Taula de continguts
129 les relacions: A cappella, Adrian Willaert, Alban Berg, Anton Bruckner, Anton Webern, Arnold Schönberg, Ars antiqua, Ars nova, Arts plàstiques, Ígor Stravinski, Bach Werke Verzeichnis, Baix (veu), Baix continu, Cadència, Cambiata, Cantus firmus, Canzona, Carlo Gesualdo, Cànon (música), César Franck, Charles Seeger, Claudio Monteverdi, Composició musical, Concertato, Contralt, Coral, Corxera, Cromatisme, Die Zauberflöte, Discantus, Dodecafonisme, Edat mitjana, El clavecí ben temprat, Enharmonia, Escola de Notre-Dame, Escola de Sant Marçal de Llemotges, Escola francoflamenca, Escola veneciana, Estil policoral venecià, França, Fuga, Fuga geogràfica, Georg Friedrich Händel, Gioseffo Zarlino, Giovanni Pierluigi da Palestrina, Girolamo Frescobaldi, Graus conjunts, Guillaume de Machaut, Guillaume Dufay, Harmonia musical, ... Ampliar l'índex (79 més) »
A cappella
La música a cappella és una locució per significar musica coral sense acompanyament instrumental.
Veure Contrapunt і A cappella
Adrian Willaert
Adrian Willaert (c. 1490 - † 7 de desembre de 1562) va ser un compositor flamenc del Renaixement fundador de l'escola veneciana de música.
Veure Contrapunt і Adrian Willaert
Alban Berg
, nom complet Alban Maria Johannes Berg, fou un compositor austríac.
Veure Contrapunt і Alban Berg
Anton Bruckner
fou un compositor i organista austríac que va crear la seua obra a les acaballes de l'era romàntica.
Veure Contrapunt і Anton Bruckner
Anton Webern
Anton Webern (Viena, 3 de desembre de 1883 - Mittersill, Salzburg, 15 de setembre de 1945) fou un compositor austríac.
Veure Contrapunt і Anton Webern
Arnold Schönberg
, de nom complet Arnold Franz Walter SchönbergLa forma anglesa de Schönberg, Schoenberg, va ser adoptada oficialment quan va deixar Europa i es va retrobar amb el judaisme el 1933fou un compositor austríac nacionalitzat estatunidenc.
Veure Contrapunt і Arnold Schönberg
Ars antiqua
Ars antiqua o ars vetus és el terme que la musicologia utilitza per a referir-se a la música polifònica d'un període no del tot concret, però en tot cas anterior al, que es va desenvolupar de manera especialment brillant a França i que va tenir com a principal manifestació el motet politextual.
Veure Contrapunt і Ars antiqua
Ars nova
Lars nova és el període de producció polifònica musical, tant francesa com italiana, posterior a lars antiqua i anterior a l'obra musical de l'escola francoflamenca.
Veure Contrapunt і Ars nova
Arts plàstiques
Les arts plàstiques són les arts que permeten donar forma a una idea, fer-la visible o palpable, a partir d'un material i unes eines.
Veure Contrapunt і Arts plàstiques
Ígor Stravinski
, nom complet amb patronímic Ígor Fiódorovitx Stravinski,fou un compositor rus, posteriorment nacionalitzat francès (1934) i estatunidenc (1945).
Veure Contrapunt і Ígor Stravinski
Bach Werke Verzeichnis
El Bach Werke Verzeichnis (BWV) o Compendi de les obres de Bach és un catàleg de totes les obres conservades de Johann Sebastian Bach (1685-1750) compilat pel musicòleg alemany Wolfgang Schmieder (1901-1990).
Veure Contrapunt і Bach Werke Verzeichnis
Baix (veu)
Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz.
Veure Contrapunt і Baix (veu)
Baix continu
El baix continu (o simplement continu o en terminologia italiana basso continuo o continuo), és l'acompanyament musical utilitzat gairebé en tots els gèneres durant l'època barroca.
