Obrir a Google MapsTaula de continguts
81 les relacions: Albizzi, Alexandre de Mèdici, Arezzo, Baixa edat mitjana, Batalla de Gavinana, Campi Bisenzio, Cardenal, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VIII de França, Ciutat estat, Climent VII, Climent VIII, Cosme el Vell, Ducat de Florència, Edat moderna, Estat sobirà, Família Strozzi, Florència, Girolamo Savonarola, Hipòlit de Mèdici, Imperi Carolingi, Inquisició, Italià, Juli II, Julià de Mèdici, Liorna, Lleó X, Lliga Santa (1511), Llista de reis de França, Llorenç el Magnífic, Llorenç II de Mèdici, Lucca, Marca de Toscana, Matilde de Canossa, Mèdici, Milà, Municipi, Orde dels Predicadors, Paolozzo di Arrigo della Faggiuola, Papa, Península Itàlica, Pere I de Mèdici, Pere II de Mèdici, Pisa, Prato (municipi toscà), Presidis Toscans, Ramon Folc de Cardona-Anglesola, Rei d'Itàlia, Renaixement, República, ... Ampliar l'índex (31 més) »
- Història de Florència
- Història de Toscana
Albizzi
Escut d'armes dels Albizzi. Palau Albizzi Làpida que recorda Vittorio degli Albizi al Palazzo Albizi Albizzi o Albizi era una important família florentina.
Veure República de Florència і Albizzi
Alexandre de Mèdici
Alexandre de Mèdici, anomenat el Moro, (Florència, República de Florència 1510 - íd., Ducat de Florència 1537) fou un membre dels Mèdici que va esdevenir duc d'Urbino entre 1519 i 1527, senyor de Florència en dues ocasions entre 1523-1527 i entre 1530-1532, i finalment duc de Florència entre 1532 i 1537.
Veure República de Florència і Alexandre de Mèdici
Arezzo
Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.
Veure República de Florència і Arezzo
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Veure República de Florència і Baixa edat mitjana
Batalla de Gavinana
La Batalla de Gavinana es va lliurar el 3 d'agost de 1530, com a part del "Setge de Florència entre uns 3.500 mercenaris a sou dels Florentins comandats per Francesco Ferrucci i les forces imperials de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, amb més de 9000 homes armats sota el comandament de diferents condottieri (Maramaldo, Alessandro Vitelli, Niccolò Bracciolini) tots ells sota les ordres de Filibert de Chalons, príncep d'Orange.
Veure República de Florència і Batalla de Gavinana
Campi Bisenzio
Campi Bisenzio és un municipi italià, situat a la regió de la Toscana i a la ciutat metropolitana de Florència.
Veure República de Florència і Campi Bisenzio
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure República de Florència і Cardenal
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure República de Florència і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VIII de França
Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).
Veure República de Florència і Carles VIII de França
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Veure República de Florència і Ciutat estat
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Veure República de Florència і Climent VII
Climent VIII
va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.
Veure República de Florència і Climent VIII
Cosme el Vell
Cosme de Mèdici —Cosimo de'Medici— també conegut amb el nom de Cosme el Vell o Cosimo Pater Patriae— (Florència, República de Florència, 27 de setembre de 1389 - íd., 1 d'agost de 1464) fou un polític i banquer florentí, fundador d'una de les branques de la Dinastia Mèdici, que va esdevenir una de les figures més importants durant el Renaixement i fou senyor de Florència entre 1434 i 1464.
Veure República de Florència і Cosme el Vell
Ducat de Florència
El Ducat de Florència (en italià: Ducato di Firenze) fou un estat situat al nord de la península italiana, al voltant de la ciutat de Florència, que existí entre 1532 i 1569.
Veure República de Florència і Ducat de Florència
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure República de Florència і Edat moderna
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure República de Florència і Estat sobirà
Família Strozzi
Blasó de la família Strozzi Els Strozzi foren un llinatge florentí que originàriament va pertànyer als popolani i que a partir del desenvolupà un important paper en la història de Florència.
Veure República de Florència і Família Strozzi
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure República de Florència і Florència
Girolamo Savonarola
Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 – Florència, 23 de maig de 1498) fou un frare dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Boccaccio i Petrarca.
