Taula de continguts
171 les relacions: Abruços, Absolutisme, Alfons el Magnànim, Ambaixador, Batalla d'Austerlitz, Benevent, Cadastre, Cardenal, Carles Albert I de Sardenya, Carles I d'Anjou, Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Climent IV, Club dels Jacobins, Congrés de Viena, Constitució, Corona d'Aragó, Dinastia borbònica, Dinastia d'Anjou, Dinastia Savoia, Emperador, Espanya, Estats Pontificis, Fabrizio Ruffo, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran I de Nàpols, Ferran II de les Dues Sicílies, Ferran VI d'Espanya, Ferran VII d'Espanya, Feu, Feudalisme, Fiscalitat, Fra Diavolo, França, François Gérard, Francesc I de les Dues Sicílies, Francesc II de les Dues Sicílies, Gaeta, Garibaldi, Giuseppe Garibaldi, Giuseppe Mazzini, Gran Bretanya, Guerra de Successió de Polònia, Guerra de Successió Espanyola, Guerres Napoleòniques, Il·lustració, ... Ampliar l'índex (121 més) »
- Casa Borbó-Dues Sicílies
- Història de Calàbria
- Història de la Campània
- Història de la Pulla
- Unificació italiana
Abruços
Els Abruços (en català antic (A)Bruç, en italià, Abruzzo) és una regió situada en el sud d'Itàlia.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Abruços
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Absolutisme
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Alfons el Magnànim
Ambaixador
ambaixador otomà a Atenes donant una recepció a la seva residencià imperial (c. 1840) Un ambaixador és el representant d'un determinat país davant un altre, o davant d'una organització internacional.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Ambaixador
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Batalla d'Austerlitz
Benevent
Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Benevent
Cadastre
El cadastre o la recana (del grec κατάστιχον, registre) immobiliari és un registre administratiu dependent de l'Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Cadastre
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Regne de les Dues Sicílies і Cardenal
Carles Albert I de Sardenya
Carles Albert I de Sardenya o Carles Albert de Savoia-Carginano (París, França 1798 - Porto, Regne de Portugal 1849) fou un príncep de Savoia-Carignano amb el tractament d'altesa reial que esdevingué l'any 1831 rei de Sardenya.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Carles Albert I de Sardenya
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Veure Regne de les Dues Sicílies і Carles I d'Anjou
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Carles II de Castella
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Veure Regne de les Dues Sicílies і Carles III d'Espanya
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Regne de les Dues Sicílies і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Regne de les Dues Sicílies і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Climent IV
Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Climent IV
Club dels Jacobins
El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Club dels Jacobins
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Congrés de Viena
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Constitució
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Corona d'Aragó
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Dinastia borbònica
Dinastia d'Anjou
El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Dinastia d'Anjou
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Dinastia Savoia
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Emperador
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Espanya
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Estats Pontificis
Fabrizio Ruffo
va ser un cardenal i polític italià, que va liderar el popular moviment antirepublicà sanfedista (els membres del qual es coneixien com els sanfedistes).
Veure Regne de les Dues Sicílies і Fabrizio Ruffo
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Felip V d'Espanya
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Ferran el Catòlic
Ferran I de les Dues Sicílies
, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Ferran I de les Dues Sicílies
Ferran I de Nàpols
Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).
Veure Regne de les Dues Sicílies і Ferran I de Nàpols
Ferran II de les Dues Sicílies
Ferran II de les Dues Sicílies (Palerm, 1810 - Nàpols, 1859) fou Rei de les Dues Sicílies des de l'any 1830 i fins a l'any 1859.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Ferran II de les Dues Sicílies
Ferran VI d'Espanya
Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Ferran VI d'Espanya
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Veure Regne de les Dues Sicílies і Ferran VII d'Espanya
Feu
Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Feu
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Feudalisme
Fiscalitat
La fiscalitat es refereix a dues coses: la primera fa esment a la legislació fiscal entesa com el conjunt de les lleis i de les normes que es refereixen als impostos, la segona és el sistema fiscal, conjunt d'instruments establerts per les administracions per regular l'obtenció de recursos econòmics provinents especialment de la recaptació d'impostos.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Fiscalitat
Fra Diavolo
Michele Arcangelo Pezza, conegut pel sobrenom de Fra Diavolo (Itri, 7 abril 1771 – Nàpols, 11 novembre 1806), fou un bandoler i militar del Regne de les Dues Sicílies, conegut per haver participat en el moviment dels santfedistes que lluitaven per enderrocar el govern de la República Partenopea, però sobretot per lluitar fins a la mort contra la invasió napoleònica del Regne de Nàpols.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Fra Diavolo
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Regne de les Dues Sicílies і França
François Gérard
François Pascal Simon, baró de Gérard (Roma, 4 de maig de 1779 - París, 11 de gener de 1837) fou un pintor neoclàssic francès.
Veure Regne de les Dues Sicílies і François Gérard
Francesc I de les Dues Sicílies
Francesc I de les Dues Sicílies (Nàpols 1777 - 1830).
