Comunicació

357 les relacions: ABC-Clio, Abdicacions de Baiona, Absolutisme, Acadèmia, Acadèmia dels Desconfiats, Acadèmia Francesa, Acòlit, Agricultura, Aiguardent, Alcalde major, Alessandro Malaspina, Almadén, Almoina, Amèrica, Amèrica Llatina, Antic Règim, Anton Raphael Mengs, Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, Antonio de Ulloa, Antonio Tavira Almazán, Apostasia, Aristotelisme, Armada, Arrabassament, Arsenal (marina de guerra), Arsenal de Cartagena, Arsenal de la Carraca, Arsenal Militar de Ferrol, Astúries, Austriacistes, Autoconsum, Àlaba, Àustria, Badajoz, Barcatge, Barcelona, Beneficència, Benefici eclesiàstic, Benito Jerónimo Feijoo, Biblioteca Nacional d'Espanya, Bisbe, Cadastre d'Ensenada, Cadena de subministrament, Canal de Castella, Canal Imperial d'Aragó, Capital financer, Capitania General de les Filipines, Capità general, Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, ..., Carles IV d'Espanya, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Cartografia, Casal d'Àustria, Castella, Castellanització, Català, Cens, Centralisme, Charles-Marie de La Condamine, Ciències aplicades, Classe social, Clergat, Clergues regulars, Climent XI, Col·legi major, Colonització britànica d'Amèrica, Colonització espanyola d'Amèrica, Colonització francesa d'Amèrica, Comerç, Comerç al detall, Companyia de Jesús, Comunitat Autònoma del País Basc, Concejo de la Mesta, Conciliarisme, Concordat de 1753, Confiscació, Consell d'Índies, Consell de Castella, Consolat de Comerç (Buenos Aires), Contraban, Contracte d'arrendament, Contracte d'assegurança, Convent, Cornelius Jansen, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corregiment, Corts d'Aragó, Corts de Castella, Corts Valencianes, Cotó, Crònica, Crioll, Croades, Dacsa, Decrets de Nova Planta, Delicte, Delme, Despesa pública, Despotisme il·lustrat, Devesa, Diglòssia, Dinastia borbònica, Divisió del treball, Dret privat, Economia de subsistència, Elitisme, Era de l'exploració, Escola de Salamanca, Escola Naval Militar, Escolàstica, Església Catòlica Romana, Esperança de vida, Estaments, Estudi General Lul·lià, Eusebi Planas i Franquesa, Exclusió social, Exequatur, Expedició Malaspina, Expedicions espanyoles a la costa nord-oriental del Pacífic, Expulsió dels jesuïtes, Fabricació, Fàbrica, Fèlix Torres i Amat de Palou, Febre groga, Felip Bauçà Canyes, Felip Bertran, Felip V d'Espanya, Ferran VI d'Espanya, Ferran VII d'Espanya, Feudalisme, Forces Armades d'Espanya, França, Francesc Cerdà i Rico, Francesc Xavier Balmis i Berenguer, Francisco Cabarrús, Francisco de Goya y Lucientes, Furs, Furs d'Aragó, Furs de València, Galè, Galeres (pena), Gaspar Melchor de Jovellanos, Gilles Robert de Vaugondy, Gitanos, Gran Batuda, Gran Bretanya, Granada, Grandesa d'Espanya, Graus dels Mossos d'Esquadra, Gregori Maians i Siscar, Gremi, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerres d'independència hispanoamericanes, Guipúscoa, Heretgia, Heterodoxy (grup), Hidalgo (noble), Hipólito Ruiz López, Hisenda, Història d'Espanya, Humanisme, Il·lustració a Espanya, Imperi Espanyol, Importació, Impost, Indústria, Indústria alimentària, Index Librorum Prohibitorum, Indianes, Ingrés, Inquisició, Inquisició espanyola, Inquisidor general, Jalón, Jansenisme, Jean Orry, Jean Ranc, Jean-Baptiste Colbert, Jean-François de Bourgoing, Jerónimo Román de la Higuera, Joan Lluís Marfany, Joan Vilaregut i Albafull, Jordi Joan i Santacília, Jornaler, José Antonio Pavón, José Cadalso y Vázquez de Andrade, José Celestino Mutis y Bosio, José de Bustamante y Guerra, José Moñino y Redondo, Josep Bonaparte, Josep Climent i Avinent, Josep Salvany i Lleopart, Jugera, L'era, La Corunya, Leopoldo de Gregorio, Llegenda, Lleva, Llinatge dels Cardona, Llista d'universitats d'Espanya, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís XIV de França, Louis-Michel van Loo, Luis Née, Luisa de Medrano, Majorat, Malària, Manuel Godoy, Marquesat de Villena, Martorell, Matxinada, Màlaga, Melchor Rafael de Macanaz, Menorca sota domini britànic, Mercantilisme, Mercat, Missió Geodèsica Francesa, Monarquia absoluta, Monarquia Absoluta Borbònica, Monarquia composta, Monarquia d'Espanya, Motí d'Aranjuez, Motí de Squillace, Napoleó Bonaparte, Nòmada, Neoescolàstica, Noblesa, Noblesa espanyola, Nova Granada, Novatores, Països Baixos, Pablo de Olavide, Pacte colonial, Pactes de Família, Pactisme, Pagès, Palma, Papa, Paper segellat, Parcel·la, Parlament de Catalunya, Pastoral (religió), Patatera, Patronat reial, Pàtria, Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza, Pedro Rodríguez de Campomanes, Petita burgesia, Poble (localitat), Pompeo Batoni, Pontatge, Portatge, Prat de pastura, Presó preventiva, Principat de Catalunya, Privilegi, Professió, Proletarització, Proteccionisme, Quinta, Raval (urbanisme), Règim polisinodial, Rector, Reformisme, Regalia, Regalisme, Regidor, Reglament de lliure comerç (1778), Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de València, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, Reial Acadèmia de la Història, Reial Acadèmia Espanyola, Reial audiència, Reial Cadastre de Catalunya, Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, Reial Expedició Filantròpica del Vaccí, Reial Societat Bascongada d'Amics del País, Reis Catòlics, Repressió, Revolució científica, Ricardo García Cárcel, Romaní, Rouen, Sagristà, Sal comuna, San Fernando de Henares, Santa Cruz de Tenerife, Santa Seu, Secretari d'Estat i del Despatx Universal, Sector terciari, Segle d'or espanyol, Seminari, Sentència, Senyoria de Biscaia, Senyoriu, Separació entre l'Església i l'Estat, Sevilla, Sitja, Societat científica, Societat Econòmica d'Amics del País, Solar edificable, Spinning Jenny, Tabac, Taxa de mortalitat, Taxa de mortalitat infantil, Teologia, Teoria geocèntrica, Terra amortitzada, Tifus, Tifus epidèmic, Tractat d'Utrecht, Tractat de Rastatt, Transhumància, Treballador, Universitat d'Alcalá, Universitat d'Oriola, Universitat d'Oviedo, Universitat de Barcelona, Universitat de Cervera, Universitat de Gandia, Universitat de Girona, Universitat de Granada, Universitat de Lleida, Universitat de Salamanca, Universitat de Santiago de Compostel·la, Universitat de Saragossa, Universitat de Sevilla, Universitat de València, Universitat de Valladolid, Universitat Sertoriana d'Osca, Vacuna, Vagabund, Valònia, Valladolid, Veedor, Veneçuela, Verola, Virregnat de Nova Espanya, Virregnat de Nova Granada, Virregnat del Perú, Virregnat del Riu de la Plata, Water frame, Zamora, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, 1707, 1713, 1714, 1766, 1767. Ampliar l'índex (307 més) » « Shrink índex

ABC-Clio

ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.

Nou!!: Reformisme borbònic і ABC-Clio · Veure més »

Abdicacions de Baiona

Les abdicacions de Baiona, que van tenir lloc el 5 de maig de 1808 en el castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I.

Nou!!: Reformisme borbònic і Abdicacions de Baiona · Veure més »

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Reformisme borbònic і Absolutisme · Veure més »

Acadèmia

Rafael al Vaticà, acabat el 1510, representant una visió idealitzada de l'acadèmia filosòfica de l'antigüitat. Una acadèmia és una entitat que agrupa diversos experts d'un camp concret del coneixement (sobretot nombroses en els camps de la literatura, la ciència o l'art).

Nou!!: Reformisme borbònic і Acadèmia · Veure més »

Acadèmia dels Desconfiats

L'Acadèmia dels Desconfiats, o Acadèmia Desconfiada, fou una acadèmia de lletres que promovia l'estudi de la història, la llengua i la poesia catalanes.

Nou!!: Reformisme borbònic і Acadèmia dels Desconfiats · Veure més »

Acadèmia Francesa

LAcadèmia Francesa (en francès: Académie française) és l'acadèmia literària de la llengua francesa per antonomàsia, i una de les cinc acadèmies de l'Institut de França.

Nou!!: Reformisme borbònic і Acadèmia Francesa · Veure més »

Acòlit

Lacòlit (del grec ἀκόλουθος / akolouthos, "servidor" o "acompanyant") és un ministeri enfocat al servei a l'altar a les esglésies catòlica i anglicana.

Nou!!: Reformisme borbònic і Acòlit · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Reformisme borbònic і Agricultura · Veure més »

Aiguardent

L'aiguardent o esperit de vi és una beguda espirituosa obtinguda per la destil·lació de líquids procedents de fermentació alcohòlica, com ara vi (brandi, conyac), melassa de canya de sucre (canya, rom), de brisa (marc, oruxo, grappa), pomes o sidra (calvados) i altres sucs de fruita (cirera, pruna, etc.). Pot ser natural o perfumat amb tota mena d'essències (anís, taronja, préssec, meló…).

Nou!!: Reformisme borbònic і Aiguardent · Veure més »

Alcalde major

L'alcalde major o tinent de corregidor fou un càrrec originari de Castella amb funcions judicials i administratives, designat en els decrets de Nova Planta establerts per Felip V als Països Catalans.

Nou!!: Reformisme borbònic і Alcalde major · Veure més »

Alessandro Malaspina

Alessandro Malaspina, citat també com a Alejandro en les fonts espanyoles (Mulazzo, Gran Ducat de Toscana, 5 de novembre de 1754 - Pontremoli, 9 d'abril de 1809), fou un oficial de l'Armada Espanyola d'origen itàlic.

Nou!!: Reformisme borbònic і Alessandro Malaspina · Veure més »

Almadén

Almadén és un municipi de la província de Ciudad Real a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Reformisme borbònic і Almadén · Veure més »

Almoina

Dona donant unes monedes d'almoina a dones al carrer Lalmoina, captiri, acapte o llimòsina és aquell ajut o beneficència que es dona sense esperar res a canvi, com poden ser diners, menjar o roba, especialment als pobres i tradicionalment per motius religiosos i morals.

Nou!!: Reformisme borbònic і Almoina · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Reformisme borbònic і Amèrica · Veure més »

Amèrica Llatina

L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.

