Obrir a Google MapsTaula de continguts
56 les relacions: Adalbert I de Toscana, Adalbert II de Toscana, Aganó, Alberti, Arduí d'Ivrea, Arduí II d'Ivrea, Arno, Beatriu de Bar, Bonifaci de Còrsega, Bonifaci I de Toscana, Bonifaci III de Toscana, Bonifaci IV de Toscana, Bosònides, Bosó, Bosó d'Arle, Canossa, Còrsega, Comtat, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ducat, Ducat de Lucca, Ducat de Spoleto, Emília (regió), Engelbert III d'Ístria, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric X de Baviera, Estats Pontificis, Felip de Suàbia, Güelf II de Baviera, Godofreu II de Baixa Lotaríngia, Godofreu III de Baixa Lotaríngia, Guiu de Toscana, Guiu Guerra, Hubert de Toscana, Hug d'Arle, Hug I de Spoleto, Itàlia central, Joan de Laurino, Lambert de Toscana, Lucca, Mainfridux, Mar Lígur, Marca (territori), Marcgravi, Matilde, Matilde de Canossa, Papa Bonifaci II, Província de Lucca, Rainier de Toscana, Regne d'Itàlia (edat mitjana), ... Ampliar l'índex (6 més) »
- Història de Toscana
- Marcgraviats del Sacre Imperi
- Marquesats d'Itàlia
Adalbert I de Toscana
Adalbert I (vers 820 -886) for marquès de Toscana des del tomb del 845, quan hauria substituït a Aganó que va perdre el càrrec però va conservar diversos privilegis a Lucca i el comtat de Pisa, en el procés de restitució als nobles fidels a Lluís el Pietós que hauria aconsellat el fill d'aquest Lotari I i portat a terme pel rei d'Itàlia Lluís II (fill de Lotari).
Veure Marca de Toscana і Adalbert I de Toscana
Adalbert II de Toscana
Adalbert II (vers 875-915), anomenat "el Ric", fou comte de Lucca i marquès de Toscana, fill i co-successor d'Adalbert I de Toscana, i net de Bonifaci de Còrsega.
Veure Marca de Toscana і Adalbert II de Toscana
Aganó
Aganó (Aganonus/Aganone) o Agà (Aganus/Agano) fou comte de Lucca i per tant probablement marquès de Toscana, nomenat per Lotari I, successor del comte/marquès Mainfridux.
Veure Marca de Toscana і Aganó
Alberti
* Alberti (Buenos Aires), població de la província de Buenos Aires.
Veure Marca de Toscana і Alberti
Arduí d'Ivrea
Arduí d'Ivrea (marquès Arduí I d'Ivrea) (¿Pombia?, 955 – Abadia de Fruttuaria, 14 de desembre de 1015) fou marquès d'Ivrea entre 990 i 999 i rei d'Itàlia entre 1002 i 1014.
Veure Marca de Toscana і Arduí d'Ivrea
Arduí II d'Ivrea
Arduí II d'Ivrea (? - vers 1050) va ser marquès d'ivrea entre 999 i 1015.
Veure Marca de Toscana і Arduí II d'Ivrea
Arno
LArno és un riu de la Toscana, a Itàlia.
Veure Marca de Toscana і Arno
Beatriu de Bar
Beatriu de Bar (morta el 1076) va ser, pels seus matrimonis successius, marquesa de Toscana i després duquessa de Baixa Lotaríngia.
Veure Marca de Toscana і Beatriu de Bar
Bonifaci de Còrsega
Bonifaci de Còrsega, també esmentat com Bonifaci II de Toscana i Lucca, o de Túscia i Lucca (788-847), va ser marquès de Toscana des 823 a 834/844 i Corsicae Tutor (governador de Còrsega).
Veure Marca de Toscana і Bonifaci de Còrsega
Bonifaci I de Toscana
Bonifaci I de Toscana o Tuscia, o de Lucca, dit el Bavarès (segle VIII - 823), fundador de la dinastia bavaresa de Toscana, fou duc de Túscia (citat el 812) i comte de Lucca i marquès de Toscana (citat el 813), fins a la seva mort el 823.
