Obrir a Google MapsTaula de continguts
136 les relacions: Abril, Absis, Agost, Agricultura, Agricultura de secà, Ajuntament, Alfons el Benigne, Alfons el Magnànim, Alfons VIII de Castella, Alfons XI de Castella, Aliaguilla, Alianza Popular, Alpont, Antoni Abat, Aragó, Arquitectura gòtica, Úrsula de Colònia, Època estadística, Batlle, Benaixeve, Butlletí Oficial de l'Estat, Cabriol, Camporrobles, Carta de poblament, Castella, Castella - la Manxa, Castellà, Ceba, Celler (vi), Cens de Floridablanca, Ceràmica, Cereal, Comtat de Sinarques, Conca (Castella - la Manxa), Dacsa, Dòric, Diputació de València, Divisió territorial d'Espanya de 1833, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Elionor de Castella i de Portugal, Endemisme, Espanya, Estany (embassament), Felip II de Castella, Francisco Javier de Burgos y del Olmo, Fusta, Gira-sol, Granja, Guerra dels Dos Peres, Hug I d'Arborea, ... Ampliar l'índex (86 més) »
- Plana d'Utiel
Abril
Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Sinarques і Abril
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Sinarques і Absis
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Sinarques і Agost
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Sinarques і Agricultura
Agricultura de secà
Castelltallat (Bages) amb ordi ja collit i trepadella encara verda Lagricultura de secà és aquella en què no es fa aportació d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja directament damunt el cultiu.
Veure Sinarques і Agricultura de secà
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Veure Sinarques і Ajuntament
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Sinarques і Alfons el Benigne
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Sinarques і Alfons el Magnànim
Alfons VIII de Castella
Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).
Veure Sinarques і Alfons VIII de Castella
Alfons XI de Castella
Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).
Veure Sinarques і Alfons XI de Castella
Aliaguilla
Aliaguilla és un municipi de la província de Conca, a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.
Veure Sinarques і Aliaguilla
Alianza Popular
Aliança Popular (Alianza Popular), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica a Espanya, dirigit per Manuel Fraga Iribarne.
Veure Sinarques і Alianza Popular
Alpont
Alpont (en castellà i oficialment, Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Veure Sinarques і Alpont
Antoni Abat
Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.
Veure Sinarques і Antoni Abat
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Sinarques і Aragó
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Sinarques і Arquitectura gòtica
Úrsula de Colònia
Úrsula (que en llatí vol dir «ossa petita») va ser, d'existir realment, una noia romana cristiana nascuda potser a Cornualla al segle IV.
Veure Sinarques і Úrsula de Colònia
Època estadística
Època estadística és un concepte utilitzat per la demografia i per altres ciències socials que al·ludeix, segons els territoris, al període inaugurat pel primer cens de població modern.
Veure Sinarques і Època estadística
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Veure Sinarques і Batlle
Benaixeve
Benaixeve (oficialment i en castellà Benagéber) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Veure Sinarques і Benaixeve
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Veure Sinarques і Butlletí Oficial de l'Estat
Cabriol
El Cabriol (en castellà Cabriel) és un riu de la península Ibèrica, afluent del Xúquer, que passa per les comarques valencianes dels Serrans i de la Vall de Cofrents, i castellanomanxega de la Serranía de Cuenca.
Veure Sinarques і Cabriol
Camporrobles
Camporrobles és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel.
Veure Sinarques і Camporrobles
Carta de poblament
Carta de poblament de Lleida any 1150 La carta de poblament o carta pobla (en llatí, charta populationis) era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta.
Veure Sinarques і Carta de poblament
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Sinarques і Castella
Castella - la Manxa
Castella-la Manxa (oficialment en castellà, Castilla-La Mancha) és una comunitat autònoma d'Espanya, establerta d'acord amb el seu Estatut d'Autonomia i la Constitució espanyola.
Veure Sinarques і Castella - la Manxa
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Sinarques і Castellà
Ceba
La ceba (Allium cepa) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.
Veure Sinarques і Ceba
Celler (vi)
Celler del Museu Romàntic Can Papiol de Vilanova i La Geltrú Un celler és un local on és elaborat i sotmès a envelliment o a maduració el vi.
Veure Sinarques і Celler (vi)
Cens de Floridablanca
El cens de Floridablanca fou un document censal elaborat a Espanya, dirigit pel Comte de Floridablanca, ministre de Carles III, entre 1785 i 1787; és considerat el primer cens espanyol de població elaborat seguint tècniques estadístiques modernes, tot i que n'existí un d'anterior, el cens d'Aranda, la fiabilitat del qual fou inferior.
