Taula de continguts
68 les relacions: Adrià VI, Agustín Rubín de Ceballos, Alexandre VI, Alfonso Manrique de Lara, Alonso Fernández de Córdoba y Figueroa, Alonso Suárez de Fuente del Salce, Andrés de Orbe y Larreátegui, Andrés Pacheco, Antonio de Sotomayor, Antonio Ibáñez de la Riva Herrera, Antonio Zapata y Cisneros, Íñigo Manrique de Lara y Quiñones, Baltasar de Mendoza y Sandoval, Bernardo de Sandoval y Rojas, Cristóbal Bencomo y Rodríguez, Diego de Arce y Reinoso, Diego de Astorga y Céspedes, Diego de Deza, Diego de Espinosa y Arévalo, Diego Sarmiento de Valladares, Felip Bertran, Felip V d'Espanya, Felipe Antonio Gil de Taboada, Fernando de Valdés y Salas, Fernando Niño de Guevara, Francesco del Giudice, Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón, Francisco Javier Mier y Campillo, Francisco Jiménez de Cisneros, Francisco Pérez de Prado y Cuesta, Francisco Sánchez de la Fuente, García de Loaysa y Mendoza, Gaspar de Quiroga y Vela, Guerra del Francès, Inquisició, Inquisició espanyola, Inquisidor, Institut religiós, Jerónimo Castillón y Salas, Jerónimo Manrique de Lara, Joan d'Enguera, Joan Tomàs de Rocabertí, Josep Bonaparte, Josep Molines i Casadevall, Juan Bautista de Acevedo, Juan Bautista de Arzamendi, Juan de Camargo y Angulo, Juan de Zúñiga y Flores, Juan Everardo Nithard, Juan Pardo de Tavera, ... Ampliar l'índex (18 més) »
- Inquisidors
Adrià VI
Adrià VI, nascut com Adriaan Floriszoon (Utrecht, 1459 – Roma, Estats Pontificis, 1523) va ser papa de l'Església Catòlica des de 1522 fins al 1523.
Veure Inquisidor general і Adrià VI
Agustín Rubín de Ceballos
Agustín Rubín de Ceballos (Dueñas, 24 de juliol de 1724 - Madrid, 8 de febrer de 1793) va ser un religiós castellà, que va ser bisbe de Jaén (1780-1793) i inquisidor general (1784-1793), on va destacar per la seva activitat contra la censura i les idees de la revolució francesa.
Veure Inquisidor general і Agustín Rubín de Ceballos
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Veure Inquisidor general і Alexandre VI
Alfonso Manrique de Lara
Alfonso Manrique de Lara (Segura de León, 1471 - ?, 28 de setembre de 1538), també anomenat Alonso, va ser un religiós castellà, cardenal i membre de la Inquisició.
Veure Inquisidor general і Alfonso Manrique de Lara
Alonso Fernández de Córdoba y Figueroa
Alonso Fernández de Córdoba y FigueroaLa diversitat de noms amb què és citat aquest cardenal és bastant extensa.
Veure Inquisidor general і Alonso Fernández de Córdoba y Figueroa
Alonso Suárez de Fuente del Salce
Alonso Suárez de la Fuente del Sauce (Àvila, ? - Jaén, 1522), citada la segona part del cognom com Fuente del Saz o del Salce, va ser bisbe de Mondoñedo (1493-96), de Lugo (1496-1500) i de Jaén (1500-1522).
Veure Inquisidor general і Alonso Suárez de Fuente del Salce
Andrés de Orbe y Larreátegui
Andrés de Orbe y Larreátegui (Ermua, 1672- Madrid, 4 d'agost de 1740) va ser un religiós espanyol.
Veure Inquisidor general і Andrés de Orbe y Larreátegui
Andrés Pacheco
Andrés Pacheco (Puebla de Montalbán, 5 d'abril de 1550 - Madrid, 7 d'abril de 1626) va ser un religiós espanyol, bisbe de Segòvia (1588-1601) i de Conca (1601-1622), inquisidor general (1621-1626).
Veure Inquisidor general і Andrés Pacheco
Antonio de Sotomayor
Antonio de Sotomayor, O.P. (Valença do Miño, Portugal, 31 d'agost de 1557-Madrid, 3 de setembre de 1648) va ser un religiós dominic espanyol.
