Accés més ràpid que el navegador!
97 les relacions: Afrikaans, Albanès, Alemany, Amhàric, Anglès, Aragonès, Arameu, Armeni, Àrab, Basc, Búlgar, Belarús (llengua), Bisbe, Cardenal, Castellà, Còrnic, Coreà, Croat (llengua), Danès, Diminutiu, Església (institució), Eslovac, Eslovè, Estonià, Feroès, Finès, Francès, Frisó, Gaèlic irlandès, Gaèlic manx, Gal·lès, Gallec, Grec, Hebreu, Hindi, Hongarès, Islandès, Italià, Japonès, Jaume el Conqueridor, Jesús de Natzaret, Joan Oliver i Sallarès, Joan-Pere Sunyer, Jordi Pere Cerdà, Letó, Lituà, Llatí, Llengües sinítiques, Macedònic, Malaiàlam, ..., Maltès, Màrtir, Neerlandès, Nom propi, Nord-catalans, Noruec, Occità, Papa, Pau de Tars, Pèire Bèc, Pèire Cardenal, Pèire d'Alvernha, Pèire Godolin, Pèire Lagarda, Pèire Pessamessa, Pèire Vidal, Pere de Portugal, Pere el Conestable de Portugal, Pere Gimferrer i Torrens, Pere i el llop, Pere Nolasc, Pere Portabella i Ràfols, Pere Salvatge, Pere Verdaguer i Juanola, Pere Vidal, Peret, Persa, Polonès, Portuguès, Romanès, Rus, Sant Pere, Serbi, Serguei Prokófiev, Silesià, Suahili, Suec, Tàmil, Txec, Ucraïnès, 17 d'abril, 1933, 26 d'abril, 28 d'abril, 29 de juny, 3 de gener, 8 de febrer. Ampliar l'índex (47 més) »
Afrikaans
Lafrikaans és una llengua derivada del neerlandès parlada a l'Àfrica austral, sobretot a Sud-àfrica i Namíbia, on fou duta el per colons neerlandesos o afrikàners i personal, servents i esclaus de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals.
Nou!!: Pere (nom) і Afrikaans · Veure més »
Albanès
Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Pere (nom) і Albanès · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Pere (nom) і Alemany · Veure més »
Amhàric
L'amhàric és la llengua oficial d'Etiòpia, parlada per entre 21 i 28 milions de persones.
Nou!!: Pere (nom) і Amhàric · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Pere (nom) і Anglès · Veure més »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Pere (nom) і Aragonès · Veure més »
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.
Nou!!: Pere (nom) і Arameu · Veure més »
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Nou!!: Pere (nom) і Armeni · Veure més »
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Nou!!: Pere (nom) і Àrab · Veure més »
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Nou!!: Pere (nom) і Basc · Veure més »
Búlgar
El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.
Nou!!: Pere (nom) і Búlgar · Veure més »
Belarús (llengua)
El belarús o bielorús (беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Belarús i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Belarús, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).
Nou!!: Pere (nom) і Belarús (llengua) · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Pere (nom) і Bisbe · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Pere (nom) і Cardenal · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Pere (nom) і Castellà · Veure més »
Còrnic
El còrnic (en còrnic: Kernewek o Kernowek. IPA) és una llengua cèltica originària de Cornualla (en còrnic: Kernow) que, conjuntament amb el bretó i el gal·lès, forma la branca britònica o celta 'p'.
Nou!!: Pere (nom) і Còrnic · Veure més »
Coreà
El coreà és una llengua asiàtica de classificació controvertida, ja que té unes característiques allunyades de la resta d'idiomes.
Nou!!: Pere (nom) і Coreà · Veure més »
Croat (llengua)
El croat (en croat: hrvatski jezik) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 7 milions de persones, principalment a Croàcia.
Nou!!: Pere (nom) і Croat (llengua) · Veure més »
Danès
El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.
