicle de Krebs, Citocrom, Citosol, Coenzim, Comburent, Combustible, Cor, Cossos cetònics, Cresta mitocondrial, Desnitrificació, Diafragma (múscul), Diòxid de carboni, Difusió, Digestió, Dinucleòtid de nicotinamida i adenina, Dipnous, Electró, Energia, Equinoderms, Escheríchia coli, Eucariotes, Expiració, Fermentació, Fosforilació oxidativa, Fotosíntesi, Gas, Glòbul vermell, Glúcid, Glicòlisi, Glucosa, Granota, ... Ampliar l'índex (50 més) »
- Gasos
- Reflexos
Acetogènesi
L'acetogènesi és un procés amb el qual es produeix acetat per part de bacteris anaerobis des de diverses fonts energètiques (com per exemple, l'hidrogen) i fonts de carboni (per exemple el diòxid de carboni).
Veure Respiració і Acetogènesi
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Respiració і Aigua
Amfibis
Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats tetràpodes i ectoterms.
Veure Respiració і Amfibis
Aminoàcid
Els aminoàcids són compostos orgànics que contenen els grups funcionals amino (-NH₂) i carboxil (-COOH), així com una cadena lateral diferent en cada aminoàcid.
Veure Respiració і Aminoàcid
Anèl·lids
Els anèl·lids (Annelida) són un gran embrancament d'animals invertebrats que conté més de 22.000 espècies vivents, entre les quals hi ha els nerèidids, els cucs de terra i les sangoneres.
Veure Respiració і Anèl·lids
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Veure Respiració і Animals
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Veure Respiració і Atmosfera terrestre
ATP sintetasa
LATP sintetasa o ATP sintasa és un complex enzimàtic de membrana que combina la síntesi i/o hidròlisi d'ATP amb el transport de protons a través d'una membrana.
Veure Respiració і ATP sintetasa
Aurícula dreta
Laurícula dreta és una de les quatre cambres del cor.
Veure Respiració і Aurícula dreta
Autotròfia
fototròfica, és a dir, autòtrofa i que obté l'energia de la llum) Lautotròfia és un sistema d'obtenció de matèria inorgànica produïda en el mateix organisme que se n'ha de nodrir; la font més comuna per a aquest metabolisme és el diòxid de carboni o altres formes inorgàniques del carboni (C).
Veure Respiració і Autotròfia
Bacteris
lang.
Veure Respiració і Bacteris
Bacteris sulfat-reductors
Els bacteris sulfat-reductors són bacteris i arqueobacteris que obtenen energia oxidant compostos orgànics o hidrogen molecular H₂ mentre redueixen sulfats a sulfurs, especialment a sulfur d'hidrogen.
Veure Respiració і Bacteris sulfat-reductors
Bioquímica
Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.
Veure Respiració і Bioquímica
Brànquia
tritó que mostra les brànquies Brànquies dins el cap d'una tonyina En organismes aquàtics, les brànquies són un òrgan respiratori que serveix per a extreure oxigen de l'aigua i expulsar-hi diòxid de carboni.
Veure Respiració і Brànquia
Cabal cardíac
El cabal cardíac (CC) és el volum de sang bombada pel cor, en particular, pel ventricle esquerre o dret en l'interval de temps d'un minut.
Veure Respiració і Cabal cardíac
Cadena respiratòria
La cadena respiratòria mitocondrial. La cadena respiratòria o altrament anomenada cadena de transport d'electrons defineix la successió de reaccions químiques que tenen lloc al llarg d'una sèrie de complexs proteics localitzats a la membrana mitocondrial interna dels mitocondris de cèl·lules eucariotes, mitjançant les quals té lloc la reoxidació dels equivalents reduïts durant el catabolisme cel·lular i la generació del potencial electroquímic de protons que permetrà la síntesi d'ATP mitjançant la fosforilació oxidativa.
Veure Respiració і Cadena respiratòria
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Respiració і Carboni
Catabolisme
El catabolisme és la part del metabolisme que consisteix en la transformació de molècules orgàniques o biomolècules complexes en molècules senzilles, i en l'emmagatzematge de l'energia química despresa, en forma d'enllaços fosfat de molècules d'ATP, mitjançant la destrucció de les molècules que contenen gran quantitat d'energia en els enllaços covalents que la formen.
Veure Respiració і Catabolisme
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Veure Respiració і Cèl·lula
Cicle de Krebs
El cicle de Krebs (també anomenat cicle de l'àcid cítric o cicle dels àcids tricarboxílics) és una ruta metabòlica, és a dir, una successió de reaccions químiques que formen part de la respiració cel·lular en totes les cèl·lules en les quals l'acceptor final sigui una molècula inorgànica, el sofre o l'oxigen.