Veure Regne de les Dues Sicílies і Francesc I de les Dues Sicílies
Francesc II de les Dues Sicílies
Francesc II de les Dues Sicílies (Caserta, 1836 - Arco, Trento, 1894) fou l'últim monarca del Regne independent de les Dues Sicílies, així com l'últim representant de la branca cadet dels Borbó-Dues Sicílies al tron de Nàpols i Sicília.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Francesc II de les Dues Sicílies
Gaeta
Gaeta (en català antic Gaieta) és una ciutat de la regió del Laci a Itàlia, a la província de Latina, al peu de l'Orlando i enfront de Terracina.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Gaeta
Garibaldi
* Garibaldi (Rio Grande do Sul), ciutat a l'estat brasiler de Rio Grande do Sul, batejada en honor de Giuseppe Garibaldi.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Garibaldi
Giuseppe Garibaldi
Giuseppe Garibaldi (Niça, llavors part del Regne de Sardenya, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882) fou un militar i polític italià.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Giuseppe Garibaldi
Giuseppe Mazzini
Giuseppe Mazzini, en un oli sobre tela d'Emilie Venturi (1846) Giuseppe Mazzini (Gènova, 22 de juny del 1805 – Pisa, 10 de març del 1872) va ser un patriota, polític i filòsof italià.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Giuseppe Mazzini
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Gran Bretanya
Guerra de Successió de Polònia
La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui succeiria a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Guerra de Successió de Polònia
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Guerra de Successió Espanyola
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Guerres Napoleòniques
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Il·lustració
Illa de Malta
L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Illa de Malta
Illa de Ponça
L'Illa de Ponça (en Pontia, en Ποντία) és una illa de la mar Tirrena, del grup de les illes Poncianes o de Ponça.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Illa de Ponça
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Imperi Austríac
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Itàlia
Jean Étienne Championnet
Jean Antoine Étienne Vachier dit Championnet (Valença, 13 d'abril de 1762 - Antibes, 9 de gener de 1800) va ser un militar i polític francès.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Jean Étienne Championnet
Joachim Murat
Joachim Murat, (La Bastida de Murat, Òlt, 25 de març de 1767 - Pizzo, Calàbria, Itàlia, 13 d'octubre de 1815) va ser un noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, Gran Duc de Berg i Clèveris, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Joachim Murat
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Regne de les Dues Sicílies і Joan el Sense Fe
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Josep Bonaparte
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Klemens Wenzel Lothar von Metternich
L'Aquila
L'Aquila és un municipi italià, capital de la regió dels Abruços i de la província de L'Aquila.
Veure Regne de les Dues Sicílies і L'Aquila
Laci
Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Laci
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Liberalisme
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Llista de comtes de Barcelona
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Llista de reis d'Aragó
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Llista de reis de Sardenya
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista de virreis de Sicília
Llista dels virreis de Sicília durant la sobirania del Regne d'Aragó i de l'Imperi Espanyol.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Llista de virreis de Sicília
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Veure Regne de les Dues Sicílies і Lluís XVI de França
Maria Antonieta d'Àustria
'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Maria Antonieta d'Àustria
Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília)
Maria Carolina d'Àustria (Schönbrunn 1752 - Castell de Hetzendorf 1814) va ser una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia que va ser reina consort de Nàpols i Sicília arran del seu matrimoni amb el rei Ferran IV de Nàpols i III de Sicília.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília)
Maria Sofia de Baviera
Maria Sofia de Baviera, reina de les Dues Sicílies (Castell de Possenhofen 1841 - Múnic 1925).
Veure Regne de les Dues Sicílies і Maria Sofia de Baviera
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Maria Teresa I d'Àustria
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Monarquia absoluta
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Monarquia constitucional
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Napoleó Bonaparte
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Veure Regne de les Dues Sicílies і Napoleó III
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Nàpols
Neutralitat
La neutralitat és la qualitat o actitud de no participar en cap de les opcions en un conflicte, la qual cosa també implica no escollir durant el conflicte.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Neutralitat
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Veure Regne de les Dues Sicílies і Normands
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Veure Regne de les Dues Sicílies і Palerm
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Papa
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Parlament
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Península Itàlica
Plebiscit
El plebiscit (Plebiscitum) a l'antiga Roma era una votació assembleària dels plebeus.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Plebiscit
Pontecorvo
Pontecorvo és un comune (municipi) de la província de Frosinone, a la regió italiana del Laci.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Pontecorvo
Premsa
La premsa agafant declaracions a un polític. La premsa són els elements dels mitjans de comunicació de massa que difonen notícies al públic general.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Premsa
Primera Coalició
La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Primera Coalició
Protectorat
El protectorat és un règim d'ocupació d'un estat per un altre.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Protectorat
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Regne d'Itàlia (1861-1946)
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Regne de Nàpols
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Regne de Sardenya
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Veure Regne de les Dues Sicílies і Regne de Sardenya-Piemont
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Regne de Sicília
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Rei d'Itàlia
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Veure Regne de les Dues Sicílies і República
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Veure Regne de les Dues Sicílies і República de Gènova
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Regne de les Dues Sicílies і República de Venècia
República Partenopea
La República Partenopea o República Napolitana (en italià: Repubblica Partenopea o Repubblica Napoletana) fou un estat republicà instituït breument a la part continental del Regne de Nàpols l'any 1799 durant la invasió francesa de la península Itàlica, ajudada per moviments jacobins locals.