Veure Contrapunt і Baix continu
Cadència
Cadència autèntica.tònica s'anomena cadència plagal. En música, distintes situacions reben el mot de cadència.
Veure Contrapunt і Cadència
Cambiata
Cambiata, o nota cambiata (de l'italià, nota canviada), té més d'un significat diferent, encara que sempre relacionat.
Veure Contrapunt і Cambiata
Cantus firmus
En música, el cantus firmus (en llatí, "cant fix") és una melodia prèvia que serveix de base d'una composició polifònica, i que a vegades s'escriu a part.
Veure Contrapunt і Cantus firmus
Canzona
Una canzona és una peça instrumental italiana molt característica dels segles i, constituïda per diverses seccions de ritme, tempo, compàs i melodia força contrastades.
Veure Contrapunt і Canzona
Carlo Gesualdo
Carlo Gesualdo (Venosa, Potenza, 8 de març de 1566 - Avellino, 8 de setembre de 1613), príncep de Venosa i comte de Conza, fou un compositor italià, una de les figures més significatives del Renaixement.
Veure Contrapunt і Carlo Gesualdo
Cànon (música)
Un cànon és una composició polifònica que utilitza una tècnica contrapuntística consistent a fer que les diferents veus o parts que van entrant successivament, interpretin la mateixa melodia que la primera veu que ha iniciat la composició o, en alguns tipus més complexos de cànons, una modificació d'aquesta melodia.
Veure Contrapunt і Cànon (música)
César Franck
fou un compositor, pianista, organista i professor de música belga, naturalitzat francès el 1873, que va treballar a París durant la seva vida adulta.
Veure Contrapunt і César Franck
Charles Seeger
fou un musicòleg, compositor, professor i folklorista estatunidenc nascut a Mèxic.
Veure Contrapunt і Charles Seeger
Claudio Monteverdi
Claudio Giovanni Antonio Monteverdi (Cremona, Llombardia, 15 de maig de 1567- 29 de novembre de 1643) va ser un compositor, cantor, gambista i mestre de capella italià.
Veure Contrapunt і Claudio Monteverdi
Composició musical
La composició musical és l'art que té per objectiu la creació d'obres musicals, així com la disciplina de la música que ensenya les regles per a compondre aquestes obres.
Veure Contrapunt і Composició musical
Concertato
Concertato és un terme de la música del Barroc primerenc que fa referència a qualsevol gènere o estil de música en què grups d'instruments o veus comparteixen una melodia, normalment en alternança, i gairebé sempre sobre un baix continu.
Veure Contrapunt і Concertato
Contralt
Tessitura habitual de la veu de contralt: del sol₂ al fa₄. Contralt són les cantants que tenen el registre més greu de la veu femenina, que abasta del sol₂ al fa₄.
Veure Contrapunt і Contralt
Coral
Manuscrit de J.S. Bach del preludi coral "Wie schön leuchtet" BWV 739 Un coral és una composició musical religiosa destinada a ésser cantada per un cor.
Veure Contrapunt і Coral
Corxera
Dues corxeres i un silenci de corxera. Una corxera (del francès crochée per la mitjanceria del castellà corchea, si bé en francès actual rep el nom de croche, derivat de l'adjectiu, que significa corbat en forma de croc o ganxo, per la forma de cueta que té) és, en música, una figura que equival a 1/8 del valor de la figura rodona, o a la meitat (1/2) del valor de la figura negra.
Veure Contrapunt і Corxera
Cromatisme
Cromatisme, en música, és un terme que s'aplica en contextos diversos i amb significats no sempre directament relacionables.
Veure Contrapunt і Cromatisme
Die Zauberflöte
Die Zauberflöte (en alemany; representada habitualment com a La flauta màgica, K. 620) és un singspiel (òpera còmica alemanya) en dos actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb un llibret d'Emanuel Schikaneder, basat en part en l'obra Lulu, oder die Zauberflöte, d'A.J.
