Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Volterra

Índex Volterra

Volterra és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Pisa, amb uns 15.000 habitants.

125 les relacions: Ab Urbe Condita, Alexandre de Mèdici, Alta edat mitjana, Aulus Persi Flac, Bartolomeo Ammannati, Batalla del llac Vadimonis (283 aC), Casa de Borbó-Parma, Ciceró, Ciutadania romana, Colònia romana, Dionisi d'Halicarnàs, Epistulae ad familiares, Estadi (mesura), Estrabó, Etrúria, Etruscs, Festival Internacional de Cinema de Venècia, Florència, Francs, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Gai Mari, Gastald, Güelfs i gibel·lins, Gens Cecínia, Geografia d'Estrabó, Gonfanoner, Gots, Gran Ducat de Toscana, Grec antic, Hèruls, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Itàlia, Juli Cèsar, Julia de civitate italis danda, Llatins, Lleó d'Or, Llorenç el Magnífic, Longobards, Luchino Visconti, Luci Corneli Escipió Barbat, Luci Corneli Sul·la, Matilde de Canossa, Mèdici, Michelozzo, Montefeltro, Municipi romà, Narsès, Naturalis Historia, ..., Nicola Pisano, Papa Calixt II, Papa Lli, Partit popular (antiga Roma), Plini el Vell, Podestà, Província de Pisa, Publi Corneli Escipió Africà Major, Regne d'Etrúria, República de Florència, República de Pisa, Sandra, Segon Triumvirat, Segona Guerra Púnica, Siena, Tarquini Prisc, Titus Livi, Toscana, Víctor Manuel II, Vincenzo Tamagni, 1015, 1030, 1120, 1150, 1184, 1193, 1208, 1212, 1219, 1239, 1250, 1254, 1257, 1258, 1315, 1319, 1321, 1340, 1361, 1445, 1472, 1475, 1493, 1500, 1522, 1527, 1530, 1532, 1580, 1584, 1588, 1627, 1719, 1737, 1775, 1801, 1807, 1814, 1819, 1833, 1842, 1843, 1846, 1850, 1860, 1861, 1888, 1932, 1934, 1936, 1951, 1964, 1991, 20 de desembre, 774. Ampliar l'índex (75 més) »

Ab Urbe Condita

lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.

Nou!!: Volterra і Ab Urbe Condita · Veure més »

Alexandre de Mèdici

Alexandre de Mèdici, anomenat el Moro, (Florència, República de Florència 1510 - íd., Ducat de Florència 1537) fou un membre dels Mèdici que va esdevenir duc d'Urbino entre 1519 i 1527, senyor de Florència en dues ocasions entre 1523-1527 i entre 1530-1532, i finalment duc de Florència entre 1532 i 1537.

Nou!!: Volterra і Alexandre de Mèdici · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.

Nou!!: Volterra і Alta edat mitjana · Veure més »

Aulus Persi Flac

Aulus Persi Flac (Aulus Persius Flaccus) (Volterra, 4 de desembre de 34 - Roma, 24 de novembre de 62) va ser un dels més grans satírics romans, més jove que Gai Lucili i Horaci i més gran que Juvenal.

Nou!!: Volterra і Aulus Persi Flac · Veure més »

Bartolomeo Ammannati

Font de Neptú a la ''Piazza della Signoria'' de Florència. Bartolomeo Ammannati (Settignano, 18 de juny de 1511 - Florència, 13 d'abril de 1592), arquitecte i escultor manierista italià.

Nou!!: Volterra і Bartolomeo Ammannati · Veure més »

Batalla del llac Vadimonis (283 aC)

La batalla del llac Vadimonis es va lliurar l'any 283 aC entre Roma i les forces combinades dels etruscs i la tribu gal·la dels bois.

Nou!!: Volterra і Batalla del llac Vadimonis (283 aC) · Veure més »

Casa de Borbó-Parma

Bandera del Ducat de Parma. Escut del Ducat de Parma. La casa de Borbó-Parma fou la branca borbònica espanyola que regnà de 1748 el 1859 en el ducat de Parma, Piacenza i Guastalla, territoris situats en el marge dret del riu Po a partir del Piemont.

Nou!!: Volterra і Casa de Borbó-Parma · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Volterra і Ciceró · Veure més »

Ciutadania romana

La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.

