Taula de continguts
57 les relacions: Ab Urbe Condita, Afyonkarahisar, Alexandre el Gran, Amòrion, Amintes de Galàcia, Ammià Marcel·lí, Ankara, August, Àtal I de Pèrgam, Cambridge University Press, Cíbele, Celtes, Ciceró, Corinti, Dòric, Deiòtar I, Dinastia antigònida, Dinastia seljúcida, Eskişehir, Esmirna, Estat sobirà, Estrabó, Estuc, Galàcia, Gallus (sacerdot), Gàlates, Gèrmia de Galàcia, Gòrdion, Guerres Mitridàtiques, Hadrià, Imperi Selèucida, Jònic, Jeroni d'Estridó, Jocs romans, Julià l'Apòstata, Marc Antoni, Melbourne, Metre, Mides I, Milet, Pèrgam, Període hel·lenístic, Perípter, Plutarc de Queronea, Províncies de Turquia, Rea (mitologia), Regions geogràfiques de Turquia, Regne de Frígia, Riu Sangari, Segona Guerra Púnica, ... Ampliar l'índex (7 més) »
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Veure Pessinunt і Ab Urbe Condita
Afyonkarahisar
Afyonkarahisar (nom oficial) o amb el seu nom anterior, més curt i més comù Afyon, antigament Nicòpolis, és una ciutat de Turquia, capital de la Província d'Afyonkarahisar.
Veure Pessinunt і Afyonkarahisar
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Pessinunt і Alexandre el Gran
Amòrion
Amòrion (grec: Ἀμόριον, Amórion; àrab Ammuriyya, siríac Amurin) va ser una ciutat de Frígia fundada al.
Veure Pessinunt і Amòrion
Amintes de Galàcia
Amintes o Amintas (en grec antic Ἀμύντας, Amyntas) fou tetrarca de Galàcia i després rei de Galàcia i altres territoris.
Veure Pessinunt і Amintes de Galàcia
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Veure Pessinunt і Ammià Marcel·lí
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Veure Pessinunt і Ankara
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Pessinunt і August
Àtal I de Pèrgam
Àttal I de Pèrgam (Attălus Soter) fou rei de Pèrgam del al.
Veure Pessinunt і Àtal I de Pèrgam
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Pessinunt і Cambridge University Press
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Veure Pessinunt і Cíbele
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Veure Pessinunt і Celtes
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Pessinunt і Ciceró
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Veure Pessinunt і Corinti
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Veure Pessinunt і Dòric
Deiòtar I
Deiòtar I Filoromà (Δηϊόταρος Φιλορομαῖος) fou un tetrarca i rei de Galàcia.
Veure Pessinunt і Deiòtar I
Dinastia antigònida
La dinastia antigònida va ser una nissaga de reis macedonis descendents d'Antígon I el borni (Monophtalmus), general d'Alexandre el Gran.
Veure Pessinunt і Dinastia antigònida
Dinastia seljúcida
300x300px La dinastia seljúcida o, simplement, els seljúcides fou una dinastia oghuz sunnita i contribuí a la tradició turcopersa a l'Orient Pròxim i l'Àsia Central durant l'edat mitjana.
Veure Pessinunt і Dinastia seljúcida
Eskişehir
Eskişehir -Eskişehir, 'vella ciutat'; Dorylaeum, catalanitzat Dorilèon; Δορύλαιον, Dorylaion; Daruliyya - és una ciutat del nord-oest de Turquia capital de la província d'Eskişehir.
Veure Pessinunt і Eskişehir
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Veure Pessinunt і Esmirna
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Pessinunt і Estat sobirà
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Pessinunt і Estrabó
Estuc
jesuïtes, Viena, d'Andrea Pozzo L'estuc, és una pasta de gra fi composta per algeps, pols de marbre (a vegades) i cola, que s'endurix quan s'asseca i s'utilitza sobretot per a lluir parets i sostres cobrint materials menys atractius visualment de construcció com ara ciment, pedra, rajola, fang o atovó.
Veure Pessinunt і Estuc
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Veure Pessinunt і Galàcia
Gallus (sacerdot)
Gran sacerdot de Cíbele, segle II dC Gallus (pl. Galli) era un sacerdot de Cíbele.
Veure Pessinunt і Gallus (sacerdot)
Gàlates
Els gàlates (llatí: Galatae, també dits Gallograeci, en grec antic Γαλάται o Γαλάτες) van ser un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.
Veure Pessinunt і Gàlates
Gèrmia de Galàcia
Gèrmia (en llatí Germia) era una ciutat de Galàcia entre Pessinus i Ancyra.
Veure Pessinunt і Gèrmia de Galàcia
Gòrdion
Gòrdion (del grec Γόρδιον, llatí Gòrdium, en turc Gordiyon) és un jaciment arqueològic on hi havia antigament la capital de l'antic Regne de Frígia.
Veure Pessinunt і Gòrdion
Guerres Mitridàtiques
Les Guerres mitridàtiques van ser uns enfrontaments militars entre la República Romana i el rei Mitridates VI Eupator del Pont, que es van lliurar entre l'any 88 aC i el 66 aC.
Veure Pessinunt і Guerres Mitridàtiques
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Veure Pessinunt і Hadrià
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Pessinunt і Imperi Selèucida
Jònic
L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).
Veure Pessinunt і Jònic
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Veure Pessinunt і Jeroni d'Estridó
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Veure Pessinunt і Jocs romans
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Veure Pessinunt і Julià l'Apòstata
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Veure Pessinunt і Marc Antoni
Melbourne
Mapa de l'àrea metropolitana de Melbourne Melbourne és una ciutat d'Austràlia, la segona ciutat del país en població, després de Sydney, amb aproximadament 3,6 milions d'habitants a l'àrea metropolitana.
Veure Pessinunt і Melbourne
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure Pessinunt і Metre
Mides I
En la versió del mite de Midas de Nathaniel Hawthorne, la seva noia es transforma en estàtua quan la toca. Walter Crane, 1893 En la mitologia grega Mides o Midas (Midas) era el rei de Frígia, fill de Gòrdios I. Va tenir un fill, Ancuros.
Veure Pessinunt і Mides I
Milet
Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.
Veure Pessinunt і Milet
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Veure Pessinunt і Pèrgam
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Veure Pessinunt і Període hel·lenístic
Perípter
Perípter (del grec περίπτερος) és l'edifici que està envoltat de columnes alineades en cadascun dels seus costats, conformant un peristil exterior.
Veure Pessinunt і Perípter
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Pessinunt і Plutarc de Queronea
Províncies de Turquia
Turquia es divideix en 81 províncies, anomenades ıl en turc (plural ıller).
Veure Pessinunt і Províncies de Turquia
Rea (mitologia)
En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.
Veure Pessinunt і Rea (mitologia)
Regions geogràfiques de Turquia
Regions definides pel cens de Turquia Les províncies de Turquia s'organitzen en set regions definides pel cens (bölge), que van ser definides originalment al Primer Congrés de Geografia el 1941.
Veure Pessinunt і Regions geogràfiques de Turquia
Regne de Frígia
El regne de Frígia va ser un territori del centre d'Àsia Menor.
Veure Pessinunt і Regne de Frígia
Riu Sangari
Mapa del Sangari El riu Sangari (turc: Sakarya; Sangarius) és un riu de Turquia, el tercer més llarg del país, al centre d'Anatòlia.
Veure Pessinunt і Riu Sangari
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Veure Pessinunt і Segona Guerra Púnica
Sibil·la
Sibiŀla dèlfica, fresc de Miquel Àngel a la capella Sixtina La sibil·la (en grec antic Σίβυλλα) és un personatge de la mitologia grega i romana.
Veure Pessinunt і Sibil·la
Sivri Hisar
Sivri Hisar (Sivrihisar, el nom vol dir Castell Fort) és una població de la província d'Eskişehir a mig camí entre Eskişehir i Ankara al sud del riu Porsuk i al nord del Sangari a la part septentrional de les muntanyes Günesh Dagh.
Veure Pessinunt і Sivri Hisar
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Veure Pessinunt і Tema (circumscripció administrativa)
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Veure Pessinunt і Tiberi
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Pessinunt і Titus Livi
Tolistobogis
Els tolistobogis o tolistobois (llati Tolistobogii o Tolistoboii) van ser una tribu de gals situada a la part més occidental de Galàcia que van fer de la ciutat de Pessinus a la vora del riu Sangari la seva ciutat principal.
Veure Pessinunt і Tolistobogis
Universitat de Gant
La Universitat de Gant (en neerlandès Universiteit Gent, abreujat UGent) és una de les tres més grans universitats flamenques.
Veure Pessinunt і Universitat de Gant
També conegut com Pesinus, Pessinos, Pessinus.