Nou!!: Reformisme borbònic і Amèrica Llatina · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Reformisme borbònic і Antic Règim · Veure més »

Anton Raphael Mengs

Anton Raphael Mengs, ''Autoretrat'' (1773) Anton Raphael Mengs (Aussig, Bohèmia, 1728 - Roma, 1779), conegut també com a Antonio Rafael Mengs, pintor neoclàssic i teòric bohemi, que desenvolupà bona part de la seva obra a Espanya.

Nou!!: Reformisme borbònic і Anton Raphael Mengs · Veure més »

Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís

''Libro del Consulad'', 1791. Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813) fou un historiador, filòleg i polític català.

Nou!!: Reformisme borbònic і Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís · Veure més »

Antonio de Ulloa

Antonio de Ulloa i de la Torre-Giralt (Sevilla, 12 de gener de 1716 - Illa de Lleó, 5 de juliol de 1795) fou un científic, militar i escriptor espanyol.

Nou!!: Reformisme borbònic і Antonio de Ulloa · Veure més »

Antonio Tavira Almazán

Antonio Tavira y Almazán (Iznatoraf, Jaén, 30 de setembre de 1737 - Salamanca, 8 de gener de 1807) va ser un sacerdot espanyol, que va pertànyer al nombrós grup d'eclesiàstics il·lustrats que es va formar en la segona meitat del a Espanya.

Nou!!: Reformisme borbònic і Antonio Tavira Almazán · Veure més »

Apostasia

Logotip de la campanya per l'apostasia col·lectiva a Espanya, que demana la defecció de l'Església catòlica Estats amb pena de mort per apostasia Lapostasia (del grec αποστασία, "desertar" o "revoltar-se", de απο, apo, "fora, a part", στασις, stasis, "posició") és l'acte de renunciar a la religió que hom professa (o a la que està reconegut).

Nou!!: Reformisme borbònic і Apostasia · Veure més »

Aristotelisme

Laristotelisme és un moviment filosòfic on els autors tenen com a fonament filosòfic el pensament d'Aristòtil, especialment a l'època medieval.

Nou!!: Reformisme borbònic і Aristotelisme · Veure més »

Armada

L'armada és la marina militar o de guerra, és a dir, aquella branca de les forces armades que desenvolupa la seva activitat en el medi aquàtic, habitualment el mar, però també en llacs i rius.

Nou!!: Reformisme borbònic і Armada · Veure més »

Arrabassament

L'arrabassament o rompuda del sòl és l'acció de rompre o llaurar la superfície del terreny amb una profunditat no superior a uns 30 centímetres.

Nou!!: Reformisme borbònic і Arrabassament · Veure més »

Arsenal (marina de guerra)

''Vista de l'entrada'' de l'Arsenal de Venècia, de Canaletto, 1732 Un arsenal és un establiment marítim-industrial, emplaçat dins d'un paratge amb directa o fàcil comunicació amb el mar, en el qual es construeixen, conserven, habiliten, reparen i s'aprovisionen vaixells de guerra.

Nou!!: Reformisme borbònic і Arsenal (marina de guerra) · Veure més »

Arsenal de Cartagena

LArsenal Militar de Cartagena és un drassana i base naval de gran importància en el Llevant espanyol, construït amb la intenció de desenvolupar la política naval de Felip V i el seu secretari, el marquès de l'Ensenada.

Nou!!: Reformisme borbònic і Arsenal de Cartagena · Veure més »

Arsenal de la Carraca

El marquès de la Ensenada. Jordi Joan i Santacília. LArsenal de la Carraca és un centre militar destinat a la construcció i reparació de vaixells, i a l'emmagatzematge i distribució d'armament i munició.

Nou!!: Reformisme borbònic і Arsenal de la Carraca · Veure més »

Arsenal Militar de Ferrol

Porta de les Drassanes, de l'any 1857. L'Arsenal Militar de Ferrol són unes drassanes i base naval de gran importància per a la mar Cantàbrica, que es troba a la ciutat de Ferrol, a Galícia.

Nou!!: Reformisme borbònic і Arsenal Militar de Ferrol · Veure més »

Astúries

El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.

Nou!!: Reformisme borbònic і Astúries · Veure més »

Austriacistes

Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.

Nou!!: Reformisme borbònic і Austriacistes · Veure més »

Autoconsum

L'autoconsum és el consum de béns o productes per part de qui els produeix.

Nou!!: Reformisme borbònic і Autoconsum · Veure més »

Àlaba

Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (en basc, Araba; en castellà, Álava; oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.

Nou!!: Reformisme borbònic і Àlaba · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Reformisme borbònic і Àustria · Veure més »

Badajoz

Badajoz és una ciutat d'Extremadura a Espanya, capital de la província homònima.

Nou!!: Reformisme borbònic і Badajoz · Veure més »

Barcatge

El barcatge conegut com "lo dret de barca" era un impost de l'edat mitjana que gravava cada barca o embarcació que navegava per un riu, en creuar el territori d'un determinat senyor.

Nou!!: Reformisme borbònic і Barcatge · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Reformisme borbònic і Barcelona · Veure més »

Beneficència

S'anomena beneficència al conjunt d'institucions que l'administració posa de franc a disposició dels més necessitats per a proveir-los sosteniment i desenvolupament físic i personal.

Nou!!: Reformisme borbònic і Beneficència · Veure més »

Benefici eclesiàstic

Un benefici eclesiàstic és un ens jurídic erigit per l'autoritat eclesiàstica a títol vitalici i que comportava un ofici espiritual i que proporcionava a qui l'exercia, durant l'edat mitjana i l'Antic Règim, el dret a gaudir d'una prebenda o renda (provinent de béns immobles, de delmes, censals, drets per l'administració de sagraments, etc.) i altres privilegis de caràcter judicial, fiscal o militar.

Nou!!: Reformisme borbònic і Benefici eclesiàstic · Veure més »

Benito Jerónimo Feijoo

Fra Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro (Casdemiro, O Pereiro de Aguiar, 8 d'octubre de 1676 – Oviedo, 26 de desembre de 1764).

Nou!!: Reformisme borbònic і Benito Jerónimo Feijoo · Veure més »

Biblioteca Nacional d'Espanya

La Biblioteca Nacional d'Espanya està situada en el número 20 del passeig de Recoletos de Madrid, compartint edifici amb el Museu Arqueològic Nacional.

Nou!!: Reformisme borbònic і Biblioteca Nacional d'Espanya · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Nou!!: Reformisme borbònic і Bisbe · Veure més »

Cadastre d'Ensenada

Zenón de Somodevilla y Bengoechea va ser el ministre de Felip V que va originar el projecte de la contribució única amb el cadastre a Castella. El Cadastre d'Ensenada va ser la unificació de les dades provincials a una contribució única que es va fer a partir del 1749 a Castella.

Nou!!: Reformisme borbònic і Cadastre d'Ensenada · Veure més »

Cadena de subministrament

Es coneix com cadena de subministrament un sistema d'activitats, d’organitzacions, persones, informació i recursos implicats en el subministrament d’un producte o servei a un consumidor, en el món del comerç.

Nou!!: Reformisme borbònic і Cadena de subministrament · Veure més »

Canal de Castella

El Canal de Castella als voltants de Medina de Rioseco. El Canal de Castella és una de les obres d'enginyeria civil (hidràulica) més importants de les realitzades entre mitjan i el primer terç del.

Nou!!: Reformisme borbònic і Canal de Castella · Veure més »

Canal Imperial d'Aragó

El canal Imperial d'Aragó és una de les obres d'hidràulica més importants d'Europa, és un canal de rec i de navegació construït en l'últim terç del entre Fontellas (Navarra) i Fuentes de Ebro (Saragossa).

Nou!!: Reformisme borbònic і Canal Imperial d'Aragó · Veure més »

Capital financer

El capital financer és la fusió del capital del mercat financer i bancari amb el capital industrial, agrícola i comercial.

Nou!!: Reformisme borbònic і Capital financer · Veure més »

Capitania General de les Filipines

La Capitania General de les Filipines va ser una entitat territorial, integrant de l'Imperi Espanyol, adjunta al Virregnat de Nova Espanya, que va ser establerta per la Corona espanyola a les Índies Orientals Espanyoles, amb capital a Cebu i després aManila.

Nou!!: Reformisme borbònic і Capitania General de les Filipines · Veure més »

Capità general

El capità general és un grau militar.

Nou!!: Reformisme borbònic і Capità general · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Nou!!: Reformisme borbònic і Carles II de Castella · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Reformisme borbònic і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles IV d'Espanya

Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.

Nou!!: Reformisme borbònic і Carles IV d'Espanya · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Reformisme borbònic і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Cartografia

projecció emprada La cartografia és l'art i la ciència que té per objecte la representació gràfica d'una àrea geogràfica, habitualment sobre una superfície plana en forma de mapa, plànol o d'altres formes d'expressió cartogràfica.

Nou!!: Reformisme borbònic і Cartografia · Veure més »

Casal d'Àustria

Retrat de Felip II d'Espanya, obra de Sofonisba Anguissola. El Casal d'Àustria és el nom amb què es coneix la dinastia dels Habsburg, regnant a la Monarquia Hispànica en els segles  i; des de la Concòrdia de Villafáfila (27 de juny de 1506), en què Felip el Bell és reconegut com a rei consort de la Corona de Castella, i queda per al seu sogre, Ferran el Catòlic, la Corona d'Aragó; fins a la mort, sense hereus, de Carles II l'Embruixat (1 de novembre de 1700), que va provocar la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Reformisme borbònic і Casal d'Àustria · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Reformisme borbònic і Castella · Veure més »

Castellanització

Castellanització és un terme usat per descriure el canvi cultural que es dona quan una cosa o algú que no és castellà (internacionalment conegut com a espanyol) esdevé (voluntàriament o per força) espanyol.

Nou!!: Reformisme borbònic і Castellanització · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Reformisme borbònic і Català · Veure més »

Cens

El cens és una mena de contracte, avui dia en desús, que es constitueix quan una persona (censatari) contreu l'obligació de pagar a una altra (anomenada censualista, censalista o censaler) una pensió (també anomenada cànon o renda) de caràcter anual (pagada en diners o espècie), com a contraprestació de la transmissió d'un capital (mobiliari o immobiliari) corresponent, i gravant una propietat seva amb la responsabilitat dels diners i del capital com a garantia del pagament.

Nou!!: Reformisme borbònic і Cens · Veure més »

Centralisme

Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.

Nou!!: Reformisme borbònic і Centralisme · Veure més »

Charles-Marie de La Condamine

fou un matemàtic, explorador i geògraf francès.

Nou!!: Reformisme borbònic і Charles-Marie de La Condamine · Veure més »

Ciències aplicades

S'anomenen ciències aplicades el conjunt de ciències que es caracteritzen per la seva aplicació pràctica.