Veure Inquisidor general і Antonio de Sotomayor
Antonio Ibáñez de la Riva Herrera
Escut d'armes Antonio Ibáñez de la Riva Herrera (Solares, Cantabria, 1633 - Madrid 1710) fou un eclesiàstic i administrador espanyol.
Veure Inquisidor general і Antonio Ibáñez de la Riva Herrera
Antonio Zapata y Cisneros
Antonio Zapata y Cisneros, també denominat Antonio Zapata y Mendoza (Madrid, 8 d'octubre de 1550 - ib. 27 d'abril de 1635) va ser bisbe de Cadis i Pamplona, arquebisbe de Burgos i cardenal, conseller d'estat de Felip III, virrei de Nàpols i inquisidor general.
Veure Inquisidor general і Antonio Zapata y Cisneros
Íñigo Manrique de Lara y Quiñones
Íñigo Manrique de Lara y QuiñonesÉs citat habitualment només com Íñigo Manrique de Lara.
Veure Inquisidor general і Íñigo Manrique de Lara y Quiñones
Baltasar de Mendoza y Sandoval
Baltasar de Mendoza y Sandoval (Madrid, ca. 1653 - Segòvia, 4 de novembre de 1727) va ser un religiós castellà, bisbe de Segòvia (1699 - 1727) i Inquisidor General (1699 -1704) i membre del consell de regència entre la mort de Carles II i l'arribada de Felip V.
Veure Inquisidor general і Baltasar de Mendoza y Sandoval
Bernardo de Sandoval y Rojas
Bernardo de Sandoval y Rojas (Aranda de Duero, 20 d'abril de 1546 - Toledo, 7 de desembre de 1618) va ser un eclesiàstic, erudit i mecenes espanyol.
Veure Inquisidor general і Bernardo de Sandoval y Rojas
Cristóbal Bencomo y Rodríguez
va ser un religiós canari.
Veure Inquisidor general і Cristóbal Bencomo y Rodríguez
Diego de Arce y Reinoso
Diego de Arce y Reinoso (Zalamea de la Serena, 25 d'abril de 1585 - Madrid, 12 de setembre de 1665) va ser un religiós i jurista espanyol.
Veure Inquisidor general і Diego de Arce y Reinoso
Diego de Astorga y Céspedes
Diego de Astorga y Céspedes (Gibraltar, 1665 - Madrid, 9 de febrer de 1734) va ser un religiós espanyol, cardenal arquebisbe de Toledo, primat de l'Església a Espanya.
Veure Inquisidor general і Diego de Astorga y Céspedes
Diego de Deza
Diego de Deza OP (Toro, 1443/1444; Sevilla, 9 de juny de 1523)No es coneix la data de naixement de Deza.
Veure Inquisidor general і Diego de Deza
Diego de Espinosa y Arévalo
Diego de Espinosa y Arévalo (Martín Muñoz de las Posadas, ca.1512 - Madrid, 5 de setembre de 1572) va ser un religiós castellà.
Veure Inquisidor general і Diego de Espinosa y Arévalo
Diego Sarmiento de Valladares
Diego Sarmiento de Valladares (Vigo, 10 d'agost de 1611 - 29 de gener de 1695) va ser un religiós gallec, bisbe d'Oviedo (1668) i Plasència (1668-1677).
Veure Inquisidor general і Diego Sarmiento de Valladares
Felip Bertran
Felip Bertran (La Serra d'en Galceran, Regne de València, 1704- Madrid, Castella la Nova, 1783) va ser un religiós espanyol, bisbe de Salamanca (1763-1783) i inquisidor general d'Espanya, cavaller de l'Orde de Carles III.
Veure Inquisidor general і Felip Bertran
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Inquisidor general і Felip V d'Espanya
Felipe Antonio Gil de Taboada
Felipe Antonio Gil de Taboada (Bergazos, 1 de maig de 1668—Sevilla, 29 d'abril de 1722) va ser un religiós i home d'estat gallec que va exercir de president del Consell de Castella, bisbe d'Osma i arquebisbe de Sevilla, entre d'altres càrrecs.
