Accés més ràpid que el navegador!
21 les relacions: Absolutisme, Adolf de la Mark, Bones Viles, Carta Magna, Català, Constitució, Corts Catalanes, Dei gratia, Fexhe-le-Haut-Clocher, França, Francès, Lieja, Maastricht, Príncep-bisbe, Principat de Lieja, Tercer estat, Valònia, 1316, 1795, 18 de juny, 2006.
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Nou!!: Pau de Fexhe і Absolutisme · Veure més »
Adolf de la Mark
Adolf de la Mark (altres ortografies van der Mark, von der Mar(c)k), (±1288-1344) príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1313 fins a la seva mort.
Nou!!: Pau de Fexhe і Adolf de la Mark · Veure més »
Bones Viles
Les Bones Viles liegeses (en francès les Bonnes Villes) eren les ciutats més importants del Principat de Lieja.
Nou!!: Pau de Fexhe і Bones Viles · Veure més »
Carta Magna
Carta Magna, també anomenada Magna Carta Libertatum, que traduït del llatí vol dir «Gran Document de les Llibertats», és un document redactat conjuntament per l'arquebisbe de Canterbury i el barons anglesos, en temps del rei anglès Joan Sense Terra el 1215, el qual va fingir que l'aprovava però no va ser així.
Nou!!: Pau de Fexhe і Carta Magna · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Pau de Fexhe і Català · Veure més »
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Nou!!: Pau de Fexhe і Constitució · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Pau de Fexhe і Corts Catalanes · Veure més »
Dei gratia
Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.
Nou!!: Pau de Fexhe і Dei gratia · Veure més »
Fexhe-le-Haut-Clocher
Fexhe-le-Haut-Clocher (en való Fexhe-å-Hôt-Clokî) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: Pau de Fexhe і Fexhe-le-Haut-Clocher · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Pau de Fexhe і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Pau de Fexhe і Francès · Veure més »
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Nou!!: Pau de Fexhe і Lieja · Veure més »
Maastricht
Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.
Nou!!: Pau de Fexhe і Maastricht · Veure més »
Príncep-bisbe
Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.
Nou!!: Pau de Fexhe і Príncep-bisbe · Veure més »
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Pau de Fexhe і Principat de Lieja · Veure més »
Tercer estat
El tercer estat en una representació francesa de l'any 1789, carregant el pes amb flors de lliri, que representen la casa reial. El tercer estament és un dels tres estaments bàsics de la societat pròpia del feudalisme i de l'Antic Règim.
Nou!!: Pau de Fexhe і Tercer estat · Veure més »
Valònia
Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.
Nou!!: Pau de Fexhe і Valònia · Veure més »
1316
Sense descripció.
Nou!!: Pau de Fexhe і 1316 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Pau de Fexhe і 1795 · Veure més »
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pau de Fexhe і 18 de juny · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Pau de Fexhe і 2006 · Veure més »