Veure Sinarques і Cens de Floridablanca
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Veure Sinarques і Ceràmica
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Veure Sinarques і Cereal
Comtat de Sinarques
Escut de Sinarques El Comtat de Sinarques és un títol nobiliari espanyol creat el 12 de maig de 1597 pel rei Felip II a favor de Jaume Ceferí Ladrón de Pallás Vilanova i Pons.
Veure Sinarques і Comtat de Sinarques
Conca (Castella - la Manxa)
Conca (en castellà i oficialment, Cuenca) és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, que es troba a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.
Veure Sinarques і Conca (Castella - la Manxa)
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Veure Sinarques і Dacsa
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Veure Sinarques і Dòric
Diputació de València
La Diputació de València és l'organisme polític i administratiu encarregat de gestionar els interessos econòmics, culturals i administratius de la província de València, i de donar suport als municipis que en formen part en la seua activitat.
Veure Sinarques і Diputació de València
Divisió territorial d'Espanya de 1833
Mapa polític de la divisió territorial d'Espanya en 1833 marcant els límit provincials i acolorint les regions La divisió territorial d'Espanya de 1833 fou una gran reforma de l'organització administrativa d'Espanya, que passà d'organitzar-se en corregiments a províncies canviant no només els noms d'aquests sinó reorganitzant els territoris a l'entorn d'una capital dotada dels instruments més típics de l'estat (caserna, jutjat i governador civil), dependents directament pel govern d'Espanya.
Veure Sinarques і Divisió territorial d'Espanya de 1833
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.
Veure Sinarques і Eleccions municipals espanyoles de 2019
Elionor de Castella i de Portugal
, fou infanta de Castella i reina d'Aragó (1328-1336).
Veure Sinarques і Elionor de Castella i de Portugal
Endemisme
En biologia, un endemisme és aquell tàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.
Veure Sinarques і Endemisme
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Sinarques і Espanya
Estany (embassament)
Estany en el Golden Gate Park de San Francisco. Un estany és una cavitat d'aigua, natural o artificial, que sol ser més petit que un llac.
Veure Sinarques і Estany (embassament)
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Sinarques і Felip II de Castella
Francisco Javier de Burgos y del Olmo
Francisco Javier de Burgos y del Olmo (Motril, avui dia a la província de Granada, 22 d'octubre de 1778 - Madrid, 22 de gener de 1849) fou polític, periodista i traductor espanyol conegut principalment per la seva participació en la divisió territorial d'Espanya en províncies.
Veure Sinarques і Francisco Javier de Burgos y del Olmo
Fusta
Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.
Veure Sinarques і Fusta
Gira-sol
El gira-sol, mira-sol o sol coronat (Helianthus annuus) és una espècie de planta amb flors del gènere Helianthus dins la família de les asteràcies (Asteraceae).
Veure Sinarques і Gira-sol
Granja
Terrenys d'una granja a la Xina. Una granja és un terreny rural on s'exerceix l'agricultura i la ramaderia.
Veure Sinarques і Granja
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Veure Sinarques і Guerra dels Dos Peres
Hug I d'Arborea
Hug I d'Arborea, conegut també com a Hug II Ponç de Cervera, Hug II de Bas o Hug Poncet, (Oristany (Sardenya) 1178) net de Barisó I d'Arborea i de la segona dona d'aquest, Agalbursa.
Veure Sinarques і Hug I d'Arborea
Isidre el Llaurador
Isidre el Llaurador o de Madrid (Madrid, 1080-1130) va ser un camperol de Madrid, canonitzat al i venerat com a sant per l'Església Catòlica.
Veure Sinarques і Isidre el Llaurador
Jaume de Xèrica
Jaume de Xèrica (c. 1238/c. 1255/1255/1260-1285/1288), fou infant d'Aragó per ser fill de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure així com el primer baró de Xèrica, de Llíria, d'Andilla i d'Altura.
Veure Sinarques і Jaume de Xèrica
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Sinarques і Jaume el Conqueridor
Jaume el Major
Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.
Veure Sinarques і Jaume el Major
Jaume II de Xèrica
Jaume II de Xèrica i Álvarez de Azagra (mort el 1321) fou un noble valencià, fill de Jaume de Xèrica i d'Elfa Álvarez de Azagra.
Veure Sinarques і Jaume II de Xèrica
Jaume III de Xèrica
Jaume III de Xèrica i de Llúria (? - 1335) fou un noble valencià, el tercer baró de Xèrica i de les viles de El Toro, Viver, Altura, Eslida, Begís, Aín, Suera, Fanzara, Pina, Veo, Castellmontan, Soto, Sinarques, Domenyo, Loriguilla, Toixa, Planes, Travadell i Almudaina.
Veure Sinarques і Jaume III de Xèrica
Jeroni Munyós
fou un matemàtic, geògraf, enginyer i lingüista valencià.