Nou!!: Reformisme borbònic і Ciències aplicades · Veure més »

Classe social

Entenem com a classe social una forma d'estratificació social basada en l'existència d'uns grups d'individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i auto-identificar-se en aquest grup.

Nou!!: Reformisme borbònic і Classe social · Veure més »

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Reformisme borbònic і Clergat · Veure més »

Clergues regulars

Els ordes de clergues regulars són comunitats religioses catòliques compostes majoritàriament o exclusivament per sacerdots que opten per viure en comunitat, seguint una regla determinada, per tal de perfeccionar la seva vida i el seu ministeri.

Nou!!: Reformisme borbònic і Clergues regulars · Veure més »

Climent XI

Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.

Nou!!: Reformisme borbònic і Climent XI · Veure més »

Col·legi major

El col·legi major o col·legi universitari és una institució pròpia de les universitats, que històricament n'era una part essencial, tot i que en l'actualitat està desproveït de funcions docents i investigadores, les quals han passat a ocupar les facultats i departaments universitaris.

Nou!!: Reformisme borbònic і Col·legi major · Veure més »

Colonització britànica d'Amèrica

La colonització britànica d'Amèrica va establir les Tretze Colònies a Amèrica del Nord, que van ser l'origen dels Estats Units, així com de les províncies marítimes del Canadà, i diverses illes al mar Carib com Jamaica i Barbados.

Nou!!: Reformisme borbònic і Colonització britànica d'Amèrica · Veure més »

Colonització espanyola d'Amèrica

Penó dels ''conquistadors'' castellans, amb la corona de Castella sobre una bandera vermella, usada per Hernán Cortés, Francisco Pizarro i d'altres portuguès el 1790 La colonització espanyola de les Amèriques va començar sota la corona de Castella i va ser encapçalada pels conquistadors espanyols.

Nou!!: Reformisme borbònic і Colonització espanyola d'Amèrica · Veure més »

Colonització francesa d'Amèrica

Mapa d'Amèrica del Nord (1750) - Anglaterra (rosa), França (blau) i Espanya (taronja) La colonització francesa d'Amèrica es va iniciar el i va prosseguir fins al.

Nou!!: Reformisme borbònic і Colonització francesa d'Amèrica · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Reformisme borbònic і Comerç · Veure més »

Comerç al detall

Mercat tradicional en els Països Baixos El comerç al detall, també conegut com a comerç detallista, comerç minorista, comerç a la menuda, comerç menudista o petit comerç, és l'empresa comercial que ven productes al consumidor final.

Nou!!: Reformisme borbònic і Comerç al detall · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Reformisme borbònic і Companyia de Jesús · Veure més »

Comunitat Autònoma del País Basc

Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Reformisme borbònic і Comunitat Autònoma del País Basc · Veure més »

Concejo de la Mesta

La Mesta, formalment en castellà "Honrado Concejo de la Mesta de pastores" era una agrupació de ramaders castellans que regulaven la transhumància en l'edat mitjana i edat moderna als regnes de la Península Ibèrica.

Nou!!: Reformisme borbònic і Concejo de la Mesta · Veure més »

Conciliarisme

El Conciliarisme o teoria conciliar és la doctrina que considera el Concili Ecumènic o Universal com la suprema autoritat de l'església, elevant-lo (condicionalment o per principi) per sobre del papat.

Nou!!: Reformisme borbònic і Conciliarisme · Veure més »

Concordat de 1753

El concordat de 1753 va ser un tractat entre Espanya i la Santa Seu en el marc del regnat de Ferran VI d'Espanya.

Nou!!: Reformisme borbònic і Concordat de 1753 · Veure més »

Confiscació

La Reial Comissió confisca els béns dels revoltats a Bohèmia entre 1618-1620. La confiscació, comís o decomís, en Dret, és l'acte de confiscar o privar de les possessions o béns sense compensació, passant elles a l'erari públic.

Nou!!: Reformisme borbònic і Confiscació · Veure més »

Consell d'Índies

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Real i Suprem Consell d'Índies, conegut simplement com a Consell d'Índies, va ser l'òrgan més important de l'administració indiana (Amèrica i les Filipines), ja que assessorava al Rei en la funció executiva, legislativa i judicial.

Nou!!: Reformisme borbònic і Consell d'Índies · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Reformisme borbònic і Consell de Castella · Veure més »

Consolat de Comerç (Buenos Aires)

El Consolat de Comerç de Buenos Aires era una de les principals institucions oficials del Virregnat del Río de la Plata, junt amb el Virrei, el Cabildo, i les de l'ordre religiós.

Nou!!: Reformisme borbònic і Consolat de Comerç (Buenos Aires) · Veure més »

Contraban

El contraban és un acte delictiu mitjançant el qual es passen mercaderies d'un indret a un altre (separats per una frontera o divisió establerta i acordada) sense declarar-ho a les autoritats i, si s'escau, sense pagar els aranzels corresponents.

Nou!!: Reformisme borbònic і Contraban · Veure més »

Contracte d'arrendament

El contracte d'arrendament o locació (locatio-conductio per la seva denominació originària en llatí) és un contracte pel qual una de les parts, anomenada arrendador, s'obliga a transferir temporalment l'ús i gaudi d'una cosa moble o immoble a una altra part denominada arrendatari, qui al seu torn s'obliga a pagar per aquest ús o gaudi un preu cert i determinat.

Nou!!: Reformisme borbònic і Contracte d'arrendament · Veure més »

Contracte d'assegurança

Un Contracte d'assegurança és un contracte pel qual l'assegurador (companyia d'assegurances) garanteix la cobertura d'un risc, amb el cobrament d'una prima per part de qui la contracta (prenedor).

Nou!!: Reformisme borbònic і Contracte d'assegurança · Veure més »

Convent

Convento Concepción, Agreda El convent (de cum venire, "trobar-se") és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells.

Nou!!: Reformisme borbònic і Convent · Veure més »

Cornelius Jansen

Cornelius Jansen (Accoy, Leerdam, Holanda Meridional, 28 d'octubre de 1585 – 6 de maig de 1638) fou un eclesiàstic i fundador del jansenisme.

Nou!!: Reformisme borbònic і Cornelius Jansen · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Reformisme borbònic і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Reformisme borbònic і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Corregiment

Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.

Nou!!: Reformisme borbònic і Corregiment · Veure més »

Corts d'Aragó

Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.

Nou!!: Reformisme borbònic і Corts d'Aragó · Veure més »

Corts de Castella

Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.

Nou!!: Reformisme borbònic і Corts de Castella · Veure més »

Corts Valencianes

Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.

Nou!!: Reformisme borbònic і Corts Valencianes · Veure més »

Cotó

Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.

Nou!!: Reformisme borbònic і Cotó · Veure més »

Crònica

La crònica és una informació interpretada sobre fets actuals on es narra un esdeveniment passat, que es relaciona amb un d'actual.

Nou!!: Reformisme borbònic і Crònica · Veure més »

Crioll

Crioll és una persona que a l'Amèrica espanyola designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica.

Nou!!: Reformisme borbònic і Crioll · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Reformisme borbònic і Croades · Veure més »

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Nou!!: Reformisme borbònic і Dacsa · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Reformisme borbònic і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Delicte

robat per un grup, cosa que constitueix un delicte. El delicte, en sentit estricte, és definit com a conducta o acció típica (tipificada per la llei), antijurídica (contrària a Dret), culpable i punible.

Nou!!: Reformisme borbònic і Delicte · Veure més »

Delme

Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.

Nou!!: Reformisme borbònic і Delme · Veure més »

Despesa pública

La despesa pública o gast públic és el conjunt de diners que necessiten les entitats públiques i/o estat per poder fer front als serveis públics o despeses corrents que té un estat o ens en qüestió.

Nou!!: Reformisme borbònic і Despesa pública · Veure més »

Despotisme il·lustrat

Caterina II fou una gran impulsora de l'art i l'educació a Rússia. El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la racionalitat.

Nou!!: Reformisme borbònic і Despotisme il·lustrat · Veure més »

Devesa

Devesa d'alzines i roures a la Serra de Castelltallat La devesa o vedat és l'aprofitament agroforestal tradicional com a pastura de boscos aclarits sovint d'alzines i roures, però també d'altres arbres.

Nou!!: Reformisme borbònic і Devesa · Veure més »

Diglòssia

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.

Nou!!: Reformisme borbònic і Diglòssia · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Reformisme borbònic і Dinastia borbònica · Veure més »

Divisió del treball

La divisió del treball o de forma més general la divisió de funcions és l'especialització d'individus que cooperen per a fer tasques o papers específics.

Nou!!: Reformisme borbònic і Divisió del treball · Veure més »

Dret privat

El dret privat és la branca del dret que regula les relacions dels particulars entre si i també les relacions entre particulars i l'Estat quan aquest actua com un particular sense exercir potestat pública.

Nou!!: Reformisme borbònic і Dret privat · Veure més »

Economia de subsistència

Sega a Romania el 1920 L'economia de subsistència és l'economia que es basa en l'agricultura i la ramaderia amb explotacions, generalment familiars, per a l'alimentació, abric i habitatge de la pròpia família o grup social i en la qual no es produeixen excedents que permetin el comerç o, en cas que es produïsquen, aquests són escassos i es destinen de forma immediata a la barata amb altres famílies o grups socials.

Nou!!: Reformisme borbònic і Economia de subsistència · Veure més »

Elitisme

Lelitisme és la creença o actitud que consisteix a sostenir que aquells que són considerats com l'elit -un selecte grup de persones amb notables habilitats personals, riquesa, experiència, o altres atributs distintius- són persones de les quals s'haurien de prendre amb més seriositat les seues opinions i influències per mantenir un estatus superior.

Nou!!: Reformisme borbònic і Elitisme · Veure més »

Era de l'exploració

Tordesillas hi és representada, Biblioteca Estense, Mòdena. L'era de l'exploració o l'era dels descobriments fou un període que començaria el i que va continuar fins al, durant el qual els vaixells europeus, principalment espanyols i portuguesos, van recórrer el món a la recerca de noves rutes i socis comercials per alimentar el naixent capitalisme d'Europa.

Nou!!: Reformisme borbònic і Era de l'exploració · Veure més »

Escola de Salamanca

Universitat de Salamanca El terme Escola de Salamanca s'utilitza de manera genèrica per a designar el renaixement del pensament en diverses àrees que va dur a terme un important grup de professors universitaris espanyols i portuguesos, però especialment els teòlegs, arran de la tasca intel·lectual i pedagògica de Francisco de Vitoria a la Universitat de Salamanca.

Nou!!: Reformisme borbònic і Escola de Salamanca · Veure més »

Escola Naval Militar

LEscola Naval Militar és el centre de formació pels futurs oficials de l'Armada Espanyola.