Veure Respiració і Cicle de Krebs
Citocrom
Citocrom ''c'' amb hemo ''c''. Els citocroms (en anglès: Cytochromes) són proteïnes que contenen grups hemo com a cofactor.
Veure Respiració і Citocrom
Citosol
El citosol, també anomenat hialoplasma, és el medi aquós del citoplasma en què es troben immersos els orgànuls cel·lulars.
Veure Respiració і Citosol
Coenzim
Els coenzims són un tipus de cofactor, partícula que s'uneix a un apoenzim per tal de formar un holoenzim capaç de catalitzar reaccions químiques.
Veure Respiració і Coenzim
Comburent
Símbol de perillositat '''O''', indicant la presència de comburents Es denomina comburent la substància que participa en la combustió.
Veure Respiració і Comburent
Combustible
La fusta fou el primer combustible usat per la humanitat Un combustible és una substància emprada per a produir energia mitjançant la seva combustió.
Veure Respiració і Combustible
Cor
El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients.
Veure Respiració і Cor
Cossos cetònics
Estructura química dels diferents cossos cetònics: acetoacetat, acetat i D-β-hidroxibutirat Els cossos cetònics són composts de quatre àtoms de carboni de caràcter àcid, solubles en aigua i que se sintetitzen en el fetge.
Veure Respiració і Cossos cetònics
Cresta mitocondrial
Matriu Les crestes mitocondrials (cresta en singular) són replecs interns de la membrana mitocondrial interna que defineixen d'alguna manera, compartiments a la matriu mitocondrial.
Veure Respiració і Cresta mitocondrial
Desnitrificació
Bacteris del gènere ''Pseudomona'', que compta amb espècies desnitrificants La desnitrificació dins la natura, és un procés microbià de reducció del nitrat que acaba alliberant dinitrogen molecular (N₂).
Veure Respiració і Desnitrificació
Diafragma (múscul)
El diafragma (del llatí diaphragma, i aquest del grec διάφραγμα: diá, "a través de", "diferència"; phrag, "separació"; -ma) és el múscul que com un envà, separa l'abdomen i el tòrax.
Veure Respiració і Diafragma (múscul)
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Veure Respiració і Diòxid de carboni
Difusió
un procés de difusió de la ciència. Algunes partícules es dissolen en un got d'aigua. Inicialment, les partícules estan prop d'una cantonada del vidre. Si les partícules de tot aleatòriament es mouen ("difusa") per l'aigua, llavors les partícules eventualment es trobaran distribuïdes aleatòriament i de manera uniforme, i organitzada (però encara la difusió se seguirà produint, només que no hi haurà flux net).
Veure Respiració і Difusió
Digestió
Diagrama de l'aparell digestiu, conjunt d'òrgans i teixits que s'encarreguen de realitzar la digestió La digestió o païment és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir substàncies amb molècules més simples i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme.
Veure Respiració і Digestió
Dinucleòtid de nicotinamida i adenina
El dinucleòtid de nicotinamida i adenina abreujada com NAD és un coenzim d'oxidoreducció present en totes les cèl·lules vives.
Veure Respiració і Dinucleòtid de nicotinamida i adenina
Dipnous
Els dipnous (Dipnoi, gr. 'dues respiracions') són una subclasse de peixos sarcopterigis proveïts d'un principi de pulmó derivat de la bufeta natatòria, per la qual cosa es coneixen com a peixos pulmonats.
Veure Respiració і Dipnous
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Respiració і Electró
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Respiració і Energia
Equinoderms
Els equinoderms (Echinodermata, del grec ἐχῖνος echinos 'eriçó'; i δέρμα derma 'pell') són un embrancament d'animals deuteròstoms.
Veure Respiració і Equinoderms
Escheríchia coli
L'escheríchia coli (Escherichia coli, pronunciat i abreujat E. coli habitualment) o colibacil és una de les principals espècies d'eubacteris que viuen a la part més baixa dels intestins dels animals de sang calenta, incloent-hi ocells i mamífers i són necessaris per a la correcta digestió dels aliments.
Veure Respiració і Escheríchia coli
Eucariotes
Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) són, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins de les membranes biològiques, contraposats així als procariotes.
Veure Respiració і Eucariotes
Expiració
L'expiració o espiració és el fenomen durant el qual l'aire que es troba en els pulmons surt d'ells; és oposat a la inspiració.