Veure Sinarques і Jeroni Munyós
La Iessa
La Iessa (oficialment i en castellà, La Yesa) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Veure Sinarques і La Iessa
Maó (construcció)
El maó és una peça generalment de forma de paral·lelepípede feta d'argila assecada i cuita en una bòbila.
Veure Sinarques і Maó (construcció)
Marc (evangelista)
Marc Evangelista és considerat tradicionalment l'autor de l'Evangeli de Marc.
Veure Sinarques і Marc (evangelista)
Maria de Nàpols
Maria de Nàpols (1280 - 1350), princesa de Nàpols, reina consort de Mallorca i comtessa consort de Rosselló i Cerdanya (1311-1324).
Veure Sinarques і Maria de Nàpols
Mel
La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors.
Veure Sinarques і Mel
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Veure Sinarques і Ocells
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Sinarques і País Valencià
Papa Innocenci III
Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.
Veure Sinarques і Papa Innocenci III
Partit Demòcrata Popular
El Partit Demòcrata Popular (en sigles, PDP) fou un partit polític espanyol d'ideologia democristiana conservadora.
Veure Sinarques і Partit Demòcrata Popular
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Veure Sinarques і Partit judicial
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Veure Sinarques і Partit Popular de la Comunitat Valenciana
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Veure Sinarques і Partit Socialista del País Valencià-PSOE
Pascual Madoz Ibáñez
Bust de Pascual Madoz, de Rafael Atché, al Cementiri de Montjuïc Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal.
Veure Sinarques і Pascual Madoz Ibáñez
Patatera
La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.
Veure Sinarques і Patatera
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Sinarques і Península Ibèrica
Pere de Xèrica
Pere de Xèrica i de Llúria (? - Garci Muñoz, Andalusia, 1362)L'Enciclopèdia.cat fou un noble valencià, el quart de la dinastia al succeir el seu germà Jaume III de Xèrica.
Veure Sinarques і Pere de Xèrica
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Veure Sinarques і Pere el Catòlic
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Sinarques і Pere el Cerimoniós
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Veure Sinarques і Pilastra
Plana d'Utiel
La Plana d'Utiel és una comarca castellanoparlant de l'interior del País Valencià, amb Utiel (capital o centre de communicació).
Veure Sinarques і Plana d'Utiel
Porc
El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.
Veure Sinarques і Porc
Port de València
El Port de València (oficialment Autoritat Portuària de València o Valenciaport) es troba a l'est de la ciutat de València limitant al nord amb les platges de les Arenes i la Malva-rosa i al sud amb el llit nou del Túria Pla Sud i la platja de Pinedo.
Veure Sinarques і Port de València
Província de Conca
La província de Conca (en castellà, Cuenca) és una província espanyola que forma part de la comunitat autònoma de Castella - la Manxa, en la seua part oriental.
Veure Sinarques і Província de Conca
Ramaderia
bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».
Veure Sinarques і Ramaderia
Reboll
El reboll o roure reboll (Quercus pyrenaica) és un roure present en molts llocs de la península Ibèrica però que, per singular capritx taxonòmic, duu aquest nom científic tot i no haver-n'hi al Pirineu.
Veure Sinarques і Reboll
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Veure Sinarques і Regidor
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Sinarques і Renaixement
Requena
Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.
Veure Sinarques і Requena
Riu Magre
El Magre és un riu valencià i un important afluent del Xúquer pel seu marge esquerre, juntament amb el Cabriol i el riu d'Albaida.
Veure Sinarques і Riu Magre
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Veure Sinarques і Roger de Llúria
Rusc
'''Rusc''' del tipus ''Dadant''. '''Arna''' feta de canya i fang. El rusc és el niu de les abelles.
Veure Sinarques і Rusc
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Veure Sinarques і Sanç I de Mallorca
Sant Roc
Sant Roc (Montpeller, Regne de Mallorca, 1348 o ca. 1295 - Voghera, Itàlia, 16 d'agost de 1376-79 o 1317) va ser un pelegrí occità que va anar a Roma i va tenir cura de malalts de pesta.
Veure Sinarques і Sant Roc
Senyoria d'Albarrasí
La Senyoria d'Albarrasí fou una senyoria cristiana independent enclavada entre el Regne d'Aragó i la Corona de Castella, creada a partir de l'antiga taifa islàmica d'Albarrasí, creada per la dinastia amaziga del Banū Razín.
Veure Sinarques і Senyoria d'Albarrasí
Serra del Negrete
La serra del Negrete, o d'Utiel, és un sistema muntanyenc del País Valencià que separa les comarques de l'interior de la Plana d'Utiel (al sud) i els Serrans (al nord).
