Taula de continguts
144 les relacions: Abistamenes, Alexandre el Gran, Alexandre I Balas, Alexandre IV de Macedònia, Amiertes, Anafes I, Anafes II, Anatis, Antígon Monoftalm, Antíoc Híerax, Antíoc I Soter, Antíoc III, Antípatre, Antic Egipte, Antioquia de l'Orontes, Arbela, Argiràspides, Ariamnes I, Ariamnes II, Ariaramnes de Capadòcia, Ariaramnes I, Ariaramnes II, Ariarates I, Ariarates II, Ariarates III, Ariarates IV, Ariarates IX, Ariarates V, Ariarates VI, Ariarates VII, Ariarates VIII, Ariarates X, Ariobàrzanes I Filoromà, Ariobàrzanes II Filopàtor, Ariobàrzanes III Èusebes, Armènia, Arquelau (general), Arquelau de Capadòcia, Asandre de Cària, Atropatene, August, Èumenes de Càrdia, Èumenes III de Pèrgam, Àlcetes (general), Àtal (diàdoc), Àtal II de Pèrgam, Babilònia (ciutat), Bas de Bitínia, Batalla d'Ipsos, Bitínia, ... Ampliar l'índex (94 més) »
Abistamenes
Abistamenes (en llatí Abistamenes, en grec antic Αβισταμένης) va ser governador (sàtrapa) de Capadòcia nomenat per Alexandre el Gran, però no se sap res més del seu govern.
Veure Regne de Capadòcia і Abistamenes
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Regne de Capadòcia і Alexandre el Gran
Alexandre I Balas
Alexandre Balas, traduït com "el tro", "el llamp" o "el senyor", (en llatí Alexander Balas, en grec antic Αλέξανδρος Βάλας) fou rei selèucida de l'any 150 aC al 146 aC.
Veure Regne de Capadòcia і Alexandre I Balas
Alexandre IV de Macedònia
Alexandre IV (en grec antic Αλέξανδρος) fou rei de Macedònia del 323 aC al 310 aC.
Veure Regne de Capadòcia і Alexandre IV de Macedònia
Amiertes
Amiertes o Amintes va ser sàtrapa de Capadòcia.
Veure Regne de Capadòcia і Amiertes
Anafes I
Anafes I (en llatí Anaphas, en grec antic Ἀναφᾶς) era un dels set nobles perses que van matar a l'usurpador Smerdis l'any 521 aC.
Veure Regne de Capadòcia і Anafes I
Anafes II
Anafes II (en grec antic Ἀναφᾶς) era sàtrapa de Capadòcia, probablement fill d'Anafes I, que va ser el noble Anafes coautor de la mort de l'usurpador Smerdis de Pèrsia junt amb sis altres nobles entre els quals hi havia Darios I el Gran.
Veure Regne de Capadòcia і Anafes II
Anatis
Anatis fou una deïtat asiàtica el nom de la qual apareix sota diverses variacions (Anaea, Aneitis, Tanais, Nanaea i altres).
Veure Regne de Capadòcia і Anatis
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Veure Regne de Capadòcia і Antígon Monoftalm
Antíoc Híerax
Antíoc Híerax (Grec Aντιoχoς Ἰέραξ) (el mot grec Ἰέραξ designa l'astor, el malnom li'n venia de la seva rapacitat i cobdícia), fou rei d'una part dels dominis selèucides (243 aC-227 aC).
Veure Regne de Capadòcia і Antíoc Híerax
Antíoc I Soter
Antíoc I Soter (Antiochus Soter, 'Antíoc el Salvador') fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor i d'Apama, princesa de Sogdiana.
Veure Regne de Capadòcia і Antíoc I Soter
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Veure Regne de Capadòcia і Antíoc III
Antípatre
Antípatre（Antipater) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre. Va servir Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei el va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la lluita. Juntament amb Parmeni va aconsellar Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins a haver-se casat i haver assegurat la successió.
Veure Regne de Capadòcia і Antípatre
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Veure Regne de Capadòcia і Antic Egipte
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Regne de Capadòcia і Antioquia de l'Orontes
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Veure Regne de Capadòcia і Arbela
Argiràspides
Argiràspides (en grec antic Ἀργυράσπιδες, de ἂργυρος, "plata", i ὰσπίς, "escut"), eren un cos d'infanteria de l'exèrcit macedoni format per Alexandre el Gran quan va inicial l'expedició a l'Índia.
Veure Regne de Capadòcia і Argiràspides
Ariamnes I
Ariamnes I (Ariámnēs) és esmentat per Diodor de Sicília com a sàtrapa de Capadòcia vers el.
Veure Regne de Capadòcia і Ariamnes I
Ariamnes II
Ariamnes II (Ariámnēs) era fill del sàtrapa de Capadòcia Datames,al qual va succeir quan va morir assassinat l'any.
Veure Regne de Capadòcia і Ariamnes II
Ariaramnes de Capadòcia
Ariaramnes de Capadòcia (en grec antic Ἀριάμνης, 'Ariámnēs') era sàtrapa de Capadòcia en el, del qual només es coneix el nom i algun detall menor.
Veure Regne de Capadòcia і Ariaramnes de Capadòcia
Ariaramnes I
Ariaramnes I (en grec antic Ἀριάμνης) era fill adoptiu i probablement nebot del primer sàtrapa o rei de Capadòcia Ariarates I. Que el nom era Ariaramnes s'ha pogut establir per les monedes.
Veure Regne de Capadòcia і Ariaramnes I
Ariaramnes II
Ariaramnes II, rei de Capadòcia, fill i successor de Ariarates II.
Veure Regne de Capadòcia і Ariaramnes II
Ariarates I
Ariarates I (Ariarathes) era el fill d'Ariamnes II.
Veure Regne de Capadòcia і Ariarates I
Ariarates II
Ariarates II Nicàtor (el Victoriós) era sàtrapa i rei de Capadòcia, fill d'Ariaramnes I al que va succeir en una data desconeguda abans del.
Veure Regne de Capadòcia і Ariarates II
Ariarates III
Ariarates III (Ariaráthēs) era rei de Capadòcia.
Veure Regne de Capadòcia і Ariarates III
Ariarates IV
Ariarates IV Eusebes (Ariarates Pius) va ser rei de Capadòcia.
Veure Regne de Capadòcia і Ariarates IV
Ariarates IX
Ariarates IX Eusebes o Filopàtor (Pius, amant del seu pare), era rei de Capadòcia.
Veure Regne de Capadòcia і Ariarates IX
Ariarates V
Ariarates V Filopàtor (Pius, que estima al seu pare) va ser rei de Capadòcia, fill d'Ariarates III al que va succeir cap a l'any.
Veure Regne de Capadòcia і Ariarates V
Ariarates VI
Ariarates VI Epífanes o Filopàtor (Ariaráthēs Epiphanḗs Philopátōr) va ser rei de Capadòcia.
Veure Regne de Capadòcia і Ariarates VI
Ariarates VII
Ariarates VII Filomètor (Ariarathes Philometor) era rei de Capadòcia.
Veure Regne de Capadòcia і Ariarates VII
Ariarates VIII
Ariarates VIII (Ariaráthēs Epiphanḗs) va ser rei de Capadòcia.
Veure Regne de Capadòcia і Ariarates VIII
Ariarates X
Ariarates X (Ariarathes) era rei de Capadòcia, possiblement fill d'Ariobarzanes II i germà d'Ariobarzanes III.
Veure Regne de Capadòcia і Ariarates X
Ariobàrzanes I Filoromà
Ariobàrzanes I Filoromà (Ariobarzánēs Philorṓmaios: 'Ariobàrzanes, amic de Roma') fou rei de Capadòcia.
Veure Regne de Capadòcia і Ariobàrzanes I Filoromà
Ariobàrzanes II Filopàtor
Ariobàrzanes II Filopàtor (Ariobarzánēs Philopátōr: 'Ariobàrzanes, el que estima al seu pare') va ser rei de Capadòcia.
Veure Regne de Capadòcia і Ariobàrzanes II Filopàtor
Ariobàrzanes III Èusebes
Ariobàrzanes III Èusebes Filoromà (Ariobarzánēs Eusebḗs Philorṓmaios: 'Ariobàrzanes el Pietós, amic de Roma') va ser rei de Capadòcia.
Veure Regne de Capadòcia і Ariobàrzanes III Èusebes
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Regne de Capadòcia і Armènia
Arquelau (general)
Arquelau (en llatí Archelaus, en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos") fou un general de Mitridates VI Eupator, rei del Pont que el 88 aC va dirigir les campanyes contra els romans a l'Àsia Menor.