Veure Contrapunt і Die Zauberflöte
Discantus
El discantus o discant és un tipus de polifonia que es va practicar a partir del i en què les veus ja no es mouen per moviments paral·lels, com en l'organum primitiu, sinó per moviments contraris; és a dir, si una veu baixa, l'altra puja, i a l'inrevés.
Veure Contrapunt і Discantus
Dodecafonisme
El dodecafonisme, del grec dodeka ('dotze') i fonos ('so'), també anomenat atonalisme organitzat, és una tècnica de composició en la qual es dona la mateixa importància a les dotze notes de l'escala cromàtica, a diferència d'altres sistemes en els quals hi ha una nota central i les altres compleixen relacions harmòniques o modals.
Veure Contrapunt і Dodecafonisme
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Contrapunt і Edat mitjana
El clavecí ben temprat
El clavecí ben temprat (en alemany: Das wohltemperierte Klavier) és el nom de dos cicles de preludis i fugues compostos el 1722 i 1740 per Johann Sebastian Bach en totes les tonalitats majors i menors de la gamma cromàtica per a instrument de teclat.
Veure Contrapunt і El clavecí ben temprat
Enharmonia
Un so és enharmònic d'un altre quan, en realitat, es tracta del mateix so però tenen dues denominacions diferents i, per tant, fan funcions diferents en contextos també diferents.
Veure Contrapunt і Enharmonia
Escola de Notre-Dame
Escola de Notre-Dame és com es coneix en la història de la música el grup de compositors de música polifònica que van treballar al voltant de la catedral de Notre-Dame de París des del 1163 fins a mitjan, coincidint aproximandament amb l'època de construcció d'aquesta catedral.
Veure Contrapunt і Escola de Notre-Dame
Escola de Sant Marçal de Llemotges
L'Escola de Sant Marçal de Llemotges fou una escola medieval de composició activa durant la primera meitat del i localitzada a l'Abadia de Sant Marçal de Llemotges, a Llemotges, França.
Veure Contrapunt і Escola de Sant Marçal de Llemotges
Escola francoflamenca
Dufay (a l'esquerra) i Binchois En música, l'escola francoflamenca, o escola holandesa, fa referència a l'estil de música vocal polifònica produïda en els segles i a Europa.
Veure Contrapunt і Escola francoflamenca
Escola veneciana
L'escola veneciana (de música) és un terme usat per descriure els compositors que van treballar a Venècia en el període comprès aproximadament entre 1550 i 1610.
Veure Contrapunt і Escola veneciana
Estil policoral venecià
Basílica de Sant Marc al capvespre. L'interior espaiós i ressonant d'aquest edifici va ser inspiració pel desenvolupament d'aquest estil musical. L'estil policoral venecià va ser un tipus de música de finals del Renaixement i principis del Barroc que involucrava cors o conjunts d'instruments separats en l'espai, tocant de forma alternada.
Veure Contrapunt і Estil policoral venecià
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Contrapunt і França
Fuga
Una fuga a sis veus que forma part de l'Ofrena Musical de Johann Sebastian Bach segons un manuscrit autògraf. Fuga del preludi i fuga BWV 543 de Johann Sebastian Bach. Interpretat a l'orgue del Oberlin Conservatory of Music d'Ohio. Fuga, en música, és un tipus de composició contrapuntística, per tant polifònica, composta per a un nombre determinat de parts, normalment anomenades veus.
Veure Contrapunt і Fuga
Fuga geogràfica
La Fugida geogràfica o Fuge aus der Geographie és la peça més coneguda per a Cant coral escrita per Ernst Toch.
Veure Contrapunt і Fuga geogràfica
Georg Friedrich Händel
.Georg Friedrich Händel o en grafia anglesa George Frideric Handel (o Haendel) (Halle, 23 de febrer de 1684 – Londres, 14 d'abril de 1759), fou un compositor del barroc britànic nascut a Alemanya, considerat una de les figures cimera de la música del Barroc i un dels compositors més influents de la música occidental i universal.