Veure Respiració і Expiració
Fermentació
Fermentació en procés.La fermentació és el procés de catabolisme anaeròbic en el qual un compost orgànic actua com a donador i acceptor d'electrons i l'ATP resultant s'obté per la fosforilació a nivell de substrat.
Veure Respiració і Fermentació
Fosforilació oxidativa
Cadena transportadora d'electrons mitocondrial La fosforilació oxidativa és una via metabòlica que utilitza energia alliberada per l'oxidació de nutrients per produir adenosina trifosfat (ATP).
Veure Respiració і Fosforilació oxidativa
Fotosíntesi
terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.
Veure Respiració і Fotosíntesi
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Respiració і Gas
Glòbul vermell
Glòbuls vermells humans Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits (del grec erythos, 'vermell' i kytos, 'clot', actualment traduït com a 'cèl·lula') són les cèl·lules sanguínies més comunes i són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.
Veure Respiració і Glòbul vermell
Glúcid
El sucre és un aliment ric en '''glúcids''' Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).
Veure Respiració і Glúcid
Glicòlisi
Esquema del procés. La glicòlisi (del grec γλυκύς "dolç" i λύσις "trencament"), glucòlisi o via d'Embden-Meyerhof és una via metabòlica per la qual una molècula de glucosa (Glc) és oxidada fins a dues molècules d'àcid pirúvic o piruvat (Pyr).
Veure Respiració і Glicòlisi
Glucosa
La glucosa o glicosa (DGLC), també anomenada sucre de raïm, és un monosacàrid que les cèl·lules utilitzen com a font d'energia i com a intermediari metabòlic.
Veure Respiració і Glucosa
Granota
Il·lustració d'Ernst Haeckel (1904) ''Kunstformen der Natur'', representant diferents espècies de '''granota'''. Granota (o granot, granyota i, arcaicament i dialectalment rana) és el nom d'ús generalitzat per designar diversos amfibis de l'ordre dels anurs.
Veure Respiració і Granota
Gripau
Gripau comú, freqüent als Països Catalans Un gripau miniatura Un gripau, calàpet, renoc o saput, és un anur de cos arrodonit i inflat, i pell amb berrugues, que habita en llocs humits i sota les pedres.
Veure Respiració і Gripau
Hàbitat
Un hàbitat és el lloc físic on viu un organisme, sovint caracteritzat per una forma vegetal o per una peculiaritat física dominant (un hàbitat de llacunes o un hàbitat de bosc).
Veure Respiració і Hàbitat
Hemoglobina
L'hemoglobina (abreujada com a Hb o Hgb) és la proteïna que transporta l'oxigen i conté ferro.
Veure Respiració і Hemoglobina
Insectes
Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.
Veure Respiració і Insectes
Inspiració (fisiologia)
La inspiració és el procés pel qual entra aire des d'un medi exterior cap a l'interior dels pulmons.
Veure Respiració і Inspiració (fisiologia)
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Respiració і Llatí
Matriu mitocondrial
Membrana Externa 3) Crestes mitocondrials 4) '''Matriu''' La matriu mitocondrial és l'espai aquós comprès dins la membrana mitocondrial interna.
Veure Respiració і Matriu mitocondrial
Múscul
Músculs humans segons un dibuix de l'anatomista Andreas Vesal (''De humani corporis fabrica'' (1543). El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"El nom se li va donar a causa de la semblança que hom ha vist entre els moviments d'aquest rosegador i els que fa un múscul quan es contreu (accedit el 25 gener 2008)) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries.
Veure Respiració і Múscul
Múscul esternoclidomastoidal
El múscul esternoclidomastoidal (musculus sternocleidomastoideus), és un múscul de la cara lateral del coll, situat en la regió anterolateral, per sota del múscul platisma i dins d'una beina formada per la capa de revestiment de la fàscia cervical profunda.
Veure Respiració і Múscul esternoclidomastoidal
Medusa
Les meduses són un grup informal, sense valor taxonòmic, constituït per cnidaris gelatinosos del subembrancament dels medusozous.
Veure Respiració і Medusa
Membrana plasmàtica
Estructura de la membrana plasmàtica La membrana plasmàtica (o membrana cel·lular) és una bicapa lipídica que envolta i delimita tota la cèl·lula.
Veure Respiració і Membrana plasmàtica
Metabòlit
Un metabòlit és qualsevol molècula utilitzada o produïda durant el metabolisme.
Veure Respiració і Metabòlit
Metabolisme
Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.
