Accés més ràpid que el navegador!
24 les relacions: Alexandre I Balas, Antíoc IV, Apià, Ariarates III, Ariarates VI, Èumenes II de Pèrgam, Èumenes III de Pèrgam, Àtal II de Pèrgam, Àtal III de Pèrgam, Bitínia, Capadòcia, Cilícia, Demetri I Soter, Imperi Selèucida, Laodicea Nisa, Licaònia, Marc Perpenna (cònsol 130 aC), Orofernes, Prúsies II, Ptolemeu VI Filomètor, Publi Licini Cras Dives Mucià, Roma, Senat Romà, Titus Livi.
Alexandre I Balas
Alexandre Balas, traduït com "el tro", "el llamp" o "el senyor", (en llatí Alexander Balas, en grec antic Αλέξανδρος Βάλας) fou rei selèucida de l'any 150 aC al 146 aC.
Nou!!: Ariarates V і Alexandre I Balas · Veure més »
Antíoc IV
Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en llatí Antiochus Epiphanes, en grec Αντίοχος Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (circa 215 aC-163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original era Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Filopàtor. Des del 188 aC va ser ostatge a Roma segons els acords del Tractat d'Apamea, i justament el 175 aC va ser bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri que va ocupar el seu lloc. Seleuc IV va ser assassinat aquell any pel seu ministre Heliodor, que es va proclamar rei. Quan Antíoc va arribar li va ser fàcil amb ajut d'Àtal I de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. Cleòpatra, la germana d'Antíoc, s'havia casat amb Ptolemeu V Epífanes i havia mort, i Antíoc va reclamar les províncies de Celesíria i Palestina que li havia donat com a dot. Els romans, en aquella època feien la guerra a Perseu de Macedònia, i Antíoc va veure una bona oportunitat per atacar Egipte. En quatre campanyes, (171 aC-168 aC), va recuperar les províncies que reclamava i va ocupar totalment Egipte, amb excepció d'Alexandria. Va empresonar al rei, Ptolemeu VI Filomètor però per no alarmar els romans el va alliberar deixant-lo com a rei vassall. Mentrestant, a Alexandria havien proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VIII Evergetes II i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem el 169 aC, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres van ser venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb el cònsol Gai Popil·li Laenes, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra. Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (potser un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit va ser derrotat en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Es va enviar un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) l'any següent (165 aC) i també en va sortir derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Bagasis i Ptolemeu de Commagena es van fer independents.
Nou!!: Ariarates V і Antíoc IV · Veure més »
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Nou!!: Ariarates V і Apià · Veure més »
Ariarates III
Ariarates III (Ariaráthēs) era rei de Capadòcia.
Nou!!: Ariarates V і Ariarates III · Veure més »
Ariarates VI
Ariarates VI Epífanes o Filopàtor (Ariaráthēs Epiphanḗs Philopátōr) va ser rei de Capadòcia.
Nou!!: Ariarates V і Ariarates VI · Veure més »
Èumenes II de Pèrgam
Èumenes II de Pèrgam (Eumenes) (–) fou fill d'Àtal I de Pèrgam al que va succeir a la seva mort el 197 aC.
Nou!!: Ariarates V і Èumenes II de Pèrgam · Veure més »
Èumenes III de Pèrgam
Aristonic de Pèrgam (Aristonicus) fou fill natural d'Èumenes II de Pèrgam.
Nou!!: Ariarates V і Èumenes III de Pèrgam · Veure més »
Àtal II de Pèrgam
Àtal II de Pèrgam Filadelf (Amant el seu germà), fou rei de Pèrgam del al.
Nou!!: Ariarates V і Àtal II de Pèrgam · Veure més »
Àtal III de Pèrgam
Àtal III de Pèrgam Filomètor Evergetes (Amant la seva mare, el Benefactor) fou rei de Pèrgam (a) fill d'Èumenes II i d'Estratonice, filla d'Ariarates IV de Capadòcia.
Nou!!: Ariarates V і Àtal III de Pèrgam · Veure més »
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Nou!!: Ariarates V і Bitínia · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Ariarates V і Capadòcia · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Ariarates V і Cilícia · Veure més »
Demetri I Soter
Demetri I Soter (Δημήτριος Σωτήρ), inicialment conegut com a Demetri el Jove, fou un rei selèucida nominal durant uns mesos entre el 175 aC i el 174 aC, i finalment rei de ple dret del 162 aC al 150 aC.
Nou!!: Ariarates V і Demetri I Soter · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Ariarates V і Imperi Selèucida · Veure més »
Laodicea Nisa
Laodicea Nisa o Laodice Nisa (en llatí Laodice en grec antic Λαοδίκη), també Laodice de Capadòcia o simplement Nisa, fou reina consort i regent de Capadòcia, casada amb el rei Ariarates V. L'any va fer matar als seus cinc fills grans i va proclamar rei al sisè fill, un menor, sota el nom de Ariarates VI (conegut per Epífanes o Filopàtor) sota la seva pròpia regència.
Nou!!: Ariarates V і Laodicea Nisa · Veure més »
Licaònia
Licaònia (en llatí Lycaonia, en grec antic Λυκαονία) va ser una regió d'Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia.
Nou!!: Ariarates V і Licaònia · Veure més »
Marc Perpenna (cònsol 130 aC)
Marc Perpenna (en Marcus Perperna o Perpernna) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Ariarates V і Marc Perpenna (cònsol 130 aC) · Veure més »
Orofernes
Orofernes, també Olofernes i Holofernes (en llatí Olophernes o Orophernes, en grec antic ̓Ολοφερνης, ̓Οροφέρνης, ̓Ορροφέρνης) va ser rei usurpador de Capadòcia de l'any 158 aC al 157 aC.
Nou!!: Ariarates V і Orofernes · Veure més »
Prúsies II
Prúsies II (en llatí Prusias, en grec antic Προυσίας) fou rei de Bitínia possiblement de l'any 180 aC al 149 aC conegut com a Κυνηγός "Kynegos" (Caçador).
Nou!!: Ariarates V і Prúsies II · Veure més »
Ptolemeu VI Filomètor
Moneda de Ptolemeu VI Ptolemeu VI Filomètor（Πτολεμαῖος) (vers 185 aC-145 aC) fou rei d'Egipte del 180 aC al 145 aC.
Nou!!: Ariarates V і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »
Publi Licini Cras Dives Mucià
Publi Licini Cras Dives Mucià (Publius Licinius Crassus Dives Mucianus; 180 - 130 aC) va ser un cònsol romà i Pontífex Màxim.
Nou!!: Ariarates V і Publi Licini Cras Dives Mucià · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Ariarates V і Roma · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Ariarates V і Senat Romà · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Ariarates V і Titus Livi · Veure més »