Veure Regne de Capadòcia і Arquelau (general)
Arquelau de Capadòcia
Arquelau (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos"), descendent (besnet) del general Arquelau i fill d'Arquelau II de Comana fou rei de la Capadòcia, designat pels romans el 36 aC.
Veure Regne de Capadòcia і Arquelau de Capadòcia
Asandre de Cària
Asandre (Asander) fou un general macedoni, fill de Filotes i germà de Parmenió.
Veure Regne de Capadòcia і Asandre de Cària
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Veure Regne de Capadòcia і Atropatene
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Regne de Capadòcia і August
Èumenes de Càrdia
Èumenes de Càrdia (Εὐμένης, Eumenes) (362 aC-316 aC) fou un general grec de Càrdia, al Quersonès, i un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.
Veure Regne de Capadòcia і Èumenes de Càrdia
Èumenes III de Pèrgam
Aristonic de Pèrgam (Aristonicus) fou fill natural d'Èumenes II de Pèrgam.
Veure Regne de Capadòcia і Èumenes III de Pèrgam
Àlcetes (general)
Àlcetes (en Alcetas, en Ἀλκέτας) fou un general d'Alexandre el Gran.
Veure Regne de Capadòcia і Àlcetes (general)
Àtal (diàdoc)
Àtal (Ἄτταλος, Attalus) fou un general macedoni al servei d'Alexandre el Gran.
Veure Regne de Capadòcia і Àtal (diàdoc)
Àtal II de Pèrgam
Àtal II de Pèrgam Filadelf (Amant el seu germà), fou rei de Pèrgam del al.
Veure Regne de Capadòcia і Àtal II de Pèrgam
Babilònia (ciutat)
Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).
Veure Regne de Capadòcia і Babilònia (ciutat)
Bas de Bitínia
Bas (en grec antic Βᾶς) fou rei de Bitínia durant cinquanta anys, del 377 aC al 326 aC.
Veure Regne de Capadòcia і Bas de Bitínia
Batalla d'Ipsos
La batalla d'Ipsos va tenir lloc a la regió de Frígia (actual Turquia) l'any 301 aC i s'inscriu en el marc de les Guerres dels Diàdocs La van guanyar les forces col·ligades de Seleuc I Nicàtor (rei de Síria, de Babilònia i de les satrapies orientals) i de Lisímac de Tràcia (rei de Tràcia) enfront d'Antígon el borni i el seu fill Demetri Poliorcetes que aplegaven Anatòlia, Síria, el Xam i Grècia (la Lliga de Corint es va reconstituir l'any 302 aC).
Veure Regne de Capadòcia і Batalla d'Ipsos
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Veure Regne de Capadòcia і Bitínia
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Veure Regne de Capadòcia і Capadòcia
Capadòcia (província romana)
Capadòcia (llatí Cappadocia, grec antic Καππαδοκία) fou una província romana des de l'any 17 fins al final de l'Imperi Romà, i després província romana d'Orient fins al.
Veure Regne de Capadòcia і Capadòcia (província romana)
Cassandre
Cassandre o Casandre (Kássander, Κάσσανδρος) fou un epígon, rei de facto de Macedònia.
Veure Regne de Capadòcia і Cassandre
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Regne de Capadòcia і Ciceró
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Veure Regne de Capadòcia і Cilícia
Cleòpatra de Macedònia (princesa)
Cleòpatra (356 aC-308 aC) fou princesa de Macedònia i regent de l'Epir.
Veure Regne de Capadòcia і Cleòpatra de Macedònia (princesa)
Clit (general)
Clit (en llatí Cleitus, en grec antic Κλεῖτος o Κλειτός "Kleitos" o "Kleitós") fou un general macedoni de sobrenom (Λευκός "Leukos", el Blanc) per distingir-lo de Clit Meles o Clit el Negre.
Veure Regne de Capadòcia і Clit (general)
Corduena
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Corduena és al sud Corduena fou una regió o província d'Armènia durant el període clàssic.
Veure Regne de Capadòcia і Corduena
Cràter d'Orèstia
Cràter (Craterus, Kraterós Κρατερός), fou un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.
Veure Regne de Capadòcia і Cràter d'Orèstia
Dascilèon
Dascilèon o Dascílion (en Dascylium) era una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia de la Frígia Hel·lespòntica, una satrapia menor dins de la satrapia de Lídia.
Veure Regne de Capadòcia і Dascilèon
Datames
Datames (en grec antic Δατάμης, 'Datámes') (circa 407 aC-361 aC) era sàtrapa i virtual rei de Capadòcia durant l'Imperi Persa.
Veure Regne de Capadòcia і Datames
Dòcim de Macedònia
Antígon Dòcim o Dòcim (en llatí Docimus, Dókimos) fou un oficial de l'exèrcit del Regne de Macedònia que a la mort d'Alexandre el Gran va donar suport a Perdicas d'Orèstia.
Veure Regne de Capadòcia і Dòcim de Macedònia
Demetri I Soter
Demetri I Soter (Δημήτριος Σωτήρ), inicialment conegut com a Demetri el Jove, fou un rei selèucida nominal durant uns mesos entre el 175 aC i el 174 aC, i finalment rei de ple dret del 162 aC al 150 aC.
Veure Regne de Capadòcia і Demetri I Soter
Demetri Poliorceta
Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorceta. Demetri Poliorceta, o Demetri l’Assetjador, (Demetrius Poliorcetes) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC) fou rei de Macedònia.
Veure Regne de Capadòcia і Demetri Poliorceta
Deserció
La deserció és l'abandonament del deure en una declaració de guerra, en una batalla o de la tasca assignada en una retirada, setge, invasió, incursió per part de l'enemic, una emboscada o un swarming.
Veure Regne de Capadòcia і Deserció
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Veure Regne de Capadòcia і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
Etòlia
Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.
Veure Regne de Capadòcia і Etòlia
Eudem (sàtrapa)
Eudem (en llatí Eudemus, en grec antic Εὔδημος) va ser un militar macedoni que va ser sàtrapa de Pàrtia.
Veure Regne de Capadòcia і Eudem (sàtrapa)
Farnaces de Capadòcia
Farnaces (Pharnaces) va ser el segon sàtrapa conegut de Capadòcia cap a l'any 500 aC.
Veure Regne de Capadòcia і Farnaces de Capadòcia
Farnaces II
Farnaces II del Pont i I del Bòsfor (Pharnaces) va ser rei del Pont i del Bòsfor Cimmeri.
Veure Regne de Capadòcia і Farnaces II
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U.
Veure Regne de Capadòcia і Fenícia
Filip III Arrideu
Filip Arrideu o simplement Arrideu (en llatí Philippus Arrhidaeus, en grec antic Φίλιππος Γ΄ ὁ Ἀρριδαῖος) fou un germanastre d'Alexandre el Gran, fill de Filip II de Macedònia i d'una ballarina de nom Filinna de Larissa.
Veure Regne de Capadòcia і Filip III Arrideu
Gabiene
Gabiene o Gabiana (en grec antic Γαβιηνή) era un districte o eparquia d'Elimais a la satrapia de Susiana.
Veure Regne de Capadòcia і Gabiene
Galó (sàtrapa)
Galó (en llatí Gallus) va ser el tercer sàtrapa de Capadòcia, fill de Farnaces de Capadòcia i de la princesa persa Atossa.
Veure Regne de Capadòcia і Galó (sàtrapa)
Gaugamela
Gaugamela fou un llogaret de la regió d'Assíria a uns 20 km del riu Licos (Zab), i propera al riu Bumados, que fou l'escenari de la batalla de Gaugamela entre Darios III de Pèrsia Codomà i Alexandre el Gran coneguda també com a batalla d'Arbela (1 d'octubre del 331 aC).
Veure Regne de Capadòcia і Gaugamela
Gàlates
Els gàlates (llatí: Galatae, també dits Gallograeci, en grec antic Γαλάται o Γαλάτες) van ser un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.
Veure Regne de Capadòcia і Gàlates
Glafira
Glafira (en llatí Glaphyra, en grec antic Γλαφύρα) fou una dona grega molt maca que segons Dió Cassi era una hetera o prostituta.
Veure Regne de Capadòcia і Glafira
Gordi
Gordi (Gordius) era un capadoci de naixement, que va ser instrument del rei Mitridates VI Eupator del Pont en els seus intent d'annexionar Capadòcia al pont.
Veure Regne de Capadòcia і Gordi
Hiparc (càrrec)
Hiparc (en llatí Hipparchus, en grec antic ἵππαρχος) era un grau militar de l'antiga Grècia.