Nou!!: Volterra і Ciutadania romana · Veure més »

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Nou!!: Volterra і Colònia romana · Veure més »

Dionisi d'Halicarnàs

Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.

Nou!!: Volterra і Dionisi d'Halicarnàs · Veure més »

Epistulae ad familiares

Epistulae ad familiares (en català: Cartes als familiars) és el nom donat pels editors renaixentistes al recull de cartes remeses i rebudes per Ciceró entre els anys 62 i 43 aC, i publicades pel seu secretari i llibert Tiró després de la seva mort.

Nou!!: Volterra і Epistulae ad familiares · Veure més »

Estadi (mesura)

Lestadi és una de les unitats de longitud de l'antiga Grècia.

Nou!!: Volterra і Estadi (mesura) · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Nou!!: Volterra і Estrabó · Veure més »

Etrúria

Etrúria era el nom del país dels etruscs.

Nou!!: Volterra і Etrúria · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Nou!!: Volterra і Etruscs · Veure més »

Festival Internacional de Cinema de Venècia

miniatura miniatura El Festival Internacional de Cinema de Venècia o Mostra (Mostra internazionale d'arte cinematografica di Venezia) és un festival de cinema que es desenvolupa anualment a Venècia, habitualment entre finals d'agost i principis de setembre, a l'històric Palau del cinema de Venècia, al lungomare Marconi, al Lido de Venècia.

Nou!!: Volterra і Festival Internacional de Cinema de Venècia · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Volterra і Florència · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Volterra і Francs · Veure més »

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Nou!!: Volterra і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Gai Mari

Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.

Nou!!: Volterra і Gai Mari · Veure més »

Gastald

Gastald és un títol longobard, corresponent a l'administrador d'un gastaldat, una part del patrimoni immobiliari del rei, sobre el qual tenia les competències civils, militars i judicials.

Nou!!: Volterra і Gastald · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Nou!!: Volterra і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

Gens Cecínia

Cecina (en llatí Caecina) va ser un cognomen que va portar una família romana.

Nou!!: Volterra і Gens Cecínia · Veure més »

Geografia d'Estrabó

La Geographica (Grec antic: Γεωγραφικά, Geōgraphiká) o Geografia és una enciclopèdia en disset volums dels coneixements geogràfics escrita en grec per Estrabó, un ciutadà educat d'ascendència grega de l'Imperi Romà.

Nou!!: Volterra і Geografia d'Estrabó · Veure més »

Gonfanoner

Gonfanoner. El gonfanoner o gamfaroner o gamfanoner és un alferes o portaestendard i, en certes ciutats italianes (especialment a Florència), va donar nom, durant l'edat mitjana i el Renaixement, a un càrrec municipal.

Nou!!: Volterra і Gonfanoner · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: Volterra і Gots · Veure més »

Gran Ducat de Toscana

El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.

Nou!!: Volterra і Gran Ducat de Toscana · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Volterra і Grec antic · Veure més »

Hèruls

Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.

Nou!!: Volterra і Hèruls · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Volterra і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Volterra і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Volterra і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Volterra і Itàlia · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Volterra і Juli Cèsar · Veure més »

Julia de civitate italis danda

Julia de civitate italis danda va ser una llei romana aprovada durant la guerra social (any 90 aC) pels cònsols Luci Juli Cèsar i Publi Rutili Llop, que donava la ciutadania romana a tots els pobles d'Itàlia que s'havien mantingut fidels al govern de Roma, i també als que encara que haguessin mostrat una actitud hostil, tornessin a l'amistat amb Roma.

Nou!!: Volterra і Julia de civitate italis danda · Veure més »

Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

Nou!!: Volterra і Llatins · Veure més »

Lleó d'Or

Logo del festival El Lleó d'Or, conegut com Leone d'Oro en italià, és un prestigiós premi que es concedeix al Festival Internacional de Cinema de Venècia.

Nou!!: Volterra і Lleó d'Or · Veure més »

Llorenç el Magnífic

Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi) Llorenç el Magnífic, també conegut com a Lorenzo di Medici o Lorenzo il Magnifico en llengua italiana (Florència, República de Florència, 1 de gener de 1449 - Careggi, 8 d'abril del 1492) fou un estadista italià, banquer, governant de facto de la República de Florència i el mecenes més poderós i entusiasta de la cultura renaixentista a Itàlia, i va esdevenir Senyor de Florència entre 1469 i 1492.

