Accés més ràpid que el navegador!
36 les relacions: Abat, Barroc, Bolonya, Claudio Monteverdi, Compàs (música), Compositor, Gubbio, Imola, Itàlia, Llibre dels Salms, Lucca, Madrigal, Missa, Motet, Orazio Vecchi, Orde de Sant Benet, Organista, Poeta, Renaixement, SARPE, Siena, Teoria de la música, Venècia, Verona, 1568, 1587, 1590, 1598, 1601, 1608, 1609, 1613, 1615, 1618, 1634, 3 de setembre.
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Adriano Banchieri і Abat · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Adriano Banchieri і Barroc · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Adriano Banchieri і Bolonya · Veure més »
Claudio Monteverdi
Claudio Giovanni Antonio Monteverdi (Cremona, Llombardia, 15 de maig de 1567- 29 de novembre de 1643) va ser un compositor, cantor, gambista i mestre de capella italià.
Nou!!: Adriano Banchieri і Claudio Monteverdi · Veure més »
Compàs (música)
Diferents tipus de barres de compàs El compàs és l'entitat mètrica musical, composta per diverses unitats de temps.
Nou!!: Adriano Banchieri і Compàs (música) · Veure més »
Compositor
Un compositor és algú que compon música, és a dir, que crea una obra reunint o combinant diversos elements musicals.
Nou!!: Adriano Banchieri і Compositor · Veure més »
Gubbio
Gubbio és una ciutat italiana a l'Úmbria, a la província de Perusa, amb 32.804 habitants l'any 2008.
Nou!!: Adriano Banchieri і Gubbio · Veure més »
Imola
Imola és una ciutat d'Itàlia a la Ciutat metropolitana de Bolonya, regió d'Emília-Romanya amb 67.301 habitants l'any 2008.
Nou!!: Adriano Banchieri і Imola · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Adriano Banchieri і Itàlia · Veure més »
Llibre dels Salms
El llibre dels Salms, Salteri, Salms o llibre dels Psalms és un llibre bíblic que inclou una col·lecció de 150 salms amb anotacions litúrgiques i musicals.
Nou!!: Adriano Banchieri і Llibre dels Salms · Veure més »
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Nou!!: Adriano Banchieri і Lucca · Veure més »
Madrigal
El madrigal és un tipus de composició de música vocal profana creada durant el Renaixement i primer Barroc.
Nou!!: Adriano Banchieri і Madrigal · Veure més »
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Adriano Banchieri і Missa · Veure més »
Motet
Inici del motet ''De profundis'' de Nicolas Champion. El motet és una composició vocal de caràcter gairebé sempre religiós, sobre text llatí, amb acompanyament d'instruments o sense.
Nou!!: Adriano Banchieri і Motet · Veure més »
Orazio Vecchi
Orazio Vecchi (Mòdena, Ducat de Mòdena, 1550 - 20 de febrer de 1605) fou un compositor italià.
Nou!!: Adriano Banchieri і Orazio Vecchi · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Adriano Banchieri і Orde de Sant Benet · Veure més »
Organista
Un organista és una persona que toca l'orgue.
Nou!!: Adriano Banchieri і Organista · Veure més »
Poeta
Un poeta o una poetessa és una persona que escriu poesia, modernament solen ser obres relativament curts, sovint en versos o amb rima.
Nou!!: Adriano Banchieri і Poeta · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Adriano Banchieri і Renaixement · Veure més »
SARPE
Sarpe (acrònim de Sociedad Anónima de Revistas, Periódicos y Ediciones) fou una editorial espanyola.
Nou!!: Adriano Banchieri і SARPE · Veure més »
Siena
Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.
Nou!!: Adriano Banchieri і Siena · Veure més »
Teoria de la música
Iubal, Pitàgores i Filolau fent investigacions teòriques, en un gravat en fusta de Franchinus Gaffurius, ''Theorica musicæ'' (1492). La teoria de la música és la branca de les ciències de la música que es dedica a l'estudi del llenguatge musical.
Nou!!: Adriano Banchieri і Teoria de la música · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Adriano Banchieri і Venècia · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Adriano Banchieri і Verona · Veure més »
1568
;Països Catalans.
Nou!!: Adriano Banchieri і 1568 · Veure més »
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Nou!!: Adriano Banchieri і 1587 · Veure més »
1590
Sense descripció.
Nou!!: Adriano Banchieri і 1590 · Veure més »
1598
Sense descripció.
Nou!!: Adriano Banchieri і 1598 · Veure més »
1601
Sense descripció.
Nou!!: Adriano Banchieri і 1601 · Veure més »
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Adriano Banchieri і 1608 · Veure més »
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Nou!!: Adriano Banchieri і 1609 · Veure més »
1613
Miquel III Romànov.
Nou!!: Adriano Banchieri і 1613 · Veure més »
1615
Sense descripció.
Nou!!: Adriano Banchieri і 1615 · Veure més »
1618
Sense descripció.
Nou!!: Adriano Banchieri і 1618 · Veure més »
1634
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Adriano Banchieri і 1634 · Veure més »
3 de setembre
El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Adriano Banchieri і 3 de setembre · Veure més »
