Taula de continguts
195 les relacions: Actina, Adenina, Adherència cel·lular, Albúmina, Alfa i beta carboni, Amfòter, Amfibis, Aminoacil ARNt sintetasa, Aminoàcid, Aminoàcid essencial, Aminoàcid proteïnogen, Anàlisi elemental, Angle díedre, Animals, Anticòs, Antoine François de Fourcroy, ARN de transferència, ARN missatger, ARN polimerasa, Arqueobacteris, Ésser humà, Àcid aspàrtic, Àcid desoxiribonucleic, Àcid ribonucleic, Biologia cel·lular, Bioquímica, Blat, C-terminal, Cadena lateral, Caseïna, Catalasa, Catàlisi, Catió, Cèl·lula, Ceratina, Cicle cel·lular, Cicle de Krebs, Citocrom, Citoesquelet, Citoplasma, Clara d'ou, Coagulació, Codi genètic, Col·lagen, Col·loide, Combinatòria, Complex proteic, Compost orgànic, Comunicació cel·lular, Constant de dissociació, ... Ampliar l'índex (145 més) »
- Proteòmica
Actina
format.
Veure Proteïna і Actina
Adenina
Ladenina és una base nitrogenada que entre altres forma part com a grup funcional a l'ADN i l'ARN del grup de les purines que en el codi genètic es representa amb la lletra A majúscula.
Veure Proteïna і Adenina
Adherència cel·lular
L'adherència cel·lular o adhesió cel·lular és la capacitat que tenen les cèl·lules tant en els éssers unicel·lulars com pluricel·lulars d'unir-se al substrat bé siguin inerts com a elements del medi extern o bé altres cèl·lules (p.
Veure Proteïna і Adherència cel·lular
Albúmina
Albúmina Taula Albúmina Lalbúmina és la proteïna més abundant (de major concentració: 50-65%) al plasma sanguini i és produïda exclusivament pel fetge.
Veure Proteïna і Albúmina
Alfa i beta carboni
Alfa i beta carbonis. El carbonil té dos α-carbonis i cinc α-hidrogens L'alfa carboni en la química orgànica es refereix al primer carboni unit a un grup funcional (el carboni està unit a la primera posició o posició alfa).
Veure Proteïna і Alfa i beta carboni
Amfòter
El terme amfòter aplicat a la química, descriu una substància que pot reaccionar indistintament amb un àcid o amb una base.
Veure Proteïna і Amfòter
Amfibis
Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats tetràpodes i ectoterms.
Veure Proteïna і Amfibis
Aminoacil ARNt sintetasa
Leucil-ARNt sintetasa de ''Thermus thermophilus'' Una Aminoacil ARNt sintetasa, en anglès: aminoacyl tRNA synthetase (aaRS), és un enzim que enganxa l'aminoàcid apropiat en el seu ARNt.
Veure Proteïna і Aminoacil ARNt sintetasa
Aminoàcid
Els aminoàcids són compostos orgànics que contenen els grups funcionals amino (-NH₂) i carboxil (-COOH), així com una cadena lateral diferent en cada aminoàcid.
Veure Proteïna і Aminoàcid
Aminoàcid essencial
Els aminoàcids essencials, centrant la definició en els humans, són aminoàcids proteïnògens que no poden ser sintetitzats pels nostre organisme, i que per tant han de ser ingerits en la nostra dieta.
Veure Proteïna і Aminoàcid essencial
Aminoàcid proteïnogen
Els aminoàcids proteïnògens, també coneguts com a estàndards, normals, o aminoàcids primaris, són aquells 20 aminoàcids que es troben a les proteïnes i que són codificats pel codi genètic estàndard.
Veure Proteïna і Aminoàcid proteïnogen
Anàlisi elemental
Lanàlisi elemental en química analítica representa la determinació de quins elements químics i en quina quantitat s'uneixen per formar un material donat o una substància química (per exemple, sòl, aigua potable o residual, líquids corporals, minerals, compostos químics...).
Veure Proteïna і Anàlisi elemental
Angle díedre
Representació axonomètrica d'un angle diedre de 90°. Un angle díedre és cadascuna de les parts de l'espai delimitades per dos semiplans que parteixen d'una aresta comuna.
Veure Proteïna і Angle díedre
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Veure Proteïna і Animals
Anticòs
Cada anticòs s'uneix a un antigen en concret, de manera similar a com cada clau obre un pany en concret. Els anticossos (també coneguts com a immunoglobulines) són glicoproteïnes del tipus gamma globulina.
Veure Proteïna і Anticòs
Antoine François de Fourcroy
Antoine François Fourcroy (nascut el 15 de juny de 1755 a París i traspassat el 16 de desembre de 1809 a París), químic i polític francès, va ser un dels primers seguidors de la doctrina de Lavoisier.
Veure Proteïna і Antoine François de Fourcroy
ARN de transferència
Representació esquemàtica de l'estructura terciària de l'àcid nucleic ARNt. LARN de transferència (ARNt o tRNA) és un tipus d'ARN que transporta un aminoàcid concret cap als ribosomes a la síntesi de proteïnes durant la traducció.
Veure Proteïna і ARN de transferència
ARN missatger
traduït una o més vegades i, finalment, és degradat. L'àcid ribonucleic missatger (ARNm o mRNA) és una molècula d'ARN que serveix de model químic per a crear un producte proteic.
Veure Proteïna і ARN missatger
ARN polimerasa
Les ARN polimerases, RNA polimerases o RNA pol són un conjunt de proteïnes amb caràcter enzimàtic capaces de polimeritzar els ribonucleòtids per a sintetitzar ARN.
Veure Proteïna і ARN polimerasa
Arqueobacteris
Arbre filogenètic. Els arqueobacteris apareixen al centre en vermell. Els noms científics apareixen en cursiva. Els arqueobacteris o arqueus (Archaea) són un grup de microorganismes unicel·lulars.
Veure Proteïna і Arqueobacteris
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Veure Proteïna і Ésser humà
Àcid aspàrtic
Làcid aspàrtic, (símbols Asp i D).
Veure Proteïna і Àcid aspàrtic
Àcid desoxiribonucleic
Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.
Veure Proteïna і Àcid desoxiribonucleic
Àcid ribonucleic
Comparació de l'ARN amb l'ADN (en anglès) L'àcid ribonucleic (ARN, conegut igualment per la sigla anglesa RNA) és una molècula polimèrica que té un paper fonamental en la codificació, la descodificació, la regulació i l'empalmament dels gens.
Veure Proteïna і Àcid ribonucleic
Biologia cel·lular
La biologia cel·lular o citologia és la branca de la biologia que estudia l'estructura i funció de les cèl·lules com a unitats individuals, complementant així a la histologia (que estudia a les cèl·lules com a component dels teixits).
Veure Proteïna і Biologia cel·lular
Bioquímica
Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.
Veure Proteïna і Bioquímica
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Veure Proteïna і Blat
C-terminal
Ala) amb '''verd''' ressaltat α-aminoàcid ''N''-terminal(exemple: L-valina) i '''blau''' marat α-aminoàcid ''C''-terminal (exemple: L-alanina). L'extrem C-terminal o carboxil terminal es refereix a l'extrem d'una proteïna o un pèptid que té un grup carboxil lliure.
Veure Proteïna і C-terminal
Cadena lateral
En química orgànica i en bioquímica, una cadena lateral és un grup químic unit a una estructura troncal.
Veure Proteïna і Cadena lateral
Caseïna
La caseïna (del llatí caseus, 'formatge') és la fosfoproteïna (αS1, αS2, β, κ) predominant en el formatge de llet de vaca.
Veure Proteïna і Caseïna
Catalasa
La catalasa és un enzim que es troba en organismes vius i catalitza la descomposició del peròxid d'hidrogen (H₂0₂) en oxigen i aigua.
Veure Proteïna і Catalasa
Catàlisi
La catàlisi és el procés a través del qual s'incrementa la velocitat d'una reacció química.
Veure Proteïna і Catàlisi
Catió
Un catió és un ió (sigui àtom o molècula) amb càrrega elèctrica positiva, això és, amb defecte d'electrons.
Veure Proteïna і Catió
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Veure Proteïna і Cèl·lula
Ceratina
Les ceratines o queratines són una família de proteïnes no solubles en aigua, fibroses i de funció estructural amb la capacitat d'endurir extremadament el teixit en el qual s'acumula (banyes del rinoceront).
Veure Proteïna і Ceratina
Cicle cel·lular
El cicle cel·lular és el procés que segueix tota cèl·lula especialment en relació als seus processos de divisió i proliferació, així com els punts de control de pas a cada fase del cicle.
Veure Proteïna і Cicle cel·lular
Cicle de Krebs
El cicle de Krebs (també anomenat cicle de l'àcid cítric o cicle dels àcids tricarboxílics) és una ruta metabòlica, és a dir, una successió de reaccions químiques que formen part de la respiració cel·lular en totes les cèl·lules en les quals l'acceptor final sigui una molècula inorgànica, el sofre o l'oxigen.
Veure Proteïna і Cicle de Krebs
Citocrom
Citocrom ''c'' amb hemo ''c''. Els citocroms (en anglès: Cytochromes) són proteïnes que contenen grups hemo com a cofactor.
Veure Proteïna і Citocrom
Citoesquelet
Citoesquelet eucariota. Els filaments d'actina es mostren en vermell, els microtúbuls en verd i el nucli en blau. El citoesquelet és una mena de xarxa que disposen les cèl·lules eucariotes formada per fibres proteiques que recorren el citosol i que actuen com a esquelet i musculatura cel·lular.
Veure Proteïna і Citoesquelet
Citoplasma
Reticle endoplasmàtic llis (9) Mitocondri (10) Vacúol (11) Citoplasma (12) Lisosoma (13) Centríols dins del centrosoma El citoplasma és la part de la cèl·lula procariota que es troba dins de la membrana plasmàtica i la part de la cèl·lula eucariota que es troba entre el nucli cel·lular i la membrana.
Veure Proteïna і Citoplasma
Clara d'ou
Un rovell d'ou envoltat per la clara. La clara d'ou o blanc d'ou (blanc de l'ou) és la part de l'ou, gairebé incolora, que envolta el rovell.
Veure Proteïna і Clara d'ou
Coagulació
Els organismes disposen d'un sistema de seguretat que els permet deturar una hemorràgia o pèrdua de sang produïda per la ruptura de la paret vascular.
Veure Proteïna і Coagulació
Codi genètic
Els cromosomes, formats per una doble hèlix d'ADN, contenen la informació genètica d'un individu, és a dir, les "instruccions" per fabricar les proteïnes (bàsicament enzims) que controlaran les reaccions químiques de la cèl·lula, el seu funcionament.
Veure Proteïna і Codi genètic
Col·lagen
Representació de la triple hèlix del tropocol·làgen. El col·lagen és una molècula proteica que forma fibres, les fibres col·làgenes, que estan presents en quantitat variable en quasi tots els tipus de teixit conjuntiu.
Veure Proteïna і Col·lagen
Col·loide
La llet és un col·loide En química un col·loide, suspensió col·loidal o dispersió col·loidal és un sistema físic que està compost per dues fases: una contínua, normalment fluida, i una altra dispersa en forma de partícules, en general sòlides, de grandària mesoscòpica (és a dir, a mig camí entre els mons macroscòpic i microscòpic).
Veure Proteïna і Col·loide
Combinatòria
La combinatòria és una branca de les matemàtiques pures que s'ocupa de l'estudi d'objectes discrets (i normalment també finits).
Veure Proteïna і Combinatòria
Complex proteic
Proteïnes del ''Bacillus amyloliquefaciens'' formant un complex. Un complex proteic és un grup de dues o més proteïnes associades de forma molt estable formades per interaccions proteïna-proteïna.
Veure Proteïna і Complex proteic
Compost orgànic
Un compost orgànic és un compost químic que conté una cadena d'àtoms de carboni, enllaçats entre ells mitjançant enllaços covalents, i enllaçats a àtoms d'hidrogen, amb la possibilitat de formar enllaços amb altres elements químics dels no-metalls.
Veure Proteïna і Compost orgànic
Comunicació cel·lular
La comunicació cel·lular forma part d'un sistema complex de comunicació que governa les activitats cel·lulars bàsiques i coordina les accions de la cèl·lula.
Veure Proteïna і Comunicació cel·lular
Constant de dissociació
La constant de dissociació, Kd, és un tipus de constant d'equilibri corresponent a una reacció de dissociació.
Veure Proteïna і Constant de dissociació
Coplanaritat
En el cub els tres vectors \overrightarrowAB, \overrightarrowAC i \overrightarrowGH.
Veure Proteïna і Coplanaritat
Cristal·lografia de raigs X
La cristal·lografia de raigs X pot localitzar cada àtom en una zeolita, la qual és un aluminosilicat amb moltes aplicacions importants com la purificació de l'aigua. La difracció o cristal·lografia de raigs X és una tècnica per a determinar la disposició dels àtoms dins un cristall, en aquest mètode un feix de raigs X colpeja el cristall i causa que el feix de llum s'estengui en moltes direccions específiques.
Veure Proteïna і Cristal·lografia de raigs X
Cromatografia
La cromatografia, del grec χρῶμα chroma (color) i γράφειν graphein (escriure), és una tècnica de separació dels components d'una mescla.
Veure Proteïna і Cromatografia
Cromoproteïna
Una cromoproteïna o cromoproteid (del grec χρῶ-μα/-ματος, khrōm "color" i πρώτειος, prōteīna "substància fonamental") són aquelles biomolècules que tenen un grup prostètic acolorit.
Veure Proteïna і Cromoproteïna
Degradació d'Edman
La degradació d'Edman és un mètode de seqüenciació de proteïnes.
Veure Proteïna і Degradació d'Edman
Desnaturalització
En bioquímica, la desnaturalització és un canvi estructural de les proteïnes o àcids nucleics, on perden la seva estructura terciària i estructura secundària, per haver aplicat una força externa o compost químic, com pot ser un àcid fort o una base química, una sal inorgànica concentrada o un solvent (per exemple alcohol o cloroform) o la calor.
Veure Proteïna і Desnaturalització
Dieta
La dieta és el conjunt d'hàbits alimentaris i tipus d'aliments que consumeix un organisme o població.
Veure Proteïna і Dieta
Digestió
Diagrama de l'aparell digestiu, conjunt d'òrgans i teixits que s'encarreguen de realitzar la digestió La digestió o païment és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir substàncies amb molècules més simples i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme.
Veure Proteïna і Digestió
Dissolució amortidora
Una dissolució o solució amortidora és una solució química que es fa servir per mantenir un pH constant en una solució.
Veure Proteïna і Dissolució amortidora
Efecte hidròfob
Una gota d'aigua adopta una forma esfèrica per minimitzar el contacte amb la fulla hidròfoba. L'efecte hidròfob està basat fonamentalment en la tendència de les molècules d'aigua (polars) per excloure molècules no polars, la qual cosa porta a la separació de l'aigua i les substàncies no polars.
Veure Proteïna і Efecte hidròfob
Elastina
L'elastina és una proteïna estructural que forma part de la matriu cel·lular, com la pell.
Veure Proteïna і Elastina
Electroforesi
Una científica utilitza un aparell d'electroforesi per a separar proteïnes segons la seua massa molecular L'electroforesi consisteix en el transport de molècules sota l'acció d'un camp elèctric.
Veure Proteïna і Electroforesi
Enginyeria genètica
L'enginyeria genètica és el procediment tecnològic que s'utilitza per a manipular els gens d'un organisme.
Veure Proteïna і Enginyeria genètica
Enllaç covalent
Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.
Veure Proteïna і Enllaç covalent
Enllaç peptídic
Reacció de deshidratació, durant la qual es forma una amida. Un enllaç peptídic és un enllaç covalent que es forma entre dues molècules quan el grup carboxil d'una molècula reacciona amb el grup amino de l'altra, alliberant una molècula d'aigua (H₂O).
Veure Proteïna і Enllaç peptídic
Enllaç per pont d'hidrogen
Enllaç per pont d'hidrogen entre molècules d'aigua simbolitzat amb línies discontínues Un enllaç per pont d'hidrogen és una forma d'associació entre un àtom electronegatiu i un àtom d'hidrogen enllaçat amb enllaç covalent a un segon àtom relativament electronegatiu.
Veure Proteïna і Enllaç per pont d'hidrogen
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Veure Proteïna і Enllaç químic
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives.
Veure Proteïna і Enzim
Escheríchia coli
L'escheríchia coli (Escherichia coli, pronunciat i abreujat E. coli habitualment) o colibacil és una de les principals espècies d'eubacteris que viuen a la part més baixa dels intestins dels animals de sang calenta, incloent-hi ocells i mamífers i són necessaris per a la correcta digestió dels aliments.
Veure Proteïna і Escheríchia coli
Escorxador
Escorxador Antic escorxador d'Albalat de la Ribera (País Valencià) Un escorxador o escorxeria (a les terres de l'Ebre) és una instal·lació industrial en la qual se sacrifiquen animals de granja per al seu posterior processament, emmagatzematge i comercialització com carn o una altra classe de productes d'origen animal.
Veure Proteïna і Escorxador
Especificitat
* Especificitat (estadística).
Veure Proteïna і Especificitat
Espectrometria de masses
Feix d'ions per electrospray en un espectròmetre de massa. L'espectrometria de masses és una tècnica experimental que permet la mesura de ions derivats d'una molècula.
Veure Proteïna і Espectrometria de masses
Estructura biomolecular
Lestructura biomolecular és l'estructura de les biomolecules, principalment de les proteïnes i els àcids nucleics ADN i ARN.
Veure Proteïna і Estructura biomolecular
Eucariotes
Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) són, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins de les membranes biològiques, contraposats així als procariotes.
Veure Proteïna і Eucariotes
Fórmula empírica
Fórmula empírica (1), Fórmula Molecular (2) i diverses fórmules desenvolupades de la molècula de benzè; 3.
Veure Proteïna і Fórmula empírica
Fibrina
La fibrina o factor Ia és una proteïna, la qual apareix a partir del fibrinogen gràcies a l'acció de la trombina durant la coagulació sanguínia.
Veure Proteïna і Fibrina
Floculació
La floculació és un procés químic pel qual s'agreguen partícules sòlides en el si d’un fluid, per mitjà d’un agent de floculació.
Veure Proteïna і Floculació
Fosfoproteïna
Una fosfoproteïna és una proteïna que ha estat modificada posttraduccionalment per la unió covalent a una substància que conté àcid fosfòric.
Veure Proteïna і Fosfoproteïna
Frederick Sanger
Frederick "Fred" Sanger (Gloucester, Anglaterra, 13 d'agost de 1918 − Cambridge, Anglaterra, 19 de novembre de 2013) va ser un bioquímic anglès guardonat dues vegades amb el Premi Nobel de Química els anys 1958 i 1980.
Veure Proteïna і Frederick Sanger
Gen
Un gen és una seqüència lineal de nucleòtids d'ADN o ARN que és essencial per a una funció específica, ja sigui en el desenvolupament de l'ésser o en el manteniment d'una funció fisiològica normal.
Veure Proteïna і Gen
Gerhardus Johannes Mulder
Gerardus Johannes Mulder. Gerardus Johannes Mulder (Utrecht, 27 de desembre de 1802 − 18 d'abril de 1880) va ser un químic neerlandès.
Veure Proteïna і Gerhardus Johannes Mulder
Gliconeogènesi
La ruta de la gliconeogènesi amb les molècules i els enzims clau. Molts dels passos són els inversos dels que es troben a la glicòlisi. La gliconeogènesi (o gluconeogènesi) (abreujat GNG) és una ruta metabòlica que resulta en la generació de glucosa a partir de substrats carbònics no carbohidrats, com ara el piruvat, l'àcid làctic, el glicerol o els aminoàcids glicogènics.
Veure Proteïna і Gliconeogènesi
Glicoproteïna
dataaccés.
Veure Proteïna і Glicoproteïna
Globulina
La globulina és una esferoproteïna o proteïna globular, component del plasma sanguini.
Veure Proteïna і Globulina
Glucosa
La glucosa o glicosa (DGLC), també anomenada sucre de raïm, és un monosacàrid que les cèl·lules utilitzen com a font d'energia i com a intermediari metabòlic.
Veure Proteïna і Glucosa
Gluten
El gluten és un conjunt de proteïnes que es troba a la llavor de molts cereals barrejat amb midó.
Veure Proteïna і Gluten
Glutenina
La glutenina és una glutelina derivada del blat (Triticum).
Veure Proteïna і Glutenina
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Proteïna і Grec antic
Grup amino
Un grup amino és un grup funcional constituït per un àtom de nitrogen enllaçat o bé a dos àtoms d'hidrogen -NH2, o bé a un àtom d'hidrogen i un radical -NHR, o bé a dos radicals -NR^1R^2.
Veure Proteïna і Grup amino
Grup carboxi
Un grup carboxi (abans grup carboxil) és un grup funcional o característic dels composts orgànics amb una estructura està formada per un àtom de carboni unit a un àtom d'oxigen mitjançant un enllaç doble i a un grup hidroxi mitjançant un enllaç senzill, la qual fórmula és -COOH.
Veure Proteïna і Grup carboxi
Grup hemo
Un grup hemo Grup hemo Grup hemo Un grup hemo és un grup prostètic que forma part de diverses proteïnes, com per exemple l'hemoglobina dels eritròcits de la sang dels vertebrats, dels quals és el pigment responsable del color vermell.
Veure Proteïna і Grup hemo
Grup prostètic
Un grup prostètic és el component no aminoacídic que forma part de l'estructura d'algunes proteïnes i que es troba fortament unit a la resta de la molècula.
Veure Proteïna і Grup prostètic
Guanina
La guanina és una base nitrogenada del grup de les purines, una de les cinc bases del codi genètic (ADN i ARN).
Veure Proteïna і Guanina
Hèlix alfa
Vista lateral a nivell atòmic de residus d'alanina d'una hèlix α En color fúcsia, estan ressaltats dos ponts d'hidrogen, que separen l'oxigen i l'hidrogen per 2 Å. La proteïna va cap amunt, és a dir, té l'extrem amino a dalt i l'extrem carboxílic a baix.
Veure Proteïna і Hèlix alfa
Hemeritrina
Hemeritrina oxigenada Complex trimèric d'hemeritrina Hemeritrina, (en anglès:Hemerythrin o haemerythrin); del grec αίμα.
Veure Proteïna і Hemeritrina
Hemocianina
Unitat d'hemocianina simple oxigenada en un pop Les hemocianines (en anglès: Hemocyanins o haemocyanins) són proteïnes que transporten oxigen a través del cos d'alguns animals invertebrats.
Veure Proteïna і Hemocianina
Hemoglobina
L'hemoglobina (abreujada com a Hb o Hgb) és la proteïna que transporta l'oxigen i conté ferro.
Veure Proteïna і Hemoglobina
Hidròlisi
amida amb formació d'un àcid carboxílic i una aminacondensació són reversibles.) La hidròlisi (del grec antic hidro- 'aigua', i lisi 'deslligar') és qualsevol reacció química en què una molècula d'aigua trenca un o més enllaços químics.
Veure Proteïna і Hidròlisi
Hidrofília
* Hidrofília (química), propietat física d'una molècula que enllaça amb l'aigua mitjançant l'enllaç d'hidrogen.
Veure Proteïna і Hidrofília
Hidrofòbia
una gota de rosada en una cutícula (d'una planta) que resulta hidròfoba Una substància és hidròfoba (del grec υδρο, hydro.
Veure Proteïna і Hidrofòbia
Histona
Assemblatge de les histones nuclears per a formar un nucleosoma Les histones són proteïnes bàsiques, de baix pes molecular, molt conservades evolutivament entre els eucariotes i alguns procariotes.
Veure Proteïna і Histona
Holoproteïna
Una holoproteïna o proteïna simple és una proteïna que només té aminoàcids en la seva composició, en contraposició a una heteroproteïna o proteïna conjugada.
Veure Proteïna і Holoproteïna
Hormona fol·liculoestimulant
FSH L'hormona fol·liculoestimulant (FSH, hormona estimulant del fol·licle o folitropina) és una hormona gonadotropina que tenen els éssers humans i altres animals.
Veure Proteïna і Hormona fol·liculoestimulant
Immunohistoquímica
gangli mientèric. La immunohistoquímica (IHQ) és un conjunt de tècniques d'histoquímica que permet reconèixer i/o diferènciar diferents trets o signes cel·lulars, mitjançant la unió antigen-anticòs.
Veure Proteïna і Immunohistoquímica
Inanició
La inanició (o inèdia) és una greu deficiència en la ingesta d'energia calòrica necessària per a la vida humana.
Veure Proteïna і Inanició
Insulina
Cristalls d'Insulina La insulina és una hormona que té efectes importants sobre el metabolisme i altres funcions de l'organisme.
Veure Proteïna і Insulina
Interacció proteïna-proteïna
L'inhibidor de la ribonucleasa forma una interacció proteïna-proteïna amb la proteïna ribonucleasa. Les interaccions proteïna-proteïna tenen lloc quan dues o més proteïnes s'enllacen entre elles, sovint per portar a terme la seva funció biològica.
Veure Proteïna і Interacció proteïna-proteïna
Isoleucina
La isoleucina (abreujada Ile o I) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.
Veure Proteïna і Isoleucina
James Batcheller Sumner
James Batcheller Sumner (Canton, EUA 1887 - Buffalo 1955) fou un químic, bioquímic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1946.
Veure Proteïna і James Batcheller Sumner
Jöns Jacob Berzelius
Jöns Jacob Berzelius (Väversunda Sörgård, Suècia, 20 d'agost de 1779 - Estocolm, 7 d'agost de 1848) fou un químic suec.
Veure Proteïna і Jöns Jacob Berzelius
John Kendrew
John Cowdery Kendrew (Oxford, Anglaterra, 1917 - Cambridge, 1997) fou un químic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1962.
Veure Proteïna і John Kendrew
Làmina beta
La làmina β (o làmina β-plegada) és la segona forma d'estructura secundària de les proteïnes, només una mica menys comú que l'hèlix alfa.
Veure Proteïna і Làmina beta
Lípid
Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.
Veure Proteïna і Lípid
Leucina
La leucina (abreujada Leu o L) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.
Veure Proteïna і Leucina
Linus Carl Pauling
Linus Carl Pauling (Portland, EUA 1901 - Big Sur, 1994) va ser un químic, bioquímic, enginyer químic, activista per la pau i escriptor estatunidenc.
Veure Proteïna і Linus Carl Pauling
Lipoproteïna
Les lipoproteïnes són complexos macromoleculars, formats per proteïnes i lípids.
Veure Proteïna і Lipoproteïna
Lisina
La lisina (abreujada Lys o K) és un dels 20 aminoàcids que normalment es troben en les proteïnes.
Veure Proteïna і Lisina
Macromolècula
Imatge tridimensional d'una macromolècula (una proteïna). Una macromolècula és una molècula de dimensions molt grans, habitualment amb diàmetres entre 100 a 10.000 angstroms, amb massa molecular molt elevada.
Veure Proteïna і Macromolècula
Massa atòmica
Desviació de dos isòtops de masses atòmiques diferents en un camp magnètic d'un espectròmetre de masses. Model atòmic de Rutherford La massa atòmica, simbolitzada ma, és la massa d'un àtom en el seu estat fonamental expressada habitualment, però no necessàriament, en unitats de massa atòmica.
Veure Proteïna і Massa atòmica
Massa molecular
La massa molecular és la massa d'una molècula expressada en la unitat del sistema internacional, uma (unitats de massa atòmica).
Veure Proteïna і Massa molecular
Max Ferdinand Perutz
Max Ferdinand Perutz (Viena, Imperi Austrohongarès 1914 - Cambridge, Anglaterra 2002) fou un químic britànic, d'origen austríac, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1962.
Veure Proteïna і Max Ferdinand Perutz
Múscul
Músculs humans segons un dibuix de l'anatomista Andreas Vesal (''De humani corporis fabrica'' (1543). El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"El nom se li va donar a causa de la semblança que hom ha vist entre els moviments d'aquest rosegador i els que fa un múscul quan es contreu (accedit el 25 gener 2008)) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries.
Veure Proteïna і Múscul
Membrana nuclear
Estructura de la '''Membrana nuclear'''. La membrana nuclear o carioteca és la membrana doble del nucli que conté el material genètic a les cèl·lules eucariotes.
Veure Proteïna і Membrana nuclear
Membrana plasmàtica
Estructura de la membrana plasmàtica La membrana plasmàtica (o membrana cel·lular) és una bicapa lipídica que envolta i delimita tota la cèl·lula.
Veure Proteïna і Membrana plasmàtica
Metabolisme
Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.
Veure Proteïna і Metabolisme
Metionina
La metionina, de símbol químic Met o M i de fórmula C₅H11NO₂S, és un dels aminoàcids transcripcionals que conformen les proteïnes dels éssers vius.
Veure Proteïna і Metionina
Microorganisme
Els microorganismes o cèl·lules microbianes, com a terme més ampli, són compartiments vius que interaccionen amb l'entorn i altres cèl·lules de forma dinàmica.
Veure Proteïna і Microorganisme
Mioglobina
La mioglobina és una proteïna codificada en l'humà pel gen MB.
Veure Proteïna і Mioglobina
Miosina
Molècules de miosina patint un canvi en la conformació en temps real, imatge amb microscòpics atòmic i de fluorecències Part de l'estructura de la miosina II, els àtoms en la cadena pesada estan de color roig i els àtoms de les cadenes lleugeres ho estan de color taronja i groc.
Veure Proteïna і Miosina
Modificació posttraduccional
La modificació post-traduccional (en anglès: Post-translational modification, (PTM)) d'una proteïna és un canvi químic que hi ocorre després de la seva síntesi proteica o translació.
Veure Proteïna і Modificació posttraduccional
Modificació posttranscripcional
Les modificacions posttranscripcionals són el conjunt de processos biològics que es produeixen en l'ARNm després del procés de transcripció.
Veure Proteïna і Modificació posttranscripcional
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Proteïna і Molècula
Mutagènesi
La mutagènesi és un procés mitjançant el qual la informació genètica d'un organisme es canvia de manera estable, ja sia a la natura o experimentalment fen servir productes químics o la radiació.
Veure Proteïna і Mutagènesi
N-terminal
Ala) amb '''verd''' ressaltat α-aminoàcid ''N''-terminal(exemple: L-valina) i '''blau''' marat α-aminoàcid ''C''-terminal (exemple: L-alanina). L'extrem N-terminal (també conegut com a amino-terminal o NH₂-terminal) es refereix a l'extrem d'una proteïna o un pèptid que té un grup amino lliure.
Veure Proteïna і N-terminal
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Veure Proteïna і Nitrogen
Nucleòtid
Els nucleòtids són les unitats estructurals bàsiques dels àcids nucleics, és a dir que els àcids nucleics estan formats per l'encadenament de nucleòtids.
Veure Proteïna і Nucleòtid
Nucleoide
Cèl·lula procariota amb el nucleoide. El nucleoide ("similar al nucli") és una regió de forma irregular de la cèl·lula procariota que conté material nuclear sense membrana nuclear, i on es troba el material genètic d'aquests organismes.
Veure Proteïna і Nucleoide
Nucli cel·lular
Cèl·lules HeLa tintades per ADN nuclear amb tinció de Hoechst blava fluorescent. Les cèl·lules del centre i de la dreta es troben en interfase i mostren el nucli sencer, mentre que la de l'esquerra ha iniciat la mitosi i té l'ADN condensat. El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana que existeix únicament en les cèl·lules eucariotes.
Veure Proteïna і Nucli cel·lular
Oligòmer
Neosalvarsà Es diu que una molècula és un oligòmer quan els radicals associats són diferents entre si.
Veure Proteïna і Oligòmer
Onconasa
L'onconasa (ONC) és una proteïna de la família de les ribonucleases pancreàtiques, concretament la més petita coneguda fins al moment, que s'obté de les granotes Rana pipiens.
Veure Proteïna і Onconasa
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Proteïna і Països Baixos
Pèptid
Oligopèptid (Tetrapèptid) Els pèptids (del grec πεπτος, 'digerible') són un tipus de molècules formades per la unió de diversos aminoàcids mitjançant enllaços peptídics, o enllaç triple amb una conjugació d'ADN (àcid desoxiribonucleic) Els pèptids, igual que les proteïnes, estan presents en la natura i són responsables per un gran nombre de funcions, moltes de les quals encara no es coneixen.
Veure Proteïna і Pèptid
PH
La llimona és una fruita àcida, pH ≈ 2,3 El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H₃O+, en dissolució.
Veure Proteïna і PH
Pirrolisina
La pirrolisina és un aminoàcid genèticament codificat que es presenta de manera natural i que fan servir en enzims que són part del seu metabolisme, alguns organismes archaea metanogènics, (també se sap que el té un bacteri), Aquests organismes són productors de metà.
Veure Proteïna і Pirrolisina
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Veure Proteïna і Plantes
Polímer
El poliestirè és un polímer format a partir de la unitat repetitiva d'estirè Els polímers són macromolècules (generalment orgàniques) formades per la unió de molècules més petites anomenades monòmers.
Veure Proteïna і Polímer
Polipèptid
Un polipèptid és una cadena d'aminoàcids connectats per enllaços peptídics.
Veure Proteïna і Polipèptid
Polisacàrid
Estructura tridimensional de la cel·lulosa, un dels polisacàrids més utilitzats en la natura i a nivell industrial. Els polisacàrids o glicans són carbohidrats relativament complexos.
Veure Proteïna і Polisacàrid
Porfirina
Esquema en 3D de l'estructura d'una porfirina Les porfirines són un grup de composts heterocíclics, molts dels quals es troben en la naturalesa, per exemple el pigment dels glòbuls vermells.
Veure Proteïna і Porfirina
Precipitació química
La precipitació química és la formació d'un sòlid dins una solució durant una reacció química.
Veure Proteïna і Precipitació química
Predicció de l'estructura de les proteïnes
La predicció de l'estructura de les proteïnes és la predicció o càlcul de l'estructura tridimensional d'una proteïna a partir de la seva seqüència d'aminoàcids, és a dir, la predicció de les seves estructures secundària i terciària a partir de la seva estructura primària.
Veure Proteïna і Predicció de l'estructura de les proteïnes
Premi Nobel de Química
Jacobus van 't Hoff, primer guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1901. El Premi Nobel de Química (en suec: Nobelpriset i kemi) és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment d'ençà del 1901 i és el premi més prestigiós que s'atorga en l'apartat de química.
Veure Proteïna і Premi Nobel de Química
Procariotes
Arbre filogenètic. Els procariotes són els dos arbres de l'esquerra. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els procariotes (del grec pros.
Veure Proteïna і Procariotes
Prolamina
Les prolamines són un grup de proteïnes d'emmagatzematge vegetals, que s'anomenen així pel gran nombre d'aminoàcids prolina i glutamina que contenen.
Veure Proteïna і Prolamina
Prolina
La prolina (abreujada Pro o P) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.
Veure Proteïna і Prolina
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Proteïna і Protó
Proteasa
Proteòlisi Les proteases o proteïnases són uns enzims presents en animals, plantes, bacteris, arqueobacteris i virus, encarregats de trencar seqüències polipeptídiques mitjançant la reacció d'hidròlisi dels enllaços peptídics que conformen les proteïnes, donant lloc a pèptids més petits o a aminoàcids individuals.
Veure Proteïna і Proteasa
Proteïna conjugada
Proteïna conjugada - hemoglobina Grup prostètic heme de l'hemoglobina Les proteïnes conjugades o heteroproteïnes són molècules que presenten una part proteica i una part no proteica menor anomenada grup prostètic.
Veure Proteïna і Proteïna conjugada
Proteïna fibrosa
Triple hèlix de tropocol·lagen. Les proteïnes fibroses, o escleroproteïnes, constitueixen una de les dues classes principals de proteïnes, junt amb les proteïnes globulars.
Veure Proteïna і Proteïna fibrosa
Proteïna globular
Estructura tridimensional de l'hemoglobina, una proteïna globular. Les proteïnes globulars, o esferoproteïnes són un dels tres tipus principals de la classificació de les ''proteïnes'' per la seva forma (globulars, fibroses i mixtes), i es diferencien fonamentalment de les fibroses per ser més o menys solubles en dissolucions aquoses (on formen suspensions ''col·loidals''), sent les fibroses pràcticament insolubles.
Veure Proteïna і Proteïna globular
Proteòmica
La proteòmica és l'estudi bioquímic de les proteïnes.
Veure Proteïna і Proteòmica
Protein Data Bank
El Protein Data Bank (PDB) (Banc de dades de proteïnes), és un dipòsit d'estructures 3-D de proteïnes i àcids nucleics.
Veure Proteïna і Protein Data Bank
Proteoglicà
Els proteoglicans representen una classe especial de glicoproteïna que són altament glicosilades.
Veure Proteïna і Proteoglicà
Purificació de proteïnes
La purificació de proteïnes és una sèrie de processos encaminats a aïllar un sol tipus de proteïna d'una mescla complexa.
Veure Proteïna і Purificació de proteïnes
Reacció xantoproteïca
Reacció xantoproteïca L'àcid xantoproteic és una substància groga no cristal·litzable derivada de les proteïnes després del seu tractament amb àcid nítric.
Veure Proteïna і Reacció xantoproteïca
Rent
El rent o llevat és un organisme unicel·lular, generalment un fong de l’ordre dels endomicetals, que es reprodueix per gemmació o escissió i que genera enzims que provoquen la fermentació de matèria orgànica.
Veure Proteïna і Rent
Residu (química)
Un residu o fracció en química és un producte d'un procés de fraccionament.
Veure Proteïna і Residu (química)
Ressonància (química)
Estructures ressonants del naftalèLa ressonància és una propietat que tenen unes certes substàncies de no poder ser representades per una única fórmula d'estructura de tipus convencional que sigui capaç de definir-ne les propietats d'una forma característica.
Veure Proteïna і Ressonància (química)
Ribosoma
Els ribosomes són orgànuls no membranosos només són visibles al microscopi electrònic a causa de la seva reduïda grandària (30 nm en cèl·lula procariota i 33 nm en eucariota).
Veure Proteïna і Ribosoma
Sang
Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.
Veure Proteïna і Sang
Sarcòmer
S.
Veure Proteïna і Sarcòmer
Síntesi orgànica
La síntesi orgànica és una branca especial de la síntesi química i s'ocupa de la construcció de compostos orgànics mitjançant reaccions orgàniques.
Veure Proteïna і Síntesi orgànica
Síntesi proteica
Taula de corresponència entre els codons i els aminoàcidsLa síntesi de proteïnes o proteogènesi és el procés anabòlic mitjançant el qual es formen les proteïnes a partir dels aminoàcids.
Veure Proteïna і Síntesi proteica
Síntesi química
La síntesi química és el procés d'obtenir compostos químics a partir de substàncies més simples.
Veure Proteïna і Síntesi química
Selenocisteïna
La selenocisteïna és un aminoàcid present en molts enzims (per exemple, glutatió peroxidasa, formiat deshidrogenasa, tioreduxin reductasa, glicina reductasa).
Veure Proteïna і Selenocisteïna
Seqüència de nucleòtids
d'ADN Una seqüència de nucleòtids o seqüència genètica és una successió de lletres que representen part de l'estructura primària d'una molècula real o hipotètica d'àcid nucleic (ADN o ARN).
Veure Proteïna і Seqüència de nucleòtids
Sistema immunitari
Micrografia electrònica de rastreig d'un neutròfil individual (groc) empassant-se bacteris d'àntrax (taronja) El sistema immunitari és el conjunt d'estructures i processos biològics que tenen els organismes per protegir-se contra les malalties.
Veure Proteïna і Sistema immunitari
Solubilitat
La solubilitat és la capacitat d'una determinada substància (solut) de dissoldre's en una altra (solvent).
Veure Proteïna і Solubilitat
Sulfat de protamina
El sulfat de protamina és un medicament indicat per a revertir, per unió molecular, els efectes anticoagulants de l'heparina.
Veure Proteïna і Sulfat de protamina
Tirotropina
La tirotropina (abreviada com a TSH per la denominació anglesa: Thyroid Stimulating Hormone), també denominada hormona estimulant de la tiroide o hormona tirotròpica (entre altres) és una hormona glicoproteica sintetitzada per les cèl·lules basòfiles tiròtropes de l'adenohipòfisi.
Veure Proteïna і Tirotropina
Titina
Titina és una pel·lícula d'animació dirigida per Kajsa Næss.
Veure Proteïna і Titina
Toxina
Una toxina (del grec: τοξικόν, toxikon, verí per usar en les fletxes) és una substància verinosa d'origen biològic, especialment la produïda per plantes, animals, bacteris i fongs, que actua nocivament sobre els organismes vius.
Veure Proteïna і Toxina
Transcripció genètica
Transcripció de l'ADN a ARNLa transcripció de l'ADN és el primer procés de l'expressió genètica.
Veure Proteïna і Transcripció genètica
Treonina
La treonina (abreujada Thr o T) és un dels vint aminoàcids que componen les proteïnes; la seva cadena lateral és hidròfila, per la qual cosa se'l considera un aminoàcid polar i hidròfil.
Veure Proteïna і Treonina
Trifosfat d'adenosina
El trifosfat d'adenosina, àcid adenosinatrifosfòric, adenosinatrifosfat o adenosina-5'-trifosfat (ATP) és un nucleòtid multifuncional que té un paper important en la biologia cel·lular com a coenzim; ja que és considerat com “la moneda molecular” de transferència energètica intracel·lular.
Veure Proteïna і Trifosfat d'adenosina
Triplet (biologia)
Un triplet és la seqüència de tres nucleòtids en un àcid nucleic, i en particular en un ARN missatger.
Veure Proteïna і Triplet (biologia)
Ultracentrífuga
Una centrífuga de laboratori. Ultracentrífuga és una centrífuga optimitzada per fer rodar un rotor a molt altes velocitats, capaces de generar acceleració tan alta com 2.000,000 g (aproximadament 19.600 km/s²).
Veure Proteïna і Ultracentrífuga
Unitat de massa atòmica
La unitat de massa atòmica (u) és una unitat de massa no inclosa en el Sistema Internacional d'Unitats (SI) igual a la dotzena part de la massa d'un àtom de carboni 12 en el seu estat fonamental.
Veure Proteïna і Unitat de massa atòmica
Unitat de mesura
Palazzo della Ragione, a Pàdua Una unitat de mesura o unitat de mida és una quantitat estandarditzada d'una determinada magnitud física.
Veure Proteïna і Unitat de mesura
Uracil
L'uracil és un àcid nucleic del grup de les pirimidines.
Veure Proteïna і Uracil
Ureasa
LUreasa és un enzim que catalitza la hidròlisi d'urea a diòxid de carboni i amoníac.
Veure Proteïna і Ureasa
Valina
La valina (de la planta valeriana), abreujada Val o V, és un dels 20 aminoàcids naturals més comuns de la Terra.
Veure Proteïna і Valina
Walter Kauzmann
Walter J. Kauzmann (Mount Vernon, New York 18 d'agost de 1916 − 27 de gener de 2009) va ser un químic dels Estats Units i professor emèrit de la Universitat Princeton.
Veure Proteïna і Walter Kauzmann
William Astbury
William Thomas Astbury (25 de febrer de 1898 - 4 de juny de 1961) va ser un físic i biòleg molecular anglès que va fer estudis pioners de difracció de raigs X de molècules biològiques.
Veure Proteïna і William Astbury
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Veure Proteïna і 1958
Vegeu també
Proteòmica
- Aminoàcid anàleg fotoreactiu
- Bioxip
- Cianovirina-N
- Degradació d'Edman
- Human Proteome Folding Project
- Interacció proteïna-proteïna
- Marcatge per afinitat amb codificació isotòpica
- Projecte Proteoma Humà
- Prosite
- Proteïna
- Proteïna fibrosa
- Proteòmica
- UniProt
També conegut com Proteic, Proteica, Proteiques, Proteínic, Proteínica, Proteïnes, Pròtid, Pròtids.