Taula de continguts
214 les relacions: Abstracció (psicologia), Acadèmia, Activisme, Administració pública, Alemanya, Amèrica Llatina, Anarquia, Anarquisme, Anglès, Antiga Grècia, Antropologia, Aristòtil, Associació, Associació Internacional de Treballadors, Associació Sindical de Professors d'Ensenyament Públic de Catalunya - Sindicat de Professors de Secundària, Associació Valenciana d'Agricultors, Autoritat, Ésser humà, Àfrica, Àsia, Banc (empresa), Barcelona, Bíblia, Bloc de l'Estudiantat Agermanat, Capitalisme, Carisma, Càrrec de confiança, Ciència, Ciències naturals, Ciències polítiques, Ciències socials, Ciutadania, Ciutadà, Ciutat, Colonització d'Àfrica, Comissions Obreres, Comunisme, Comunitat, Concepte, Coneixement, Confederació General del Treball, Confederació Nacional del Treball, Conflicte, Confuci, Congregació, Constitució, Coordinadora Obrera Sindical, Corporativisme, Déu, Definició, ... Ampliar l'índex (164 més) »
Abstracció (psicologia)
L'abstracció és el procés mental o tipus de pensament pel qual la idea es deslliga del seu referent físic immediat per correspondre només a un concepte.
Veure Política і Abstracció (psicologia)
Acadèmia
Rafael al Vaticà, acabat el 1510, representant una visió idealitzada de l'acadèmia filosòfica de l'antigüitat. Una acadèmia és una entitat que agrupa diversos experts d'un camp concret del coneixement (sobretot nombroses en els camps de la literatura, la ciència o l'art).
Veure Política і Acadèmia
Activisme
visibilitat a la neurodiversitat Ciclistes en una acció puntual massiva pels seus drets Lactivisme és l'activitat sostinguda amb la intenció d'efectuar un canvi d'índole social o polític, usualment dirigida a favor d'una postura particular.
Veure Política і Activisme
Administració pública
L'administració pública és l'organització burocràtica que serveix perquè els poders públics exerceixin les seues funcions.
Veure Política і Administració pública
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Política і Alemanya
Amèrica Llatina
L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.
Veure Política і Amèrica Llatina
Anarquia
La paraula anarquia (del grec ἀναρχία, anarchía; de vegades anomenat acràcia) serveix per designar aquelles situacions on es dona l'absència d'Estat o poder públic tornant inaplicable el monopoli de la força sobre un territori.
Veure Política і Anarquia
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.
Veure Política і Anarquisme
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Política і Anglès
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Política і Antiga Grècia
Antropologia
L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.
Veure Política і Antropologia
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Política і Aristòtil
Associació
Una associació és una agrupació de persones que decideixen unir-se de manera voluntària, lliure i solidària per aconseguir una finalitat comuna d'interès general o particular, sense ànim de lucre.
Veure Política і Associació
Associació Internacional de Treballadors
LAssociació internacional del treball és una federació obrera intencional constituïda a Berlín el 1922 per diversos grups anarcosindicalistes i sindicalistes revolucionaris que rebutjaven el neutralisme sindical de la Carta d'Amiens així com la dependència de partits polítics, tant comunistes (Internacional Sindical Roja) com a socialdemòcrates (Federació Sindical Internacional).
Veure Política і Associació Internacional de Treballadors
Associació Sindical de Professors d'Ensenyament Públic de Catalunya - Sindicat de Professors de Secundària
ASPEPC-SPS Sindicat de Professors de Secundària és un sindicat català fundat el gener de 2006, resultat de la federació entre els sindicats ASPEPC -Associació Sindical de Professors de l'Ensenyament Públic de Catalunya- i SPS -Sindicat de Professors de Secundària-, per tal de donar resposta a la necessitat del col·lectiu docent de la Secundària pública catalana, de disposar d'un mitjà per la defensa dels drets i els interessos d'aquest col·lectiu, tradicionalment negligit per al sindicalisme tradicional, i constituir una formació sindical forta que el representés i el defensés.
Associació Valenciana d'Agricultors
L'Associació Valenciana d'Agricultors és un sindicat de llauradors de València.
Veure Política і Associació Valenciana d'Agricultors
Autoritat
Lautoritat és el poder que té una persona o institució per ser obeït (potestas) per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures.
Veure Política і Autoritat
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Veure Política і Ésser humà
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Política і Àfrica
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Política і Àsia
Banc (empresa)
Seu del Banc Mundial a Washington D. C. Un banc o una banca és una entitat financera de crèdit que utilitza els fons dipositats per empreses i particulars per tal de prestar-los a altres empreses i particulars, a canvi d'un percentatge de benefici.