Nou!!: Volterra і Llorenç el Magnífic · Veure més »

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Volterra і Longobards · Veure més »

Luchino Visconti

Luchino Visconti di Modrone, comte de Lonate Pozzolo, (Milà, 2 de novembre de 1906 - Roma, 17 de març de 1976) fou un director de cinema i de teatre, escenògraf i escriptor italià.

Nou!!: Volterra і Luchino Visconti · Veure més »

Luci Corneli Escipió Barbat

Luci Corneli Escipió Barbat (en llatí Lucius Cornelius Scipio Barbatus) va ser un magistrat romà, fill d'un desconegut Gneu Corneli Escipió.

Nou!!: Volterra і Luci Corneli Escipió Barbat · Veure més »

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Nou!!: Volterra і Luci Corneli Sul·la · Veure més »

Matilde de Canossa

Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.

Nou!!: Volterra і Matilde de Canossa · Veure més »

Mèdici

Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.

Nou!!: Volterra і Mèdici · Veure més »

Michelozzo

Palau Mèdici de Florència Michelozzo di Bartolommeo, també dit Michelozzo Michelozzi (potser per error) o simplement Michelozzo (1396 – 1472), va ser un arquitecte i escultor de Florència (Itàlia).

Nou!!: Volterra і Michelozzo · Veure més »

Montefeltro

Els Montefeltro foren una important família italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.

Nou!!: Volterra і Montefeltro · Veure més »

Municipi romà

Un municipi romà (en llatí municipium) era el nom que prenia cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania.

Nou!!: Volterra і Municipi romà · Veure més »

Narsès

Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.

Nou!!: Volterra і Narsès · Veure més »

Naturalis Historia

Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.

Nou!!: Volterra і Naturalis Historia · Veure més »

Nicola Pisano

Nicola Pisano (també anomenat Niccolò Pisano, Nicola de Apulia o Nicola Pisanus; c. 1220/1225 – c. 1284) va ser un escultor italià que va emprar un estil basat en l'escultura clàssica romana.

Nou!!: Volterra і Nicola Pisano · Veure més »

Papa Calixt II

Calixt II (nom de bateig Guiu de Borgonya) (Quingey, 1050 – Roma, 13 de desembre de 1124) fou papa de l'Església Catòlica del 1119 al 1124.

Nou!!: Volterra і Papa Calixt II · Veure més »

Papa Lli

Lli o Linus (Volterra?, Toscana, ? - Roma, 23 de setembre de 76 o 79) va ser el segon bisbe de Roma, successor de sant Pere.

Nou!!: Volterra і Papa Lli · Veure més »

Partit popular (antiga Roma)

El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) eren un grup constituït pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobiles i els optimates a través del senat en la vida política.

Nou!!: Volterra і Partit popular (antiga Roma) · Veure més »

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Volterra і Plini el Vell · Veure més »

Podestà

El podestà era el primer magistrat de les ciutats del centre i del nord d'Itàlia.

Nou!!: Volterra і Podestà · Veure més »

Província de Pisa

La província de Pisa és una província que forma part de la regió de la Toscana dins d'Itàlia.

Nou!!: Volterra і Província de Pisa · Veure més »

Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.

Nou!!: Volterra і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »

Regne d'Etrúria

El Regne d'Etrúria (en italià: Regno di Etruria) fou un estat satèl·lit que va existir del 1801 al 1807 sota la imposició de Napoleó Bonaparte.

Nou!!: Volterra і Regne d'Etrúria · Veure més »

República de Florència

La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).

Nou!!: Volterra і República de Florència · Veure més »

República de Pisa

La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.

Nou!!: Volterra і República de Pisa · Veure més »

Sandra

Sandra (títol original en italià: Vaghe stelle dell'Orsa) és una pel·lícula italiana dirigida per Luchino Visconti, estrenada el 1965.

Nou!!: Volterra і Sandra · Veure més »

Segon Triumvirat

El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC.

Nou!!: Volterra і Segon Triumvirat · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Volterra і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Siena

Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.

Nou!!: Volterra і Siena · Veure més »

Tarquini Prisc

Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.

Nou!!: Volterra і Tarquini Prisc · Veure més »

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Nou!!: Volterra і Titus Livi · Veure més »

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Nou!!: Volterra і Toscana · Veure més »

Víctor Manuel II

Víctor Manuel II d'Itàlia i de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1820 - Roma, Itàlia, 9 de gener de 1878) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860.