Nou!!: Reformisme borbònic і Escola Naval Militar · Veure més »

Escolàstica

XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Reformisme borbònic і Escolàstica · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Reformisme borbònic і Església Catòlica Romana · Veure més »

Esperança de vida

L'esperança de vida correspon a la mitjana d'anys que encara resten per viure per a una persona que ha assolit una edat exacta, si en el temps que li resta de vida fos sotmesa a les condicions de mortalitat actuals (les probabilitats específiques de morir a cada edat).

Nou!!: Reformisme borbònic і Esperança de vida · Veure més »

Estaments

XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.

Nou!!: Reformisme borbònic і Estaments · Veure més »

Estudi General Lul·lià

LEstudi General Lul·lià és un centre d'estudis universitaris creat a la ciutat de Palma el 1483.

Nou!!: Reformisme borbònic і Estudi General Lul·lià · Veure més »

Eusebi Planas i Franquesa

Eusebi Planas i Franquesa (Barcelona, 1833 - Barcelona, 13 de març de 1897) va ser un dibuixant, aquarel·lista i litògraf català.

Nou!!: Reformisme borbònic і Eusebi Planas i Franquesa · Veure més »

Exclusió social

Habitatge en un assentament marginat de Nuevo León, Mèxic. En ciències socials, la marginació o exclusió és un procés multidimensional, multifactorial i dinàmic que, mitjançant la coacció exercida tant per les institucions com pel conjunt del cos social, genera una situació de precarizació i exclusió econòmic, jurídica, cultural, professional, polític o d'estatus social en un ciutadà / a o segment de la ciutadania,.

Nou!!: Reformisme borbònic і Exclusió social · Veure més »

Exequatur

Exequàtur és un document definit en la Convenció de Viena sobre relacions consulars que expedeix el govern d'un estat sobirà a un cònsol pel qual se l'autoritza a exercir les seves tasques consulars en representació d'aquell estat.

Nou!!: Reformisme borbònic і Exequatur · Veure més »

Expedició Malaspina

Les corbetes ''Atrevida'' i ''Descubierta''. Ruta de la ''Descubierta''. L'expedició Malaspina va ser una excursió polític-científica al voltant del món, amb la finalitat de visitar gairebé totes les possessions espanyoles en Amèrica i Àsia.

Nou!!: Reformisme borbònic і Expedició Malaspina · Veure més »

Expedicions espanyoles a la costa nord-oriental del Pacífic

Els drets territorials espanyols sobre Alaska i la costa oest d'Amèrica de Nord dataven de la butlla papal de 1493 i del Tractat de Tordesillas, que van assignar a Espanya tot el territori d'Amèrica després del seu descobriment en 1492.

Nou!!: Reformisme borbònic і Expedicions espanyoles a la costa nord-oriental del Pacífic · Veure més »

Expulsió dels jesuïtes

Carles III cap a 1760 L'expulsió dels jesuïtes d'Espanya del 1767 va ser ordenada pel rei Carles III sota l'acusació d'haver estat els instigadors dels motins populars de l'any anterior, coneguts amb el nom de Motí de Squillace.

Nou!!: Reformisme borbònic і Expulsió dels jesuïtes · Veure més »

Fabricació

Un empleat fabrica una de les parts duna porta automàtica industrial La fabricació (o manufactura) és un procés que es fa servir per a la producció de béns materials.

Nou!!: Reformisme borbònic і Fabricació · Veure més »

Fàbrica

Fàbrica de Danone a Polònia Una fàbrica o planta és un lloc físic o virtual on es produeix algun objecte, material o servei.

Nou!!: Reformisme borbònic і Fàbrica · Veure més »

Fèlix Torres i Amat de Palou

Fèlix Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 6 d'agost de 1772 - Madrid, 29 de desembre de 1847) fou un eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista català.

Nou!!: Reformisme borbònic і Fèlix Torres i Amat de Palou · Veure més »

Febre groga

La febre groga és una malaltia vírica endèmica a zones d'Àfrica i Sud-amèrica, causada per un flavivírid transmès per un mosquit, i caracteritzada pels símptomes hemorràgics i la icterícia.

Nou!!: Reformisme borbònic і Febre groga · Veure més »

Felip Bauçà Canyes

Felip Bauzà i Canyes (Palma, 1764 - Londres, 1834) fou un polític liberal i maçó, geògraf, cartògraf, astrònom, corsari i capità de navili mallorquí de finals del i començaments del.

Nou!!: Reformisme borbònic і Felip Bauçà Canyes · Veure més »

Felip Bertran

Felip Bertran (La Serra d'en Galceran, Regne de València, 1704- Madrid, Castella la Nova, 1783) va ser un religiós espanyol, bisbe de Salamanca (1763-1783) i inquisidor general d'Espanya, cavaller de l'Orde de Carles III.

Nou!!: Reformisme borbònic і Felip Bertran · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Reformisme borbònic і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Nou!!: Reformisme borbònic і Ferran VI d'Espanya · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Nou!!: Reformisme borbònic і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Reformisme borbònic і Feudalisme · Veure més »

Forces Armades d'Espanya

Les Forces Armades Espanyoles (FFAA) són l'organització encarregada de defensar la sobirania, la integritat territorial i la independència d'Espanya, segons s'estableix a la Constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Reformisme borbònic і Forces Armades d'Espanya · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Reformisme borbònic і França · Veure més »

Francesc Cerdà i Rico

Francesc Cerdà i Rico (Castalla, l'Alcoià, 8 de juny de 1739 - Madrid, 5 de gener de 1800) fou un erudit, humanista, juriconsult i escriptor valencià de la Il·lustració.

Nou!!: Reformisme borbònic і Francesc Cerdà i Rico · Veure més »

Francesc Xavier Balmis i Berenguer

Francesc Antoni Balmis i Berenguer, més conegut com a Francesc Xavier Balmis i Berenguer (Alacant, 2 de desembre de 1753 - Madrid, 8 de novembre de 1818 o 12 de febrer de 1819) va ser un metge militar valencià, cirurgià honorari de Carles IV d'Espanya.

Nou!!: Reformisme borbònic і Francesc Xavier Balmis i Berenguer · Veure més »

Francisco Cabarrús

Francisco Cabarrús Lalanne (Baiona, Iparralde, 1752 - Sevilla, 27 d'abril de 1810), fou un financer d'origen francès naturalitzat espanyol.

Nou!!: Reformisme borbònic і Francisco Cabarrús · Veure més »

Francisco de Goya y Lucientes

Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) fou un pintor i gravador aragonès.

Nou!!: Reformisme borbònic і Francisco de Goya y Lucientes · Veure més »

Furs

XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.

Nou!!: Reformisme borbònic і Furs · Veure més »

Furs d'Aragó

s que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.

Nou!!: Reformisme borbònic і Furs d'Aragó · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: Reformisme borbònic і Furs de València · Veure més »

Galè

Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.

Nou!!: Reformisme borbònic і Galè · Veure més »

Galeres (pena)

Condemnats a galeres. Recreació en el Museu Marítim de Barcelona. La pena de galeres era antigament una pena que s'imposava a certs delinqüents i que consistia en remar en les galeres del rei.

Nou!!: Reformisme borbònic і Galeres (pena) · Veure més »

Gaspar Melchor de Jovellanos

Gaspar Melchor de Jovellanos y Ramírez de Jove (en asturià Gaspar Melchor de Xovellanos; Gijón, 5 de gener de 1744-Veiga, 27 de novembre de 1811) va ser un polític i escriptor il·lustrat asturià.

Nou!!: Reformisme borbònic і Gaspar Melchor de Jovellanos · Veure més »

Gilles Robert de Vaugondy

Gilles Robert de Vaugondy (París, 1688 - 1766) va ser un cartògraf i geògraf francès.

Nou!!: Reformisme borbònic і Gilles Robert de Vaugondy · Veure més »

Gitanos

Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.

Nou!!: Reformisme borbònic і Gitanos · Veure més »

Gran Batuda

Retrat del marquès de l'Ensenada, artífex de la batuda. La Gran Batuda, també coneguda com a Presó general de gitanos, va ser una persecució autoritzada pel rei d'Espanya Ferran VI i organitzada en secret pel marquès de l'Ensenada que es va iniciar de manera sincronitzada en tot el territori espanyol el dimecres 30 de juliol de 1749, amb l'objectiu declarat d'arrestar i d'«extingir» tota l'ètnia rom del regne.

Nou!!: Reformisme borbònic і Gran Batuda · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Reformisme borbònic і Gran Bretanya · Veure més »

Granada

Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Reformisme borbònic і Granada · Veure més »

Grandesa d'Espanya

Corona de gran d´Espanya. És una corona de duc amb bonet. La grandesa d'Espanya és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del monarca.

Nou!!: Reformisme borbònic і Grandesa d'Espanya · Veure més »

Graus dels Mossos d'Esquadra

El cos dels Mossos d'Esquadra té els següents graus.

Nou!!: Reformisme borbònic і Graus dels Mossos d'Esquadra · Veure més »

Gregori Maians i Siscar

Retrat Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració espanyola.

Nou!!: Reformisme borbònic і Gregori Maians i Siscar · Veure més »

Gremi

''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.

Nou!!: Reformisme borbònic і Gremi · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Reformisme borbònic і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Reformisme borbònic і Guerra del Francès · Veure més »

Guerres d'independència hispanoamericanes

Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Reformisme borbònic і Guerres d'independència hispanoamericanes · Veure més »

Guipúscoa

Situació de Guipúscoa al conjunt d'Euskal Herria. Guipúscoa (en basc i únic topònim oficial Gipuzkoa i en castellà Guipúzcoa) és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià.

Nou!!: Reformisme borbònic і Guipúscoa · Veure més »

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Reformisme borbònic і Heretgia · Veure més »

Heterodoxy (grup)

Heterodoxy va ser el nom adoptat per un grup de debat feminista al Greenwich Village a principis del.

Nou!!: Reformisme borbònic і Heterodoxy (grup) · Veure més »

Hidalgo (noble)

Corona d'Hidalgo Hidalgo és un concepte espanyol, pròpiament castellà, i es refereix al noble que estava exempt del pagament de tributs.

Nou!!: Reformisme borbònic і Hidalgo (noble) · Veure més »

Hipólito Ruiz López

Hipólito Ruiz López (Belorado, Burgos, 1754 — Madrid, 1816) va ser un farmacèutic i botànic espanyol.

Nou!!: Reformisme borbònic і Hipólito Ruiz López · Veure més »

Hisenda

Hom denomina hisenda una finca agrícola, heretat, de grans dimensions, generalment una explotació de caràcter latifundista, amb un nucli d'habitatges, normalment d'alt valor arquitectònic.

Nou!!: Reformisme borbònic і Hisenda · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Reformisme borbònic і Història d'Espanya · Veure més »

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles  i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.

Nou!!: Reformisme borbònic і Humanisme · Veure més »

Il·lustració a Espanya

Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.

Nou!!: Reformisme borbònic і Il·lustració a Espanya · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Reformisme borbònic і Imperi Espanyol · Veure més »

Importació

En economia, la importació és el transport legítim de béns i serveis nacionals exportats per un país pretesos per al seu ús o consum en l'interior d'un altre país.