Veure Política і Banc (empresa)
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Política і Barcelona
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Política і Bíblia
Bloc de l'Estudiantat Agermanat
El Bloc de l'Estudiantat Agermanat (BEA; anteriorment Bloc d'Estudiants Agermanats) és una organització d'estudiants valenciana d'esquerres i valencianista creada a la Universitat de València l'any 1984.
Veure Política і Bloc de l'Estudiantat Agermanat
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Veure Política і Capitalisme
Carisma
El carisma es considera una qualitat de la personalitat que atreu els altres i els fa més receptius a les seves idees, és una barreja de caràcter, influència i habilitats socials.
Veure Política і Carisma
Càrrec de confiança
Un càrrec de confiança és una plaça laboral que cobreix un polític; aquest supleix els dèficits del càrrec electe, no figura a cap llista electoral i ha estat elegit per elecció directa segons es dictamini dins la disciplina de partit.
Veure Política і Càrrec de confiança
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Política і Ciència
Ciències naturals
Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.
Veure Política і Ciències naturals
Ciències polítiques
Les ciències polítiques tenen com a objecte l'estudi la política, incloent-hi els sistemes polítics, les organitzacions i els processos polítics.
Veure Política і Ciències polítiques
Ciències socials
Les ciències socials o humanes són les ciències que s'ocupen d'aspectes de les persones no tant en quant ésser biològic sinó en el seu aspecte d'individu que interacciona amb altres dins un sistema o societat determinada.
Veure Política і Ciències socials
Ciutadania
Tres membres d'una mateixa família reben la nacionalitat australiana, el 2 de setembre del 2010. Albert Einstein va obtenir la nacionalitat americana l'1 d'octubre del 1940. En aquesta imatge, rep el document que ho certifica de les mans del jutge Phillip Forman. La ciutadania és l'estatus reconegut pels costums o la llei i que permet a una persona ser membre d'un estat.
Veure Política і Ciutadania
Ciutadà
Celebració de l'obtenció de la ciutadania australiana a una platja vora Cooktown (Queensland).Un ciutadà o ciutadana és un membre d'una comunitat política.
Veure Política і Ciutadà
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Veure Política і Ciutat
Colonització d'Àfrica
La colonització de l'Àfrica és el procés d'explotació del recursos humans i materials del continent africà per diversos pobles al·lòctons.
Veure Política і Colonització d'Àfrica
Comissions Obreres
Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical espanyola que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.
Veure Política і Comissions Obreres
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Veure Política і Comunisme
Comunitat
Un exemple de comunitat n'és la comunitat Wikipedia Una comunitat és un grup de persones que viuen en interacció en un lloc comú, podent estar-hi presents i comuns alguns interessos, creences, recursos naturals, preferències, necessitats, riscos o una sèrie d'altres condicions que afecten a la identitat dels participants i el seu grau de cohesió.
Veure Política і Comunitat
Concepte
Un concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dona a algun objecte o treball.
Veure Política і Concepte
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Veure Política і Coneixement
Confederació General del Treball
Manifestació de la CGT en Madrid. Manifestació de la CGT en València. La Confederació General del Treball (CGT) és una organització sindical espanyola d'orientació anarcosindicalista creada l'any 1979 com a conseqüència d'un procés judicial entre dues faccions de la CNT.
Veure Política і Confederació General del Treball
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Veure Política і Confederació Nacional del Treball
Conflicte
De dalt a baix: dues persones amb una relació amorosa i sense conflicte, dues persones sense conflicte, dues persones amb un conflicte i dues persones en conflicte violent o guerra Un conflicte és una situació de desacord o no concordança entre dues o més idees, actituds o comportaments, d'una persona (conflicte intern) o de diferents persones o grups.
Veure Política і Conflicte
Confuci
Kongzi o Kong Fuzi, llatinitzat com a Confuci (en pinyin Kǒng Zǐ, 孔子 o Kǒng Fūzǐ, 孔夫子; en Wade-Giles K'ung-fu-tzu, "Mestre Kong") (segons la tradició: 551 aC - 479 aC) fou un personatge cabdal dintre de la cultura xinesa i de l'Àsia oriental en general.
Veure Política і Confuci
Congregació
Una congregació és un grup de persones que es reuneixen amb un fi compartit.
Veure Política і Congregació
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Veure Política і Constitució
Coordinadora Obrera Sindical
Bandera de la Coordinadora Obrera Sindical Megàfon corporatiu La Coordinadora Obrera Sindical (COS) és un sindicat nacional i de classe sorgit el 1987.
Veure Política і Coordinadora Obrera Sindical
Corporativisme
El corporativisme és la doctrina política i social que propugna la intervenció de l'Estat en la solució dels conflictes d'ordre professional, mitjançant la creació de corporacions professionals que agrupen treballadors i empresaris.