Nou!!: Volterra і Víctor Manuel II · Veure més »

Vincenzo Tamagni

Fresc monocrom de la ''Justícia trepitjant la mentida'', a l'Ajuntament de San Gimignano Vincenzo Tamagni, també conegut com a Vincenzo da San Gimignano (San Gimignano, 10 d'abril de 1492 - c. 1530) va ser un pintor italià del Renaixement.

Nou!!: Volterra і Vincenzo Tamagni · Veure més »

1015

Sense descripció.

Nou!!: Volterra і 1015 · Veure més »

1030

El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Volterra і 1030 · Veure més »

1120

Sense descripció.

Nou!!: Volterra і 1120 · Veure més »

1150

Sense descripció.

Nou!!: Volterra і 1150 · Veure més »

1184

Països Catalans.

Nou!!: Volterra і 1184 · Veure més »

1193

El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Volterra і 1193 · Veure més »

1208

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Volterra і 1208 · Veure més »

1212

Sense descripció.

Nou!!: Volterra і 1212 · Veure més »

1219

Sense descripció.

Nou!!: Volterra і 1219 · Veure més »

1239

Sense descripció.

Nou!!: Volterra і 1239 · Veure més »

1250

Sense descripció.

Nou!!: Volterra і 1250 · Veure més »

1254

Sense descripció.

Nou!!: Volterra і 1254 · Veure més »

1257

Sense descripció.

Nou!!: Volterra і 1257 · Veure més »

1258

Sense descripció.

Nou!!: Volterra і 1258 · Veure més »

1315

Sense descripció.

Nou!!: Volterra і 1315 · Veure més »

1319

Sense descripció.

Nou!!: Volterra і 1319 · Veure més »

1321

Sense descripció.

Nou!!: Volterra і 1321 · Veure més »

1340

Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.

Nou!!: Volterra і 1340 · Veure més »

1361

El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.

Nou!!: Volterra і 1361 · Veure més »

1445

Països Catalans.

Nou!!: Volterra і 1445 · Veure més »

1472

El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Nou!!: Volterra і 1472 · Veure més »

1475

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Volterra і 1475 · Veure més »

1493

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Volterra і 1493 · Veure més »

1500

Sense descripció.

Nou!!: Volterra і 1500 · Veure més »

1522

;Països Catalans.

Nou!!: Volterra і 1522 · Veure més »

1527

Saqueig de Roma del 1527.

Nou!!: Volterra і 1527 · Veure més »

1530

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Volterra і 1530 · Veure més »

1532

Sense descripció.

Nou!!: Volterra і 1532 · Veure més »

1580

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Volterra і 1580 · Veure més »

1584

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Volterra і 1584 · Veure més »

1588

Sense descripció.

Nou!!: Volterra і 1588 · Veure més »

1627

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Volterra і 1627 · Veure més »

1719

;Països Catalans.

Nou!!: Volterra і 1719 · Veure més »

1737

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Volterra і 1737 · Veure més »

1775

;Països Catalans.

Nou!!: Volterra і 1775 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Volterra і 1801 · Veure més »

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Volterra і 1807 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Volterra і 1814 · Veure més »

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Volterra і 1819 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Volterra і 1833 · Veure més »

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Nou!!: Volterra і 1842 · Veure més »

1843

;Països Catalans.

Nou!!: Volterra і 1843 · Veure més »

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Volterra і 1846 · Veure més »

1850

Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.

Nou!!: Volterra і 1850 · Veure més »

1860

;Països Catalans.

Nou!!: Volterra і 1860 · Veure més »

1861

Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.

Nou!!: Volterra і 1861 · Veure més »

1888

;Països Catalans.

Nou!!: Volterra і 1888 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Volterra і 1932 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Volterra і 1934 · Veure més »

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Volterra і 1936 · Veure més »

1951

1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.

Nou!!: Volterra і 1951 · Veure més »

1964

;Països Catalans.

Nou!!: Volterra і 1964 · Veure més »

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Nou!!: Volterra і 1991 · Veure més »

20 de desembre

El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Volterra і 20 de desembre · Veure més »

774

Sense descripció.

Nou!!: Volterra і 774 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Velathri, Volaterrae, Volaterres.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »