Taula de continguts
26 les relacions: Antoni Eiximeno i Pujades, Barroc, Bèrgam, Castellà, Càntic, Contrapunt, El Quixot, Espanya, Frottola, Himne, Madrigal, Música, Missa, Motet, Nàpols, Palestrina, Renaixement, Ricercare, Salm, Sardenya, Tiento, 1566, 1609, 1613, 1625, 1803.
- Morts el 1625
- Naixements del 1566
- Teòrics de la música italians
Antoni Eiximeno i Pujades
va ser un dramaturg, poeta i novel·lista valencià.
Veure Pietro Cerone і Antoni Eiximeno i Pujades
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Veure Pietro Cerone і Barroc
Bèrgam
Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.
Veure Pietro Cerone і Bèrgam
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Pietro Cerone і Castellà
Càntic
Le ''Càntic dels Càntics'' Un càntic és un himne (estrictament exclou els Salms) agafat de la Bíblia.
Veure Pietro Cerone і Càntic
Contrapunt
El contrapunt és la disciplina musical que regula la combinació de línies musicals simultànies.
Veure Pietro Cerone і Contrapunt
El Quixot
Miguel de Cervantes El Quixot (en castellà, Don Quijote de la Mancha) és l'obra principal de l'escriptor castellà Miguel de Cervantes Saavedra i consta de dues parts: El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, publicat el 1605, i El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha, de 1615.
Veure Pietro Cerone і El Quixot
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Pietro Cerone і Espanya
Frottola
La frottola fou el tipus de música vocal italiana principal de finals del segle XV i principis del.
Veure Pietro Cerone і Frottola
Himne
Un himne és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religió, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació.
Veure Pietro Cerone і Himne
Madrigal
El madrigal és un tipus de composició de música vocal profana creada durant el Renaixement i primer Barroc.
Veure Pietro Cerone і Madrigal
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Veure Pietro Cerone і Música
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Veure Pietro Cerone і Missa
Motet
Inici del motet ''De profundis'' de Nicolas Champion. El motet és una composició vocal de caràcter gairebé sempre religiós, sobre text llatí, amb acompanyament d'instruments o sense.
Veure Pietro Cerone і Motet
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Pietro Cerone і Nàpols
Palestrina
Carrer del poble Palestrina és un municipi de 18.012 habitants de la ciutat metropolitana de Roma Capital, al Laci (Itàlia).
Veure Pietro Cerone і Palestrina
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Pietro Cerone і Renaixement
Ricercare
Ricercare (pronunciat, en plural ricercari), o també ricercar, és un gènere musical instrumental que pertany al renaixement tardà i sobretot al barroc primerenc, entre els segles XVI i XVII.
Veure Pietro Cerone і Ricercare
Salm
Un salm (o psalm) era una poesia destinada a ser cantada.
Veure Pietro Cerone і Salm
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Pietro Cerone і Sardenya
Tiento
El tiento és una forma musical que es va dur a terme a Espanya i a Portugal durant els segles XVI i XVIII.
Veure Pietro Cerone і Tiento
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Pietro Cerone і 1566
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Veure Pietro Cerone і 1609
1613
Miquel III Romànov.
Veure Pietro Cerone і 1613
1625
;Països Catalans:;Món.
Veure Pietro Cerone і 1625
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Pietro Cerone і 1803
Vegeu també
Morts el 1625
- Çerkes Mehmed Ali Paixà
- Adam Gumpeltzheimer
- Anne van Doeveryn
- Bagrat II Mukhrani-batoni
- Cornelius Verdonck
- Elisabet de Hessen-Kassel
- Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja
- Giovan Battista Marino
- Hans Rottenhammer
- Honoré d'Urfé
- Jan Brueghel el Vell
- Jaume I d'Anglaterra
- Joaquim Ernest de Brandenburg-Ansbach
- Johann Bayer
- John Fletcher
- John Florio
- Ludovico Bertonio
- Màmia II Gurieli
- Maurici de Nassau
- Miquel dels Sants
- Mōri Terumoto
- Orlando Gibbons
- Pietro Cerone
- Ruggiero Giovannelli
- Simon Marius
- Sofonisba Anguissola
- Willem Schouten
Naixements del 1566
- Abraham Bloemaert
- Al-Mamun ibn Àhmad
- Alessandro Piccinini
- Barbe Avrillot
- Carlo Gesualdo
- Edward Alleyn
- Françoise de Montmorency-Fosseux
- Georg Flegel
- Giovanni Baglione
- Isabel Clara Eugènia
- Jaume I d'Anglaterra
- Joachim Wtewael
- Luisa Carvajal y Mendoza
- Manuel Cardoso
- Maria Magdalena de Pazzi
- Mehmet III
- Michał Sędziwój
- Pietro Cerone
- Pjetër Budi
- Segimon III Vasa
- Tomàs Maluenda
Teòrics de la música italians
- Adriano Banchieri
- Agostino Agazzari
- Angelo Berardi
- Cassiodor
- Domenico Corri
- Francesco Gasparini
- Francesco Geminiani
- Franchino Gaffurius
- Galeazzo Sabbatini
- Giorgio Anselmi
- Gioseffo Zarlino
- Giovanni Battista Benedetti
- Giovanni Battista Doni
- Giovanni Battista Martini
- Giovanni Maria Bononcini
- Girolamo Mei
- Giulio Caccini
- Giuseppe Tartini
- Guido d'Arezzo
- Lodovico Grossi da Viadana
- Lodovico Zacconi
- Luigi Antonio Sabbatini
- Luigi Cherubini
- Luigi Dentice
- Marchetto de Pàdua
- Marco Scacchi
- Nicola Vicentino
- Pietro Cerone
- Pietro Ponzio
- Prosdocimus de Beldemandis
- Stanislao Mattei
- Vincenzo Galilei
- Vincenzo Manfredini