Accés més ràpid que el navegador!
61 les relacions: ABC-Clio, Basili IV, Boiar, Borís Godunov, Carles II d'Àustria Interior, Catedral de Wawel, Confederació de Polònia i Lituània, Daugavpils, Demetri I el Fals, Demetri II el Fals, Demetri Ivànovitx, Elisabet I d'Anglaterra, Estònia, Esteve Bathory, Expansionisme, Felip II de Castella, Gabriel Bethlen, Guerra d'Íngria, Guerra dels Trenta Anys, Guerra dels Vuitanta Anys, Guerra russo-polonesa (1605-1618), Gustau II Adolf, Imperi Otomà, Imperi Suec, Kanat de Crimea, Ladislau IV de Polònia, Letgàlia, Lisowczycy, Livònia, Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria), Maximilià III d'Habsburg, Moldàvia, Moscou, Osman II, Països Baixos, Pau de Deulino, Paul Siefert, Període Tumultuós, Principat de Transsilvània, SARPE, Smolensk, Szlachta, Tractat de Stolbovo, Transsilvània, Tsarat Rus, 1540, 1551, 1573, 1590, 1598, ..., 1605, 1606, 1607, 1608, 1609, 1610, 1611, 1618, 1632, 30 d'abril, 5 de juliol. Ampliar l'índex (11 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Nou!!: Segimon III Vasa і ABC-Clio · Veure més »
Basili IV
Basili IV (1552 – 12 de setembre de 1612) fou tsar de Rússia entre 1606 i 1610.
Nou!!: Segimon III Vasa і Basili IV · Veure més »
Boiar
XVII Boiars russos Boiar (en rus: боя́рин (sing.) i боя́ре (pl.)) és el títol dels nobles terratinents eslaus, que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbi, búlgar i romanès (inclosa Moldàvia).
Nou!!: Segimon III Vasa і Boiar · Veure més »
Borís Godunov
Borís Fiódorovitx Godunov (Бори́с Фёдорович Годуно́в) (c. 1551 - 23 d'abril de 1605) fou el regent de Rússia des de 1584 a 1598, quan passà a ser tsar de Rússia del 1598 al 1605.
Nou!!: Segimon III Vasa і Borís Godunov · Veure més »
Carles II d'Àustria Interior
Carles d'Habsburg conegut amb els numerals Carles II d'Estíria, Carles II d'Àustria Interior —Karl II Franz von Innerösterreich— (Viena, 3 de juny de 1540 - Graz el 10 de juliol de 1590) Com tots els prínceps d'Àustria tenia el títol d'arxiduc, i era duc d'Estíria, de Caríntia i de Carniola i comte de Gorizia (que formaven l'anomenada Àustria Interior).
Nou!!: Segimon III Vasa і Carles II d'Àustria Interior · Veure més »
Catedral de Wawel
La catedral de Wawel, amb el nom complet de basílica de la catedral de Sant Estanislau i Sant Wenceslau, és el santuari nacional de Polònia a la ciutat de Cracòvia.
Nou!!: Segimon III Vasa і Catedral de Wawel · Veure més »
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Nou!!: Segimon III Vasa і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »
Daugavpils
Daugavpils (Alfabet fonètic internacional: |ˈdaʊɡaʊpils|. En letó Daugavpils; en latgalià o latgalès Daugpiļs; en lituà: Daugpilis; en estonià Väinalinn; en alemany Dünaburg; en belarús Да́ўгаўпілс (Dàugaupils), antigament Дзвінск (Dzvinsk); en finlandès: Väinänlinna; en ídix: דענענבורג (transcrit: Denenburg); en polonès Dyneburg, abans Dzwinów o Dźwińsk, en rus Даугавпилс (Daugavpils), abans Двинск (Dvinsk) i Борисоглебск (Borisoglebsk), en ucraïnès: Да́уґавпілс, Dàugavpils) és la segona ciutat més important de Letònia.
Nou!!: Segimon III Vasa і Daugavpils · Veure més »
Demetri I el Fals
Demetri I Ivànovitx (en ciríl·lic: Димитрий Иоаннович), dit el Fals (самозванец 'samozvanets', impostor) (1581-1606), fou el Tsar de Rússia des del 21 de juliol de 1605 fins a la seva mort, el 17 de maig de 1606.
Nou!!: Segimon III Vasa і Demetri I el Fals · Veure més »
Demetri II el Fals
Demetri II el Fals (en rus Лжедимитрий II) fou el segon dels tres pretendents al tron de Rússia fent-se passar pel tsarévitx Demetri Ivànovitx, el fill gran d'Ivan el Terrible.
Nou!!: Segimon III Vasa і Demetri II el Fals · Veure més »
Demetri Ivànovitx
Demetri Ivanòvitx, en rus Дмитрий Иванович, Царевич Дмитрий, Дмитрий Углицкий (Dmitrij Ivanovič), conegut com a Tsarévitx Demetri o Demetri d'Úglitx (Moscou, 19 d'octubre de 1582 - Úglitx, 15 de maig de 1591) fou un príncep rus, fill d'Ivan el Terrible, hereu presumpte del seu germà Teodor II de Rússia.
Nou!!: Segimon III Vasa і Demetri Ivànovitx · Veure més »
Elisabet I d'Anglaterra
Elisabet I (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seva mort.
Nou!!: Segimon III Vasa і Elisabet I d'Anglaterra · Veure més »
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Nou!!: Segimon III Vasa і Estònia · Veure més »
Esteve Bathory
fou un rei polonès sota el numeral d'Esteve I. El seu regnat és considerat com el segle d'or de la literatura polonesa, perquè l'il·lustraren homes com Maciej Stryjkowski (1547-1593) i Barlomiej Paprocki (1543-1614), el literat Lukassz Gornicki (1527-1603) i el publicista Jakub Wujek (1541-1597, primer traductor de la Bíblia al polonès. Reformà l'administració de justícia, creant dos tribunals de primera instància; regularitzà la hisenda i fundà l'escola superior de Vílnius, que confià als jesuïtes, orde a la qual afavorí des que, per pujar al tron, abraçà el catolicisme. El 1886 les províncies poloneses, austríaques i alemanyes, celebraren per primera vegada el tres-cents aniversari secular de la seva mort. Pels polonesos resta considerat com un dels reis més importants, malgrat que fins al final de la seva vida, Bathory es va mantenir cultural-ment identificat com a hongarès. Molts dels següents prínceps transilvans continuaren amb la seva postura amb el qual intentaren reunificar el regne hongarès partint de Transsilvània contra els Habsburg.
Nou!!: Segimon III Vasa і Esteve Bathory · Veure més »
Expansionisme
L'expansionisme és una política d'un estat que aspira i actua a eixamplar el territori, la influència política i la dominació econòmica en detriment d'altres estats i pobles.
Nou!!: Segimon III Vasa і Expansionisme · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Segimon III Vasa і Felip II de Castella · Veure més »
Gabriel Bethlen
Gabriel Bethlen (en; 15 de novembre de 1580 - 15 de novembre de 1629) va ser príncep de Transsilvània de 1613 a 1629 i duc d'Opole de 1622 a 1625.
Nou!!: Segimon III Vasa і Gabriel Bethlen · Veure més »
Guerra d'Íngria
La Guerra d'Íngria entre Suècia i Rússia, que es va desenvolupar entre 1610 i 1617 es pot considerar com a part del Període Tumultuós, conegut entre altres coses per l'intent de posar un duc suec al capdavant del tron rus.
Nou!!: Segimon III Vasa і Guerra d'Íngria · Veure més »
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Nou!!: Segimon III Vasa і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »
Guerra dels Vuitanta Anys
La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.
Nou!!: Segimon III Vasa і Guerra dels Vuitanta Anys · Veure més »
Guerra russo-polonesa (1605-1618)
XVII. XVII. La Guerra russo-polonesa (1605-1618) tingué lloc a començaments del segle XVII com una seqüència de conflictes i invasions cap a l'est dutes a terme per la Confederació de Polònia i Lituània o per exèrcits privats i mercenaris encapçalats pels magnats en un moment en què el Tsarat Rus s'havia enfonsat per una sèrie de guerres civils (Període Tumultuós) provocades per la crisi dinàstica russa i el caos intern general.
Nou!!: Segimon III Vasa і Guerra russo-polonesa (1605-1618) · Veure més »
Gustau II Adolf
fou rei de Suècia des de 1611 fins a 1632.
Nou!!: Segimon III Vasa і Gustau II Adolf · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Segimon III Vasa і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Suec
L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721. En suec, el període és anomenat stormaktstiden, traduït literalment "l'era de la gran potència". Després de la mort de Gustau II Adolf el 1632, l'imperi fou, durant llargs períodes, controlats per part de l'alta noblesa, la més prominent de les quals fou la família Oxenstierna, actuant com a tutors de monarques menors d'edat. Els interessos de l'alta noblesa contrastaven amb la política d'uniformitat tradicional de la monarquia sueca que promovia una igualtat d'estatus entre els diferents estats (noblesa, clergat, burgesos i camperols). En els territoris adquirits durant els períodes de govern de facto nobiliari, la servitud no fou abolida, i la noblesa s'apropià de terres de la corona. La Gran Reducció de 1680 posà final a aquestes tendències i obligà al retorn de les terres al patrimoni reial. La servitud, no obstant això, romangué amb força a molts dels territoris adquirits al Sacre Imperi Romanogermànic i a l'Estònia Sueca, on l'aplicació de la uniformitat política fou obstaculitzada pels tractats signats durant la seva annexió. Després de les victòries a la Guerra dels Trenta Anys, el clímax de la stormaktstiden s'aconseguí durant la Segona Guerra del Nord, quan el principal adversari dels suecs, Dinamarca, fou neutralitzada en el Tractat de Roskilde de 1658. No obstant això, en el curs posterior de la guerra, així com en la Guerra d'Escània, Suècia només pogué mantenir el seu imperi gràcies al suport del seu màxim aliat, el Regne de França. Carles XI de Suècia consolidà l'imperi i assegurà un període de pau, abans que el Tsarat Rus, Electorat de Saxònia i Dinamarca-Noruega efectuessin un atac conjunt contra el seu successor, Carles XII. Després d'un seguit de victòries inicials sueques, Carles va aconseguir assegurar per darrer cop l'imperi amb el Tractat de Traventhal (1700) i el Tractat d'Altranstädt (1706), després de la batalla de Poltava (1709) portà la stormaktstiden sueca a un abrupte final. Expansió de l'Imperi suec entre 1560 i 1815.
Nou!!: Segimon III Vasa і Imperi Suec · Veure més »
Kanat de Crimea
El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.
Nou!!: Segimon III Vasa і Kanat de Crimea · Veure més »
Ladislau IV de Polònia
fou rei de Polònia.
Nou!!: Segimon III Vasa і Ladislau IV de Polònia · Veure més »
Letgàlia
Escut oficial, des de 1921 Escut històric, des de 1566 Les quatre regions administratives letonnes: Letgàlia en verd. Regió històrica a Letònia: Latgàlia en blau. Letgàlia o Latgàlia (en idioma letgalià: Latgola) és una de les quatre regions històriques i culturals de Letònia que reconeix la constitució letona.
Nou!!: Segimon III Vasa і Letgàlia · Veure més »
Lisowczycy
''El cavaller polonès'' per Rembrandt,(1655). Pintura d'un lisowczyk - per Juliusz Kossak, circa 1860-65, inspirada en la pintura de Rembrandt. Lisowczycy és una paraula de l'idioma polonès, que també es coneix com a Straceńcy ('home perdut' o 'vana esperança') o chorągiew "elearska" (companyia d'elears); o en forma singular: Lisowczyk o elear,"guerrer") - que és el nom d'una unitat irregular de la cavalleria lleugera del de la Corona del Regne de Polònia i de la Lisowczycy. Els Lisowczycy prenien part en moltes batalles arreu d'Europa i eren extremadament àgils, guerrers i sanguinaris. El seu nombre va variar segons l'època, des d'uns pocs centenars a uns quants milers. Lisowczycy (Arquers) - pintat per Józef Brandt 1885 L'origen d'aquest grup es pot trobar en la konfederacja (una forma de motí semi-legal de les forces reials, practicada al Regne de Polònia i després a la Comunitat Polonesa-Lituana) organitzada al voltant de l'any 1604 per Aleksander Józef Lisowski. El Lisowczycy van ser temuts i menyspreats pels civils on sigui que van passar i es van guanyar la fama dubtosa per les atrocitats que duien a terme (el saqueig, la violació, l'assassinat i altres ultratges). No obstant això, també els van respectar a contracor els seus oponents per les seves habilitats militars. Ells no dubtaven a saquejar fins i tot la seva terra natal, on van saquejar l'Acadèmia Racoviana. Segimon III Vasa va tractar de mantenir-los allunyats de la Comunitat Polonesa-Lituana durant el major temps possible. Els Lisowczycy van prendre part en molts conflictes dins la història de Polònia. Lisowczycy pintat per Józef Brandt Les darreres companyies que van usar el nom de Lisowczycy es van formar a la dècada de 1620 i finalment van ser dissolts per una llei del Sejm, el 1636.