Veure Respiració і Metabolisme
Metanogènesi
La metanogènesi o biometanació és la generació de metà a partir de reaccions bioquímiques realitzades per organismes metanògens, els quals pertanyen al domini Archaea.
Veure Respiració і Metanogènesi
Midó
creus d'extinció El midó és el polisacàrid de reserva propi de les cèl·lules vegetals.
Veure Respiració і Midó
Mitocondri
Micrografia electrònica de dos mitocondris del teixit pulmonar d'un mamífer en els quals es poden apreciar la matriu i les membranes. Un mitocondri és un orgànul envoltat per una doble membrana que es troba en la majoria de les cèl·lules eucariotes.
Veure Respiració і Mitocondri
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Respiració і Molècula
Mol·luscs
Els mol·luscs (Mollusca) constitueixen un embrancament d'animals invertebrats.
Veure Respiració і Mol·luscs
Nitrat
L'ió nitrat En química inorgànica, un nitrat és un ió derivat per descomposició de l'àcid nítric, format per un àtom de nitrogen i tres d'oxigen (NO₃-). El radical nitrat ·NO₃ té un electró desaparellat que el fa molt reactiu, sobretot en l'atmosfera.
Veure Respiració і Nitrat
Organisme aerobi
S'anomenen aerobis o aeròbics a aquells organismes que viuen en aerobiosi, és a dir, que només són capaços de viure o desenvolupar-se en presència d'oxigen, ja que utilitzen aquesta molècula per a la respiració.
Veure Respiració і Organisme aerobi
Osmosi (directa)
Pressió osmòtica Quan una dissolució es posa en contacte amb el dissolvent a través d'una membrana semipermeable, membrana que només deixa passar les molècules de dissolvent però no pas les dels soluts, les molècules de dissolvent es difonen cap a la dissolució, aquest fenomen s'anomena osmosi.
Veure Respiració і Osmosi (directa)
Oxidació
Oxidació del ferro. L'oxidació és el procés electroquímic pel qual un ió o àtom perd un o diversos electrons.
Veure Respiració і Oxidació
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Respiració і Oxigen
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Respiració і Peixos
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Veure Respiració і Pell
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Veure Respiració і Plantes
Plasma sanguini
El plasma sanguini és el component líquid de la sang (per tant extracel·lular a les cèl·lules sanguínies), és de color groc.
Veure Respiració і Plasma sanguini
Platihelmints
Diverses espècies de platihelmints de ''Kunstformen der Natur (1904), làmina 75'' Els platihelmints (Platyhelminthes, gr. πλατύϛ (platys), "pla", "ample" i ἑλμινθϛ (helminthos), "cuc intestinal")Ehlers, Ulrich i Beate Sopott-Ehlers.
Veure Respiració і Platihelmints
Porífers
Els porífers (Porifera) o esponges són un clade d'animals basals.
Veure Respiració і Porífers
Potencial de reducció
El Potencial d'elèctrode, Potencial de reducció o potencial REDOX com se'l coneix és el que produeix una cel·la galvànica per la reacció d'una cel·la que no està en equilibri.
Veure Respiració і Potencial de reducció
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Respiració і Protó
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962.
Veure Respiració і Proteïna
Pulmó
Imatge dels pulmons obtinguda amb una tomografia axial computeritzada (TAC) El pulmó (del llatí pulmo) és l'òrgan essencial de l'aparell respiratori en molts animals que respiren aire, incloent la majoria dels tetràpodes, uns pocs peixos i alguns caragols.
Veure Respiració і Pulmó
Quinona
Una quinona és un tipus de compost orgànic que formalment deriva de compostos aromàtics (com el benzè o el naftalè) per canvi de grups –CH.
Veure Respiració і Quinona
Rèptils
Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus'').
Veure Respiració і Rèptils
Reacció química
Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.
Veure Respiració і Reacció química
Respiració anaeròbica
La respiració anaeròbica és un procés metabòlic d'oxidació-reducció anàleg a la respiració aeròbica, però en el qual l'acceptor final d'electrons és una molècula inorgànica diferent de l'oxigen.
Veure Respiració і Respiració anaeròbica
Respiració profunda
La respiració profunda (o també coneguda com a respiració diafragmàtica) és una sèrie d'exercicis el qual el seu objectiu d'aquests exercicis és aconseguir una bona respiració profunda, que desprendrà les secrecions de les vies respiratòries, i això permetrà que la tos es pugui eliminar, deixant així el pas d'aire lliure.