Veure República de Florència і Girolamo Savonarola
Hipòlit de Mèdici
Detall del Retrat d'Hipòlit de Mèdici realitzat per Ticià. Hipòlit de Mèdici (en italià: Ippolito de' Medici) (Urbino, Ducat d'Urbino 1511 - Itri, Estats Pontificis 1535) fou un membre dels Mèdici que va esdevenir cardenal i senyor de Florència entre 1523 i 1527.
Veure República de Florència і Hipòlit de Mèdici
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Veure República de Florència і Imperi Carolingi
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Veure República de Florència і Inquisició
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure República de Florència і Italià
Juli II
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.
Veure República de Florència і Juli II
Julià de Mèdici
Julià I de Mèdici —Giuliano de'Medici — (Florència, República de Florència, 1453 - íd. 1478) fou un polític i mecenes del Renaixement que va esdevenir senyor de Florència entre 1469 i 1478.
Veure República de Florència і Julià de Mèdici
Liorna
Liorna (en italià Livorno, en lígur i occità: Ligorna, en llatí: Labro) és una ciutat de la província de Liorna, a l'oest de la Toscana situada a la riba del mar Tirrè, on constitueix un dels ports (és un port lliure) més importants de tot Itàlia.
Veure República de Florència і Liorna
Lleó X
Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.
Veure República de Florència і Lleó X
Lliga Santa (1511)
La Lliga Santa va ser una coalició formada pels Estats Pontificis, Venècia, Espanya, Suïssa, el Sacre Imperi Romanogermànic i Anglaterra per lluitar contra França.
Veure República de Florència і Lliga Santa (1511)
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Veure República de Florència і Llista de reis de França
Llorenç el Magnífic
Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi) Llorenç el Magnífic, també conegut com a Lorenzo di Medici o Lorenzo il Magnifico en llengua italiana (Florència, República de Florència, 1 de gener de 1449 - Careggi, 8 d'abril del 1492) fou un estadista italià, banquer, governant de facto de la República de Florència i el mecenes més poderós i entusiasta de la cultura renaixentista a Itàlia, i va esdevenir Senyor de Florència entre 1469 i 1492.
Veure República de Florència і Llorenç el Magnífic
Llorenç II de Mèdici
Llorenç de Mèdici, també anomenat Llorenç de Pere de Mèdici (Florència, República de Florència 1492 - Careggi 1519), fou un membre de la casa dels Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1516 i 1519, duc d'Urbino en els mateixos anys.
Veure República de Florència і Llorenç II de Mèdici
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Veure República de Florència і Lucca
Marca de Toscana
La marca o marquesat o marcgraviat de Toscana o de Túscia va ser una marca fronterera a la Itàlia central, a la frontera dels Estats Pontificis al sud i l'est, el Mar de Ligúria a l'oest, i la resta del Regne d'Itàlia cap al nord.
Veure República de Florència і Marca de Toscana
Matilde de Canossa
Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.
Veure República de Florència і Matilde de Canossa
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Veure República de Florència і Mèdici
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure República de Florència і Milà
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure República de Florència і Municipi
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure República de Florència і Orde dels Predicadors
Paolozzo di Arrigo della Faggiuola
Paolozzo di Arrigo della Faggiuola (Romanya, s. XIV) va ser un noble italià.
Veure República de Florència і Paolozzo di Arrigo della Faggiuola
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure República de Florència і Papa
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Veure República de Florència і Península Itàlica
Pere I de Mèdici
Pere de Cosme de Mèdici o simplement Pere I de Mèdici, també anomenat Pere el Gotòs, (Florència, República de Florència 1416 — íd. 1469) fou un noble italià de la Dinastia Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1464 i 1469.
Veure República de Florència і Pere I de Mèdici
Pere II de Mèdici
Pere II de Mèdici —Piero de Médici —, anomenat també Pere l'Infortunat (Florència, República de Florència, 15 de febrer de 1471 - riu Garigliano, 28 de desembre de 1503) fou membre de la Dinastia Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1492 i 1494.