Veure Marca de Toscana і Bonifaci I de Toscana
Bonifaci III de Toscana
Bonifaci III de Toscana també anomenat Bonifaci de Canossa (era fill del comte Tedald i de Wil·la de Bolonya), nascut vers 985 i assassinat en un bosc entre Cremona i Màntua el 6 de maig de 1052) fou marquès de Màntua des del 1004, de Canossa (1015) i duc de la Toscana el 1027.
Veure Marca de Toscana і Bonifaci III de Toscana
Bonifaci IV de Toscana
Bonifaci IV (Bonifaci Frederic, mort juliol de 1055) fou marquès de Toscana, fill únic de Bonifaci III de Toscana i de Beatriu de Bar.
Veure Marca de Toscana і Bonifaci IV de Toscana
Bosònides
Els Bosònides foren una dinastia de la noblesa francona, així anomenada perquè part dels seus membres s'anomenaven Bosó.
Veure Marca de Toscana і Bosònides
Bosó
Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.
Veure Marca de Toscana і Bosó
Bosó d'Arle
Bosó d'Arles o Bosó I d'Arle (885 - † 936) dit també Bosó VI de Provença, comte d'Avinyó i Vaisin (911- 931), comte d'Arles (926- 931) i marquès de Toscana (931- 936).
Veure Marca de Toscana і Bosó d'Arle
Canossa
Canossa (Província de Reggio de l'Emília) és un municipi i castell a Emília-Romanya, famós com el lloc on Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic va fer penitència el 1077, per revocar l'excomunicació del Papa Gregori VII.
Veure Marca de Toscana і Canossa
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Veure Marca de Toscana і Còrsega
Comtat
* El Comtat (País Valencià), comarca valenciana amb capital a Cocentaina.
Veure Marca de Toscana і Comtat
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.
Veure Marca de Toscana і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
Ducat
Un ducat és un territori, feu, o domini governat per un duc o duquessa.
Veure Marca de Toscana і Ducat
Ducat de Lucca
El duc Carles II de Parma, duc de Lucca, d'infant en una moneda de l'època. El Ducat de Lucca fou un estat creat l'any 1815 al nord de la península Itàlica en base els antics dominis de la República de Lucca, annexionada el 1803 per la França de Napoleó Bonaparte, i annexionat al Gran Ducat de Toscana l'any 1847.
Veure Marca de Toscana і Ducat de Lucca
Ducat de Spoleto
Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.
Veure Marca de Toscana і Ducat de Spoleto
Emília (regió)
L'Emilia (Emeja en emilià) és una regió històrica italiana estructurada a l'entorn de la via romana que li va donar nom (la via Emília) i que juntament amb la regió històrica de la Romanya constitueix avui dia la regió administrativa d'Emília-Romanya.
Veure Marca de Toscana і Emília (regió)
Engelbert III d'Ístria
Engelbert III d'Ístria i II de Carniola (mort el 6 d'octubre de 1173), fou un marcgravi de la casa francona renana de Sponheim; va ser marcgrave d'Istria i de Carniola del 1124 al 1173.
Veure Marca de Toscana і Engelbert III d'Ístria
Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.
Veure Marca de Toscana і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric X de Baviera
Parentius d'Enric Enric X de Baviera dit l'Orgullós o el Superb (vers 1108-20 d'octubre de 1139) va ser duc de Baviera (1126-1139), duc de Saxònia (com Enric II de Saxònia, 1137-1139), i marcgravi de Toscana (1137-1139).
Veure Marca de Toscana і Enric X de Baviera
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Marca de Toscana і Estats Pontificis
Felip de Suàbia
Felip de Suàbia (1177 – 21 de juny de 1208) va ser rei d'Alemanya i duc de Suàbia, rival de l'emperador Otó IV.