Nou!!: Reformisme borbònic і Importació · Veure més »

Impost

''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.

Nou!!: Reformisme borbònic і Impost · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Reformisme borbònic і Indústria · Veure més »

Indústria alimentària

XVI. La indústria alimentària o indústria agroalimentària és la part de la indústria encarregada de l'elaboració, transformació, preparació, conservació i envasat dels aliments de consum humà i animal.

Nou!!: Reformisme borbònic і Indústria alimentària · Veure més »

Index Librorum Prohibitorum

LIndex Librorum Prohibitorum era una llista negra de llibres prohibits per l'Església catòlica pel seu contingut, considerat herètic, immoral o incitador a la desviació.

Nou!!: Reformisme borbònic і Index Librorum Prohibitorum · Veure més »

Indianes

Teixit d''''indiana''' de Narcisse-Alexandre Buquet (Rouen, v. 1855) Motlle de fusta per a l'estampació d'indianes, al Museu d'Història de Barcelona Botiga d'indianes. Pintura atribuïda a Gabriel Planella i Conxello. Col·lecció del Museu d'Història de Barcelona. Les indianes eren uns teixits de cotó estampats per una sola cara, que rebien aquest nom perquè imitaven produccions d'origen oriental de teixit calicó, especialment de l'Índia.

Nou!!: Reformisme borbònic і Indianes · Veure més »

Ingrés

Un ingrés, en termes econòmics, és tota entrada financera que rep una persona, una família, una empresa, una organització, un govern, etc.

Nou!!: Reformisme borbònic і Ingrés · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Reformisme borbònic і Inquisició · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: Reformisme borbònic і Inquisició espanyola · Veure més »

Inquisidor general

LInquisidor general o Gran inquisidor (en llatí: Inquisitor Generalis) va ser la màxima autoritat oficial de la Inquisició espanyola.

Nou!!: Reformisme borbònic і Inquisidor general · Veure més »

Jalón

El Jalón és un riu castellà i aragonès afluent per la dreta de l'Ebre.

Nou!!: Reformisme borbònic і Jalón · Veure més »

Jansenisme

Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.

Nou!!: Reformisme borbònic і Jansenisme · Veure més »

Jean Orry

Jean Orry (París, 4 de setembre de 1652 - íd., 29 de setembre de 1719) va ser un economista i polític francès, Ministre de Finances i Secretari d'Hisenda d'Espanya.

Nou!!: Reformisme borbònic і Jean Orry · Veure més »

Jean Ranc

Jean Ranc (Montpeller, 1674, Madrid, 1735) va ser un pintor francès.

Nou!!: Reformisme borbònic і Jean Ranc · Veure més »

Jean-Baptiste Colbert

Jean-Baptiste Colbert (Reims, 29 d'agost del 1619 - París, 6 de setembre del 1683) va ser un dels ministres principals de Lluís XIV.

Nou!!: Reformisme borbònic і Jean-Baptiste Colbert · Veure més »

Jean-François de Bourgoing

Jean-François de Bourgoing, baró de Bourgoing (Nevers, 20 de novembre de 1748 - Carlsbad, 20 de juliol de 1811) va ser un diplomàtic i escriptor francès, ambaixador de França a Espanya.

Nou!!: Reformisme borbònic і Jean-François de Bourgoing · Veure més »

Jerónimo Román de la Higuera

Jerónimo Román de la Higuera, en algunes fonts Ramón de la Higuera o Padre Higuera de Toledo (Toledo, 1538 - 13 de setembre de 1611) va ésser un prevere jesuïta i historiador, autor de falsificacions històriques que van tenir molta repercussió en els historiadors posteriors.

Nou!!: Reformisme borbònic і Jerónimo Román de la Higuera · Veure més »

Joan Lluís Marfany

Joan Lluís Marfany (Barcelona, 1943), historiador i crític literari català.

Nou!!: Reformisme borbònic і Joan Lluís Marfany · Veure més »

Joan Vilaregut i Albafull

fou un industrial català, fill de Miquel Vilaregut i Padrós (1769-1842), originari de Manlleu i establert a Barcelona vers el 1790 i teixidor d'indianes, i de Maria Albafull i Canadell, filla d'un fabricant de baietons.

Nou!!: Reformisme borbònic і Joan Vilaregut i Albafull · Veure més »

Jordi Joan i Santacília

Jordi Joan i Santacília (Novelda?/Monfort?, 5 de gener de 1713 - Madrid; 1773) va ser un científic, marí i diplomàtic valencià.

Nou!!: Reformisme borbònic і Jordi Joan i Santacília · Veure més »

Jornaler

Monument al jornaler Construction labors in Chittagong, Bangladesh. Un jornaler és una persona que treballa i cobra per un dia de feina, especialment si és al camp o com a obrer a la indústria.

Nou!!: Reformisme borbònic і Jornaler · Veure més »

José Antonio Pavón

José Antonio Pavón Jiménez o José Antonio Pavón (22 d'abril de 1754, Casatejada, Espanya—1840) va ser un botànic espanyol conegut per la seva recerca en la flora de Perú i Xile (com a Gongora) durant l'expedició promoguda per Carles III d'Espanya de 1777 a 1788.

Nou!!: Reformisme borbònic і José Antonio Pavón · Veure més »

José Cadalso y Vázquez de Andrade

José Cadalso va ser un escriptor i militar espanyol.

Nou!!: Reformisme borbònic і José Cadalso y Vázquez de Andrade · Veure més »

José Celestino Mutis y Bosio

José Celestino Bruno Mutis y Bosio (Cadis, 1732 – Bogotà, 1808) fou un il·lustrat, científic, biòleg, metge, cirurgià, anatomista, matemàtic, físic, mineralogista, docent, eclesiàstic i, possiblement, un dels majors botànics espanyols del.

Nou!!: Reformisme borbònic і José Celestino Mutis y Bosio · Veure més »

José de Bustamante y Guerra

britànics al Cabo de Santa María, Banda Oriental, actual Uruguai. José de Bustamante y Guerra (Corvera de Toranzo, 1 d'abril de 1759 - Madrid, 10 de març de 1825) fou un militar i polític espanyol, que va servir a Amèrica com a sisè governador de Montevideo, entre altres càrrecs.

Nou!!: Reformisme borbònic і José de Bustamante y Guerra · Veure més »

José Moñino y Redondo

José Moñino y Redondo (Múrcia, 21 d'octubre de 1728 - Sevilla, 30 de desembre de 1808), primer comte de Floridablanca, títol amb el qual és més conegut, va ser un polític espanyol.

Nou!!: Reformisme borbònic і José Moñino y Redondo · Veure més »

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Nou!!: Reformisme borbònic і Josep Bonaparte · Veure més »

Josep Climent i Avinent

Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 11 de març de 1706 - 25 de novembre de 1781) fou un religiós valencià, canonge de la seu, catedràtic de filosofia de la Universitat de València i claustral, i bisbe de Barcelona.

Nou!!: Reformisme borbònic і Josep Climent i Avinent · Veure més »

Josep Salvany i Lleopart

fou metge militar i cirurgià català.

Nou!!: Reformisme borbònic і Josep Salvany i Lleopart · Veure més »

Jugera

Parella de bous units amb un jou La jugera o juguera (iugera, iugerum o iugus en llatí) fou una unitat de superfície romana,que mesurava 73 metres de llarg i 36 d'ample, equivalent a 0,2518 hectàrees, i que es correspon amb l'extensió de terreny que es podia llaurar en un dia amb un parell de bous.

Nou!!: Reformisme borbònic і Jugera · Veure més »

L'era

L'era o L'estiu és el més gran dels cartons per a tapissos pintats per Francisco de Goya per la Reial Fàbrica de Tapissos de santa Bàrbara.

Nou!!: Reformisme borbònic і L'era · Veure més »

La Corunya

La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, en castellá: La Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Reformisme borbònic і La Corunya · Veure més »

Leopoldo de Gregorio

Leopoldo de Gregorio (1700, Messina, Regne de Sicília - 1785, Venècia, República de Venècia) conegut com el Marquès d'Esquilache, fou un polític espanyol d'origen italià molt important en el regnat de Carles III d'Espanya.

Nou!!: Reformisme borbònic і Leopoldo de Gregorio · Veure més »

Llegenda

Jaume I el Conqueridor protagonitza moltes llegendes catalanes. ''Llegendas catalanas'', de Maria del Pilar Maspons i Labrós (1881) Una llegenda és un relat sobre fets extraordinaris que és narrat d'acord amb un pacte comunicatiu de versemblança i que suscita entre els interlocutors actituds d'aprovació, dubte, escepticisme o negació.

Nou!!: Reformisme borbònic і Llegenda · Veure més »

Lleva

En enginyeria mecànica, una lleva és un mecanisme fet d'algun material (fusta, metall, plàstic, etc.) que va subjecte a un eix i té un contorn amb forma especial (ovoide).

Nou!!: Reformisme borbònic і Lleva · Veure més »

Llinatge dels Cardona

Escut d'armes dels Cardona. ''De gules, tres cards d'or''. El llinatge dels Cardona va ser una família nobiliària d'origen català, la segona en importància del Principat de Catalunya i també de la Corona d'Aragó, després de la família reial.

Nou!!: Reformisme borbònic і Llinatge dels Cardona · Veure més »

Llista d'universitats d'Espanya

La següent és una llista d'universitats d'Espanya organitzada en dos grups: públiques i privades.

Nou!!: Reformisme borbònic і Llista d'universitats d'Espanya · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Reformisme borbònic і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Reformisme borbònic і Lluís XIV de França · Veure més »

Louis-Michel van Loo

Louis-Michel van Loo (Toló, 2 de març de 1707 - París, 20 de març de 1771) va ser un pintor francès.

Nou!!: Reformisme borbònic і Louis-Michel van Loo · Veure més »

Luis Née

Luis Née (1734 - 1803) va ser un botànic franco-espanyol que va prendre part en l'Expedició Malaspina, entre 1789 i 1794, a la costa pacífica d'Amèrica del Nord i a Austràlia.

Nou!!: Reformisme borbònic і Luis Née · Veure més »

Luisa de Medrano

Luisa de Medrano Bravo de Lagunas Cienfuegos, anomenada de vegades erròniament Lucía de Medrano (Atienza, Guadalajara, 9 d'agost de 1484-1527?), va ser una poeta, pensadora espanyola i professora de la Universitat de Salamanca, que va poder desenvolupar una activitat cultural de la qual les dones estaven excloses en aquells temps a Europa, pel fet que estava emparada per la reina Isabel I de Castella.

Nou!!: Reformisme borbònic і Luisa de Medrano · Veure més »

Majorat

El Majorat era un sistema de repartiment de béns que beneficiava al major dels fills, de manera que el gruix del patrimoni d'una família no es disseminava, sinó que només podia augmentar.

Nou!!: Reformisme borbònic і Majorat · Veure més »

Malària

La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.