Veure Contrapunt і Georg Friedrich Händel
Gioseffo Zarlino
Gioseffo Zarlino (Chioggia, 31 de gener o el 22 de març de 1517 - Venècia, 4 de febrer de 1590) va ser un compositor i, sobretot, un teòric de la música del Renaixement, el més important des d'Aristoxen de Tàrent fins a Rameau.
Veure Contrapunt і Gioseffo Zarlino
Giovanni Pierluigi da Palestrina
Giovanni Pierluigi da Palestrina (2 de febrer de 1525 o 1526 – 2 de febrer de 1594)The New Grove Dictionary of Music and Musicians, 2a edició, s.v. "Palestrina, Giovanni Pierluigi da", de Lewis Lockwood, Noel O'Regan i Jessie Ann Owens va ser un compositor italià renaixentista, conegut com un dels màxims representants de l'escola romana del.
Veure Contrapunt і Giovanni Pierluigi da Palestrina
Girolamo Frescobaldi
Girolamo Frescobaldi (Ferrara, 9 de setembre de 1583 – Roma, 1 de març de 1643) fou un compositor, organista i clavecinista italià del Barroc.
Veure Contrapunt і Girolamo Frescobaldi
Graus conjunts
Oda a l'alegria, de la Simfonia número 9, de Ludwig van Beethoven, gairebé exclusivament per graus conjunts. S'anomenen graus conjunts, en música a les notes consecutives d'una escala.
Veure Contrapunt і Graus conjunts
Guillaume de Machaut
La Natura ofereix a '''Machaut''' (el de la dreta) tres infants: Sentit, Retòrica i Música(Miniatura del segle XIV). Guillaume de Machaut (c. 1300-1377), de vegades escrit Machault, va ser el més cèlebre escriptor i compositor francès del.
Veure Contrapunt і Guillaume de Machaut
Guillaume Dufay
Guillaume Dufay (o també Du Fay, Du Fayt) (c. 1397 - 27 de novembre de 1474), va ser el compositor més famós del a Europa.
Veure Contrapunt і Guillaume Dufay
Harmonia musical
L'harmonia (del llatí harmonia) musical és tot el que es relaciona amb els sons simultanis (acords).
Veure Contrapunt і Harmonia musical
Heinrich Isaac
Heinrich Isaac (Brabant, 1450 - Florència, 1517) va ser un compositor brabanço.
Veure Contrapunt і Heinrich Isaac
Heinrich Schütz
va ser un organista i compositor alemany.
Veure Contrapunt і Heinrich Schütz
Henry Cowell
Henry Dixon Cowell (Menlo Park, Califòrnia, 11 de març de 1897 - Nova York, 10 de desembre de 1965) fou un compositor estatunidenc.
Veure Contrapunt і Henry Cowell
Hilliard Ensemble
Autoretrat de Nicholas Hilliard (1577) El Hilliard Ensemble fou un quartet vocal britànic dedicat a la interpretació de la música antiga.
Veure Contrapunt і Hilliard Ensemble
Història de la música occidental
El concepte d'història de la música occidental està estretament lligat al de l'anomenada música clàssica occidental.
Veure Contrapunt і Història de la música occidental
Homofonia
En música, homofonia, del grec "homófonos", en què ομοιο.
Veure Contrapunt і Homofonia
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Contrapunt і Itàlia
Jacob Obrecht
Jacob Obrecht (Gant, 1457 - Ferrara, juliol de 1505, morí a causa de la pesta), fou un compositor flamenc del Renaixement.
Veure Contrapunt і Jacob Obrecht
Jean-Philippe Rameau
Jean-Philippe Rameau (Dijon, 25 de setembre de 1683 - París, 12 de setembre de 1764) va ser un compositor i teòric musical francès del Barroc.
Veure Contrapunt і Jean-Philippe Rameau
Johann Joseph Fux
Johann Joseph Fux, (Hirtenfield, Estíria, 1660 - Viena, 13 de febrer de 1741) va ser un compositor, teòric de la música i pedagog austríac de l'última era del Barroc.
Veure Contrapunt і Johann Joseph Fux
Johann Sebastian Bach
fou un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics.
Veure Contrapunt і Johann Sebastian Bach
Johannes Brahms
Johannes Brahms (Hamburg, Alemanya, 7 de maig de 1833 - Viena, Àustria, 3 d'abril de 1897) va ser un dels compositors alemanys més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà.
Veure Contrapunt і Johannes Brahms
Johannes Ockeghem
Johannes Ockeghem (c. 1410 - 6 de febrer de 1497).
Veure Contrapunt і Johannes Ockeghem
Johannes Tinctoris
Johannes Tinctoris (c. 1435-1511) va ser un compositor brabançó i un teòric de la música del Renaixement.
Veure Contrapunt і Johannes Tinctoris
Joseph Haydn
, nascut Franz Joseph Haydn, fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat.
Veure Contrapunt і Joseph Haydn
Josquin Des Prés
Josquin Des Prés, Josquin Desprez, o simplement Josquin (Beaurevoir (Picardia) cap al 1450 - Condé-sur-l'Escaut, 27 d'agost de 1521) va ser un compositor francès del Renaixement.
Veure Contrapunt і Josquin Des Prés
L'art de la fuga
Manuscrit de l'última pàgina de la darrera fuga, incompleta. L'art de la fuga (Die Kunst der Fuge), BWV 1080, és una obra musical composta per Johann Sebastian Bach que va començar probablement entre el 1738 i el 1742.
Veure Contrapunt і L'art de la fuga
L'Ofrena musical
L'Ofrena Musical, BWV 1079, és una de les darreres obres instrumentals del compositor Johann Sebastian Bach.
Veure Contrapunt і L'Ofrena musical
La Reverdie
La Reverdie és un grup italià de música antiga fundat en 1986 per dues parelles de germanes: Claudia Caffagni, Livia Caffagni, Elisabetta de Mircovich i Ella de Mircovich.
Veure Contrapunt і La Reverdie
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Contrapunt і Llatí
Luca Marenzio
fou un compositor i madrigalista italià del renaixement tardà, un dels que van adquirir més renom a la seva època per la composició de madrigals, abans de la transformació estilística que -ja en el Barroc - els va imprimir Monteverdi.
Veure Contrapunt і Luca Marenzio
Ludwig Senfl
Undated Retrat de Senfl c.1510. Artista desconegut Ludwig Senfl (nascut al voltant de 1486, va morir entre el 2 de desembre de 1542 i el 10 d'agost de 1543) va ser un compositor suís del Renaixement, actiu a Alemanya.
Veure Contrapunt і Ludwig Senfl
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.
Veure Contrapunt і Ludwig van Beethoven
Madrigal
El madrigal és un tipus de composició de música vocal profana creada durant el Renaixement i primer Barroc.
Veure Contrapunt і Madrigal
Marie Claire Alain
Marie Claire Alain (Saint-Germain-en-Laye, Illa de França, 10 d'agost de 1926 - 26 de febrer de 2013) fou una organista francesa.
Veure Contrapunt і Marie Claire Alain
Max Reger
Johann Baptist Joseph Maximilian Reger (Brand, 19 de març de 1873 - Leipzig, 11 de maig de 1916) va ser un compositor, organista, pianista i professor alemany.
Veure Contrapunt і Max Reger
Música barroca
La música barroca és un estil musical europeu que abasta tot el i la primera meitat del.
Veure Contrapunt і Música barroca
Música del Renaixement
La música del Renaixement és la música europea escrita durant el Renaixement, des de l'any 1401 fins al 1600 aproximadament.
Veure Contrapunt і Música del Renaixement
Música profana
La denominació de música profana actua, en principi, per oposició a la de música religiosa.
Veure Contrapunt і Música profana
Música sacra
La música religiosa, o música sacra, és aquella que té com a finalitat principal servir a una pràctica religiosa.
Veure Contrapunt і Música sacra
Melisma
En música, melisma (del grec, μέλισμα, 'cant') és el fet de cantar diverses notes diferents en una sola síl·laba del text, o sigui, la tècnica de canviar l'altura d'una síl·laba musical mentre és cantada.
Veure Contrapunt і Melisma
Melodia
En la música, la melodia (sovint també anomenada veu) és una sèrie d'esdeveniments o sons lineals o una successió de sons organitzats de manera que formin frases amb sentit musical, en contraposició a l'harmonia que és la simultaneïtat de sons.
Veure Contrapunt і Melodia
Missa (música)
La missa és una composició i un gènere de la música vocal religiosa el text de la qual són les diferents parts de l'ordinari de la missa, és a dir.
Veure Contrapunt і Missa (música)
Monodia
En música, el terme monodia té dos significats: música a l'uníson, o melodia vocal amb acompanyament.
Veure Contrapunt і Monodia
Motet
Inici del motet ''De profundis'' de Nicolas Champion. El motet és una composició vocal de caràcter gairebé sempre religiós, sobre text llatí, amb acompanyament d'instruments o sense.
Veure Contrapunt і Motet
Moviment contrari
miniatura El moviment contrari és el que es dona entre les diferents veus o parts d'una composició polifònica i contrapuntística quan una d'aquestes veus fa un moviment en un sentit, ja sigui ascendent o descendent i l'altra o una de les altres fa un moviment en sentit oposat o contrari: Una veu fa un moviment ascendent mentre l'altra el fa descendent.
Veure Contrapunt і Moviment contrari
Moviment oblic
El moviment oblic és el que es dona entre les diferents veus o parts d'una composició polifònica i contrapuntística quan una o algunes d'aquestes veus, es mouen en un sentit, ja sigui ascendent o descendent i l'altra (o les altres) es manté sobre la mateixa nota.
Veure Contrapunt і Moviment oblic
Moviment paral·lel
El moviment paral·lel és el que es dona entre les diferents veus o parts d'una composició polifònica i contrapuntística quan aquestes veus es mouen en la mateixa direcció, ja sigui ascendent o descendent.
Veure Contrapunt і Moviment paral·lel
Negra
Pentagrama amb tres símbols: dues notes negres i un silenci de negra Una negra és el símbol utilitzat per indicar un so amb una duració de temps.
Veure Contrapunt і Negra
Neoclassicisme (música)
Igor Stravinsky va ser un dels més importants i influents compositors del segle XX. El Neoclassicisme fou un moviment musical desenvolupat a Europa al, especialment durant el període d'entreguerres entre el 1918 al 1939, caracteritzat pel retorn a les formes musicals del Barroc i del Classicisme, que van adquirir una nova cara gràcies a l'harmonia, la melodia i la nova instrumentació modernes.
Veure Contrapunt і Neoclassicisme (música)
Nicola Vicentino
Nicola Vicentino (Vicenza, 1511 - Roni, 1572) fou un teòric musical, madrigalista i compositor italìa del Renaixement.
Veure Contrapunt і Nicola Vicentino
Nicolas Gombert
Nicolas Gombert fou un mestre de capella i compositor francès francoflamenc del.
Veure Contrapunt і Nicolas Gombert
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Veure Contrapunt і Nombre racional
Octava (música)
Octava justa do-do En música, una octava és l'interval que separa dos sons les freqüències dels quals estan en relació de dos a un.
Veure Contrapunt і Octava (música)
Organum
Lorganum és la duplicació d'un cant (una melodia gregoriana anomenada tenor) pla preexistent, mitjançant un moviment paral·lel, a un interval d'octava, quarta o quinta.
Veure Contrapunt і Organum
Orgelbüchlein
LOrgelbüchlein (Petit llibre d'orgue) és un llibre de peces per a orgue escrit per Johann Sebastian Bach durant el període de 1708-1714, quan era organista a la cort ducal de Weimar.