Veure República de Florència і Pere II de Mèdici
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Veure República de Florència і Pisa
Prato (municipi toscà)
Prato és un municipi italià, capital de la Província de Prato, a la regió de la Toscana.
Veure República de Florència і Prato (municipi toscà)
Presidis Toscans
Els presidis, enclavats al sud del Gran Ducat de Toscana. Els Presidis Toscans foren un territori de sobirania espanyola, dependent del virrei de Nàpols fins al 1735, i després d'un governador propi, integrat per una sèrie de fortaleses que foren anteriorment possessió de la República de Siena, i algunes mes que foren abans del Principat del Piombino.
Veure República de Florència і Presidis Toscans
Ramon Folc de Cardona-Anglesola
Ramon Folc III de Cardona-Anglesola i Requesens (Bellpuig, 1467 — Nàpols, 10 de març de 1522) fou un militar i marí català.
Veure República de Florència і Ramon Folc de Cardona-Anglesola
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Veure República de Florència і Rei d'Itàlia
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure República de Florència і Renaixement
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Veure República de Florència і República
República de Lucca
La República de Lucca, antic Estat del centre d'Itàlia.
Veure República de Florència і República de Lucca
República de Siena
La República de Siena (en italià Repubblica di Siena) va ser un estat creat el 1125 al voltant de la ciutat de Siena.
Veure República de Florència і República de Siena
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure República de Florència і Sacre Imperi Romanogermànic
Saqueig de Roma (1527)
El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).
Veure República de Florència і Saqueig de Roma (1527)
Setge de Florència
El setge de Florència, iniciat a la tardor de 1529, com a conseqüència del tractat de Barcelona, entre l'Emperador Carles i Clement VII, és un dels últims episodis de la Guerra de la Lliga de Cognac.
Veure República de Florència і Setge de Florència
Siena
Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.
Veure República de Florència і Siena
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Veure República de Florència і Toscana
Tractat de Lodi
El Tractat de Lodi va ser un acord de pau entre el ducat de Milà i la República de Venècia signat el 4 d'abril de 1454 a Lodi, Llombardia, sobre les riberes del riu Adda.
Veure República de Florència і Tractat de Lodi
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure República de Florència і Venècia
Volterra
Volterra és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Pisa, amb uns 15.000 habitants.
Veure República de Florència і Volterra
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure República de Florència і 10 d'agost
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Veure República de Florència і 1361
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Veure República de Florència і 1394
1406
;Països catalans;Resta del món.
Veure República de Florència і 1406
1421
;Països Catalans.
Veure República de Florència і 1421
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Veure República de Florència і 1434
1464
; Països Catalans.
Veure República de Florència і 1464
1469
(Brescia.
Veure República de Florència і 1469
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Veure República de Florència і 1478
1492
;Països Catalans.
Veure República de Florència і 1492
1494
Països Catalans Resta del món.
Veure República de Florència і 1494
1498
; Països Catalans; Resta del món.
Veure República de Florència і 1498
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure República de Florència і 1502
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Veure República de Florència і 1512
1513
;Països Catalans.
Veure República de Florència і 1513
1514
;Països Catalans.
Veure República de Florència і 1514
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure República de Florència і 1519
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure República de Florència і 1523
1527
Saqueig de Roma del 1527.
Veure República de Florència і 1527
1530
;Països Catalans;Resta del món.
Veure República de Florència і 1530
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure República de Florència і 16 de maig
Vegeu també
Història de Florència
- Biblioteca Nacional Central de Florència
- Calcio fiorentino
- Camerata florentina
- Departament de l'Arno
- Ducat de Florència
- Gran Ducat de Toscana
- Regne d'Etrúria
- República de Florència
Història de Toscana
- Accident del Costa Concordia
- Departament de l'Arno
- Ducat de Florència
- Ducat de Lucca
- Gran Ducat de Toscana
- Lunigiana
- Marca de Toscana
- Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir
- Porsenna
- Presidis Toscans
- Principat de Lucca i Piombino
- Principat de Piombino
- Regne d'Etrúria
- República de Florència
- República de Lucca
- República de Siena
- San Casciano dei Bagni
També conegut com Senyor de Florència, Senyoria de Florència.