Nou!!: Segimon III Vasa і Lisowczycy · Veure més »
Livònia
Livònia al segle XV Livònia (letó: Livonija; estonià: Liivimaa; alemany: Livland; suec: Livland; polonès: Inflanty; rus: Лифляндия o Lifljandija; lituà: livonija) és un territori històric que va ser l'àrea habitada pels livonians, però en l'edat mitjana designava un territori molt més extens controlat per l'orde de Livònia en les costes orientals del mar Bàltic, en les actuals Letònia i Estònia.
Nou!!: Segimon III Vasa і Livònia · Veure més »
Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)
Maria Anna de Baviera Maria Anna de Baviera - en alemany Maria Anna von Bayern - (Múnic, 21 de març de 1551 -Graz, 29 d'abril de 1608) fou una noble alemanya, filla del duc Albert V de Baviera (1528 - 1579) i d'Anna d'Àustria (1528 - 1590).
Nou!!: Segimon III Vasa і Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria) · Veure més »
Maximilià III d'Habsburg
Maximilià III d'Habsburg o d'Àustria, conegut també com a Maximilià Gran Mestre dels Cavallers Teutònics (12 d'octubre de 1558 – 2 de novembre de 1618) fou arxiduc i duc de l'Àustria Anterior (i comte de Tirol) de 1612 fins a la seva mort, si bé nominalment com a regent del seu germà Maties I.
Nou!!: Segimon III Vasa і Maximilià III d'Habsburg · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Segimon III Vasa і Moldàvia · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Segimon III Vasa і Moscou · Veure més »
Osman II
Osman II (3 de novembre de 1604 – 20 de maig de 1622) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1618 a la seva mort.
Nou!!: Segimon III Vasa і Osman II · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Segimon III Vasa і Països Baixos · Veure més »
Pau de Deulino
XVI. La Pau de Deulino –també coneguda com a Treva o Tractat de Dywilino–) va ser signada l'11 de desembre de 1618 i va entrar en vigor el 4 de gener de 1619. Va posar fi a la Guerra russo-polonesa (1605-1618) entre la Confederació de Polònia i Lituània i el Tsarat Rus. Deulino és el nom d'un llogaret a les proximitats de Sérguiev Possad. L'acord va suposar la més gran expansió territorial de la Confederació, que va durar fins que aquesta va perdre Livònia el 1629. La Confederació va guanyar el control sobre el Voivodat de Smolensk i el Voivodat de Txerníhiv. La treva tenia com data final 14 anys i mig més tard. Les parts van intercanviar als seus presoners, incloent el patriarca de Moscou Filaret. Ladislau IV, fill del rei de la Confederació, Segimon III Vasa, no va renunciar a les seves reclamacions sobre el tron moscovita. Després del període de la treva, i mort ja Segimon, les hostilitats es van reprendre amb un conflicte al qual es va denominar Guerra de Smolensk, que va finalitzar amb el Tractat de Poliánovka o Polanów el 1635.
Nou!!: Segimon III Vasa і Pau de Deulino · Veure més »
Paul Siefert
Paul Siefert, variants: Syfert, Sivert, Sibert (Danzing, 23 de maig de 1586 – 6 de maig de 1666) fou un organista i compositor alemany associat amb l'Escola Alemanya del Nord.
Nou!!: Segimon III Vasa і Paul Siefert · Veure més »
Període Tumultuós
Serguei Ivanov. El Període Tumultuós (Сму́тное вре́мя, Smútnoie vrémia) fa referència a un període de la història de Rússia que comprèn l'interregne entre la mort del tsar Teodor I de Rússia de la dinastia ruríkida el 1598 i l'establiment de la dinastia Romànov el 1613.
Nou!!: Segimon III Vasa і Període Tumultuós · Veure més »
Principat de Transsilvània
El Principat de Transsilvània (en romanès: Principatul Transilvaniei; en hongarès: Erdélyi Fejedelemség; en alemany: Fürstentum Siebenbürgen) va ser un estat independent d'idioma i cultura hongaresa, amb una monarquia electiva que va existir entre mitjans del i principis del, en els territoris de l'actual regió de Transsilvània que es troba dins de les fronteres de la moderna Romania.
Nou!!: Segimon III Vasa і Principat de Transsilvània · Veure més »
SARPE
Sarpe (acrònim de Sociedad Anónima de Revistas, Periódicos y Ediciones) fou una editorial espanyola.
Nou!!: Segimon III Vasa і SARPE · Veure més »
Smolensk
Smolensk (en rus Смоле́нск, Pronúncia smɐˈlʲensk) és una ciutat de l'oest de Rússia, capital de la província de Smolensk, situada al costat del riu Dnièper.
Nou!!: Segimon III Vasa і Smolensk · Veure més »
Szlachta
''Szlachcic'' del segle XVII Szlachta (IPA era el nom de la noblesa al Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània. La unió de tots dos països va formar la Confederació de Polònia i Lituània. La szlachta va sorgir a l'Edat Mitjana la qual va existir a través del temps, inclosos el i principis del XX. Tradicionalment, els seus membres eren propietaris de les terres, en general en forma de latifundis. La szlachta va gaudir de substancials i quasi exclusius privilegis polítics fins al repartiment de Polònia ja quasi al. Les distincions de la noblesa van ser oficialment abolides per la Constitució de Polònia de març de 1921, encara que parcialment restablertes per la Constitució de 1935. Mentrestant la qualitat de membre de la szlachta roman estant reivindicada en alguns cercles de la societat polonesa, dins i fora del país. En dir d'autors com Piotr Paweł Bajer i Czesław Miłosz, la «noblesa» posseïa la seva pròpia cultura, la seva pròpia escala de valors i el seu propi estil de vida.«Sent tan nombrosa, el conjunt de les seves formes de ser i actuar van influir àmpliament a la resta de la societat que es va impregnar de moltes d'elles. Alguns aspectes de la seva influència cultural poden veure's també a la Polònia actual».
Nou!!: Segimon III Vasa і Szlachta · Veure més »
Tractat de Stolbovo
El príncep Dmitri Pojarski, a l'esquerra del quadre. El Tractat de Stolbovo fou l'acord de pau firmat el 1617 pel Tsarat Rus i Suècia, en virtut del qual finalitzava a la Guerra d'Íngria, que enfrontava a ambdues nacions des de feia set anys.
Nou!!: Segimon III Vasa і Tractat de Stolbovo · Veure més »
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Nou!!: Segimon III Vasa і Transsilvània · Veure més »
Tsarat Rus
El Tsarat Rus, Ру́сское ца́рство, Rússkoie tsarstvo o Tsarat de Rússia, Росси́йское ца́рство Rossíiskoie tsarstvo Rússia, Россия Rossia o també Tsarat de Moscou, Моско́вское ца́рство Moskóvskoie tsarstvo és el nom oficial de l'estat rus des de la presa del títol de tsar per Ivan IV el 1547 i la fundació de l'Imperi Rus per Pere I el Gran el 1721.
Nou!!: Segimon III Vasa і Tsarat Rus · Veure més »
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Segimon III Vasa і 1540 · Veure més »
1551
Sense descripció.
Nou!!: Segimon III Vasa і 1551 · Veure més »
1573
Sense descripció.
Nou!!: Segimon III Vasa і 1573 · Veure més »
1590
Sense descripció.
Nou!!: Segimon III Vasa і 1590 · Veure més »
1598
Sense descripció.
Nou!!: Segimon III Vasa і 1598 · Veure més »
1605
Sense descripció.
Nou!!: Segimon III Vasa і 1605 · Veure més »
1606
Sense descripció.
Nou!!: Segimon III Vasa і 1606 · Veure més »
1607
Sense descripció.
Nou!!: Segimon III Vasa і 1607 · Veure més »
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Segimon III Vasa і 1608 · Veure més »
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Nou!!: Segimon III Vasa і 1609 · Veure més »
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Segimon III Vasa і 1610 · Veure més »
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Segimon III Vasa і 1611 · Veure més »
1618
Sense descripció.
Nou!!: Segimon III Vasa і 1618 · Veure més »
1632
Sense descripció.
Nou!!: Segimon III Vasa і 1632 · Veure més »
30 d'abril
El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Segimon III Vasa і 30 d'abril · Veure més »
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Segimon III Vasa і 5 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
Segimon III, Segimon de Suècia.