Veure Contrapunt і Orgelbüchlein
Orgue
Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.
Veure Contrapunt і Orgue
Palestrina
Carrer del poble Palestrina és un municipi de 18.012 habitants de la ciutat metropolitana de Roma Capital, al Laci (Itàlia).
Veure Contrapunt і Palestrina
Pérotin
fou un compositor francès, nascut a París al voltant del 1160 i mort cap al 1230.
Veure Contrapunt і Pérotin
Philippe de Vitry
Philippe de Vitry (París, 31 d'octubre de 1291 - Meaux, 9 de juny de 1361) va ser un dels principals intel·lectuals francesos de la seva època: compositor, teòric musical, cantant, poeta, filòsof i bisbe.
Veure Contrapunt і Philippe de Vitry
Pierre de La Rue
Pierre de La Rue, també anomenat Piercho de Vico o Petrus Platensis (Tournai, 1452 - Courtrai, 20 de novembre de 1518), fou un compositor francoflamenc del Renaixement.
Veure Contrapunt і Pierre de La Rue
Polifonia
veus La polifonia (del grec antic πολύ, poly, «molt» i φωνή, phonè, «veu») és una composició musical consistent a juxtaposar dues o més línies melòdiques que interaccionen amb simultaneïtat.
Veure Contrapunt і Polifonia
Pontifícia Universitat Catòlica Argentina
La Pontifícia Universitat Catòlica Argentina (UCA) és una universitat catòlica pontifícia privada de l'Argentina que té la seu central al barri de Puerto Madero de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires.
Veure Contrapunt і Pontifícia Universitat Catòlica Argentina
Prosdocimus de Beldemandis
Prosdocimus de Beldemandis (O Prosdocimo de' Beldomandi) (Pàdova, 1370/1380 - 1428) era un matemàtic italià, teòric de la música i metge.
Veure Contrapunt і Prosdocimus de Beldemandis
Quinta
Quinta justa ''do-sol'' En la música, una quinta és l'interval que conté cinc graus o notes de l'escala diatònica, coneguda també com a diapente.
Veure Contrapunt і Quinta
Rèquiem (Mozart)
La Missa de Rèquiem en re menor (K.626) de Wolfgang Amadeus Mozart va ser composta el 1791.
Veure Contrapunt і Rèquiem (Mozart)
Retard
En música el retard és una nota que, pertanyent a l'acord anterior, ocupa el lloc d'una nota de l'acord amb el qual sona, dirigint després per moviment de grau conjunt cap a la nota que havia desplaçat.
Veure Contrapunt і Retard
Ricercare
Ricercare (pronunciat, en plural ricercari), o també ricercar, és un gènere musical instrumental que pertany al renaixement tardà i sobretot al barroc primerenc, entre els segles XVI i XVII.
Veure Contrapunt і Ricercare
Ritme
El ritme, com un recurs fonamental en la visualitat (del grec ῥυθμός rhythmós, 'qualsevol moviment regular i recurrent', 'simetria'),Liddell, Henry George & Scott, Robert:.
Veure Contrapunt і Ritme
Ruth Crawford Seeger
Ruth Crawford Seeger (East Liverpool, Ohio, 3 de juliol de 1901 - Chevy Chase, Maryland, 18 de novembre de 1953) fou una compositora estatunidenca, mestra, transcriptora i arranjadora de música popular; va ser la primera dona a rebre la beca Guggenheim en l'especialitat de composició i va desenvolupar un estil modernista que utilitzava amb freqüència tècniques de la música serial.
Veure Contrapunt і Ruth Crawford Seeger
Sèptima
Sèptima major do-si Sèptima menor re-do En música, una sèptima és l'interval que conté set graus o notes de l'escala diatònica.
Veure Contrapunt і Sèptima
Síncope (música)
En música, una síncope és l'efecte produït per la prolongació del so d'una nota ubicada en la part dèbil o semiforta d'un compàs sobre una altra d'intensitat igual o major.