Veure Inquisidor general і Felipe Antonio Gil de Taboada
Fernando de Valdés y Salas
Fernando de Valdés y Salas (Salas, Astúries, ? - Madrid, 10 de desembre de 1568) va ser un religiós asturià.
Veure Inquisidor general і Fernando de Valdés y Salas
Fernando Niño de Guevara
Fernando Niño de Guevara (Toledo, 1541 - Sevilla, 8 de gener de 1609) va ser un religiós espanyol, cardenal, arquebisbe de Sevilla i inquisidor general.
Veure Inquisidor general і Fernando Niño de Guevara
Francesco del Giudice
Francesco del Giudice (Nàpols, 7 de desembre de 1647 – Roma, 10 d'octubre de 1725) va ser un religiós napolità, cardenal de l'Església Catòlica, al servei de la monarquia espanyola, durant el regnat de Felip V d'Espanya.
Veure Inquisidor general і Francesco del Giudice
Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón
Francisco Antonio José de Lorenzana y Butrón (Lleó, 22 de setembre de 1722 - Roma, 16 d'abril de 1804) va ser un religiós espanyol.
Veure Inquisidor general і Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón
Francisco Javier Mier y Campillo
Francisco Javier Mier y Campillo (Alles, Astúries, 18 de febrer de 1748- Madrid, 12 de maig de 1818) va ser un religiós asturià, va ser el primer i penúltim inquisidor general després de la primera abolició del tribunal el 1813.
Veure Inquisidor general і Francisco Javier Mier y Campillo
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.
Veure Inquisidor general і Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Pérez de Prado y Cuesta
Francisco Pérez de Prado y Cuesta (Aranda de Duero, 1678 - Madrid, 1755) va ser un religiós espanyol, bisbe de Terol, comissari de croada i membre de la Inquisició que arribà a ser inquisidor general.
Veure Inquisidor general і Francisco Pérez de Prado y Cuesta
Francisco Sánchez de la Fuente
Francisco Sánchez de la Fuente (Arxidiòcesi de Sevilla, ? - Còrdova, setembre de 1498) o simplement Francisco de la Fuente, va ser un religiós andalús, bisbe d'Àvila (1493-1496) i de Còrdova (1496-1498), i un dels primers membres de la Santa Inquisició.
Veure Inquisidor general і Francisco Sánchez de la Fuente
García de Loaysa y Mendoza
García de Loaysa y Mendoza, citat també com a Juan García de Loaysa (Talavera de la Reina, 1478 - Madrid, 22 d'abril de 1546) va ser un religiós espanyol de l'orde de sant Domènec, general d'aquest orde, cardenal, bisbe d'Osma i Sigüenza i arquebisbe de Sevilla.
Veure Inquisidor general і García de Loaysa y Mendoza
Gaspar de Quiroga y Vela
Gaspar de Quiroga y Vela.
Veure Inquisidor general і Gaspar de Quiroga y Vela
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Inquisidor general і Guerra del Francès
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Veure Inquisidor general і Inquisició
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Veure Inquisidor general і Inquisició espanyola
Inquisidor
Acte de fe pintat per Pedro Berruguete l'any 1475, amb l'inquisidor sota pal·li amb l'hàbit de dominicInquisidor (del llatívv inquirere.
Veure Inquisidor general і Inquisidor
Institut religiós
A l'Església Catòlica un institut religiós és un institut de vida consagrada format per persones que professen una vida i estat religiós, és a dir, que fan vots religiosos públics perpetus o temporals i viuen en una comunitat religiosa.
Veure Inquisidor general і Institut religiós
Jerónimo Castillón y Salas
Jerónimo Castillón y Salas o Gerónimo (Ponzano, Osca, 30 de setembre de 1755 - Tarassona, 1835) va ser un religiós espanyol, bisbe de Tarassona i inquisidor general, el darrer abans de l'abolició definitiva del càrrec.
Veure Inquisidor general і Jerónimo Castillón y Salas
Jerónimo Manrique de Lara
Jerónimo Manrique de Lara (?,? - Àvila, 22 de setembre de 1595) va ser un religiós castellà, al servei de Felip II de Castella, que va ser bisbe de Cartagena i d'Àvila, membre de la Inquisició, que va arribar a ser inquisidor general, però amb un breu mandat de deu mesos.
