Taula de continguts
21 les relacions: Alberó II de Chiny-Namur, Bèlgica, Bones Viles, Couvin, Enric IV de Luxemburg, Jofré de Bouillon, Otbert de Lieja, Philippeville, Príncep-bisbe, Principat de Lieja, Província de Luxemburg, Regne Unit dels Països Baixos, Tractat de Fontainebleau (1814), Tractat de París (1815), Valònia, Való, 1082, 1814, 1815, 1831, 22 de setembre.
Alberó II de Chiny-Namur
Alberó II de Chiny-Namur (altres ortografies Adalberó, Albéron, Adalbéron) (nascut ? – mort a Orte (Itàlia) al 22 de març de 1145) fou ardiaca de Metz de 1125 a 1136 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1136 fins a la seva mort.
Veure Bouillon і Alberó II de Chiny-Namur
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Bouillon і Bèlgica
Bones Viles
Les Bones Viles liegeses (en francès les Bonnes Villes) eren les ciutats més importants del Principat de Lieja.
Veure Bouillon і Bones Viles
Couvin
Couvin és una ciutat de Bèlgica, a la província de Namur, que forma part de la regió valona regada pel riu Eau Noire.
Veure Bouillon і Couvin
Enric IV de Luxemburg
Enric de Namur, dit Enric el Cec o Enric IV de Luxemburg (~1112 - Echternach, 14 d'agost de 1196) va ser Comte de Luxemburg de 1136 a 1189 i Comte de Namur de 1139 a 1189.
Veure Bouillon і Enric IV de Luxemburg
Jofré de Bouillon
Estàtua de Bronze de Jofré de Bouillon a la ''Hofkirche'' d'Innsbruck. Jofré de Bouillon (1058- Jerusalem, 1100) va ser un cavaller medieval i un dels líders de la Primera Croada des del 1096 fins a la mort.
Veure Bouillon і Jofré de Bouillon
Otbert de Lieja
Otbert de Lieja (també Obert o Obbert), (mort a Lieja el 31 de gener de 1119) era canonge al capítol de la catedral de Sant Lambert, prebost de la col·legiata de la Santa Creu de Lieja i canonge de la col·legiata de Juda i Simó a Goslar.
Veure Bouillon і Otbert de Lieja
Philippeville
Philippeville (en való Flipveye) és un municipi belga de la Província de Namur a la regió valona.
Veure Bouillon і Philippeville
Príncep-bisbe
Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.
Veure Bouillon і Príncep-bisbe
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Bouillon і Principat de Lieja
Província de Luxemburg
Luxemburg (en való Lussimbork, en luxemburguès Lëtzebuerg) és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Valònia.
Veure Bouillon і Província de Luxemburg
Regne Unit dels Països Baixos
Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Veure Bouillon і Regne Unit dels Països Baixos
Tractat de Fontainebleau (1814)
El Tractat de Fontainebleau es va signar l'11 d'abril del 1814 entre Napoleó Bonaparte i els aliats Imperi Austríac, Hongria, Imperi Rus i Regne de Prússia al Palau de Fontainebleau, en un dels punts finals de la Sisena Coalició.
Veure Bouillon і Tractat de Fontainebleau (1814)
Tractat de París (1815)
Territori francès on va entrar en vigor l'ocupació dels aliats. El Tractat de París es va signar el 20 de novembre 1815 després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Veure Bouillon і Tractat de París (1815)
Valònia
Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.
Veure Bouillon і Valònia
Való
El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.
Veure Bouillon і Való
1082
;Països Catalans.
Veure Bouillon і 1082
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Bouillon і 1814
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Bouillon і 1815
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bouillon і 1831
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Bouillon і 22 de setembre