Nou!!: Reformisme borbònic і Malària · Veure més »

Manuel Godoy

Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - París, 4 d'octubre de 1851) fou un gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial.

Nou!!: Reformisme borbònic і Manuel Godoy · Veure més »

Marquesat de Villena

Escut del marquesat de Villena Castell de la Talaia, a Villena, Alacant El Marquesat de Villena és un títol nobiliari espanyol concedit per Joan II de Castella, el 12 de novembre de 1445 a Juan Pacheco, que a més era Gran Mestre de l'Orde de Santiago, Avançat Major de Castella al Regne de Múrcia i posteriorment primer duc d'Escalona.

Nou!!: Reformisme borbònic і Marquesat de Villena · Veure més »

Martorell

Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.

Nou!!: Reformisme borbònic і Martorell · Veure més »

Matxinada

Placa en memòria dels capitostos de la Matxinada de la Sal de Bilbao (1634), executats en els murs de l'església de Sant Antón (Bilbao). Les matxinades foren revoltes produïdes en diversos moments al llarg del (les més importants, els anys 1718 i 1766) al País Basc per diversos motius: econòmics, polítics, socials...

Nou!!: Reformisme borbònic і Matxinada · Veure més »

Màlaga

Màlaga o Màlega (Málaga en castellà i oficialment) és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar.

Nou!!: Reformisme borbònic і Màlaga · Veure més »

Melchor Rafael de Macanaz

Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític murcià del.

Nou!!: Reformisme borbònic і Melchor Rafael de Macanaz · Veure més »

Menorca sota domini britànic

Bandera del Regne de Gran Bretanya (1707-1801) Ciutadella, l'antiga capital. Menorca sota domini britànic és el període de gairebé un segle —el — de la història de Menorca durant el qual aquesta illa de l'arxipèlag de les Balears va estar sota la sobirania de la Gran Bretanya, des de la seva conquesta el 1708 per una esquadra anglo-holandesa en plena Guerra de Successió Espanyola —i que pel Tractat d'Utrecht de 1713 va passar a sobirania britànica així com Gibraltar— fins al Tractat d'Amiens de 1802 en què va tornar a la sobirania de la Monarquia d'Espanya, excepte durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos.

Nou!!: Reformisme borbònic і Menorca sota domini britànic · Veure més »

Mercantilisme

Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.

Nou!!: Reformisme borbònic і Mercantilisme · Veure més »

Mercat

accions i altres productes financers En la ciència de l'economia, un mercat és un mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual està governat per la teoria de l'oferta i la demanda.

Nou!!: Reformisme borbònic і Mercat · Veure més »

Missió Geodèsica Francesa

Carta Geogràfica de la Costa Occidental de la Reial Audiència de quito (1751), per Jordi Joan i Antonio de Ulloa La Missió Geodèsica a la Reial Audiència de Quito va ser una expedició científica duta a terme al en els actuals territoris de l'Equador per mesurar un grau de longitud a l'equador terrestre.

Nou!!: Reformisme borbònic і Missió Geodèsica Francesa · Veure més »

Monarquia absoluta

La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.

Nou!!: Reformisme borbònic і Monarquia absoluta · Veure més »

Monarquia Absoluta Borbònica

La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

Nou!!: Reformisme borbònic і Monarquia Absoluta Borbònica · Veure més »

Monarquia composta

Una monarquia composta és un tipus de monarquia (en el sentit de forma d'Estat) que es caracteritza per haver estat formada de resultes de l'agregació de diverses unitats polítiques per via d'unió dinàstica o hereditària dels seus sobirans, i de manera menys freqüent, per conquesta militar.

Nou!!: Reformisme borbònic і Monarquia composta · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Reformisme borbònic і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Motí d'Aranjuez

El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.

Nou!!: Reformisme borbònic і Motí d'Aranjuez · Veure més »

Motí de Squillace

Leopoldo de Gregorio, marqués de Squillace, per Giuseppe Bonito, oli sobre llenç, 128 x 102,5 cm, Madrid, Museu del Prado. El motí de Squillace es va organitzar a Madrid el març de 1766 i va estar motivat per un decret de Squillace, ministre de Carles III, que prohibia lluir capa llarga i barret d'ala ampla, adduint que aquesta indumentària afavoria que es cometessin delictes perquè era impossible d'identificar el delinqüent.

Nou!!: Reformisme borbònic і Motí de Squillace · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Reformisme borbònic і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nòmada

Poblat nòmada Un nòmada és una persona que no té un territori fix com a residència permanent, sinó que es desplaça amb freqüència d'un lloc a un altre.

Nou!!: Reformisme borbònic і Nòmada · Veure més »

Neoescolàstica

''El triomf de Sant Tomàs d'Aquino'', pintura de Benozzo Gozzoli, conservada al Museu del Louvre La neoescolàstica és un corrent filosòfic iniciat el que suposà el renaixement i desenvolupament de la filosofia escolàstica de l'edat mitjana en les condicions de la modernitat.

Nou!!: Reformisme borbònic і Neoescolàstica · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Reformisme borbònic і Noblesa · Veure més »

Noblesa espanyola

La noblesa espanyola comprèn aquelles persones que posseeixen un estatus de noblesa hereditària segons les lleis i tradicions de la monarquia espanyola, seguint un sistema de títols i honors d'Espanya i dels regnes anteriors.

Nou!!: Reformisme borbònic і Noblesa espanyola · Veure més »

Nova Granada

El Nou Regne de Granada varen ser un grup de províncies colonials del nord de Sud-amèrica, que corresponia principalment a l'actual Colòmbia.

Nou!!: Reformisme borbònic і Nova Granada · Veure més »

Novatores

Els novatores (nom llatí que significa 'innovadors') constitueixen un grup de pensadors, científics, filòsofs, etc., de començaments del que al País Valencià i en altres llocs del món hispànic desenvolupen un interès preil·lustrat per les novetats científiques atomistes en oposició a l'escolasticisme tomista i neoaristotèlic, mitjançant l'ús de l'empirisme i el racionalisme.

Nou!!: Reformisme borbònic і Novatores · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Reformisme borbònic і Països Baixos · Veure més »

Pablo de Olavide

Pablo Olavide (Lima, 1725 - Baeza, 1803) fou un polític i escriptor espanyol.

Nou!!: Reformisme borbònic і Pablo de Olavide · Veure més »

Pacte colonial

El pacte colonial o l’exclusivitat de la colònia és el sistema que es va aplicar durant l'Edat Moderna en un context d’economia mercantilista a les colònies de les monarquies europees.

Nou!!: Reformisme borbònic і Pacte colonial · Veure més »

Pactes de Família

Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.

Nou!!: Reformisme borbònic і Pactes de Família · Veure més »

Pactisme

època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.

Nou!!: Reformisme borbònic і Pactisme · Veure més »

Pagès

''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès (o pagés), camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.

Nou!!: Reformisme borbònic і Pagès · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Reformisme borbònic і Palma · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Reformisme borbònic і Papa · Veure més »

Paper segellat

El paper segellat és un tipus especial de paper que conté un impost de timbre, i que és exigit, en certs països, per a efectuar tràmits judicials o administratius.

Nou!!: Reformisme borbònic і Paper segellat · Veure més »

Parcel·la

La parcel·la és el terme exacte per definir un camp o superfície de terreny.

Nou!!: Reformisme borbònic і Parcel·la · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Reformisme borbònic і Parlament de Catalunya · Veure més »

Pastoral (religió)

Pastoral o Acció pastoral (Església Catòlica) és “la totalitat de l'acció de l'Església i dels cristians a partir de la praxi de Jesús, de cara a la implantació del Regne de Déu a la societat””, o també “el conjunt d'activitats per les quals l'Església realitza la seva missió, que consisteix primàriament a continuar l'acció de Jesucrist.

Nou!!: Reformisme borbònic і Pastoral (religió) · Veure més »

Patatera

La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Nou!!: Reformisme borbònic і Patatera · Veure més »

Patronat reial

Catedral de Santo Domingo. El patronat reial és el conjunt de privilegis i facultats especials que els papes van concedir als reis de diferents monarquies europees de l'Antic Règim i que els permetien, al principi, ser sentits abans d'una decisió papal o escollir directament en substitució de les autoritats eclesiàstiques, a determinades persones que anessin a ocupar càrrecs vinculats a l'Església Catòlica (Dret de patronat).

Nou!!: Reformisme borbònic і Patronat reial · Veure més »

Pàtria

La pàtria ve determinada per la nació o unitat històrico-cultural amb la qual se senten identificats els que han nascut en una col·lectivitat o en formen part.

Nou!!: Reformisme borbònic і Pàtria · Veure més »

Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza

Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza (Siétamo, Aragó, 28 de desembre de 1719 – Épila, Aragó, 9 de gener de 1798), més conegut pel seu títol comte d'Aranda, va ser un noble i estadista aragonès, gran d'Espanya, desè comte d'Aranda, quart marquès de Torres, entre altres títols nobiliaris; cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.

Nou!!: Reformisme borbònic і Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza · Veure més »

Pedro Rodríguez de Campomanes

Pedro Rodríguez de Campomanes, primer comte de Campomanes, va néixer a Sorriba, al ''concejo'' de Tinéu (Principat d'Astúries) l'1 de juliol de 1723 i va morir a Madrid el 3 de febrer de 1802.

Nou!!: Reformisme borbònic і Pedro Rodríguez de Campomanes · Veure més »

Petita burgesia

La petita burgesia és una classe social que defineix la banda baixa de la burgesia.

Nou!!: Reformisme borbònic і Petita burgesia · Veure més »

Poble (localitat)

Un poble al Marroc. Un poble és una entitat de població petita, contraposada a la ciutat i a la vila.

Nou!!: Reformisme borbònic і Poble (localitat) · Veure més »

Pompeo Batoni

Pompeo Girolamo Batoni (1708 – 1787) va ser un pintor italià amb un coneixement molt sòlid de la tècnica pictòrica en els retrats que va fer i en les obres de tema mitològic.

Nou!!: Reformisme borbònic і Pompeo Batoni · Veure més »

Pontatge

El pontatge era un impost que gravava cada persona o animal que passava per un pont, destinat, en principi, a l'edificació o al manteniment d'aquesta construcció.

Nou!!: Reformisme borbònic і Pontatge · Veure més »

Portatge

El portatge, era un antic impost de naturalesa indirecta, existent en els regnes de Castella, Aragó i Navarra que podia gravar els drets de trànsit, que satisfeien els que anaven de camí, trepitjaven terreny del rei o del senyor, o entraven a la ciutat.

Nou!!: Reformisme borbònic і Portatge · Veure més »

Prat de pastura

Pastura de muntanya a Suïssa Terres de pastura de muntanya a Pennsilvània. Un prat de pastura (del llatí pastus, participi passat de pascere, "per alimentar"), també anomenat past, pastiu o pasturatge, és aquell prat utilitzat com a terra de pasturatge.