Veure Inquisidor general і Jerónimo Manrique de Lara
Joan d'Enguera
Joan d'Ènguera (València, segle XV - Valladolid, 15 de febrer de 1513) fou un religiós dominic espanyol i inquisidor general.
Veure Inquisidor general і Joan d'Enguera
Joan Tomàs de Rocabertí
Joan Tomàs de Rocabertí, citat també com Tomàs de Rocabertí, (Peralada, 4 de març de 1627 - Madrid, 13 de juny de 1699) fou un religiós català que va exercir diversos càrrecs eclesiàstics i civils rellevants.
Veure Inquisidor general і Joan Tomàs de Rocabertí
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Veure Inquisidor general і Josep Bonaparte
Josep Molines i Casadevall
Josep Molines i Casadevall (L'Hospitalet de Llobregat, 1645- Milà, 11 de gener de 1719), també conegut pel seu nom castellanitzat José Molines, va ser un religiós català, destacat en la seva tasca com auditor de Rota a Roma i com a representant diplomàtic de Felip V d'Espanya davant la Santa Seu.
Veure Inquisidor general і Josep Molines i Casadevall
Juan Bautista de Acevedo
Juan Bautista de Acevedo y Muñoz o Acebedo (Hoznayo, Trasmiera, 1555Segons el seu epitafi. - Madrid, 8 juliol 1608) va ser un religiós espanyol, bisbe de Valladolid, patriarca de les Índies Occidentals, inquisidor general i president del Consell de Castella.
Veure Inquisidor general і Juan Bautista de Acevedo
Juan Bautista de Arzamendi
Juan Bautista de Arzamendi (Mendarozketa, Zigoitia, 20 de gener de 1635 - Madrid, 30 d'octubre de 1705) va ser un religiós alabès, bisbe electe de Zamora i Pamplona -càrrecs que va refusar- i inquisidor general d'Espanya electe sense arribar a exercir el càrrec a causa de la seva mort.
Veure Inquisidor general і Juan Bautista de Arzamendi
Juan de Camargo y Angulo
Juan de Camargo y Angulo (Ágreda, 30 de juny de 1663- Madrid, 24 de maig de 1733) va ser un eclesiàstic castellà, que va esdevenir bisbe de Pamplona (1716-1725) comissari general de Croada (1720) i, després, inquisidor general d'Espanya (1720-1733), càrrec pel qual va ser, el 1724, membre del consell d'estat, assessor del rei Lluís I d'Espanya.
Veure Inquisidor general і Juan de Camargo y Angulo
Juan de Zúñiga y Flores
Juan de Zúñiga y Flores (Madrigal de las Altas Torres, 1541 o 1547 - Madrid, 20 de desembre de 1602) va ser un religiós i polític castellà, bisbe de Cartagena i inquisidor del Sant Ofici, va arribar a ser-ne inquisidor general uns pocs mesos.
Veure Inquisidor general і Juan de Zúñiga y Flores
Juan Everardo Nithard
Juan Everardo Nithard, conegut així a Espanya, de naixement, en alemany, Johann Eberhard Neidhardt (Falkenstein, Àustria, 8 de desembre de 1607 - Roma, Estats Pontificis, 1 de febrer de 1681) va ser un religiós austríac, membre de la Companyia de Jesús.
Veure Inquisidor general і Juan Everardo Nithard
Juan Pardo de Tavera
Juan Pardo de Tavera (Toro, província de Zamora, 26 de maig de 1472 – Toledo, 1 d'agost de 1545) va ser un religiós castellà.
Veure Inquisidor general і Juan Pardo de Tavera
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Inquisidor general і Llatí
Lluís Mercader
Lluís Mercader Escolano (Sagunt, 1444 - Bunyol, 9 de juliol de 1516) va ser un religiós cartoixà valencià, bisbe de Tortosa i inquisidor general als regnes d'Aragó i de Navarra.
Veure Inquisidor general і Lluís Mercader
Luis Aliaga
Fra Luis Aliaga Martínez (Saragossa, 1565/1566 - Saragossa, 11 de desembre de 1626).
Veure Inquisidor general і Luis Aliaga
Manuel Abad i Lasierra
Manuel Abad y Lasierra (Estadilla, Aragó, 1729 - Saragossa, 1806) va ser un eclesiàstic i historiador aragonès, primer bisbe d'Eivissa.