Veure Regne de Capadòcia і Hiparc (càrrec)
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Veure Regne de Capadòcia і Imperi Cartaginès
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Veure Regne de Capadòcia і Imperi Part
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Regne de Capadòcia і Imperi Selèucida
Issos
Issos (en llatí: Issus, en grec antic Ἰσσός) va ser una ciutat de Cilícia al golf que portava el seu nom (golf d'Issos, llatí Issus sinus, grec Ἰσσικὸς κόλπος 'Issikos kolpos') conegut també amb el nom de golf de Miriandros pel nom de Miriandros una ciutat que hi havia.
Veure Regne de Capadòcia і Issos
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Regne de Capadòcia і Juli Cèsar
Laodice (esposa de Ariarates VI de Capadòcia)
Laodice (Laodíkē) fou germana del rei Mitridates VI Eupator del Pont.
Veure Regne de Capadòcia і Laodice (esposa de Ariarates VI de Capadòcia)
Licaònia
Licaònia (en llatí Lycaonia, en grec antic Λυκαονία) va ser una regió d'Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia.
Veure Regne de Capadòcia і Licaònia
Lisímac de Tràcia
Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.
Veure Regne de Capadòcia і Lisímac de Tràcia
Lisimaquea
Lisimaquea o Lisimaquia (en Lysimachia) fou una ciutat de Tràcia situada davant el Quersonès.
Veure Regne de Capadòcia і Lisimaquea
Lleonat
Lleonat o Leonat o Leonnat (en llatí Leonnatus, en grec antic Λεοννάτος "Leonnátos") fou un macedoni de Pel·la, un dels generals d'Alexandre el Gran.
Veure Regne de Capadòcia і Lleonat
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Veure Regne de Capadòcia і Luci Corneli Sul·la
Magnèsia del Sípil
Magnèsia del Sipilos (Magnesia Ad Sipylum, Μαγνησία ὑπὸ Σιπύλῳ) fou una ciutat de Lídia a la part nord-oest de la muntanya de Sipilos (Sipylum) i a la part sud del riu Hermos (Hermus).
Veure Regne de Capadòcia і Magnèsia del Sípil
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Veure Regne de Capadòcia і Marc Antoni
Marc Perpenna (cònsol 130 aC)
Marc Perpenna (en Marcus Perperna o Perpernna) va ser un magistrat romà.
Veure Regne de Capadòcia і Marc Perpenna (cònsol 130 aC)
Mísia (regió)
La regió de Mísia (en grec antic Μυσία) era un territori de la costa nord-oest de l'Àsia Menor, conegut primer com a Troas o Tròade i després com a Frígia Hel·lespòntica.
Veure Regne de Capadòcia і Mísia (regió)
Mitridates II
Mitridates II (en grec antic Mιθριδάτης) era sàtrapa del Pont.
Veure Regne de Capadòcia і Mitridates II
Mitridates V Evèrgetes
Mitridates V Evèrgetes (Mithridátēs Euergétēs) va ser rei del Pont en un període incert, probablement des del fins al.
Veure Regne de Capadòcia і Mitridates V Evèrgetes
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Veure Regne de Capadòcia і Mitridates VI Eupàtor
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Regne de Capadòcia і Monarca
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Veure Regne de Capadòcia і Muntanyes del Taure
Neoptòlem (diàdoc)
Neoptòlem (en llatí Neoptolemus, en grec antic Νεοπτόλεμος "Neoptólemos") fou un oficial macedoni d'Alexandre el Gran, i segons Flavi Arrìa membre de la dinastia epirota dels Aecides i per tant emparentat amb els reis de l'Epir.
Veure Regne de Capadòcia і Neoptòlem (diàdoc)
Nicànor d'Estagira
Nicànor d'Estagira (en grec) va ser un militar macedoni originari d'Estageira.
Veure Regne de Capadòcia і Nicànor d'Estagira
Nicea (filla d'Antípatre)
Nicea (Nicaea) fou filla d'Antípatre.
Veure Regne de Capadòcia і Nicea (filla d'Antípatre)
Nisa
Nisa (en llatí Nysa o Nyssa, en grec antic Νύσα o Νύσσα) era una ciutat de Cària al vessant sud de les muntanyes Messogis, al nord del riu Meandre, aproximadament a mig camí entre Tralles i Antioquia.
Veure Regne de Capadòcia і Nisa
Nora (Capadòcia)
Nora (en grec antic τὰ Νῶρα) era una fortalesa inexpugnable situada a Capadòcia, a la regió de Tianitis, prop de Castabala.