Nou!!: Reformisme borbònic і Prat de pastura · Veure més »

Presó preventiva

La presó preventiva és una mesura cautelar que consisteix en la privació de llibertat d'un ciutadà prèvia a la sentència del cas, mentre es tramita la causa contra ell.

Nou!!: Reformisme borbònic і Presó preventiva · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Reformisme borbònic і Principat de Catalunya · Veure més »

Privilegi

''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.

Nou!!: Reformisme borbònic і Privilegi · Veure més »

Professió

Professional de la cotilleria Professió o ofici en l'ús comú del concepte té diferents accepcions, entre elles: Ocupació, facultat o ofici que cadascú té i exerceix públicament.

Nou!!: Reformisme borbònic і Professió · Veure més »

Proletarització

editorial.

Nou!!: Reformisme borbònic і Proletarització · Veure més »

Proteccionisme

El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes internacionals per limitar les importacions.

Nou!!: Reformisme borbònic і Proteccionisme · Veure més »

Quinta

Quinta justa ''do-sol'' En la música, una quinta és l'interval que conté cinc graus o notes de l'escala diatònica, coneguda també com a diapente.

Nou!!: Reformisme borbònic і Quinta · Veure més »

Raval (urbanisme)

s on es veu un centre emmurallat envoltat del que havia estat un raval i posteriorment ha estat emmurallat també. Raval és un arabisme que vol dir un suburbi o un barri extramurs.

Nou!!: Reformisme borbònic і Raval (urbanisme) · Veure més »

Règim polisinodial

Règim polisinodial (o polisinòdia) és l'organització política que adoptà la Monarquia d'Espanya basa en Consells de governació durant el regnat de la Casa d'Àustria (i) i després de la ruptura que suposà la imposició dels Decrets de Nova Planta per la Casa de Borbó (i principis del). El mecanisme de funcionament bàsic era l'elevació d'una consulta al monarca, que resolia segons el seu parer.

Nou!!: Reformisme borbònic і Règim polisinodial · Veure més »

Rector

El Rector o Rector magnificus (del seu nom en llatí) és la màxima autoritat acadèmica i representant d'una universitat.

Nou!!: Reformisme borbònic і Rector · Veure més »

Reformisme

El reformisme és una tendència política partidària de la transformació progressiva de la societat capitalista dins el marc de les institucions vigents, mitjançant reformes legislatives successives i sense recórrer a la violència.

Nou!!: Reformisme borbònic і Reformisme · Veure més »

Regalia

Una regalia és una prerrogativa reial medieval.

Nou!!: Reformisme borbònic і Regalia · Veure més »

Regalisme

El regalisme fou el conjunt de teories i pràctiques dutes a termes pels monarques catòlics europeus durant els segles  i relatives a les regalies -drets i prerrogatives- inherentes a la seva sobirania que tenien per finalitat controlar l'acció de l'Església.

Nou!!: Reformisme borbònic і Regalisme · Veure més »

Regidor

Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.

Nou!!: Reformisme borbònic і Regidor · Veure més »

Reglament de lliure comerç (1778)

El Reglament de lliure comerç amb Amèrica de 1778, el nom complet del qual és Reglament i Aranzels Reials per al Comerç Lliure d'Espanya a les Índies, va ser promulgat pel rei Carles III d'Espanya el 12 d'octubre de 1778 en el marc de les reformes borbòniques, per tal de flexibilitzar el monopoli comercial espanyol existent, i per això va obrir al comerç 13 ports d'Espanya amb 27 de les Índies.

Nou!!: Reformisme borbònic і Reglament de lliure comerç (1778) · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Reformisme borbònic і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Reformisme borbònic і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Reformisme borbònic і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Reformisme borbònic і Regne de València · Veure més »

Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran

La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando en castellà) va ser creada el 1752, amb seu a Madrid.

Nou!!: Reformisme borbònic і Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran · Veure més »

Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.

Nou!!: Reformisme borbònic і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona · Veure més »

Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

La Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació es va crear en 1730 a Madrid de la mà d'un grup de trenta juristes que pretenien desenvolupar l'esperit il·lustrat academicista mitjançant la posada en comú dels seus coneixements.

Nou!!: Reformisme borbònic і Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació · Veure més »

Reial Acadèmia de la Història

La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la història d'Espanya "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols", i té la seu a Madrid.

Nou!!: Reformisme borbònic і Reial Acadèmia de la Història · Veure més »

Reial Acadèmia Espanyola

Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.

Nou!!: Reformisme borbònic і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »

Reial audiència

Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.

Nou!!: Reformisme borbònic і Reial audiència · Veure més »

Reial Cadastre de Catalunya

Document original del Reial Cadastre conservat a l'Arxiu Històric municipal de Sant Joan de les Abadesses. El cadastre o « cadastre reial» va ser un impost instituït al desembre de 1715 per Felip V d'Espanya per a l'antic Principat de Catalunya en aplicació de l'Decret de Nova Planta que havia estat aprovat a l'octubre de 1715 i que no seria promulgat fins a gener de 1716, després del triomf borbònic a la península ibèrica a la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Reformisme borbònic і Reial Cadastre de Catalunya · Veure més »

Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona

El Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona fou una antiga institució educativa, substituïda per la Facultat de Medicina de Barcelona.

Nou!!: Reformisme borbònic і Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona · Veure més »

Reial Expedició Filantròpica del Vaccí

UMH a Sant Joan d'Alacant. La Reial Expedició Filantròpica del Vaccí, coneguda popularment com a Expedició Balmis en referència al metge alacantí Francesc Xavier Balmis i Berenguer, fou una expedició de caràcter filantròpic que feu la volta al món i durà des de 1803 fins a 1814.

Nou!!: Reformisme borbònic і Reial Expedició Filantròpica del Vaccí · Veure més »

Reial Societat Bascongada d'Amics del País

Emblema de la Reial Societat Bascongada d'Amics del País amb el lema «Irurac bat» («Les tres, una»). La Reial Societat Bascongada d'Amics del País (en basc Euskalerriaren Adiskideen Elkartea), també coneguda com La Bascongada, pertany a les Reials Societats Econòmiques d'Amics del País, organismes espanyols sorgits en la segona meitat de amb la finalitat de promoure el desenvolupament, en aquest cas fonamentalment el cultural.

Nou!!: Reformisme borbònic і Reial Societat Bascongada d'Amics del País · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Reformisme borbònic і Reis Catòlics · Veure més »

Repressió

La repressió és el trasllat involuntari de desitjos o records a l'inconscient per tal que no afectin a l'acceptació social o a l'autoconcepte de l'individu, especialment des del punt de vista moral.

Nou!!: Reformisme borbònic і Repressió · Veure més »

Revolució científica

La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna.

Nou!!: Reformisme borbònic і Revolució científica · Veure més »

Ricardo García Cárcel

Francesc de Carreras, Ricardo García Cárcel amb carpeta vermella, amb el líder de Ciutadans - Partit de la Ciutadania Albert Rivera, i Matías Alonso, secretari general de la mateixa organització política. Ricardo García Cárcel (Requena, Plana d'Utiel, 1948) és un historiador i assagista valencià.

Nou!!: Reformisme borbònic і Ricardo García Cárcel · Veure més »

Romaní

La llengua romaní o romanó (estrictament i en romaní, "romaní" és la forma femenina de la paraula i "romanó" la masculina) pertany a la branca indoària de les llengües indoiranianes, subgrup dins de la família indoeuropea.

Nou!!: Reformisme borbònic і Romaní · Veure més »

Rouen

Rouen o Roan (oficialment en francès i també en normand, Rouen) és una ciutat de França, capital del departament del Sena Marítim i de la regió de Normandia, situada a la vora del riu Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s'aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s'estenen àrees residencials recents.

Nou!!: Reformisme borbònic і Rouen · Veure més »

Sagristà

Sagristà. Un sagristà, també conegut a l'Alguer com a monesillo, és la persona (laica o religiosa) que ajuda el sacerdot en les tasques de cura i neteja de l'església, de la sagristia i dels objectes sagrats que contenen.

Nou!!: Reformisme borbònic і Sagristà · Veure més »

Sal comuna

Un saler La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.

Nou!!: Reformisme borbònic і Sal comuna · Veure més »

San Fernando de Henares

San Fernando de Henares és un municipi de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Reformisme borbònic і San Fernando de Henares · Veure més »

Santa Cruz de Tenerife

Santa Cruz de Tenerife és un municipi canari pertanyent a la província de Santa Cruz de Tenerife, (Espanya).

Nou!!: Reformisme borbònic і Santa Cruz de Tenerife · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.

Nou!!: Reformisme borbònic і Santa Seu · Veure més »

Secretari d'Estat i del Despatx Universal

El Secretari d'Estat i del Despatx Universal va ser un càrrec institucional que va funcionar durant la monarquia absolutista borbònica, però que tenia els seus origen en el secretari del Despatx Universal creat el 1621 com a càrrec de confiança del monarca o el ''valido'' per controlar la documentació que havia de passar per la taula del rei.

Nou!!: Reformisme borbònic і Secretari d'Estat i del Despatx Universal · Veure més »

Sector terciari

Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).

Nou!!: Reformisme borbònic і Sector terciari · Veure més »

Segle d'or espanyol

L'anomenat segle d'or espanyol és un període de gran vitalitat literària i artística a Espanya que se sol identificar amb el, tot i que alguns autors inclourien des del 1492, data del descobriment d'Amèrica o de la Gramática castellana de Nebrija fins a la mort de Calderón el 1681.

Nou!!: Reformisme borbònic і Segle d'or espanyol · Veure més »

Seminari

Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.

Nou!!: Reformisme borbònic і Seminari · Veure més »

Sentència

Dins del món jurídic, una sentència és la resolució dictada per un jutge o tribunal que decideix definitivament un plet.

Nou!!: Reformisme borbònic і Sentència · Veure més »

Senyoria de Biscaia

XIV. La seva composició ha passat a nombrosos municipis de Biscaia Biscaia fou un territori independent dels bascs que cap al segle X es va posar sota protecció de Castella, amb alguns períodes sota protectorat navarrès (cap al 993-1044 i 1093-1210).

Nou!!: Reformisme borbònic і Senyoria de Biscaia · Veure més »

Senyoriu

El senyoriu o la senyoria és una institució pròpia de l'edat mitjana i l'edat moderna a Europa.

Nou!!: Reformisme borbònic і Senyoriu · Veure més »

Separació entre l'Església i l'Estat

Estats laics el 2011. La Separació entre l'Església i l'Estat és el concepte legal i polític pel qual les institucions de l'Estat i religioses (Església) es mantenen separades i l'Església no intervé en els afers públics; cada part té una autonomia per tractar els temes relacionats amb les seves esferes d'influència.

Nou!!: Reformisme borbònic і Separació entre l'Església i l'Estat · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Reformisme borbònic і Sevilla · Veure més »

Sitja

Sitges de gra a Austràlia. Una sitja és un dipòsit.