Veure Inquisidor general і Manuel Abad i Lasierra
Manuel Isidro de Orozco Manrique de Lara
Manuel Isidro de Orozco y Manrique de Lara (Madrid, 15 de maig de 1681-1 de febrer de 1745) o també conegut com Manuel Isidro Manrique de Lara, va ser un religiós espanyol.
Veure Inquisidor general і Manuel Isidro de Orozco Manrique de Lara
Manuel Quintano Bonifaz
Manuel Jacinto Quintano Bonifaz (Briviesca, setembre de 1696 – Madrid, 18 de desembre de 1774) va ser un religiós castellà, arquebisbe titular de Farsala i inquisidor general d'Espanya.
Veure Inquisidor general і Manuel Quintano Bonifaz
Martín Ponce de León
Martín Ponce de León (? - Castella, 1500), conegut a Itàlia com Martino Ponzo, va ser un religiós castellà.
Veure Inquisidor general і Martín Ponce de León
Miguel de Morillo
Fra Miguel de Morillo, O.P. (Aragó, -Castella, ca. 1494) va ser un frare dominic, un dels primers inquisidors moderns de Castella nomenat pels Reis Catòlics.
Veure Inquisidor general і Miguel de Morillo
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Inquisidor general і Orde dels Predicadors
Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Pasqual d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Mataró, 1626-Madrid, 1677) també conegut com a Pasqual Fernández de Córdoba i Aragó, va ser un religiós català, president del Consell d'Aragó i arquebisbe de Toledo.
Veure Inquisidor general і Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Pedro Ponce de León y Córdoba
Pedro Ponce de León y Córdoba (Còrdova, 1510 - Jaraicejo, 17 de gener de 1573) va ser un religiós andalús, bisbe de Ciudad Rodrigo i de Plasència i inquisidor general, a més d'un destacat erudit, bibliòfil i mecenes d'art.
Veure Inquisidor general і Pedro Ponce de León y Córdoba
Pedro Portocarrero y Manuel
Pedro Portocarrero y Manuel (Extremadura, ? - Conca, 20 de setembre de 1600) va ser un noble i religiós castellà, que ocupà els bisbats de Calahorra, Còrdova i Conca i el càrrec d'inquisidor general d'Espanya.
Veure Inquisidor general і Pedro Portocarrero y Manuel
Ramón José de Arce
Ramón José de Arce y Uribarri Martínez de Ojeda y Fernández de Liencres (Selaya, 25 d'octubre de 1755 - París, 19 de febrer de 1844) fou un religiós càntabre.
Veure Inquisidor general і Ramón José de Arce
Tomás de Torquemada
Tomás de Torquemada OP (Torquemada, 14 d'octubre de 1420 — Àvila, 16 de setembre de 1498), va ser un frare dominic castellà i primer gran inquisidor del moviment espanyol per homogeneïtzar les pràctiques religioses amb les de l'Església catòlica a la finals del, coneguda també com a Inquisició espanyola o Santa Inquisició.
Veure Inquisidor general і Tomás de Torquemada
Vidal Marín del Campo
Vidal Marín del Campo (Mora, 22 de febrer de 1653 - Madrid, 10 de març de 1709) va ser un religiós espanyol, bisbe de Ceuta (1694-1709) i inquisidor general (1705-1709).
Veure Inquisidor general і Vidal Marín del Campo
1483
;Països Catalans.
Veure Inquisidor general і 1483
1494
Països Catalans Resta del món.
Veure Inquisidor general і 1494
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Inquisidor general і 21 de juny
Vegeu també
Inquisidors
- Benet XII
- Bernat Gui
- Bernat Lluís Cotoner i Ballester
- Bernat de Puigcercós
- Guilhèm de Puèglaurenç
- Heinrich Kramer
- Inquisidor
- Inquisidor general
- Jakob Sprenger
- Joan d'Enguera
- Johann Tetzel
- Juan Antonio Llorente
- Nicolau Eimeric
- Papa Pau IV
- Pedro Arbués
- Pedro de Córdoba
- Pere de Verona
- Pius V
- Roberto Bellarmino
També conegut com Gran Inquisidor.