Veure Sinarques і Serra del Negrete
Serrania
La Serrania, anteriorment anomenada els Serrans, també coneguda com la Serrania de Xelva, és una comarca de l'interior del País Valencià, que té Xelva com a capital.
Veure Sinarques і Serrania
Talayuelas
Talayuelas és un municipi de la província de Conca a la comunitat autònoma de Castella la Manxa.
Veure Sinarques і Talayuelas
Túria
El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.
Veure Sinarques і Túria
Terciari
El període Terciari és una antiga subdivisió del temps geològic, que abasta el temps des de la fi del Cretaci, fa 65 milions d'anys, fins al començament del Quaternari fa uns 1,6 milions d'anys.
Veure Sinarques і Terciari
Teresa Gil de Vidaure
Teresa Gil de Vidaure (? - València, 15 de juliol de 1285) fou una dama navarresa, amant i tercera muller de Jaume I d'Aragó.
Veure Sinarques і Teresa Gil de Vidaure
Teula
Teules a Dubrovnik tegula et imbrex'' de l'antiga Grècia La teula és un material de construcció que serveix per cobrir edificis.
Veure Sinarques і Teula
Toixa
Toixa (en castellà i oficialment Tuéjar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Serrans.
Veure Sinarques і Toixa
Tractat de Cazola
El Tractat de Cazola o Tractat de Cazorla, va ésser un acord signat el 20 de març de l'any 1179 entre Alfons I de la Corona d'Aragó i Alfons VIII de Castella, on es reparteixen les zones d'expansió d'aquests dos regnes a la península Ibèrica.
Veure Sinarques і Tractat de Cazola
Tractat de Tudilén
El Tractat de Tudilén fou un tractat signat el 27 de gener del 1151 a Tudilén (Navarra) entre Alfons VII, lEmperador, rei de Lleó, de Castella i de Galícia, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó.
Veure Sinarques і Tractat de Tudilén
Unió Liberal (Espanya, 1983)
La Unió Liberal va ser un petit partit liberal espanyol fundat per Pedro Schwartz Girón en 1983.
Veure Sinarques і Unió Liberal (Espanya, 1983)
Unió Valenciana
Unió Valenciana (UV) fou un partit polític valencià, d'ideologia blavera, regionalista i conservadora.
Veure Sinarques і Unió Valenciana
Utiel
Utiel és un municipi i una ciutat del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena.
Veure Sinarques і Utiel
Vescomtat de Xelva
El Vescomtat de Xelva és una antiga jurisdicció senyorial del Regne de València i un títol nobiliari.
Veure Sinarques і Vescomtat de Xelva
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Veure Sinarques і Vinya
Volta de creueria
Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.
Veure Sinarques і Volta de creueria
Xelva
Xelva (en castellà i oficialment Chelva) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca dels Serrans.
Veure Sinarques і Xelva
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Veure Sinarques і 1231
1305
;Països Catalans.
Veure Sinarques і 1305
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Sinarques і 15 de maig
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Veure Sinarques і 1510
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Sinarques і 1565
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Veure Sinarques і 1572
1600
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Sinarques і 1600
1646
;Països Catalans.
Veure Sinarques і 1646
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Veure Sinarques і 1652
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Sinarques і 17 de gener
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Sinarques і 1786
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Veure Sinarques і 1787
1837
;Països Catalans.
Veure Sinarques і 1837
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Veure Sinarques і 1842
1857
;Països Catalans.
Veure Sinarques і 1857
1865
Països Catalans.
Veure Sinarques і 1865
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Veure Sinarques і 1959
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Sinarques і 1992
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Sinarques і 1994
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Sinarques і 1996
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Sinarques і 1998
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Sinarques і 2000
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Sinarques і 2002
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Sinarques і 2004
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Sinarques і 2006
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Veure Sinarques і 2015
2016
L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.
Veure Sinarques і 2016
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Sinarques і 23 de març
Vegeu també
Plana d'Utiel
- Barrio Arroyo
- Calderón
- Camporrobles
- Cases d'Eufèmia
- Cases de Quadra
- Cases de Sotos
- Caudete de las Fuentes
- El Derramador (pedania de Requena)
- El Pontón
- Els Coixos (Requena)
- Estació de Requena-Utiel
- Fuen-Vich
- Fuenterrobles
- Hortunas
- L'Assegador
- La Portera
- Las Nogueras
- Los Duques
- Los Isidros
- Los Pedrones
- Penén de Albosa
- Plana d'Utiel
- Requena
- Roma (llogaret de Requena)
- Sant Antoni de Requena
- Serra del Negrete
- Sinarques
- Venta del Moro
- Villar de Olmos i la Cañada
- Villargordo del Cabriel
- Xera
També conegut com Sinarcas.