Veure Respiració і Respiració profunda
Sacarosa
Representació plana de l'estructura química de la molècula de sacarosa La sacarosa -de nom químic alfa-D-glucopiranosil(1→2)-beta-D-fructofuranòsid- és el compost orgànic que constitueix el principal component del sucre de taula (pràcticament l'únic en el cas del sucre refinat).
Veure Respiració і Sacarosa
Sang venosa
donació, obtinguda per venipunció, i per tant amb sang venosa La sang venosa és sang desoxigenada que viatja des dels vasos sanguinis perifèrics, a través del sistema venós, a l'aurícula dreta del cor.
Veure Respiració і Sang venosa
Sistema circulatori
Representació esquemàtica del '''sistema circulatori sanguini''' humà. El color vermell indica la sang oxigenada i el blau indica la desoxigenada. El sistema circulatori és l'encarregat de transportar la sang des del cor fins a totes les diferents parts del cos.
Veure Respiració і Sistema circulatori
Sistema respiratori
Esquema del sistema respiratori humà. El sistema respiratori és el sistema biològic de qualsevol organisme que està implicat en l'acte de la respiració.
Veure Respiració і Sistema respiratori
Sistema tegumentari
El sistema tegumentari o de coberta d'un animal està constituït per la pell i altres estructures derivades com el pèl, les escates les ungles i les glàndules sudorípares.
Veure Respiració і Sistema tegumentari
Solut
Sal comuna (solut) que es dissol en l'aigua (solvent) Un solut, en una dissolució, és el compost en menor proporció respecte al solvent.
Veure Respiració і Solut
Sulfat
Sulfat de coure Un sulfat o solfat (SO₄2-) en química, és una sal o èster format per substitució dels dos àtoms d'hidrogen de l'àcid sulfúric.
Veure Respiració і Sulfat
Tràquea (artròpodes)
Els onicòfors.
Veure Respiració і Tràquea (artròpodes)
Triacilglicerol
Un triacilglicerol format per glicerol més àcid palmític, àcid oleic i àcid alfa-linoleic. Els triacilglicerols o triglicèrids són acilglicerols, un tipus de lípids formats per una molècula de glicerol, esterificada en els seus tres grups hidroxil, amb tres àcids grassos saturats o insaturats.
Veure Respiració і Triacilglicerol
Trifosfat d'adenosina
El trifosfat d'adenosina, àcid adenosinatrifosfòric, adenosinatrifosfat o adenosina-5'-trifosfat (ATP) és un nucleòtid multifuncional que té un paper important en la biologia cel·lular com a coenzim; ja que és considerat com “la moneda molecular” de transferència energètica intracel·lular.
Veure Respiració і Trifosfat d'adenosina
Vena cava
La vena cava és cadascuna de les dues venes més grans del cos.
Veure Respiració і Vena cava
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Veure Respiració і Vertebrats
Vegeu també
Gasos
- Absorció (química)
- Adsorció
- Aeròmetre
- Aire (element)
- Antihidrogen
- Atmosfera
- Buit
- Ciclopropà
- Ciclopropè
- Condicions estàndard de pressió i temperatura
- Diagrama de fases
- Dirigible
- Distribució de Maxwell-Boltzmann
- Distribució de Maxwell-Jüttner
- Ebullició
- Efecte Joule-Thomson
- Evaporació
- Fluid comprimit
- Fluid supercrític
- Gas
- Gas amortidor
- Gas inert
- Gas real
- Gas volcànic
- Hidrat de gas
- Hidrogen comprimit
- Inert
- Intercanvi de gasos
- Monòxid de sofre
- Monoatòmic
- Plasma (estat de la matèria)
- Pressió de vapor
- Pressió parcial
- Propè
- Punt crític
- Punt d'ebullició
- Punt de rosada
- Punt triple
- Recuperació de vapors
- Respiració
- Silà (compost)
- Sublimació
- Teoria cinètica molecular
- Vapor
- Volatilitat
Reflexos
- Anhidrosi
- Arc reflex
- Badall
- Deglució
- Eructe
- Esternut
- Flatulència
- Malaltia de Strumpell
- Plor
- Reflex
- Reflex arcaic
- Reflex d'acomodació
- Reflex d'estirament
- Reflex d'immersió dels mamífers
- Reflex de prensió
- Reflex del penja-robes
- Reflex fotomotor
- Respiració
- Resposta a l'ensurt
- Singlot
- Sorpresa
- Suor
- Vòmit
També conegut com Alè, Per què respirem?, Respiració pulmonar, Respirar, Respiratori, Ventilació pulmonar.