Veure Regne de Capadòcia і Nora (Capadòcia)
Olímpia
Olímpia (en llatí Olympia, en grec antic Ολυμπία) era un temple i un bosc sagrat (anomenat altis) dedicats al déu Zeus (Zeus Olímpic), a poca distància de Pisa, a l'Èlide.
Veure Regne de Capadòcia і Olímpia
Olímpia de l'Epir
Olímpia o Olimpíada (Olympiás) fou reina de Macedònia, esposa de Filip II de Macedònia i mare d'Alexandre el Gran.
Veure Regne de Capadòcia і Olímpia de l'Epir
Olofernes (príncep)
Olofernes o Orofernes (en llatí Olophernes o Orophernes, en grec antic ̓Ολοφερνης, ̓Οποφέρνης, ̓Οπ̓π̔οφέρνης) era un príncep de Capadòcia, fill del rei Ariamnes I i germà del rei Ariarates I, el primer rei independent de Capadòcia i pare del rei Ariaramnes I.
Veure Regne de Capadòcia і Olofernes (príncep)
Orcínia
Orcínia (en llatí Orcynia) era un lloc de Capadòcia on a la primavera de l'any 320 aC el diàdoc Èumenes de Càrdia va patir una derrota contra Antígon el borni, per la traïció d'un dels seus oficials.
Veure Regne de Capadòcia і Orcínia
Orofernes
Orofernes, també Olofernes i Holofernes (en llatí Olophernes o Orophernes, en grec antic ̓Ολοφερνης, ̓Οροφέρνης, ̓Ορροφέρνης) va ser rei usurpador de Capadòcia de l'any 158 aC al 157 aC.
Veure Regne de Capadòcia і Orofernes
Pacte de Triparadisos
El pacte de Triparadisos (en grec antic Τριπαράδεισος Triparádeisos, en llatí Triparadisus) va ser un acord signat al petit poblat de Triparadisos (a Síria, prop de les fonts de l'Orontes) l'any 321 aC entre els generals d'Alexandre el Gran (els diàdocs) per repartir-se l'imperi.
Veure Regne de Capadòcia і Pacte de Triparadisos
Paflagònia
XV Paflagònia (en llatí Paphlagonia, en grec antic Παφλαγονία) va ser una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí.
Veure Regne de Capadòcia і Paflagònia
Pamfília
Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.
Veure Regne de Capadòcia і Pamfília
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Veure Regne de Capadòcia і Pèrgam
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Regne de Capadòcia і Pèrsia
Península de Gal·lípoli
La península de Gal·lípoli (Gelibolu Yarımadası; Χερσόνησος της Καλλίπολης, Khersónissos tis Kalípolis; en català medieval, Gal·lípol), a l'antiguitat anomenada Quersonès Traci (Chersonesus Thracica), és una petita península de Turquia.
Veure Regne de Capadòcia і Península de Gal·lípoli
Perdicas d'Orèstia
Perdicas (en Περδίκκας, Perdiccas) fill d'Orontes, va ser un macedoni nadiu d'Orèstia o Orestis, un dels més destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Orèstia.
Veure Regne de Capadòcia і Perdicas d'Orèstia
Peucestes de Mieza
Peucestes de Mieza (Peucestas), fill d'Alexandre, fou un militar macedoni nadiu de Mieza a Macedònia.
Veure Regne de Capadòcia і Peucestes de Mieza
Pisídia
Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.
Veure Regne de Capadòcia і Pisídia
Pitó (sàtrapa de Mèdia)
Pitó (en llatí Pithon, apareix en grec com Πίθων, Πείθων, i Πύθων), fill de Cratees o Crateues, fou un oficial macedoni nadiu d'Eòrdia, al servei d'Alexandre el Gran.
Veure Regne de Capadòcia і Pitó (sàtrapa de Mèdia)
Polipercont
Polipercont o Polispercont (en llatí Polyperchon, ontis, en grec antic Πολυπέρχων, -ωντος) (394-303 aC) fou un general macedoni que va servir durant els regnats de Filip II de Macedònia i Alexandre Magne.
Veure Regne de Capadòcia і Polipercont
Pont
Golden Gate'' a San Francisco Un pont (del llatí pons) és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc.