Veure Política і Corporativisme
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Política і Déu
Definició
Una definició és una explicació del significat d'una paraula o expressió mitjançant algun llenguatge, com per exemple el matemàtic o un d'algorítmic.
Veure Política і Definició
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Veure Política і Democràcia
Democràcia parlamentària
Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.
Veure Política і Democràcia parlamentària
Dinastia Han
La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.
Veure Política і Dinastia Han
Dinastia Zhou
La dinastia Zhou és la tercera dinastia xinesa segons la historiogràfia tradicional, i la segona, rere la dinastia Shang, de la qual es té constància per fonts escrites de la seva època.
Veure Política і Dinastia Zhou
Diner
Paper moneda amb valor de 5 euros El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada.
Veure Política і Diner
Diplomàcia
Ger van Elk, ''Symmetry of Diplomacy'', 1975, Groninger Museum. La diplomàcia és l'organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.
Veure Política і Diplomàcia
Dirigisme
Dirigisme (del francés "dirigisme") és un concepte polític-econòmic utilitzat per a designar un sistema en el qual el govern exercita una forta influència directiva en els sectors econòmics, generalment no a través de l'intervencionisme o de l'estatització sinó de l'ús d'incentius per a promoure pràctiques que són d'interès públic o general.
Veure Política і Dirigisme
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Veure Política і Dret
Dret internacional
El dret internacional és el conjunt de principis i normes que regulen les relacions dels estats, i altres subjectes de dret internacional, i que són representats pel seu servei diplomàtic.
Veure Política і Dret internacional
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Política і Edat mitjana
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure Política і Edat moderna
Edicions 62
Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.
Veure Política і Edicions 62
El Punt Avui
El Punt Avui és un diari de Catalunya editat en català fruit de la fusió dels diaris El Punt i Avui, que va aparèixer el dia 31 de juliol del 2011.
Veure Política і El Punt Avui
Elecció
italianesUna elecció és un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el govern.
Veure Política і Elecció
Empresari
Un empresari és aquella persona que, de forma individual o col·lectiva, fixa els objectius i pren les decisions estratègiques sobre les metes, els mitjans, l'administració i el control de les empreses i assumeix la responsabilitat tant comercial com a legal enfront de tercers.
Veure Política і Empresari
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Veure Política і Epistemologia
Escola
Escola d'Alemanya. Una escola o col·legi és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees.
Veure Política і Escola
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Política і Església Catòlica Romana
Espectre polític
Una representació d'espectre polític L'espectre polític és el conjunt de totes les ideologies polítiques coexistents en un grup social en un instant determinat de la seva història.
Veure Política і Espectre polític
Esperit
Esperit és un concepte que es refereix a la part racional de l'ànima segons la filosofia de l'antiga Grècia.
Veure Política і Esperit
Estat del benestar
L'estat del benestar és un gran conjunt de polítiques consistents en la implantació, amb caràcter universal, de serveis públics i socials que no són rendibles en l'àmbit econòmic per al sector privat.
Veure Política і Estat del benestar
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Política і Estat sobirà
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Política і Estats Units d'Amèrica
Etimologia
L'etimologia és la ciència que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què la seva forma i significat han canviat, doncs el sentit actual en pot ser diferent de l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).
Veure Política і Etimologia
Etnologia
Col·lecció d'imatges que representen els objectes que poden encabir-se dins de l'estudi de la disciplina. Museu Valencià d'Etnologia Letnologia (del grec ethnos 'poble' i logos 'ciència', 'ciència dels pobles') és una ciència social que estudia les ètnies, els pobles i les seves cultures.
Veure Política і Etnologia
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Política і Europa
Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya
La Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) és una organització d'estudiants nacionalista catalana i independentista que fou fundada a Barcelona el 26 d'abril de 1932, com a culminació d'un corrent associatiu dins el catalanisme, amb noms com el Centre Escolar Catalanista, la Federació Escolar Catalana, l'Associació Ramon Llull i l'Associació Catalana d'Estudiants.
Veure Política і Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya
Feix romà
'''Feix romà''' El feix (en llatí fasces) era, a l'antiga Roma, un conjunt de varetes en forma de paquet cilíndric lligat amb cintes de cuir vermell, que contenien una destral (securis) que emergia entre les varetes.
Veure Política і Feix romà
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Veure Política і Feixisme
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Política і Feudalisme
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Política і Filosofia
Filosofia política
Plató (esquerra) i Aristòtil (dreta), en un detall de l'obra ''L'Escola d'Atenes'', un fresc de Rafael. ''La República'' de Plató i ''la Política'' d'Aristòtil els van convertir en dos dels més influents filòsofs polítics.