Nou!!: Pere (nom) і Danès · Veure més »
Diminutiu
Un diminutiu és un mot derivat que dona un significat de més petit, generalment fet amb un sufix afegit al mot primitiu.
Nou!!: Pere (nom) і Diminutiu · Veure més »
Església (institució)
Columna de Marcià, a Istanbul, on hi ha dibuixat un làbarum Una església és una comunitat cristiana local i la institució, que inclou als cristians d'aquesta religió.
Nou!!: Pere (nom) і Església (institució) · Veure més »
Eslovac
L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.
Nou!!: Pere (nom) і Eslovac · Veure més »
Eslovè
L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.
Nou!!: Pere (nom) і Eslovè · Veure més »
Estonià
Lestonià (eesti keel) és una de les llengües uralianes.
Nou!!: Pere (nom) і Estonià · Veure més »
Feroès
El feroès o feroés és una llengua escandinava occidental parlada a les Illes Fèroe pel poble feroès.
Nou!!: Pere (nom) і Feroès · Veure més »
Finès
El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.
Nou!!: Pere (nom) і Finès · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Pere (nom) і Francès · Veure més »
Frisó
El frisó (Frysk) és una llengua germànica occidental parlada a Frísia (nord dels Països Baixos, nord-oest d'Alemanya i sud-oest de Dinamarca), molt propera a l'anglès i en greu perill de desaparició.
Nou!!: Pere (nom) і Frisó · Veure més »
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Nou!!: Pere (nom) і Gaèlic irlandès · Veure més »
Gaèlic manx
El manx, o gaèlic manx (gaelg vanninagh), és una llengua celta originària de l'illa de Man, un petit país cèltic que avui constitueix una dependència autogovernada de la corona britànica que no pertany al Regne Unit.
Nou!!: Pere (nom) і Gaèlic manx · Veure més »
Gal·lès
El gal·lès o gal·lés (en gal·lès: Cymraeg) és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que es fan esforços per recuperar-la, atès que és la llengua cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola.
Nou!!: Pere (nom) і Gal·lès · Veure més »
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Nou!!: Pere (nom) і Gallec · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Pere (nom) і Grec · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Pere (nom) і Hebreu · Veure més »
Hindi
Lhindi (हिन्दी) és una llengua indoària derivada del sauraseni, un dels pràcrits medievals.
Nou!!: Pere (nom) і Hindi · Veure més »
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Nou!!: Pere (nom) і Hongarès · Veure més »
Islandès
Lislandès o islandés (íslenska, fins a la reforma de l'ortografia del 1973: íslenzka) és una llengua escandinava occidental parlada a Islàndia.
Nou!!: Pere (nom) і Islandès · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Pere (nom) і Italià · Veure més »
Japonès
El japonès o japonés (日本語 nihongo o nippongo, en japonès) és una llengua parlada per uns 130 milions de persones.
Nou!!: Pere (nom) і Japonès · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Pere (nom) і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Pere (nom) і Jesús de Natzaret · Veure més »
Joan Oliver i Sallarès
Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), que emprà com a poeta el nom de ploma Pere Quart, fou un poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista català, considerat un dels poetes i dramaturgs més destacats de la literatura catalana del.
Nou!!: Pere (nom) і Joan Oliver i Sallarès · Veure més »
Joan-Pere Sunyer
Joan-Pere Sunyer, o Joan Pere Sunyer (Clairà, 1943) és un poeta nord-català.
Nou!!: Pere (nom) і Joan-Pere Sunyer · Veure més »
Jordi Pere Cerdà
Antoni Cayrol, més conegut pel pseudònim fou un poeta, narrador, dramaturg i promotor d'activitats culturals a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Pere (nom) і Jordi Pere Cerdà · Veure més »
Letó
El letó (latviešu valoda) és una llengua del grup oriental de les llengües bàltiques parlada per 2,2 milions de persones principalment a Letònia, on és idioma oficial des de l'any 1989, dos anys abans de la seva declaració d'independència arran de la desaparició de la Unió Soviètica.