Veure Marca de Toscana і Felip de Suàbia
Güelf II de Baviera
Welf II o Güelf II (1072 - Kaufering 24 de setembre de 1120, també anomenat Welfhard) dit el Gros, va ser duc de Baviera des 1101 fins a la seva mort.
Veure Marca de Toscana і Güelf II de Baviera
Godofreu II de Baixa Lotaríngia
Godofreu II, conegut com a Godofreu el Barbut, (vers 997-1069), duc d'Alta Lotaríngia, de Baixa Lotaríngia, marcgravi (marquès) d'Anvers i comte de Verdun i les Ardennes.
Veure Marca de Toscana і Godofreu II de Baixa Lotaríngia
Godofreu III de Baixa Lotaríngia
Godofreu III de les Ardenes, dit el Geperut, mort el 27 de febrer de 1076, va ser duc de Baixa Lotaríngia, marquès d'Anvers, i comte (titular) de Verdun de 1069 a 1076.
Veure Marca de Toscana і Godofreu III de Baixa Lotaríngia
Guiu de Toscana
Guiu (Guido o Wido, mort 929) fou comte de Lucca i marquès de Toscana des 915 (o 917), després de la mort del seu pare Adalbert II de Toscana, i fins a la seva pròpia mort el 929.
Veure Marca de Toscana і Guiu de Toscana
Guiu Guerra
Guiu Guerra, quadre de Cosimo Sigoni, 1657 Guiu Guerra o Guido Guerra (vers 1220 - Montevarchi, octubre de 1272) va ser un condottiero i polític italià, fill del comte Marcovald i de Beatrice dei Conti de Capraia.
Veure Marca de Toscana і Guiu Guerra
Hubert de Toscana
Hubert o Humbert (Uberto) era fill bastard del rei Hug d'Italia (Hug d'Arle o Hug de Provença) amb la seva amistançada Wandelmoda.
Veure Marca de Toscana і Hubert de Toscana
Hug d'Arle
Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).
Veure Marca de Toscana і Hug d'Arle
Hug I de Spoleto
Hug I de Spoleto o Hug de Toscana (o Tuscia), normalment anomenat el Gran, (al voltant de 953 - Pistoia, 21 de desembre de 1001) fou marquès efectiu de Toscana des de prop de 970 fins a la seva mort, però va portar el títol des del 13 de febrer del 962 en què el seu pare Hubert de Toscana li va cedir.
Veure Marca de Toscana і Hug I de Spoleto
Itàlia central
La Itàlia central és aquella part del territori d'Itàlia que comprèn les regions de Toscana, Laci, Úmbria i Marques.
Veure Marca de Toscana і Itàlia central
Joan de Laurino
Joan de Laurino (vers 898- ?) fou un efímer nominal marquès de Toscana i comte de Lucca, fill de Lambert de Toscana.
Veure Marca de Toscana і Joan de Laurino
Lambert de Toscana
Lambert de Toscana fou comte de Lucca, i marquès de Toscana, fill d'Adalbert II de Toscana i de Berta de Lotaríngia (filla de Lotari II) i germà i successor de Guiu de Toscana a la mort d'aquest el 929 sense fills mascles.
Veure Marca de Toscana і Lambert de Toscana
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Veure Marca de Toscana і Lucca
Mainfridux
Mainfridux fou un comte i marquès de Toscana nomenat per Lotari I. Només es coneix per una moneda que en un costat indica el seu nom i el de Lucca, i a l'altra "I IMPERATOR" i el monogramma de Lotari I. Hauria estat nomenat cap al 833 o 834 per Lotari quan Bonifaci es va decantar pel seu pare Lluís el Pietós i hauria governat durant menys de cinc anys.
