Accés més ràpid que el navegador!
231 les relacions: Agostino Cacciavillan, Alexandre VI, Alexandre VII, Alexandre VIII, Alfredo Ottaviani, Antonio Bacci, Apòstol, Arcadio María Larraona y Saralegui, Ardiaca, Basílica de Sant Pere, Benet XIII, Benet XIII (papa), Benet XIV, Benet XV, Benet XVI, Cardenal, Carles de Mèdici, Catolicisme, Charles Journet, Climent IX, Climent VII d'Avinyó, Climent X, Climent XI, Climent XII, Climent XIII, Climent XIV, Col·legi Cardenalici, Companyia de Jesús, Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, Cristianisme, Darío Castrillón Hoyos, Diaca, Domenico Capranica, Duraisamy Simon Lourdusamy, Eduardo Martínez Somalo, Església Ortodoxa, Església Ortodoxa Russa, Esteve màrtir, Fets dels Apòstols, Fills del Cor de Maria, Francesc (papa), Francesco Maidalchini, Francesco Sforza di Santa Fiora, Galeria Tretiakov, Giulio della Rovere, Granat (color), Gregori XV, Gregori XVI, Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora, Habemus papam, ..., Hipòlit d'Este, Honori IV, Innocenci Cybo, Innocenci X, Innocenci XI, Innocenci XII, Innocenci XIII, Jean-Louis Tauran, Joan Pau I, Joan Pau II, Joan XXIII, John Henry Newman, Lleó X, Lleó XII, Lleó XIII, Lluís d'Este, Maurici de Savoia, Màrtir, Missa, Monjo, Moscou, Niccolò Gaddi, Odoard de Parma (cardenal), Orde Camaldulès, Orde de Sant Benet, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde dels Predicadors, Pal·li, Papa, Papa Celestí III, Papa Gregori XI, Papa Lleó XI, Papa Nicolau III, Pau III, Pau V, Pau VI, Pius III, Pius IX, Pius VI, Pius VII, Pius VIII, Pius X, Pius XI, Pius XII, Prospero Colonna (1410-1463), Rafaele Galeotto Riario, Renato Raffaele Martino, Sacerdot, Teodolfo Mertel, Tommaso Maria Zigliara, Urbà VIII, 1135, 1141, 1143, 1145, 1162, 1164, 1191, 1203, 1210, 1213, 1221, 1231, 1250, 1252, 1254, 1276, 1277, 1285, 1287, 1305, 1307, 1318, 1342, 1346, 1352, 1356, 1368, 1369, 1370, 1374, 1378, 1383, 1384, 1390, 1394, 1396, 1403, 1404, 1408, 1409, 1415, 1419, 1427, 1437, 1443, 1463, 1471, 1503, 1513, 1516, 1519, 1520, 1523, 1540, 1550, 1551, 1552, 1564, 1566, 1567, 1570, 1577, 1583, 1584, 1586, 1587, 1588, 1590, 1600, 1617, 1621, 1623, 1626, 1630, 1642, 1644, 1653, 1655, 1656, 1666, 1668, 1689, 1690, 1693, 1730, 1741, 1747, 1779, 1798, 1821, 1827, 1834, 1842, 1857, 1858, 1867, 1876, 1877, 1881, 1884, 1887, 1890, 1891, 1896, 1907, 1911, 1916, 1928, 1935, 1946, 1961, 1967, 1969, 1970, 1971, 1973, 1979, 1980, 1983, 1987, 1990, 1993, 1996, 1999, 2002, 2005, 2007, 2008, 2011, 2014. Ampliar l'índex (181 més) »
Agostino Cacciavillan
va ser un cardenal catòlic italià.
Nou!!: Protodiaca і Agostino Cacciavillan · Veure més »
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Nou!!: Protodiaca і Alexandre VI · Veure més »
Alexandre VII
Alexandre VII (Siena, 13 de febrer de 1599 – Roma, 22 de maig de 1667) fou Papa de l'Església catòlica entre 1655 i 1667.
Nou!!: Protodiaca і Alexandre VII · Veure més »
Alexandre VIII
Alexandre VIII (Venècia, 22 d'abril del 1610 - † Roma, 1 de febrer del 1691), papa número 241 de l'Església Catòlica entre 1689 i 1691.
Nou!!: Protodiaca і Alexandre VIII · Veure més »
Alfredo Ottaviani
Alfredo Ottaviani (nascut en Roma, el 29 d'octubre de 1890 i mort a la Ciutat del Vaticà, el 3 d'agost de 1979) fou un cardenal italià i un Prefecte emèrit de la Congregació per a la Doctrina de la Fe.
Nou!!: Protodiaca і Alfredo Ottaviani · Veure més »
Antonio Bacci
Antonio Bacci (Giugnola, 4 de setembre de 1885-Vaticà, 20 de gener de 1971) cardenal italià, encarregat del secretariat de la correspondència a prínceps i les cartes en llatí de 1931 a 1960.
Nou!!: Protodiaca і Antonio Bacci · Veure més »
Apòstol
''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.
Nou!!: Protodiaca і Apòstol · Veure més »
Arcadio María Larraona y Saralegui
Arcadio María Larraona y Saralegui, C.M.F. (Oteiza de la Solana, 12 de novembre de 1877 — Roma, 7 de maig de 1973), religiós i jurista navarrès.
Nou!!: Protodiaca і Arcadio María Larraona y Saralegui · Veure més »
Ardiaca
Lardiaca era el diaca principal d'una església.
Nou!!: Protodiaca і Ardiaca · Veure més »
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Protodiaca і Basílica de Sant Pere · Veure més »
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Nou!!: Protodiaca і Benet XIII · Veure més »
Benet XIII (papa)
Benet XIII (Gravina in Puglia, Regne de Nàpols, 2 de febrer de 1649 - 1730) és el nom adoptat per Pietro Francesco Orsini Gravina quan va ser escollit papa el 1724.
Nou!!: Protodiaca і Benet XIII (papa) · Veure més »
Benet XIV
Benet XIV és el nom que va escollir el cardenal Prospero Lorenzo Lambertini quan va esdevenir Papa.
Nou!!: Protodiaca і Benet XIV · Veure més »
Benet XV
Benet XV (en llatí: Benedictus XV, en italià: Benedetto XV) és el nom que va adoptar el cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa en ser escollit papa de Roma, càrrec que ostentà fins a la seva mort l'any 1922.
Nou!!: Protodiaca і Benet XV · Veure més »
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Nou!!: Protodiaca і Benet XVI · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Protodiaca і Cardenal · Veure més »
Carles de Mèdici
Imatge de Carles de Mèdici. Carles de Mèdici o Carles de Ferran I de Mèdici (Florència, Gran Ducat de Toscana 1595 - íd. 1666) fou un príncep de la Toscana de la família Mèdici que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.
Nou!!: Protodiaca і Carles de Mèdici · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Protodiaca і Catolicisme · Veure més »
Charles Journet
Charles Journet (Ginebra, 1891 - Friburg, 1975) va ser un teòleg i religiós catòlic suís.
Nou!!: Protodiaca і Charles Journet · Veure més »
Climent IX
Climent IX (Pistoia, 27 o 28 de gener de 1600 - Roma, 9 de desembre de 1669) va ser papa de l'Església Catòlica entre 1667 i 1669.
Nou!!: Protodiaca і Climent IX · Veure més »
Climent VII d'Avinyó
Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.
Nou!!: Protodiaca і Climent VII d'Avinyó · Veure més »
Climent X
Climent X (Roma, 13 de juliol de 1590 - Roma, 22 de juliol de 1676), nascut Emilio Bonaventura Altieri, va ser escollit papa el 1670 amb vuitanta anys.
Nou!!: Protodiaca і Climent X · Veure més »
Climent XI
Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.
Nou!!: Protodiaca і Climent XI · Veure més »
Climent XII
Climent XII (Florència, Gran Ducat de Toscana, 1652 - Roma, 1740), nascut Lorenzo Corsini, va ser Papa de 1730 a 1740, escollit als 78 anys (el Papa més vell en el moment del nomenament).
Nou!!: Protodiaca і Climent XII · Veure més »
Climent XIII
Climent XIII és el nom que va prendre Carlo della Torre di Rezzonico a l'esdevenir Papa.
Nou!!: Protodiaca і Climent XIII · Veure més »
Climent XIV
Climent XIV és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Antonio Ganganelli quan va ser escollit papa el 1769.
Nou!!: Protodiaca і Climent XIV · Veure més »
Col·legi Cardenalici
Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.
Nou!!: Protodiaca і Col·legi Cardenalici · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: Protodiaca і Companyia de Jesús · Veure més »
Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri
La Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, en llatí Congregatio Oratorii Sancti Philippi Nerii, és una congregació de sacerdots seculars i de seglars, constituïda com a societat de vida apostòlica.
Nou!!: Protodiaca і Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Protodiaca і Cristianisme · Veure més »
Darío Castrillón Hoyos
va ser un arquebisbe colombià creat cardenal el 1998.
Nou!!: Protodiaca і Darío Castrillón Hoyos · Veure més »
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Nou!!: Protodiaca і Diaca · Veure més »
Domenico Capranica
fou un cardenal i humanista italià.
Nou!!: Protodiaca і Domenico Capranica · Veure més »
Duraisamy Simon Lourdusamy
Duraisamy Simon Lourdusamy (5 de febrer de 1924 - 2 de juny de 2014) va ser un cardenal indi de l'Església Catòlica.
Nou!!: Protodiaca і Duraisamy Simon Lourdusamy · Veure més »
Eduardo Martínez Somalo
va ser un cardenal espanyol.
Nou!!: Protodiaca і Eduardo Martínez Somalo · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Protodiaca і Església Ortodoxa · Veure més »
Església Ortodoxa Russa
LEsglésia Ortodoxa Russa (Русская православная церковь Rússkaia pravoslàvnaia tsérkov) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa, sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou (Московский патриархат), i se li estimen uns 90 milions de membres.
Nou!!: Protodiaca і Església Ortodoxa Russa · Veure més »
Esteve màrtir
Esteve màrtir o Stephanos kelil (inicis del segle I - Rodalia de Jerusalem, 34-35?) protomàrtir (el primer màrtir), és un sant del cristianisme.
Nou!!: Protodiaca і Esteve màrtir · Veure més »
Fets dels Apòstols
Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.
Nou!!: Protodiaca і Fets dels Apòstols · Veure més »
Fills del Cor de Maria
Els claretians són la congregació religiosa catòlica dels Fills de l'Immaculat Cor de Maria o Fills del Cor de Maria (Cordis Mariae Filius C.M.F.), també coneguda com a Missioners Claretians, fou fundada per sant Antoni Maria Claret, l'any 1849 a Vic (Osona) a l'antic Seminari diocesà (sent-ne bisbe el dr. Llucià Casadevall), amb la finalitat de difondre l'evangelització catòlica a les missions, l'educació dels infants i joves.
Nou!!: Protodiaca і Fills del Cor de Maria · Veure més »
Francesc (papa)
Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.
Nou!!: Protodiaca і Francesc (papa) · Veure més »
Francesco Maidalchini
Francesco Maidalchini (Viterbo, 21 d'abril de 1631 – Nettuno, 13 de juny de 1700) va ser un cardenal italià.
Nou!!: Protodiaca і Francesco Maidalchini · Veure més »
Francesco Sforza di Santa Fiora
Francesco Sforza (Parma, 6 de novembre de 1562 – Roma, 9 de setembre de 1624) va ser un cardenal italià, membre de la família Sforza de Santa Fiora, branca menor de la família noble milanesa dels Sforza.
Nou!!: Protodiaca і Francesco Sforza di Santa Fiora · Veure més »
Galeria Tretiakov
La Galeria Estatal Tretiakov (en rus: Госуда́рственная Третьяко́вская галере́я, Gosudàrstvennaia Tretiakóvskaia galereia) és una galeria d'art ubicada a Moscou, Rússia, considerada el principal dipositari d'obres d'art russes en el món.
Nou!!: Protodiaca і Galeria Tretiakov · Veure més »
Giulio della Rovere
Giulio della Rovere, o Giulio Feltrio della Rovere (Urbino, província de Pesaro i Urbino, Itàlia, 5 d'abril de 1533 – Fossombrone, província de Pesaro i Urbino, Itàlia, 3 de setembre de 1578) va ser un cardenal catòlic italià de la família della Rovere i duc de Sora.
Nou!!: Protodiaca і Giulio della Rovere · Veure més »
Granat (color)
granat El granat o bordeus és una tonalitat fosca de vermell.
Nou!!: Protodiaca і Granat (color) · Veure més »
Gregori XV
Gregori XV, batejat Alessandro Ludovisi, (Bolonya, 9 de gener de 1554 - Roma, 8 de juliol de 1623), va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 1621 i el 1623.
Nou!!: Protodiaca і Gregori XV · Veure més »
Gregori XVI
Gregori XVI (en llatí: Gregorius XVI) nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari (Belluno, 18 de setembre de 1765 - Roma, 1 de juny de 1846), va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort; pertanyia a la Congregació camaldulense de l'Ordre de Sant Benet.
Nou!!: Protodiaca і Gregori XVI · Veure més »
Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora
Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora (Roma, 26 de novembre de 1518 - Màntua, 6 d'octubre de 1564) va ser un cardenal italià, conegut també com El cardenal di Santa Fiora.
Nou!!: Protodiaca і Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora · Veure més »
Habemus papam
''Habemus Papam'' al Concili de Constança. Habemuspapam ('Tenim papa') és l'anunci en llatí amb què el cardenal protodiaca informa que s'ha escollit un nou papa.
Nou!!: Protodiaca і Habemus papam · Veure més »
Hipòlit d'Este
Hipòlit d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1479 - Ferrara, 3 de setembre de 1520) membre de la Dinastia Este, fou un príncep dels Ducats de Ferrara i Màntua que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.
Nou!!: Protodiaca і Hipòlit d'Este · Veure més »
Honori IV
Honori IV (Roma, vers 1210 - mort el 3 d'abril de 1287) va ser papa de l'Església Catòlica del 1285 al 1287.
Nou!!: Protodiaca і Honori IV · Veure més »
Innocenci Cybo
Innocenci Cybo (Gènova, 25 d'agost de 1491 † Roma, 23 de setembre de 1550) fou un cardenal italià.
Nou!!: Protodiaca і Innocenci Cybo · Veure més »
Innocenci X
Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.
Nou!!: Protodiaca і Innocenci X · Veure més »
Innocenci XI
El Papa Innocenci XI (en llatí: Innocentius XI, 16 de maig de 1611 - 12 d'agost de 1689), nascut Benedetto Odescalchi, va ser el 240è Papa de l'Església catòlica des de 1676 fins a la seva mort.
Nou!!: Protodiaca і Innocenci XI · Veure més »
Innocenci XII
Innocenci XII (Spinazzola, Regne de les Dues Sicílies 1615 - Roma, Estats Pontificis 1700) va ser Papa de l'església catòlica des del 12 de juliol de 1691.
Nou!!: Protodiaca і Innocenci XII · Veure més »
Innocenci XIII
Innocenci XIII (Poli, prop de Palestrina, Estats de l'Església, 13 de maig de 1655 - Roma, 7 de març de 1724).
Nou!!: Protodiaca і Innocenci XIII · Veure més »
Jean-Louis Tauran
Jean-Louis Pierre Tauran (Bordeus, 5 d'abril de 1943 - Hartford, 5 de juliol de 2018) fou un cardenal de l'Església catòlica francès.
Nou!!: Protodiaca і Jean-Louis Tauran · Veure més »
Joan Pau I
, nascut Albino Luciani Va morir la nit entre el 28 i el 29 de setembre, a una hora imprecisa.
Nou!!: Protodiaca і Joan Pau I · Veure més »
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Nou!!: Protodiaca і Joan Pau II · Veure més »
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.
Nou!!: Protodiaca і Joan XXIII · Veure més »
John Henry Newman
John Henry Newman C.O. (Londres, 21 de febrer de 1801 - Birmingham, 11 d'agost de 1890) fou un sacerdot anglicà convertit al catolicisme en 1845; més tard, fou nomenat cardenal.
Nou!!: Protodiaca і John Henry Newman · Veure més »
Lleó X
Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.
Nou!!: Protodiaca і Lleó X · Veure més »
Lleó XII
Lleó XII (en llatí: Leo XII) és el nom que el cardenal Annibale della Genga va prendre en ser escollit Papa.
Nou!!: Protodiaca і Lleó XII · Veure més »
Lleó XIII
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.
Nou!!: Protodiaca і Lleó XIII · Veure més »
Lluís d'Este
Lluís d'Este (Ferrara, 1538 – Roma, 30 de desembre de 1586).
Nou!!: Protodiaca і Lluís d'Este · Veure més »
Maurici de Savoia
Maurici de Savoia (Torí, 10 de gener de 1593 – 4 d'octubre de 1657) va ser un Príncep de Savoia i un cardenal de l'Església Catòlica.
Nou!!: Protodiaca і Maurici de Savoia · Veure més »
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dona "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.
Nou!!: Protodiaca і Màrtir · Veure més »
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Protodiaca і Missa · Veure més »
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Nou!!: Protodiaca і Monjo · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Protodiaca і Moscou · Veure més »
Niccolò Gaddi
Niccolò Gaddi (Florència, 1499 † Florència, 16 de gener de 1552) va ser un cardenal i bisbe italià.
Nou!!: Protodiaca і Niccolò Gaddi · Veure més »
Odoard de Parma (cardenal)
Retrat d'Odoard realitzat per Annibale Carracci. Odoard Farnese o Odoard de Parma (Parma, Ducat de Parma 1573 - íd. 1626) fou un príncep del Ducat de Parma que va esdevenir cardenal i que fou regent de Parma entre 1622 i 1626.
Nou!!: Protodiaca і Odoard de Parma (cardenal) · Veure més »
Orde Camaldulès
LOrde de la Camàldula o dels camaldulesos és un orde religiós de tipus orde monàstic, reforma observant de l'Orde de Sant Benet dedicada a la vida purament contemplativa i eremítica.
Nou!!: Protodiaca і Orde Camaldulès · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Protodiaca і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Protodiaca і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Protodiaca і Orde dels Predicadors · Veure més »
Pal·li
Pal·li catòlic Un pal·li (Pallium) era un mantell rectangular o quasi quadrat (que podia ser dividida fàcilment en quatre parts).
Nou!!: Protodiaca і Pal·li · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Protodiaca і Papa · Veure més »
Papa Celestí III
Celestí III (Roma, 1106 - † Roma, 8 de gener de 1198) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1191 al 1198.
Nou!!: Protodiaca і Papa Celestí III · Veure més »
Papa Gregori XI
Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.
Nou!!: Protodiaca і Papa Gregori XI · Veure més »
Papa Lleó XI
Lleó XI és el nom que va prendre el cardenal Alessandro Ottaviano di Medici en esdevenir Papa.
Nou!!: Protodiaca і Papa Lleó XI · Veure més »
Papa Nicolau III
Nicolau III (Roma, 1215 - † 22 d'agost de 1280) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1277 al 1280.
Nou!!: Protodiaca і Papa Nicolau III · Veure més »
Pau III
Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.
Nou!!: Protodiaca і Pau III · Veure més »
Pau V
Pau V (Roma, 17 de setembre de 1550 - Roma, 28 de gener de 1621) va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1605 i 1621.
Nou!!: Protodiaca і Pau V · Veure més »
Pau VI
, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.
Nou!!: Protodiaca і Pau VI · Veure més »
Pius III
Francesco Todeschini-Piccolomini va néixer a Siena el 1439.
Nou!!: Protodiaca і Pius III · Veure més »
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Nou!!: Protodiaca і Pius IX · Veure més »
Pius VI
Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi en ser escollit Papa.
Nou!!: Protodiaca і Pius VI · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Protodiaca і Pius VII · Veure més »
Pius VIII
Pius VIII (en llatí Pius VIII, en francès: Pie VIII, en italià: Pio VIII) és el nom que va prendre el cardenal Francesco Saverio Castiglioni en esdevenir Papa el 1829.
Nou!!: Protodiaca і Pius VIII · Veure més »
Pius X
Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.
Nou!!: Protodiaca і Pius X · Veure més »
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Nou!!: Protodiaca і Pius XI · Veure més »
Pius XII
Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.
Nou!!: Protodiaca і Pius XII · Veure més »
Prospero Colonna (1410-1463)
Prospero Colonna (Roma, c. 1410 - 24 de Març de 1463) va ser un cardenal-nebot del Papa Martí V (Odo Colonna), l'elecció del qual va acabar amb el Cisma d'Occident.
Nou!!: Protodiaca і Prospero Colonna (1410-1463) · Veure més »
Rafaele Galeotto Riario
Rafaele Galeotto Riario (nacut a Savona, Ligúria, 1461 - Nàpols, Campània, 1521) fou un cardenal italià pertanyent a la família Riario.
Nou!!: Protodiaca і Rafaele Galeotto Riario · Veure més »
Renato Raffaele Martino
Renato Raffaele Martino (23 de novembre de 1932) és un cardenal italià, president emèrit del Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau, president del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants i ex Observador Permanent de la Santa Seu en les Nacions Unides.
Nou!!: Protodiaca і Renato Raffaele Martino · Veure més »
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Nou!!: Protodiaca і Sacerdot · Veure més »
Teodolfo Mertel
'''Teodolfo Mertel''' Teodolfo Mertel (Allumiere, Laci, 6 de febrer de 1806 – 11 de juliol de 1899) fou un jurista, polític dels Estats Pontificis i cardenal, el darrer en ostentar aquesta dignitat sense haver estat mai ordenat sacerdot.
Nou!!: Protodiaca і Teodolfo Mertel · Veure més »
Tommaso Maria Zigliara
Tommaso Maria Zigliara (Bonifacio, Còrsega, 1833 — Roma, 1893) va ser un teòleg, filòsof i cardenal cors.
Nou!!: Protodiaca і Tommaso Maria Zigliara · Veure més »
Urbà VIII
Maffeo Barberini (1568-1644) va ser escollit papa el 1623, i va adoptar el nom d'Urbà VIII.
Nou!!: Protodiaca і Urbà VIII · Veure més »
1135
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1135 · Veure més »
1141
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1141 · Veure més »
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Protodiaca і 1143 · Veure més »
1145
El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Protodiaca і 1145 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Protodiaca і 1162 · Veure més »
1164
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1164 · Veure més »
1191
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1191 · Veure més »
1203
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1203 · Veure més »
1210
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1210 · Veure més »
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Nou!!: Protodiaca і 1213 · Veure més »
1221
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1221 · Veure més »
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Nou!!: Protodiaca і 1231 · Veure més »
1250
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1250 · Veure més »
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Protodiaca і 1252 · Veure més »
1254
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1254 · Veure més »
1276
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1276 · Veure més »
1277
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1277 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1285 · Veure més »
1287
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1287 · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1305 · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1307 · Veure més »
1318
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1318 · Veure més »
1342
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1342 · Veure més »
1346
Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1346 · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1352 · Veure més »
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Protodiaca і 1356 · Veure més »
1368
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1368 · Veure més »
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Protodiaca і 1369 · Veure més »
1370
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1370 · Veure més »
1374
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1374 · Veure més »
1378
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1378 · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1383 · Veure més »
1384
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1384 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1390 · Veure més »
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Protodiaca і 1394 · Veure més »
1396
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1396 · Veure més »
1403
; Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1403 · Veure més »
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Protodiaca і 1404 · Veure més »
1408
; Països catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1408 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1409 · Veure més »
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Protodiaca і 1415 · Veure més »
1419
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1419 · Veure més »
1427
Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1427 · Veure més »
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Protodiaca і 1437 · Veure més »
1443
; Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1443 · Veure més »
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Protodiaca і 1463 · Veure més »
1471
; Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1471 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1503 · Veure més »
1513
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1513 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Protodiaca і 1516 · Veure més »
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Protodiaca і 1519 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1520 · Veure més »
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Protodiaca і 1523 · Veure més »
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Protodiaca і 1540 · Veure més »
1550
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1550 · Veure més »
1551
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1551 · Veure més »
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Protodiaca і 1552 · Veure més »
1564
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1564 · Veure més »
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Protodiaca і 1566 · Veure més »
1567
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1567 · Veure més »
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Protodiaca і 1570 · Veure més »
1577
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1577 · Veure més »
1583
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1583 · Veure més »
1584
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Protodiaca і 1584 · Veure més »
1586
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1586 · Veure més »
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Nou!!: Protodiaca і 1587 · Veure més »
1588
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1588 · Veure més »
1590
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1590 · Veure més »
1600
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Protodiaca і 1600 · Veure més »
1617
Rosa de Santa Maria a Metz.
Nou!!: Protodiaca і 1617 · Veure més »
1621
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1621 · Veure més »
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Protodiaca і 1623 · Veure més »
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Nou!!: Protodiaca і 1626 · Veure més »
1630
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1630 · Veure més »
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Protodiaca і 1642 · Veure més »
1644
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1644 · Veure més »
1653
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1653 · Veure més »
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Protodiaca і 1655 · Veure més »
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Nou!!: Protodiaca і 1656 · Veure més »
1666
196x196px.
Nou!!: Protodiaca і 1666 · Veure més »
1668
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1668 · Veure més »
1689
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1689 · Veure més »
1690
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1690 · Veure més »
1693
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1693 · Veure més »
1730
;Països catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1730 · Veure més »
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Protodiaca і 1741 · Veure més »
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Protodiaca і 1747 · Veure més »
1779
;Països catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1779 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1798 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1821 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1827 · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1834 · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: Protodiaca і 1842 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1857 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1858 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Protodiaca і 1867 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1876 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1877 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1881 · Veure més »
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Protodiaca і 1884 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1887 · Veure més »
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Nou!!: Protodiaca і 1890 · Veure més »
1891
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1891 · Veure més »
1896
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1896 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1907 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1911 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1916 · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1928 · Veure més »
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Protodiaca і 1935 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1946 · Veure més »
1961
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1961 · Veure més »
1967
Sense descripció.
Nou!!: Protodiaca і 1967 · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: Protodiaca і 1969 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Protodiaca і 1970 · Veure més »
1971
;Països Catalans.
Nou!!: Protodiaca і 1971 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Protodiaca і 1973 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Protodiaca і 1979 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Protodiaca і 1980 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Protodiaca і 1983 · Veure més »
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Protodiaca і 1987 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Protodiaca і 1990 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Protodiaca і 1993 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Protodiaca і 1996 · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Protodiaca і 1999 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Protodiaca і 2002 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Protodiaca і 2005 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Protodiaca і 2007 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Protodiaca і 2008 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Protodiaca і 2011 · Veure més »
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Nou!!: Protodiaca і 2014 · Veure més »