Veure Regne de les Dues Sicílies і República Partenopea
República Romana (1798-1799)
La República Romana va ser creada el 15 de febrer de 1798 i va existir fins al 30 de setembre de 1799 (excepte durant l'ocupació napolitana: 28 de novembre - 14 de desembre de 1798).
Veure Regne de les Dues Sicílies і República Romana (1798-1799)
Revolució de 1848
Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Revolució de 1848
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Revolució Francesa
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Roma
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Regne de les Dues Sicílies і Sacre Imperi Romanogermànic
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Sicília
Sufragi masculí
El sufragi masculí va ser un estat en l'evolució de la democràcia que es va situar, en alguns casos, entre el sufragi censatari, que era el que tenia en compte determinats aspectes (renda, estat civil, nivell d'instrucció o pertinença a una classe social), i el sufragi universal.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Sufragi masculí
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Torí
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Veure Regne de les Dues Sicílies і Unificació italiana
Víctor Manuel II
Víctor Manuel II d'Itàlia i de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1820 - Roma, Itàlia, 9 de gener de 1878) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Víctor Manuel II
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Vespres Sicilianes
Virrei
García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.
Veure Regne de les Dues Sicílies і Virrei
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1 d'octubre
10 de febrer
El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 10 de febrer
10 de maig
El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 10 de maig
12 de juny
El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 12 de juny
12 de maig
El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 12 de maig
13 d'abril
El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 13 d'abril
13 de febrer
El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 13 de febrer
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 13 de juny
14 de maig
El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 14 de maig
1416
; Països Catalans.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1416
1442
El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1442
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 15 de maig
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1519
17 de març
El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 17 de març
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1700
1713
;Països Catalans.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1713
1720
;Països Catalans:;Món.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1720
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1734
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1737
1744
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1744
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1759
1768
;Països Catalans.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1768
1778
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1778
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1789
1798
;Països Catalans.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1798
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1799
18 d'abril
El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 18 d'abril
18 de març
El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 18 de març
1801
;Països Catalans.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1801
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1805
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1806
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1808
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1812
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1814
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1815
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1816
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1819
1830
;Països Catalans.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1830
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1838
1847
;Països Catalans.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1847
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1848
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1849
1859
;Països Catalans.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1859
1860
;Països Catalans.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1860
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1861
1866
;Països Catalans.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 1866
19 de maig
El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 19 de maig
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 2 de desembre
22 de desembre
El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 22 de desembre
22 de gener
El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 22 de gener
29 de gener
El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 29 de gener
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 3 d'abril
4 de febrer
El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 4 de febrer
4 de maig
El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 4 de maig
6 de maig
El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 6 de maig
7 de juny
El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 7 de juny
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 7 de setembre
8 d'octubre
El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 8 d'octubre
8 de desembre
El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 8 de desembre
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Veure Regne de les Dues Sicílies і 8 de juny
Vegeu també
Casa Borbó-Dues Sicílies
- Ferran I de les Dues Sicílies
- Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies (gran duquessa de Toscana)
- Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies
- Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies
- Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília)
- Maria Clementina d'Àustria (princesa hereva de Nàpols)
- Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina de Sardenya)
- Maria Cristina de Savoia
- Maria Isabel d'Àustria-Toscana
- Maria Teresa d'Àustria (reina de les Dues Sicílies)
- Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies (emperadriu d'Àustria)
- Regne de les Dues Sicílies
- Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi
Història de Calàbria
- Regne de les Dues Sicílies
Història de la Campània
- Campània antiga
- Cultura del Gaudo
- Ofili Calavi
- Oscs
- Regne de les Dues Sicílies
- República d'Amalfi
- Samnites
- Sinuessa
Història de la Pulla
- Regne de les Dues Sicílies
Unificació italiana
- Bandera d'Itàlia
- Brigantaggio post-unitat
- Camises vermelles (Itàlia)
- El Gattopardo
- Giuseppe Verdi
- Il gattopardo
- Jove Itàlia
- Llei de garanties papals
- Medalla commemorativa de la Unitat d'Itàlia
- Províncies Unides de la Itàlia Central
- Qüestió Romana
- Qüestió meridional
- Regència Italiana del Carnaro
- Regne Llombardovènet
- Regne de les Dues Sicílies
- Regne napoleònic d'Itàlia
- República Cisalpina
- República d'Itàlia
- República romana (segle XIX)
- Unificació italiana
També conegut com Dues Sicílies.