Veure Política і Filosofia política
Forma de govern
dictadures militars Forma de govern, forma política, règim polític, règim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític són alguna de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ciència política i la teoria de l'Estat o dret constitucional.
Veure Política і Forma de govern
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Política і Francès
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Veure Política і Geografia
Geopolítica
Litografia sobre la Conferència per la Independència de Bèlgica del 1830. Per Honoré Daumier. Recrea un afer geopolític: la construcció de l'estat belga. Caricatura sobre ''La Qüestió d'Andorra''. Per Palmitjavila. Recrea un afer geopolític: les discordances entre pannacionalismes i imperialismes.
Veure Política і Geopolítica
Gerontocràcia
Una gerontocràcia és una forma de govern oligàrquica en què el poder recau sobre els ancians de la població.
Veure Política і Gerontocràcia
Giovanni Sartori
Giovanni Sartori (Florència, 13 de maig de 1924 - Florència, 4 d'abril de 2017) fou un politòleg italià, especialitzat en l'estudi de la política comparada.
Veure Política і Giovanni Sartori
Govern
Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.
Veure Política і Govern
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Política і Grec
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Política і Grec antic
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Veure Política і Guerra Freda
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Veure Política і Història
Història política del món
La història política del món és la història de les diverses entitats polítiques creades per l'espècie humana al llarg de la seva existència a la Terra i la forma en què aquests estats defineixen les fronteres.
Veure Política і Història política del món
IAC-CATAC
La Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l'Administració de Catalunya és un sindicat català creat el 1987 a Barcelona per persones que provenien del moviment llibertari així com de Comissions Obreres i persones independents, considera que el sindicalisme s'ha de construir des de la base, a poc a poc, i amb uns principis clars.
Veure Política і IAC-CATAC
Ideologia
Ideologies enfrontades: Ronald Reagan dona un discurs flanquejat per banderes davant del mur de Berlín, 1987. La porta de Brandenburg, al seu torn, ens recorda l'ús de l'art per justificar la construcció de l'estat, com en aquest cas Prússia-Alemanya Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic, social, polític…) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació violenta o pacífica (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).
Veure Política і Ideologia
Ideologia política
La ideologia política és un tipus determinat d'ideologia especialitzat en l'estructuració de societats humanes.
Veure Política і Ideologia política
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Veure Política і Idioma
Igualtat davant la llei
La igualtat davant la llei és un principi de dret que fa part dels drets humans que assegura que la llei s'aplicarà de la mateixa manera per a tots els ciutadans, sense discriminació exercida per raó de sexe, raça, orígens ètnics o socials, característiques genètiques, llengua, religió o conviccions, opinions polítiques o de qualsevol altre tipus, pertinença a una minoria nacional, patrimoni, naixement, discapacitat, edat o orientació sexual.
Veure Política і Igualtat davant la llei
Individu
L'individu és l'ésser únic, diferenciat dels seus iguals quant a característiques i conducta.
Veure Política і Individu
Individualisme
L'individualisme és una teoria o doctrina que determina que l'única realitat és la pròpia de l'individu i en aquesta realitat regeixen les normes que li són pròpies.
Veure Política і Individualisme
Intel·ligència
Corba del quocient intel·lectual La intel·ligència és la facultat d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat de donar un sentit encertat a una sentència.
Veure Política і Intel·ligència
Internet
Visualització de les diverses rutes d'una part d'Internet Internet és una xarxa pública i global d'ordinadors que estan connectats entre si per mitjà del protocol d'Internet (Internet Protocol) i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets.
Veure Política і Internet
Intersindical Valenciana
Intersindical Valenciana és una organització sindical del País Valencià que agrupa a treballadors i treballadores de tots els sectors del món laboral.
Veure Política і Intersindical Valenciana
Intersindical-CSC
La Intersindical - Confederació Sindical Catalana o Intersindical-CSC (I-CSC) és un sindicat independentista i de classe català, fundat l'any 1990 i constituït el 1993.
Veure Política і Intersindical-CSC
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Política і Italià
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Política і Itàlia
Joan Fuster i Ortells
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.
Veure Política і Joan Fuster i Ortells
Jurisdicció
James Earle Fraser. Hi ha tableta amb la inscripció "LEX" (del llatí "Llei") que està en mans de la figura, i es troba a la dreta de l'escalinata de l'Edifici de la Cort Suprema dels Estats Units. La jurisdicció (del llatí iuris, «dir o declarar el dret») és la potestat, derivada de la sobirania de l'Estat, d'aplicar el Dret en el cas concret, resolent de manera definitiva i irrevocable una controvèrsia, que és exercida en forma exclusiva pels tribunals de justícia integrats per jutges autònoms i independents.
Veure Política і Jurisdicció
Justícia
Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.
Veure Política і Justícia
Laozi
Laozi o Lao Tse (en xinès: 老子, en pinyin: Lǎozǐ, en Wade-Giles: Laosi, 'vell mestre') fou un pensador xinès que la tradició presenta com a fundador del taoisme, un dels corrents de pensament més influent dins de la civilització xinesa.
Veure Política і Laozi
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Veure Política і Legislació
Legitimitat
La legitimitat és el concepte que garanteix que una institució o persona té dret a exercir el poder que li ha estat atorgat, segons les lleis vigents o els principis morals socialment acceptats.
Veure Política і Legitimitat
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Política і Llatí
Llibertats civils
Les llibertats públiques o llibertats civils són garanties i llibertats personals que el govern no pot infringir, sigui per llei o per interpretació judicial sense el degut procés.
Veure Política і Llibertats civils
Lluita de classes
La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.
Veure Política і Lluita de classes
Localització
Rodatge a una localització a Alemanya Una localització, a les arts audiovisuals, és cada espai concret on es produeix la totalitat o part d'una pel·lícula o sèrie de televisió, a més o en lloc d'utilitzar decorats construïts sobre un backlot o un plató d'un estudi cinematogràfic.
Veure Política і Localització
Manuel Fernández Álvarez
Manuel Fernández Álvarez (Madrid, 7 de novembre de 1921 - Salamanca, 19 d'abril de 2010) historiador espanyol, considerat com a autoritat en l'Espanya del.
Veure Política і Manuel Fernández Álvarez
Matriarcat
tuareg és un exemple de societat que reflecteix tendències matriarcals El matriarcat és el terme antropològic utilitzat per a definir la condició social en què les mares tenen autoritat suprema en llurs famílies, en què els membres femenins de la societat predominen en les posicions de poder i en què la posició de més poder serà ocupada per una dona.
Veure Política і Matriarcat
Maurice Duverger
Maurice Duverger (Angulema, 5 de juny de 1917-París, 17 de desembre de 2014) va ser un jurista, politòleg i polític francès.
Veure Política і Maurice Duverger
Max Weber
Maximilian Weber (Erfurt, 21 d'abril de 1864 – Múnic, 14 de juny de 1920) va ser un sociòleg, politòleg, filòsof, economista i jurista alemany.
Veure Política і Max Weber
Mètode científic
El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.
Veure Política і Mètode científic
Mediatització
Mediatització es defineix en termes generals com la incorporació d'una monarquia per una altra monarquia de tal manera que el governant de l'Estat incorporat mantenia el títol de noblesa, i generalment una part del poder.
Veure Política і Mediatització
Meritocràcia
La meritocràcia és una forma de govern o d'organització social basada en l'habilitat, mèrit o talent en comptes de la riquesa, la posició familiar, el privilegi de la classe social o qualsevol altre determinant de la posició social.
Veure Política і Meritocràcia
Militar
Patton durant la Segona Guerra Mundial XVII Un militar és un individu que forma part d'unes forces armades, al si de les quals ocupa un lloc en la jerarquia, potser amb un grau militar, i que, en servei, s'identifica mitjançant l'ús d'uniforme militar.
Veure Política і Militar
Ministre
Un ministre o una ministra és un agent del poder governamental que està al capdavant d'un ministeri o departament, per exemple el Ministeri de Finances, el Ministeri de Defensa o el Ministeri de Sanitat.
Veure Política і Ministre
Missatge
El missatge és l'objecte o contingut de la comunicació, allò que es transmet.
Veure Política і Missatge
Mite
gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.
Veure Política і Mite
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Política і Monarquia
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Veure Política і Monarquia absoluta
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Veure Política і Monarquia constitucional
Moneda
Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Veure Política і Moneda
Montesquieu
Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.
Veure Política і Montesquieu
Mot
Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.
Veure Política і Mot
Nació
El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.
Veure Política і Nació
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Veure Política і Nacionalisme
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Veure Política і Natura
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Veure Política і Nazisme
Nicolau Maquiavel
Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.
Veure Política і Nicolau Maquiavel
Observació
Lobservació és una de les fases, juntament amb l'experimentació, del mètode científic o verificació empírica.
Veure Política і Observació
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Veure Política і Occident
Oceania
Oceania és la part del món formada pel continent australià –situat entre els oceans Índic, Antàrtic i Pacífic– i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oceà (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques).
Veure Política і Oceania
Oclocràcia
Oclocràcia o govern de la multitud o de la turba (del grec ὀχλοκρατία ojlokratía, llatí ochlocratia) és una de les formes de degeneració de la democràcia, de la mateixa manera que la monarquia pot degenerar en tirania o l'aristocràcia degenera en oligarquia.
Veure Política і Oclocràcia
Oligarquia
Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Veure Política і Oligarquia
Opinió pública
L'opinió pública és el conjunt de creences, discursos i percepcions dominants del poble d'un indret determinat sobre un assumpte que, baix l'amenaça de l'aïllament, li'l provoca a qui no està conforme.
Veure Política і Opinió pública
Origen
Origen d'un sistema de coordenades cartesianes En matemàtiques, l'origen d'un espai euclidià és un punt especial –normalment denotat per la lletra O– que representa el punt fix de referència de la geometria de l'espai del voltant.
Veure Política і Origen
País
Un país és un territori, o una contrada, delimitat per característiques naturals (unitat fisiogràfica o paisatgística), culturals (territori d'un poble, d'una nació) o polítiques (estat).
Veure Política і País
Panarquisme
El panarquisme és una filosofia política que advoca per la coexistència pacífica de tots els sistemes polítics, fent èmfasi en el dret de tot individu a afiliar-se lliurement i sortir de la jurisdicció de qualsevol govern que escullin, sense veure's obligats a canviar la seva actual localització.
Veure Política і Panarquisme
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Política і Papa
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Veure Política і Parlament
Partit Laborista (Regne Unit)
La denominació Partit Laborista (de l'anglès Labour Party, partit del treball o dels treballadors) s'aplica a partits polítics de diversos països, especialment els quals han pertangut a l'imperi Britànic, generalment socialistes.
Veure Política і Partit Laborista (Regne Unit)
Partit polític
Presentació del llibre del 10è aniversari del partit polític italià Alleanza Nazionale. Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.
Veure Política і Partit polític
Partit Tory
El Tory Party va ser un partit polític britànic, fundat a l'últim terç del pels tories, quan una part del Parlament anglès es va oposar enèrgicament a la possibilitat d'aprovar una llei en contra dels principis hereditaris.
Veure Política і Partit Tory
Patriarcat
Mural sobre el patriarcat a la Universitat Pompeu Fabra El patriarcat és un concepte antropològic que descriu una organització social i cultural en la qual la totalitat de les relacions socials està estructurada pel domini de l'home.
Veure Política і Patriarcat
Patronal
Una patronal és aquella organització que agrupa els empresaris d'un país o territori.
Veure Política і Patronal
Període d'entreguerres
Europa política en el període d'entreguerres El període d'entreguerres (1918-1939) cobreix els anys transcorreguts entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra mundial, especialment en el context d'Europa o la cultura occidental.
Veure Política і Període d'entreguerres
Perry Anderson
Perry Anderson (Londres, 28 de setembre de 1938)Gregory Elliott (1998),, p. 1.
Veure Política і Perry Anderson
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Política і Plató
Plutocràcia
XIX i els primers del XX La plutocràcia (del gec antic πλοῦτος) és el sistema de govern en què el poder l'exerceixen els que acumulen més riquesa.
Veure Política і Plutocràcia
Poble (política)
Un poble és una pluralitat de persones considerades en conjunt, per exemple com a grup ètnic o com a nació.
Veure Política і Poble (política)
Poder (sociologia)
El poder, en el context sociològic, és el domini (potestas) que una persona pot exercir sobre altres persones, entitats o coses; podent incloure la possessió o capacitat per disposar d'algú, o alguna cosa, i l'autoritat.
Veure Política і Poder (sociologia)
Poder legislatiu
243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).
Veure Política і Poder legislatiu
Poder polític
El poder polític és una conseqüència lògica de l'exercici de les funcions per part de les persones que ocupen un càrrec representatiu dins d'un sistema de govern en un país.
Veure Política і Poder polític
Polarització política
En política, polarització és el procés pel qual l'opinió pública es divideix en extrems oposats.
Veure Política і Polarització política
Polisèmia
Una paraula és polisèmica quan té més d'un significat.
Veure Política і Polisèmia
Predestinació
La predestinació o predeterminisme és un tipus de determinisme religiós, que proclama que tot el destí de l'univers està previst des del principi per Déu, qui posseeix omnisciència i per tant sap què passarà en un futur.
Veure Política і Predestinació
Premsa
La premsa agafant declaracions a un polític. La premsa són els elements dels mitjans de comunicació de massa que difonen notícies al públic general.
Veure Política і Premsa
Presidencialisme
Els estats amb sistemes presidencialistes es mostren en blauUn sistema presidencial, sistema congressual o presidencialisme, és un sistema de govern d'una república parlamentària en què la branca executiva s'elegeix de manera separada de la branca legislativa.
Veure Política і Presidencialisme
Professió
Professional de la cotilleria Professió o ofici en l'ús comú del concepte té diferents accepcions, entre elles: Ocupació, facultat o ofici que cadascú té i exerceix públicament.
Veure Política і Professió
Proletariat
Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.
Veure Política і Proletariat
Propaganda
La propaganda és una informació presentada i difosa amb la finalitat de donar suport a una determinada agenda o de promocionar un producte.
Veure Política і Propaganda
Psicologia de la intel·ligència
La psicologia de la intel·ligència és la disciplina de la psicologia que estudia els processos psicològics bàsics en relació a les facultats d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat que es té, alhora, de donar un sentit encertat a una sentència.
Veure Política і Psicologia de la intel·ligència
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Veure Política і Raó
Raó d'estat
La raó d'Estat és una expressió que significa assumir i actuar d'acord amb els interessos propis de l'Estat (per exemple, de la seva pervivència o enfortiment).
Veure Política і Raó d'estat
Ràdio
receptor de ràdio clàssic Emissora de ràdio. La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible.
Veure Política і Ràdio
Reagrupament Nacional
Reagrupament Nacional (en francès, Rassemblement National; abreujat com a RN), fins al 2018 anomenat Front Nacional (en francès, Front National; FN), és un partit polític francès nacionalista xenòfob, econòmicament proteccionista i socialment conservador.
Veure Política і Reagrupament Nacional
Relacions internacionals
Els termes Relacions Internacionals, Governança Global i estudis internacionals (aquests últims de l'anglès "Global Governance" i "International Studies") fan referència a la ciència que tracta sobre l'estudi dels afers estrangers i de les grans qüestions del sistema internacional: el paper dels Estats, el de les organitzacions internacionals, el de les organitzacions no governamentals (ONG) i el de les empreses multinacionals.
Veure Política і Relacions internacionals
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Política і Religió
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Veure Política і República
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Política і Revolució Francesa
Revolució Liberal
Una Revolució Liberal és un tipus de revolució duta a terme, majoritàriament per la classe social de la burgesia i que aspira a esdevenir la classe dirigent enfront d'altres grups socials que s'oposin al seu poder.
Veure Política і Revolució Liberal
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Política і Sacre Imperi Romanogermànic
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Veure Política і Sòcrates
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Política і Segona Guerra Mundial
Seguretat
la seguretat nacional per evitar converses sobre treballs de guerra. La seguretat és una forma de llibertat o la resiliència contra, dels danys potencials (o altres canvis coercitius no desitjats) causats per altres.
Veure Política і Seguretat
Seymour Martin Lipset
va ser un sociòleg dels Estats Units que va escriure fonamentalment sobre democràcia, opinió pública i divisió del treball.
Veure Política і Seymour Martin Lipset
Sindicalisme
El sindicalisme o moviment sindical és l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com a objectius la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals.
Veure Política і Sindicalisme
Sindicat
AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Veure Política і Sindicat
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Mural del SEPC a la Universitat de Girona El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és un sindicat estudiantil del moviment de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans.
Veure Política і Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears
Cooperants d'Ensenyants Solidaris a la seu de l'Asociación de Educadores Noroccidentales, Guatemala, Agost 2007. Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears, anteriorment Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament de les Illes-Intersindical (STEI-i), és un sindicat fundat el 1977 a Palma (Mallorca) i que pretén agrupar tots els treballadors del sector de l'ensenyament.
Veure Política і Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears
Sistema semipresidencialista
Els sistemes semipresidencialistes es mostren en grocEl sistema semipresidencialista, semipresidencialisme, democràcia semipresidencialista o república semipresidencial, és un sistema d'organització política parlamentària en què el primer ministre i el president són participants actius de les funcions diàries del govern.
Veure Política і Sistema semipresidencialista
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Política і Socialisme
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Veure Política і Societat
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Política і Suïssa
Televisió
La televisió (tele-, en grec 'lluny' i -visio en llatí 'visió', 'veure' o 'vista'), abreujat TV, és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància.
Veure Política і Televisió
Teocràcia
La teocràcia (del grec θεός, ‘Deu’ y κράτος, ‘poder’, ‘govern: «govern de Deu») és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra.
Veure Política і Teocràcia
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Política і Teologia
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Veure Política і Tercer Reich
Tirania
Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti Un tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització.
Veure Política і Tirania
Totalitarisme
Etiqueta antitotalitària a un mur de Bucarest el 2013. El totalitarisme és un règim polític en què el govern intervé en tots els ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit, abolint o ignorant els drets polítics i les llibertats públiques.
Veure Política і Totalitarisme
Tradició
cavalls de vapor per mesurar la potència dels motors dels vehicles actuals, tot i que ja no es moguin amb tracció animal ni amb màquines de vapor. La tradició és el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d'alt valor per a la pròpia cultura.
Veure Política і Tradició
Unió de Pagesos de Catalunya
El sindicat Unió de Pagesos és l'organització professional agrària majoritària de la pagesia de Catalunya, i representa els interessos de petites i mitjanes explotacions familiars d'arreu del país, tant agrícoles com ramaderes o forestals.
Veure Política і Unió de Pagesos de Catalunya
Unió General de Treballadors
La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.
Veure Política і Unió General de Treballadors
Unió Sindical Obrera
La Unió Sindical Obrera (USO) és una central sindical espanyola independent de partits polítics, organitzacions governamentals i empresarials, fundada en els anys 50 en nuclis cristians obrers.
Veure Política і Unió Sindical Obrera
Uniforme
Uniforme L'uniforme és la vestimenta específica i distintiva d'una entitat (institució pública, organització privada, empresa, etc.) i que els que en són membres han de vestir reglamentàriament quan en participen en les activitats.
Veure Política і Uniforme
Universitat
THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.
Veure Política і Universitat
Universitat de Salamanca
La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.
Veure Política і Universitat de Salamanca
Veritat
El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.
Veure Política і Veritat
Victimisme
El victimisme és la tendència a considerar o fer-se passar per víctima.
Veure Política і Victimisme
Violència
Escena violenta La violència és l'ús de la força o de poder usat per a dominar, coaccionar, malmetre, destruir o matar, implicant sofriment o fins i tot destrucció d'elements naturals, béns humans, etc.
Veure Política і Violència
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Veure Política і Xina
Xovinisme
S'anomena xovinisme la creença narcisista pròxima a la paranoia i la mitomania que allò propi del país és el millor en qualsevol aspecte.
Veure Política і Xovinisme
1880
;Països Catalans.
Veure Política і 1880
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Política і 1939
També conegut com Home d'estat, Home polític, Míting, Políticament, Polítics, Polítiques.
, Democràcia, Democràcia parlamentària, Dinastia Han, Dinastia Zhou, Diner, Diplomàcia, Dirigisme, Dret, Dret internacional, Edat mitjana, Edat moderna, Edicions 62, El Punt Avui, Elecció, Empresari, Epistemologia, Escola, Església Catòlica Romana, Espectre polític, Esperit, Estat del benestar, Estat sobirà, Estats Units d'Amèrica, Etimologia, Etnologia, Europa, Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, Feix romà, Feixisme, Feudalisme, Filosofia, Filosofia política, Forma de govern, Francès, Geografia, Geopolítica, Gerontocràcia, Giovanni Sartori, Govern, Grec, Grec antic, Guerra Freda, Història, Història política del món, IAC-CATAC, Ideologia, Ideologia política, Idioma, Igualtat davant la llei, Individu, Individualisme, Intel·ligència, Internet, Intersindical Valenciana, Intersindical-CSC, Italià, Itàlia, Joan Fuster i Ortells, Jurisdicció, Justícia, Laozi, Legislació, Legitimitat, Llatí, Llibertats civils, Lluita de classes, Localització, Manuel Fernández Álvarez, Matriarcat, Maurice Duverger, Max Weber, Mètode científic, Mediatització, Meritocràcia, Militar, Ministre, Missatge, Mite, Monarquia, Monarquia absoluta, Monarquia constitucional, Moneda, Montesquieu, Mot, Nació, Nacionalisme, Natura, Nazisme, Nicolau Maquiavel, Observació, Occident, Oceania, Oclocràcia, Oligarquia, Opinió pública, Origen, País, Panarquisme, Papa, Parlament, Partit Laborista (Regne Unit), Partit polític, Partit Tory, Patriarcat, Patronal, Període d'entreguerres, Perry Anderson, Plató, Plutocràcia, Poble (política), Poder (sociologia), Poder legislatiu, Poder polític, Polarització política, Polisèmia, Predestinació, Premsa, Presidencialisme, Professió, Proletariat, Propaganda, Psicologia de la intel·ligència, Raó, Raó d'estat, Ràdio, Reagrupament Nacional, Relacions internacionals, Religió, República, Revolució Francesa, Revolució Liberal, Sacre Imperi Romanogermànic, Sòcrates, Segona Guerra Mundial, Seguretat, Seymour Martin Lipset, Sindicalisme, Sindicat, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears, Sistema semipresidencialista, Socialisme, Societat, Suïssa, Televisió, Teocràcia, Teologia, Tercer Reich, Tirania, Totalitarisme, Tradició, Unió de Pagesos de Catalunya, Unió General de Treballadors, Unió Sindical Obrera, Uniforme, Universitat, Universitat de Salamanca, Veritat, Victimisme, Violència, Xina, Xovinisme, 1880, 1939.