Veure Contrapunt і Síncope (música)
Secció àuria
Segment dividit en dos segments '''''a''''' i '''''b''''' de forma àuria: el '''''segment sencer''''' és al segment '''''a''''' com el segment '''''a''''' és al segment '''''b''''' La raó àuria, nombre auri, secció àuria o divina proporció és la proporció entre dos segments a i b (o per extensió, entre dues quantitats a i b) que compleixen la condició que la proporció entre la suma d'aquests dos segments i el segment més gran és la mateixa que hi ha entre el segment més gran i el segment més petit.
Veure Contrapunt і Secció àuria
Segona (música)
En la música, una segona és l'interval que conté una distància de dos graus en l'escala diatònica.
Veure Contrapunt і Segona (música)
Segona Escola de Viena
La Segona Escola de Viena (en alemany: Zweite Wiener Schule, Neue Wienere Schule) és el grup de compositors de la primera meitat del segle xx que inclou Arnold Schönberg i alguns dels seus alumnes (principalment, Alban Berg i Anton Webern).
Veure Contrapunt і Segona Escola de Viena
Seqüència gregoriana
La seqüència gregoriana és una composició sil·làbica en versos llatins, de tradició germànica, dins l'Església catòlica medieval.
Veure Contrapunt і Seqüència gregoriana
Soprano
Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.
Veure Contrapunt і Soprano
Tema (música)
Un tema en música és algun tipus de material que és utilitzat com a punt de partida o com a base per a la composició d'una peça o d'una part d'una peça musical.
Veure Contrapunt і Tema (música)
Tenor
En música, tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5.
Veure Contrapunt і Tenor
Thomas Stoltzer
Thomas Stoltzer (o Stolczer, Scholczer, c.1480 - 1526) va ser un compositor alemany del Renaixement.
Veure Contrapunt і Thomas Stoltzer
Tonalitat (música)
Fragment modulant (en el qual canvia la tonalitat de la música), del ''Rèquiem K. 626'' de Wolfgang Amadeus Mozart. En música, la tonalitat o sistema tonal és un sistema jeràrquic de relacions harmòniques i melòdiques que s'estableix entre les notes musicals, el qual s'utilitza a la música occidental des del fins a l'actualitat.
Veure Contrapunt і Tonalitat (música)
Tríton
Tríton format entre les notes Fa i Si Un tríton és un interval musical d'una quarta de tres tons.
Veure Contrapunt і Tríton
Un Rèquiem alemany
Un Rèquiem alemany (Ein deutsches Requiem) Op.45 de Johannes Brahms no és pròpiament un Rèquiem en el sentit litúrgic; no té cap relació amb la Missa de difunts, ni tan sols té una intencionalitat sacra.
Veure Contrapunt і Un Rèquiem alemany
Uníson
Un uníson és la coincidència de dos o més instruments musicals o veus interpretant un mateix so, o una mateixa melodia.
Veure Contrapunt і Uníson
Veu (polifonia)
En la música occidental, i més precisament en l'àmbit de la polifonia o de l'harmonia, una veu (o part musical) designa una de les parts melòdiques que constitueixen una composició musical.
Veure Contrapunt і Veu (polifonia)
Vivian Fine
Viviane Fine (Chicago, 28 de setembre de 1913 – Bennington, 20 de març de 2000) va ser una compositora i intèrpret estatunidenca.
Veure Contrapunt і Vivian Fine
Wolfgang Amadeus Mozart
,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.
Veure Contrapunt і Wolfgang Amadeus Mozart
Xacona
Xacona, chaconne o ciaccona, és una composició instrumental que inicialment (per bé que no ha estat confirmat), podria haver estat un ball popular d'origen hispànic, que aparegué al, anàloga al passacaglia, de la qual es distingia probablement perquè hom mantenia la mateixa tonalitat en les diverses variacions sobre el baix obstinat.
Veure Contrapunt і Xacona
1725
;Països Catalans.
Veure Contrapunt і 1725
També conegut com Contrapuntístic.