Veure Regne de Capadòcia і Pont
Poros d'Hidaspes
''Alexandre i Porus'', de Charles Lebrun (1673) Porus va ser el nom llatí (del grec Poros) d'un rei de l'Índia de nom Puru o Pururava, amb dominis a la vora de l'Hidaspes que marcava la seva frontera occidental.
Veure Regne de Capadòcia і Poros d'Hidaspes
Ptolemeu I Soter
Ptolemeu I Soter ('Ptolemeu el Salvador') (367-282 aC) fou governador i després rei d'Egipte.
Veure Regne de Capadòcia і Ptolemeu I Soter
Publi Licini Cras Dives Mucià
Publi Licini Cras Dives Mucià (Publius Licinius Crassus Dives Mucianus; 180 - 130 aC) va ser un cònsol romà i Pontífex Màxim.
Veure Regne de Capadòcia і Publi Licini Cras Dives Mucià
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Veure Regne de Capadòcia і Regió de Frígia
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Veure Regne de Capadòcia і Regió de Síria
Regne de Capadòcia
El Regne de Capadòcia va existir de fet o de dret des de l'any fins a l'any 17.
Veure Regne de Capadòcia і Regne de Capadòcia
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Veure Regne de Capadòcia і Regne de Macedònia
Regne del Bòsfor
El Regne del Bòsfor o Regne del Bòsfor Cimmeri o Cimmèric (en grec antic Βασίλειον τοῦ Κιμμερικοῦ Βοσπόρου) va ser un estat sorgit de la unió de diverses polis gregues, encapçalades per la ciutat de Panticapèon, la capital, amb Eupatòria, Fanagòria, Feodòssia i Tanais, per fer front als escites o cimmeris, que dominaven l'interior i algunes zones del Caucas nord.
Veure Regne de Capadòcia і Regne del Bòsfor
Satrapia de Lídia
Lídia (Sparda) fou una satrapia de l'Imperi Persa, formada amb part de l'antic Regne de Lídia.
Veure Regne de Capadòcia і Satrapia de Lídia
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Veure Regne de Capadòcia і Sàtrapa
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Veure Regne de Capadòcia і Seleuc I Nicàtor
Seleuc II Cal·linic
Moneda encunyada per Seleuc II, amb l'efígie del rei per una cara i d'Apol·lo per l'altra. Seleuc II Cal·linic Pogó (Σέλευκος ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων, 'Seleuc de Bella Victòria, el Barbut'), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC.
Veure Regne de Capadòcia і Seleuc II Cal·linic
Seleuc III Ceraune
Seleuc III Ceraune o Soter (en grec antic Σέλευκος Γ΄ ὁ Κεραυνός, ὁ Σωτήρ) fou rei selèucida del 225 aC al 223 aC.
Veure Regne de Capadòcia і Seleuc III Ceraune
Seleuc IV Filòpator
Seleuc IV Filòpator (Seleucus IV Philopător) fou rei selèucida del 187 aC al 175 aC.
Veure Regne de Capadòcia і Seleuc IV Filòpator
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Regne de Capadòcia і Senat Romà
Sisinna
Sisinna era un rei de Capadòcia.
Veure Regne de Capadòcia і Sisinna
Smerdis de Pèrsia
Smerdis (en grec antic Σμέρδις) o en persa Bardiya (بردیا Bardiyā, i amb aquest nom es menciona a la Inscripció de Behistun) era de la dinastia aquemènida i va ser rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.
Veure Regne de Capadòcia і Smerdis de Pèrsia
Sofene
Sofene fou una regió d'Armènia a la part occidental, anomenada Tsopq en armeni i també Shahuni.
Veure Regne de Capadòcia і Sofene
Termessos
Termessos (Τερμησσός) era una ciutat de Pisídia, famosa per la seva inexpugnabilitat com a fortalesa natural i artificial.
Veure Regne de Capadòcia і Termessos
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Veure Regne de Capadòcia і Tiberi
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Veure Regne de Capadòcia і Tigranes II d'Armènia
Tractat d'Apamea
El Tractat d'Apamea del 188 aC, va ser un tractat de pau entre la República Romana i Antíoc III (el Gran), governant de l'Imperi Selèucida que va servir per tancar la Guerra Romano-Síria.
Veure Regne de Capadòcia і Tractat d'Apamea
William Smith (lexicògraf)
Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.
Veure Regne de Capadòcia і William Smith (lexicògraf)
També conegut com Capadòcia (Regne), Datàmides.