Taula de continguts
192 les relacions: Agostino Cacciavillan, Alexandre VI, Alexandre VII, Alexandre VIII, Alfredo Ottaviani, Antonio Bacci, Apòstol, Arcadio María Larraona y Saralegui, Ardiaca, Basílica de Sant Pere, Benet XIII, Benet XIII (papa), Benet XIV, Benet XV, Benet XVI, Cardenal, Carles de Mèdici, Catolicisme, Charles Journet, Climent IX, Climent VII d'Avinyó, Climent X, Climent XI, Climent XII, Climent XIII, Climent XIV, Col·legi Cardenalici, Companyia de Jesús, Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, Cristianisme, Darío Castrillón Hoyos, Diaca, Domenico Capranica, Duraisamy Simon Lourdusamy, Eduardo Martínez Somalo, Església Ortodoxa, Església Ortodoxa Russa, Esteve màrtir, Fets dels Apòstols, Fills del Cor de Maria, Francesc (papa), Francesco Maidalchini, Francesco Sforza di Santa Fiora, Galeria Tretiakov, Giulio della Rovere, Granat (color), Gregori XV, Gregori XVI, Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora, Habemus papam, ... Ampliar l'índex (142 més) »
- Jerarquia eclesiàstica
Agostino Cacciavillan
va ser un cardenal catòlic italià.
Veure Protodiaca і Agostino Cacciavillan
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Veure Protodiaca і Alexandre VI
Alexandre VII
Alexandre VII (Siena, 13 de febrer de 1599 – Roma, 22 de maig de 1667) fou Papa de l'Església catòlica entre 1655 i 1667.
Veure Protodiaca і Alexandre VII
Alexandre VIII
Alexandre VIII (Venècia, 22 d'abril del 1610 - † Roma, 1 de febrer del 1691), papa número 241 de l'Església Catòlica entre 1689 i 1691.
Veure Protodiaca і Alexandre VIII
Alfredo Ottaviani
Alfredo Ottaviani (nascut en Roma, el 29 d'octubre de 1890 i mort a la Ciutat del Vaticà, el 3 d'agost de 1979) fou un cardenal italià i un Prefecte emèrit de la Congregació per a la Doctrina de la Fe.
Veure Protodiaca і Alfredo Ottaviani
Antonio Bacci
Antonio Bacci (Giugnola, 4 de setembre de 1885-Vaticà, 20 de gener de 1971) cardenal italià, encarregat del secretariat de la correspondència a prínceps i les cartes en llatí de 1931 a 1960.
Veure Protodiaca і Antonio Bacci
Apòstol
''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.
Veure Protodiaca і Apòstol
Arcadio María Larraona y Saralegui
Arcadio María Larraona y Saralegui, C.M.F. (Oteiza de la Solana, 12 de novembre de 1877 — Roma, 7 de maig de 1973), religiós i jurista navarrès.
Veure Protodiaca і Arcadio María Larraona y Saralegui
Ardiaca
Lardiaca era el diaca principal d'una església.
Veure Protodiaca і Ardiaca
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Veure Protodiaca і Basílica de Sant Pere
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Veure Protodiaca і Benet XIII
Benet XIII (papa)
Benet XIII (Gravina in Puglia, Regne de Nàpols, 2 de febrer de 1649 - 1730) és el nom adoptat per Pietro Francesco Orsini Gravina quan va ser escollit papa el 1724.
Veure Protodiaca і Benet XIII (papa)
Benet XIV
Benet XIV és el nom que va escollir el cardenal Prospero Lorenzo Lambertini quan va esdevenir Papa.
Veure Protodiaca і Benet XIV
Benet XV
Benet XV (en llatí: Benedictus XV, en italià: Benedetto XV) és el nom que va adoptar el cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa en ser escollit papa de Roma, càrrec que ostentà fins a la seva mort l'any 1922.
Veure Protodiaca і Benet XV
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Veure Protodiaca і Benet XVI
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Protodiaca і Cardenal
Carles de Mèdici
Imatge de Carles de Mèdici. Carles de Mèdici o Carles de Ferran I de Mèdici (Florència, Gran Ducat de Toscana 1595 - íd. 1666) fou un príncep de la Toscana de la família Mèdici que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.
Veure Protodiaca і Carles de Mèdici
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Protodiaca і Catolicisme
Charles Journet
Charles Journet (Ginebra, 1891 - Friburg, 1975) va ser un teòleg i religiós catòlic suís.
Veure Protodiaca і Charles Journet
Climent IX
Climent IX (Pistoia, 27 o 28 de gener de 1600 - Roma, 9 de desembre de 1669) va ser papa de l'Església Catòlica entre 1667 i 1669.
Veure Protodiaca і Climent IX
Climent VII d'Avinyó
Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.
Veure Protodiaca і Climent VII d'Avinyó
Climent X
Climent X (Roma, 13 de juliol de 1590 - Roma, 22 de juliol de 1676), nascut Emilio Bonaventura Altieri, va ser escollit papa el 1670 amb vuitanta anys.
Veure Protodiaca і Climent X
Climent XI
Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.
Veure Protodiaca і Climent XI
Climent XII
Climent XII (Florència, Gran Ducat de Toscana, 1652 - Roma, 1740), nascut Lorenzo Corsini, va ser Papa de 1730 a 1740, escollit als 78 anys (el Papa més vell en el moment del nomenament).
Veure Protodiaca і Climent XII
Climent XIII
Climent XIII és el nom que va prendre Carlo della Torre di Rezzonico a l'esdevenir Papa.
Veure Protodiaca і Climent XIII
Climent XIV
Climent XIV és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Antonio Ganganelli quan va ser escollit papa el 1769.
Veure Protodiaca і Climent XIV
Col·legi Cardenalici
Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.
Veure Protodiaca і Col·legi Cardenalici
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Veure Protodiaca і Companyia de Jesús
Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri
La Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, en llatí Congregatio Oratorii Sancti Philippi Nerii, és una congregació de sacerdots seculars i de seglars, constituïda com a societat de vida apostòlica.
Veure Protodiaca і Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Protodiaca і Cristianisme
Darío Castrillón Hoyos
va ser un arquebisbe colombià creat cardenal el 1998.
Veure Protodiaca і Darío Castrillón Hoyos
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Veure Protodiaca і Diaca
Domenico Capranica
fou un cardenal i humanista italià.
Veure Protodiaca і Domenico Capranica
Duraisamy Simon Lourdusamy
Duraisamy Simon Lourdusamy (5 de febrer de 1924 - 2 de juny de 2014) va ser un cardenal indi de l'Església Catòlica.
Veure Protodiaca і Duraisamy Simon Lourdusamy
Eduardo Martínez Somalo
va ser un cardenal espanyol.
Veure Protodiaca і Eduardo Martínez Somalo
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Veure Protodiaca і Església Ortodoxa
Església Ortodoxa Russa
LEsglésia Ortodoxa Russa (Русская православная церковь Rússkaia pravoslàvnaia tsérkov) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa, sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou (Московский патриархат), i se li estimen uns 90 milions de membres.
Veure Protodiaca і Església Ortodoxa Russa
Esteve màrtir
Esteve màrtir o Stephanos kelil (inicis del segle I - Rodalia de Jerusalem, 34-35?) protomàrtir (el primer màrtir), és un sant del cristianisme.
Veure Protodiaca і Esteve màrtir
Fets dels Apòstols
Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.
Veure Protodiaca і Fets dels Apòstols
Fills del Cor de Maria
Els claretians són la congregació religiosa catòlica dels Fills de l'Immaculat Cor de Maria o Fills del Cor de Maria (Cordis Mariae Filius C.M.F.), també coneguda com a Missioners Claretians, fou fundada per sant Antoni Maria Claret, l'any 1849 a Vic (Osona) a l'antic Seminari diocesà (sent-ne bisbe el dr.
Veure Protodiaca і Fills del Cor de Maria
Francesc (papa)
Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.
Veure Protodiaca і Francesc (papa)
Francesco Maidalchini
Francesco Maidalchini (Viterbo, 21 d'abril de 1631 – Nettuno, 13 de juny de 1700) va ser un cardenal italià.
Veure Protodiaca і Francesco Maidalchini
Francesco Sforza di Santa Fiora
Francesco Sforza (Parma, 6 de novembre de 1562 – Roma, 9 de setembre de 1624) va ser un cardenal italià, membre de la família Sforza de Santa Fiora, branca menor de la família noble milanesa dels Sforza.
Veure Protodiaca і Francesco Sforza di Santa Fiora
Galeria Tretiakov
La Galeria Estatal Tretiakov (en rus: Госуда́рственная Третьяко́вская галере́я, Gosudàrstvennaia Tretiakóvskaia galereia) és una galeria d'art ubicada a Moscou, Rússia, considerada el principal dipositari d'obres d'art russes en el món.
Veure Protodiaca і Galeria Tretiakov
Giulio della Rovere
Giulio della Rovere, o Giulio Feltrio della Rovere (Urbino, província de Pesaro i Urbino, Itàlia, 5 d'abril de 1533 – Fossombrone, província de Pesaro i Urbino, Itàlia, 3 de setembre de 1578) va ser un cardenal catòlic italià de la família della Rovere i duc de Sora.
Veure Protodiaca і Giulio della Rovere
Granat (color)
granat El granat o bordeus és una tonalitat fosca de vermell.
Veure Protodiaca і Granat (color)
Gregori XV
Gregori XV, batejat Alessandro Ludovisi, (Bolonya, 9 de gener de 1554 - Roma, 8 de juliol de 1623), va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 1621 i el 1623.
Veure Protodiaca і Gregori XV
Gregori XVI
Gregori XVI (en llatí: Gregorius XVI) nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari (Belluno, 18 de setembre de 1765 - Roma, 1 de juny de 1846), va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort; pertanyia a la Congregació camaldulense de l'Ordre de Sant Benet.
Veure Protodiaca і Gregori XVI
Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora
Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora (Roma, 26 de novembre de 1518 - Màntua, 6 d'octubre de 1564) va ser un cardenal italià, conegut també com El cardenal di Santa Fiora.
Veure Protodiaca і Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora
Habemus papam
''Habemus Papam'' al Concili de Constança. Habemuspapam ('Tenim papa') és l'anunci en llatí amb què el cardenal protodiaca informa que s'ha escollit un nou papa.
Veure Protodiaca і Habemus papam
Hipòlit d'Este
Hipòlit d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1479 - Ferrara, 3 de setembre de 1520) membre de la Dinastia Este, fou un príncep dels Ducats de Ferrara i Màntua que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.
Veure Protodiaca і Hipòlit d'Este
Honori IV
Honori IV (Roma, vers 1210 - mort el 3 d'abril de 1287) va ser papa de l'Església Catòlica del 1285 al 1287.
Veure Protodiaca і Honori IV
Innocenci Cybo
Innocenci Cybo (Gènova, 25 d'agost de 1491 † Roma, 23 de setembre de 1550) fou un cardenal italià.
Veure Protodiaca і Innocenci Cybo
Innocenci X
Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.
Veure Protodiaca і Innocenci X
Innocenci XI
El Papa Innocenci XI (en llatí: Innocentius XI, 16 de maig de 1611 - 12 d'agost de 1689), nascut Benedetto Odescalchi, va ser el 240è Papa de l'Església catòlica des de 1676 fins a la seva mort.
Veure Protodiaca і Innocenci XI
Innocenci XII
Innocenci XII (Spinazzola, Regne de les Dues Sicílies 1615 - Roma, Estats Pontificis 1700) va ser Papa de l'església catòlica des del 12 de juliol de 1691.
Veure Protodiaca і Innocenci XII
Innocenci XIII
Innocenci XIII (Poli, prop de Palestrina, Estats de l'Església, 13 de maig de 1655 - Roma, 7 de març de 1724).
Veure Protodiaca і Innocenci XIII
Jean-Louis Tauran
Jean-Louis Pierre Tauran (Bordeus, 5 d'abril de 1943 - Hartford, 5 de juliol de 2018) fou un cardenal de l'Església catòlica francès.
Veure Protodiaca і Jean-Louis Tauran
Joan Pau I
, nascut Albino Luciani Va morir la nit entre el 28 i el 29 de setembre, a una hora imprecisa.
Veure Protodiaca і Joan Pau I
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Veure Protodiaca і Joan Pau II
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà.
Veure Protodiaca і Joan XXIII
John Henry Newman
John Henry Newman C.O. (Londres, 21 de febrer de 1801 - Birmingham, 11 d'agost de 1890) fou un sacerdot anglicà convertit al catolicisme en 1845; més tard, fou nomenat cardenal.
Veure Protodiaca і John Henry Newman
Lleó X
Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.
Veure Protodiaca і Lleó X
Lleó XII
Lleó XII (en llatí: Leo XII) és el nom que el cardenal Annibale della Genga va prendre en ser escollit Papa.
Veure Protodiaca і Lleó XII
Lleó XIII
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.
Veure Protodiaca і Lleó XIII
Lluís d'Este
Lluís d'Este (Ferrara, 1538 – Roma, 30 de desembre de 1586).
Veure Protodiaca і Lluís d'Este
Maurici de Savoia
Maurici de Savoia (Torí, 10 de gener de 1593 – 4 d'octubre de 1657) va ser un Príncep de Savoia i un cardenal de l'Església Catòlica.
Veure Protodiaca і Maurici de Savoia
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça.
Veure Protodiaca і Màrtir
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Veure Protodiaca і Missa
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Veure Protodiaca і Monjo
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Veure Protodiaca і Moscou
Niccolò Gaddi
Niccolò Gaddi (Florència, 1499 † Florència, 16 de gener de 1552) va ser un cardenal i bisbe italià.
Veure Protodiaca і Niccolò Gaddi
Odoard de Parma (cardenal)
Retrat d'Odoard realitzat per Annibale Carracci. Odoard Farnese o Odoard de Parma (Parma, Ducat de Parma 1573 - íd. 1626) fou un príncep del Ducat de Parma que va esdevenir cardenal i que fou regent de Parma entre 1622 i 1626.
Veure Protodiaca і Odoard de Parma (cardenal)
Orde Camaldulès
LOrde de la Camàldula o dels camaldulesos és un orde religiós de tipus orde monàstic, reforma observant de l'Orde de Sant Benet dedicada a la vida purament contemplativa i eremítica.
Veure Protodiaca і Orde Camaldulès
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Protodiaca і Orde de Sant Benet
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Veure Protodiaca і Orde de Sant Joan de Jerusalem
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Protodiaca і Orde dels Predicadors
Pal·li
Pal·li catòlic Un pal·li (Pallium) era un mantell rectangular o quasi quadrat (que podia ser dividida fàcilment en quatre parts).
Veure Protodiaca і Pal·li
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Protodiaca і Papa
Papa Celestí III
Celestí III (Roma, 1106 - † Roma, 8 de gener de 1198) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1191 al 1198.
Veure Protodiaca і Papa Celestí III
Papa Gregori XI
Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.
Veure Protodiaca і Papa Gregori XI
Papa Lleó XI
Lleó XI és el nom que va prendre el cardenal Alessandro Ottaviano di Medici en esdevenir Papa.
Veure Protodiaca і Papa Lleó XI
Papa Nicolau III
Nicolau III (Roma, 1215 - † 22 d'agost de 1280) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1277 al 1280.
Veure Protodiaca і Papa Nicolau III
Pau III
Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.
Veure Protodiaca і Pau III
Pau V
Pau V (Roma, 17 de setembre de 1550 - Roma, 28 de gener de 1621) va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1605 i 1621.
Veure Protodiaca і Pau V
Pau VI
, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.
Veure Protodiaca і Pau VI
Pius III
Francesco Todeschini-Piccolomini va néixer a Siena el 1439.
Veure Protodiaca і Pius III
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Veure Protodiaca і Pius IX
Pius VI
Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi en ser escollit Papa.
Veure Protodiaca і Pius VI
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Protodiaca і Pius VII
Pius VIII
Pius VIII (en llatí Pius VIII, en francès: Pie VIII, en italià: Pio VIII) és el nom que va prendre el cardenal Francesco Saverio Castiglioni en esdevenir Papa el 1829.
Veure Protodiaca і Pius VIII
Pius X
Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.
Veure Protodiaca і Pius X
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Veure Protodiaca і Pius XI
Pius XII
Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.
Veure Protodiaca і Pius XII
Prospero Colonna (1410-1463)
Prospero Colonna (Roma, c. 1410 - 24 de Març de 1463) va ser un cardenal-nebot del Papa Martí V (Odo Colonna), l'elecció del qual va acabar amb el Cisma d'Occident.
Veure Protodiaca і Prospero Colonna (1410-1463)
Rafaele Galeotto Riario
Rafaele Galeotto Riario (nacut a Savona, Ligúria, 1461 - Nàpols, Campània, 1521) fou un cardenal italià pertanyent a la família Riario.
Veure Protodiaca і Rafaele Galeotto Riario
Renato Raffaele Martino
Renato Raffaele Martino (23 de novembre de 1932) és un cardenal italià, president emèrit del Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau, president del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants i ex Observador Permanent de la Santa Seu en les Nacions Unides.
Veure Protodiaca і Renato Raffaele Martino
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Veure Protodiaca і Sacerdot
Teodolfo Mertel
'''Teodolfo Mertel''' Teodolfo Mertel (Allumiere, Laci, 6 de febrer de 1806 – 11 de juliol de 1899) fou un jurista, polític dels Estats Pontificis i cardenal, el darrer en ostentar aquesta dignitat sense haver estat mai ordenat sacerdot.
Veure Protodiaca і Teodolfo Mertel
Tommaso Maria Zigliara
Tommaso Maria Zigliara (Bonifacio, Còrsega, 1833 — Roma, 1893) va ser un teòleg, filòsof i cardenal cors.
Veure Protodiaca і Tommaso Maria Zigliara
Urbà VIII
Maffeo Barberini (1568-1644) va ser escollit papa el 1623, i va adoptar el nom d'Urbà VIII.
Veure Protodiaca і Urbà VIII
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Protodiaca і 1143
1145
El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Protodiaca і 1145
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Protodiaca і 1162
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Veure Protodiaca і 1213
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Veure Protodiaca і 1231
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Protodiaca і 1252
1276
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1276
1305
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1305
1346
Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1346
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Protodiaca і 1356
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Protodiaca і 1369
1374
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1374
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Protodiaca і 1394
1403
; Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1403
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Protodiaca і 1404
1408
; Països catalans.
Veure Protodiaca і 1408
1409
; Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1409
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Protodiaca і 1415
1419
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1419
1427
Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1427
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Protodiaca і 1437
1443
; Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1443
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Protodiaca і 1463
1471
; Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1471
1503
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1503
1513
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1513
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Protodiaca і 1516
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Protodiaca і 1519
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Protodiaca і 1523
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Protodiaca і 1540
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Veure Protodiaca і 1552
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Protodiaca і 1566
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Protodiaca і 1570
1583
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1583
1584
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Protodiaca і 1584
1586
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1586
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Veure Protodiaca і 1587
1600
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Protodiaca і 1600
1617
Rosa de Santa Maria a Metz.
Veure Protodiaca і 1617
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Protodiaca і 1623
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Veure Protodiaca і 1626
1630
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1630
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Protodiaca і 1642
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Protodiaca і 1655
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Veure Protodiaca і 1656
1666
196x196px.
Veure Protodiaca і 1666
1689
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1689
1730
;Països catalans.
Veure Protodiaca і 1730
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Protodiaca і 1741
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Veure Protodiaca і 1747
1779
;Països catalans.
Veure Protodiaca і 1779
1798
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1798
1821
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1821
1827
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1827
1834
;Països catalans.
Veure Protodiaca і 1834
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Veure Protodiaca і 1842
1857
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1857
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Protodiaca і 1867
1876
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1876
1877
; Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1877
1881
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1881
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Protodiaca і 1884
1887
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1887
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Veure Protodiaca і 1890
1891
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1891
1896
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1896
1907
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1907
1911
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1911
1916
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1916
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1928
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Veure Protodiaca і 1935
1946
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1946
1961
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1961
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure Protodiaca і 1969
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Protodiaca і 1970
1971
;Països Catalans.
Veure Protodiaca і 1971
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Protodiaca і 1973
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Protodiaca і 1979
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Protodiaca і 1980
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Protodiaca і 1983
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Veure Protodiaca і 1987
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Protodiaca і 1990
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Veure Protodiaca і 1993
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Protodiaca і 1996
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Protodiaca і 1999
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Protodiaca і 2002
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Protodiaca і 2005
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Protodiaca і 2007
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Protodiaca і 2008
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Protodiaca і 2011
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Veure Protodiaca і 2014
Vegeu també
Jerarquia eclesiàstica
- Abadessa
- Abat
- Acòlit
- Alt càrrec
- Antipapa
- Apocrisiari
- Ardiaca
- Arquebisbe
- Arquebisbe de Canterbury
- Arximandrita
- Bisbe
- Canonge
- Cartulari
- Catolicós
- Coadjutor
- Consagrador
- Corbisbe
- Cos místic de Jesucrist
- Diaca
- Eparquia
- Hegumen
- Hieromonjo
- Inquisidor
- Metropolità
- Noviciat
- Papa
- Pastor (clergat)
- Patriarca de Constantinoble
- Príncep-bisbe
- Prepòsit
- Prevere
- Prior
- Protodiaca
- Protoiereu
- Protopapa
- Rector (eclesiàstic)
- Sacerdot
- Sagristà
- Servent de Déu
- Sotsdiaca
- Vicari (eclesiàstic)
- Vicari general
- Xantre