Nou!!: Reformisme borbònic і Sitja · Veure més »

Societat científica

Una societat científica és una associació de professionals, investigadors, especialistes o erudits d'una branca del coneixement o de les ciències en general, que els permet reunir-se, exposar els resultats de les seves investigacions, confrontar-los amb els dels seus col·legues o especialistes dels mateixos dominis del coneixement, i difondre'n els treballs a través de publicacions especialitzades.

Nou!!: Reformisme borbònic і Societat científica · Veure més »

Societat Econòmica d'Amics del País

Una Societat Econòmica d'Amics del País és un club d'estudi i debat sobre la situació del país i les possibilitats de fomentar-ne el desenvolupament econòmic a partir de les idees de la Il·lustració.

Nou!!: Reformisme borbònic і Societat Econòmica d'Amics del País · Veure més »

Solar edificable

En urbanisme, solar o solar edificable és un terreny que reuneix unes condicions mínimes per ser edificat i en el qual posteriorment el seu ús pugui desenvolupar-se adequadament.

Nou!!: Reformisme borbònic і Solar edificable · Veure més »

Spinning Jenny

Model de spinning jenny de James Hargreaves, 1765. Exposada al museu de Wuppertal, Alemanya. La Spinning Jenny fou una màquina de filar moguda amb força manual de 40 pues.

Nou!!: Reformisme borbònic і Spinning Jenny · Veure més »

Tabac

Una cigarreta encesa tirada en un cendrer El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment.

Nou!!: Reformisme borbònic і Tabac · Veure més »

Taxa de mortalitat

Taxa de mortalitat el 2014 a Bulgària segons la regió. La taxa de mortalitat (correspon en anglès a death rate) és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de defuncions d'una població concreta per cada mil habitants, durant un període concret de temps, generalment un any.

Nou!!: Reformisme borbònic і Taxa de mortalitat · Veure més »

Taxa de mortalitat infantil

Taxa de mortalitat infantil a Llatinoamèrica el 2000.La taxa de mortalitat infantil (TMI) és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de nens i nenes d'una població que moren abans d'arribar a l'any de vida per cada mil infants que hi han nascut vius, en un període determinat, generalment un any.

Nou!!: Reformisme borbònic і Taxa de mortalitat infantil · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Reformisme borbònic і Teologia · Veure més »

Teoria geocèntrica

Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.

Nou!!: Reformisme borbònic і Teoria geocèntrica · Veure més »

Terra amortitzada

La terra amortitzada era aquell terreny de propietat privada que no es pot comprar ni vendre i s'havien de transmetre en herència.

Nou!!: Reformisme borbònic і Terra amortitzada · Veure més »

Tifus

El tifus és un grup de malalties infeccioses causades per diverses rickèttsies.

Nou!!: Reformisme borbònic і Tifus · Veure més »

Tifus epidèmic

El tifus epidèmic o tifus exantemàtic és una forma de tifus, anomenada així perquè la malaltia sovint causa epidèmies després de guerres i desastres naturals.

Nou!!: Reformisme borbònic і Tifus epidèmic · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Reformisme borbònic і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Rastatt

El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.

Nou!!: Reformisme borbònic і Tractat de Rastatt · Veure més »

Transhumància

Pastures d'estiu a Gudbrandsdal, Noruega. La transhumància és la migració estacional dels ramats a la recerca de les pastures allà on n'hi hagi segons l'època de l'any: pastures d'estiu o agostejadors (a muntanya) i pastures d'hivern (a la plana).

Nou!!: Reformisme borbònic і Transhumància · Veure més »

Treballador

plaça Catalunya, Barcelona. Treballadores del camp a un magatzem a Alginet, 1947 Un treballador o treballadora és una persona que amb l'edat legal suficient, i de forma voluntària presta els seus serveis retribuïts.

Nou!!: Reformisme borbònic і Treballador · Veure més »

Universitat d'Alcalá

La Universitat d'Alcalá és una universitat pública espanyola situada a la ciutat d'Alcalá de Henares.

Nou!!: Reformisme borbònic і Universitat d'Alcalá · Veure més »

Universitat d'Oriola

La Universitat d'Oriola es trobava emplaçada al convent de Sant Doménec, a Oriola (Baix Segura, País Valencià).

Nou!!: Reformisme borbònic і Universitat d'Oriola · Veure més »

Universitat d'Oviedo

La Universitat d'Oviedo, fundada a fins del per l'arquebisbe catòlic Fernando Valdés Salas, Inquisidor general de les Espanyes, va iniciar les seves activitats a Oviedo el 1608, mantenint avui seus també a Gijón i Mieres.

Nou!!: Reformisme borbònic і Universitat d'Oviedo · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Reformisme borbònic і Universitat de Barcelona · Veure més »

Universitat de Cervera

La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.

Nou!!: Reformisme borbònic і Universitat de Cervera · Veure més »

Universitat de Gandia

La Universitat de Gandia fou una universitat de la Companyia de Jesús, fundada el 1548.

Nou!!: Reformisme borbònic і Universitat de Gandia · Veure més »

Universitat de Girona

La Universitat de Girona (també coneguda per les seves sigles UdG) és una universitat pública catalana amb seu principal a la ciutat de Girona.

Nou!!: Reformisme borbònic і Universitat de Girona · Veure més »

Universitat de Granada

La Universitat de Granada (en castellà i oficialment Universidad de Granada) posseeix campus universitaris a les ciutats de Granada, Ceuta i Melilla.

Nou!!: Reformisme borbònic і Universitat de Granada · Veure més »

Universitat de Lleida

La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública ubicada a la ciutat de Lleida.

Nou!!: Reformisme borbònic і Universitat de Lleida · Veure més »

Universitat de Salamanca

La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.

Nou!!: Reformisme borbònic і Universitat de Salamanca · Veure més »

Universitat de Santiago de Compostel·la

Campus Sud. La Universitat de Santiago de Compostel·la (en gallec i oficialment Universidade de Santiago de Compostela) és una universitat pública amb seu a la capital de Galícia i una de les institucions universitàries de major tradició a Europa.

Nou!!: Reformisme borbònic і Universitat de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Universitat de Saragossa

La Universitat de Saragossa (oficialment Universidad de Zaragoza) és un centre d'educació superior públic aragonès, repartit geogràficament entre els campus de Saragossa, Osca, Jaca, Terol i La Almunia de Doña Godina, tots ells a Aragó.

Nou!!: Reformisme borbònic і Universitat de Saragossa · Veure més »

Universitat de Sevilla

La Universitat de Sevilla és un centre d'educació superior situat a la capital d'Andalusia.

Nou!!: Reformisme borbònic і Universitat de Sevilla · Veure més »

Universitat de València

La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.

Nou!!: Reformisme borbònic і Universitat de València · Veure més »

Universitat de Valladolid

La Universidad de Valladolid és una universitat pública espanyola fundada al, encarregada de l'ensenyança d'estudis superiors en set campus distribuïts per quatre ciutats de Castella i Lleó: Valladolid, Palència, Sòria i Segòvia.

Nou!!: Reformisme borbònic і Universitat de Valladolid · Veure més »

Universitat Sertoriana d'Osca

La Universitat Sertoriana d'Osca va ser fundada per Pere el Cerimoniós el 12 de març de 1354 des d'Alcanyís, malgrat l'exclusivitat que havia estat atorgada per Jaume el Just a la ciutat de Lleida, única amb dret a constituir-se Studium generale en la Corona d'Aragó.

Nou!!: Reformisme borbònic і Universitat Sertoriana d'Osca · Veure més »

Vacuna

Vacuna de la verola Una vacuna o vaccí és un preparat antigen de microorganismes complets (vius o morts) o d'alguna de les seves proteïnes o toxines que s'utilitza per a la prevenció o reducció de malalties en animals i humans.

Nou!!: Reformisme borbònic і Vacuna · Veure més »

Vagabund

Imatge d'un rodamón Es coneix com a vagabund o rodamón una persona ociosa o gandula que camina errant d'una part a una altra, sense tenir ofici ni domicili determinat.

Nou!!: Reformisme borbònic і Vagabund · Veure més »

Valònia

Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.

Nou!!: Reformisme borbònic і Valònia · Veure més »

Valladolid

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.

Nou!!: Reformisme borbònic і Valladolid · Veure més »

Veedor

Veedor és la persona encarregada a observar i inspeccionar activitats i proveïments.

Nou!!: Reformisme borbònic і Veedor · Veure més »

Veneçuela

Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.

Nou!!: Reformisme borbònic і Veneçuela · Veure més »

Verola

Micrografia electrònica del virus de la verola. La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort.

Nou!!: Reformisme borbònic і Verola · Veure més »

Virregnat de Nova Espanya

La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.

Nou!!: Reformisme borbònic і Virregnat de Nova Espanya · Veure més »

Virregnat de Nova Granada

El Virregnat de Nova Granada o Virregnat de Santafe va ser un virregnat espanyol (1717 - 1724, 1740 - 1810 i 1815 - 1819).

Nou!!: Reformisme borbònic і Virregnat de Nova Granada · Veure més »

Virregnat del Perú

El virregnat del Perú fou el territori d'administració colonial espanyola que comprenia bona part de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Reformisme borbònic і Virregnat del Perú · Veure més »

Virregnat del Riu de la Plata

El Virregnat del Riu de la Plata (castellà, Virreinato del Río de la Plata), establert en 1776, va ser l'última divisió administrativa de l'Imperi Espanyol durant la colonització d'Amèrica.

Nou!!: Reformisme borbònic і Virregnat del Riu de la Plata · Veure més »

Water frame

Model d'un ''water frame'' en el Museu Històric en Wuppertal. El Water frame és el nom donat a una màquina de filatura moguda per un molí d'aigua, que era una manera fàcil de crear fil de cotó.

Nou!!: Reformisme borbònic і Water frame · Veure més »

Zamora

Zamora és una ciutat espanyola, capital de la província del mateix nom, pertanyent a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Reformisme borbònic і Zamora · Veure més »

Zenón de Somodevilla y Bengoechea

Zenón de Somodevilla y Bengoechea, marquès de l'Ensenada (Hervías, La Rioja, 2 de juny de 1702 - Medina del Campo, (Valladolid, 2 de desembre de 1781) fou un polític il·lustrat espanyol, conseller d'Estat de Felip V, Lluís I i Ferran VI. Fou una figura clau en el disseny i l'aplicació de la Gran Batuda, coneguda oficialment com a Presó General de Gitanos, un intent d'extermini dels gitanos que vivien a Espanya.

Nou!!: Reformisme borbònic і Zenón de Somodevilla y Bengoechea · Veure més »

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Nou!!: Reformisme borbònic і 1707 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Reformisme borbònic і 1713 · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Reformisme borbònic і 1714 · Veure més »

1766

;Països Catalans.

Nou!!: Reformisme borbònic і 1766 · Veure més »

1767

Sense descripció.

Nou!!: Reformisme borbònic і 1767 · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant