Taula de continguts
27 les relacions: Abadia de Sankt Gallen, Èracli, Balderic II, Balduí IV, Bisbat de Lieja, Carles I de Borgonya, Catedral de Sant Lambert, Catolicisme, Col·legiata de Sant Joan Evangelista, Comtat d'Huy, Comtat de Flandes, Ducat de Lotaríngia, Huy, Lieja, Marca (territori), Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Otó II del Sacre Imperi, Otó III del Sacre Imperi, Palau dels Prínceps-Bisbes de Lieja, Príncep-bisbe, Principat de Lieja, Sacre Imperi Romanogermànic, Suàbia, 1008, 1468, 27 d'octubre, 980.
- Benedictins
- Prínceps-bisbes de Lieja
Abadia de Sankt Gallen
Labadia de Sankt Galen (en alemany Fürstabtei Sankt Gallen) va ser durant molts segles una de les principals abadies de l'Orde Benedictí a Europa.
Veure Notger і Abadia de Sankt Gallen
Èracli
Èracli, també anomenat Heraclius o Éracle, (nascut ??? -mort al 971) era l'abat de Lobbes i el bisbe de Lieja de 959 a 971.
Veure Notger і Èracli
Balderic II
Balderic II, també anomenat Balderic de Loon, fou el segon príncep-bisbe del principat de Lieja de 1008 fins a la seva mort el 29 de juliol de 1018 a Heerewaarden (actualment un nucli del municipi neerlandès de Maasdriel).
Veure Notger і Balderic II
Balduí IV
* Balduí IV de Flandes, el Barbut o Bella Barba (980 - 1035), comte de Flandes (987 - 1035).
Veure Notger і Balduí IV
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Veure Notger і Bisbat de Lieja
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Veure Notger і Carles I de Borgonya
Catedral de Sant Lambert
La Catedral de Sant Llambert amb el seu nom complet Catedral de la Mare de Déu i de Sant Llambert era la catedral de Lieja, derrocada a la Revolució Francesa.
Veure Notger і Catedral de Sant Lambert
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Notger і Catolicisme
Col·legiata de Sant Joan Evangelista
La col·legiata de Sant Joan Evangelista a Lieja (Bèlgica), era una església en estil romànic carolingi construïda a finals del.
Veure Notger і Col·legiata de Sant Joan Evangelista
Comtat d'Huy
El comtat de Huy fou una senyoria feudal del Sacre Imperi formada per un dels quatre pagus en què es va dividir el territori de Condroz (vegeu Comtat de Condroz).
Veure Notger і Comtat d'Huy
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Veure Notger і Comtat de Flandes
Ducat de Lotaríngia
Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.
Veure Notger і Ducat de Lotaríngia
Huy
Huy (en való Hu, en neerlandès Hoei) és una antiga ciutat fortificada de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.
Veure Notger і Huy
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Veure Notger і Lieja
Marca (territori)
Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.
Veure Notger і Marca (territori)
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Veure Notger і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó II del Sacre Imperi
Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.
Veure Notger і Otó II del Sacre Imperi
Otó III del Sacre Imperi
Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Notger і Otó III del Sacre Imperi
Palau dels Prínceps-Bisbes de Lieja
El palau al 1649 1.
Veure Notger і Palau dels Prínceps-Bisbes de Lieja
Príncep-bisbe
Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.
Veure Notger і Príncep-bisbe
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Notger і Principat de Lieja
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Notger і Sacre Imperi Romanogermànic
Suàbia
L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.
Veure Notger і Suàbia
1008
El 1008 (MVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Notger і 1008
1468
; Països Catalans.
Veure Notger і 1468
27 d'octubre
El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.
Veure Notger і 27 d'octubre
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Veure Notger і 980
Vegeu també
Benedictins
Prínceps-bisbes de Lieja
- Adolf II de Waldeck
- Adolf de la Mark
- Alberó I de Lovaina
- Albert de Lovaina
- Alexandre de Jülich
- Arnold d'Horne
- Balderic II
- Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck
- Carles Nicolau d'Oultremont
- Corneli de Berghes
- Engelbert de la Mark
- Enric I de Verdun
- Enric II de Leez
- Erard de la Mark
- Ernest de Baviera
- Ferran de Baviera
- Francesc Antoni Maria de Méan
- Francesc Carles de Velbrück
- Gerard de Groesbeek
- Guillem de Savoia
- Hug III de Chalon
- Hug de Pierrepont
- Joan III de Baviera
- Joan Lluís d'Elderen
- Joan Teodor de Baviera
- Joan VIII d'Heinsberg
- Joan d'Arkel
- Joan d'Enghien
- Joan de Flandes
- Jordi Lluís de Berghes
- Jordi d'Àustria
- Josep Climent de Baviera
- Lluís de Borbó (Lieja)
- Lotari de Hochstaden
- Maximilià Enric de Baviera
- Nitard de Lieja
- Notger
- Otbert de Lieja
- Robert de Berghes
- Robert de Thourotte
- Rodolf de Zähringen
- Teobald de Bar
- Teoduí de Baviera
- Wazon
- Wolbodó de Lieja
També conegut com Notger de Lieja.