Veure Marca de Toscana і Mainfridux
Mar Lígur
La mar Lígur La mar Lígur (en lígur: Mâ Ligure, en cors: Mari Liguru, en italià: Mare Ligure, en francès: Mer Ligurienne) és la part de la Mediterrània limitada al nord per la costa Blava i la Riviera lígur, a l'est per la costa toscana i al sud per les illes de Còrsega i Elba, més enllà de la qual s'estén la mar Tirrena; a l'oest limita amb el golf de Lleó.
Veure Marca de Toscana і Mar Lígur
Marca (territori)
Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.
Veure Marca de Toscana і Marca (territori)
Marcgravi
El marcgravi (en alemany Markgraf, de Mark, 'frontera', 'marca', i Graf, 'comte') és el nom donat al títol germànic equivalent al de marquès.
Veure Marca de Toscana і Marcgravi
Matilde
* Matilde di Shabran òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Jacopo Ferretti.
Veure Marca de Toscana і Matilde
Matilde de Canossa
Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.
Veure Marca de Toscana і Matilde de Canossa
Papa Bonifaci II
Bonifaci II (Roma, ? - Roma, 17 d'octubre de 532) fou escollit papa el 22 de setembre de 530.
Veure Marca de Toscana і Papa Bonifaci II
Província de Lucca
La província de Lucca és una província que forma part de la regió de Toscana dins Itàlia.
Veure Marca de Toscana і Província de Lucca
Rainier de Toscana
Rainier de Toscana o Rainier de Monte de Santa Maria (+ 1027) fou marquès de Toscana des de 1014 fins a la seva mort i, també duc de Spoleto i Camerino (1010-1020).
Veure Marca de Toscana і Rainier de Toscana
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Veure Marca de Toscana і Regne d'Itàlia (edat mitjana)
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Veure Marca de Toscana і Rei d'Itàlia
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Marca de Toscana і Sacre Imperi Romanogermànic
Teobald d'Arle
Teobald d'Arle (850/860-juny de 887/895), que apareix també com Teodobald, Teotbald, Tibald o Thibaut d'Arles, fou comte d'Arle (Provença).
Veure Marca de Toscana і Teobald d'Arle
Wiqueram
Wiqueram (Wicheramus) fou un governant de Túscia del temps de Carlemany, successor del duc Aló (Allone) vers el 797.
Veure Marca de Toscana і Wiqueram
1002
El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.
Veure Marca de Toscana і 1002
20 d'agost
El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Marca de Toscana і 20 d'agost
Vegeu també
Història de Toscana
- Accident del Costa Concordia
- Departament de l'Arno
- Ducat de Florència
- Ducat de Lucca
- Gran Ducat de Toscana
- Lunigiana
- Marca de Toscana
- Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir
- Porsenna
- Presidis Toscans
- Principat de Lucca i Piombino
- Principat de Piombino
- Regne d'Etrúria
- República de Florència
- República de Lucca
- República de Siena
- San Casciano dei Bagni
Marcgraviats del Sacre Imperi
- Marca Billunga
- Marca Geronis
- Marca Hongaresa
- Marca Oriental de Saxònia
- Marca Soraba
- Marca Trevisana
- Marca Víndica
- Marca d'Ístria
- Marca d'Estíria
- Marca de Carniola
- Marca de Landsberg
- Marca de Ligúria oriental
- Marca de Lusàcia
- Marca de Meissen
- Marca de Panònia
- Marca de Torí
- Marca de Toscana
- Marca de Verona
- Marca de Zeitz
- Marca del Friül
- Marca del Nord
- Marcgraviat de Baden
- Marcgraviat de Brandenburg
- Marquesat d'Anvers
- Marquesat de Finale
- Marquesat de Montferrat
Marquesats d'Itàlia
- Marca Trevisana
- Marca d'Ivrea
- Marca de Ligúria oriental
- Marca de Torí
- Marca de Toscana
- Marca de Verona
- Marquesat d'Incisa
- Marquesat de Ceva
- Marquesat de Finale
- Marquesat de Saluzzo
També conegut com Marca de Túscia, Marquesat de Toscana, Marquesat de Túscia, Marquès de Toscana.