Nou!!: Pere (nom) і Letó · Veure més »
Lituà
El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.
Nou!!: Pere (nom) і Lituà · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Pere (nom) і Llatí · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Pere (nom) і Llengües sinítiques · Veure més »
Macedònic
El macedònic o macedoni (македонски јазик, makedonski jazik, ) és una llengua que pertany al grup meridional-oriental de llengües eslaves, parlada per prop d'1,5 milions de persones, principalment a Macedònia del Nord, on és una de les dues llengües oficials.
Nou!!: Pere (nom) і Macedònic · Veure més »
Malaiàlam
El malaiàlam (മലയാളം, malayāḷaṁ) o malabar és una de les quatre principals llengües dravídiques del sud de l'Índia.
Nou!!: Pere (nom) і Malaiàlam · Veure més »
Maltès
El maltès o maltés és la llengua oficial de Malta, i una de les llengües oficials a la Unió Europea.
Nou!!: Pere (nom) і Maltès · Veure més »
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dona "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.
Nou!!: Pere (nom) і Màrtir · Veure més »
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Nou!!: Pere (nom) і Neerlandès · Veure més »
Nom propi
Els noms propis són paraules que es fan servir per identificar una cosa particular: persones, animals, llocs, edificis o altres objectes.
Nou!!: Pere (nom) і Nom propi · Veure més »
Nord-catalans
Els nord-catalans o catalans del nord són un grup humà originari de la Catalunya del Nord (comarques del Conflent, el Vallespir, l'Alta Cerdanya, el Capcir i el Rosselló, i l'occitana Fenolleda), a França.
Nou!!: Pere (nom) і Nord-catalans · Veure més »
Noruec
El noruec és una llengua parlada a Noruega.
Nou!!: Pere (nom) і Noruec · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Pere (nom) і Occità · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Pere (nom) і Papa · Veure més »
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Pere (nom) і Pau de Tars · Veure més »
Pèire Bèc
fou un poeta i lingüista occità.
Nou!!: Pere (nom) і Pèire Bèc · Veure més »
Pèire Cardenal
cançoner I Pèire Cardenal (lo Puèi de Velai, Alvèrnia, 1180 - Montpeller 1278) fou un trobador occità.
Nou!!: Pere (nom) і Pèire Cardenal · Veure més »
Pèire d'Alvernha
Pèire d'Alvernha (Clarmont d'Alvèrnia) fou un trobador occità.
Nou!!: Pere (nom) і Pèire d'Alvernha · Veure més »
Pèire Godolin
Pèire Godolin de Marc Arcy - Museu dels Agustins de Tolosa Pèire Godolin (pronunciat i sovint escrit antigament Goudouli o Goudelin) (Tolosa de Llenguadoc 1580 - Tolosa, 10 de setembre de 1649) fou un poeta occità del Llenguadoc.
Nou!!: Pere (nom) і Pèire Godolin · Veure més »
Pèire Lagarda
Pèire Lagarda és un escriptor occità.
Nou!!: Pere (nom) і Pèire Lagarda · Veure més »
Pèire Pessamessa
Pèire Pessamessa (Marsella, 10 de desembre de 1931 - 9 de desembre de 2018) va ser un escriptor, polític i narrador contemporani en occità, autor d'una nova via en la prosa provençal.
Nou!!: Pere (nom) і Pèire Pessamessa · Veure més »
Pèire Vidal
cançoner I Pèire Vidal (mort vers el 1205) era un trobador occità de Tolosa.
Nou!!: Pere (nom) і Pèire Vidal · Veure més »
Pere de Portugal
Pere de Portugal (Lisboa, 1392 - batalla d'Alfarobeira, Alverca, 1449), infant de Portugal, duc de Coïmbra i regent de Portugal (1439-1448).
Nou!!: Pere (nom) і Pere de Portugal · Veure més »
Pere el Conestable de Portugal
Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), fou proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.
Nou!!: Pere (nom) і Pere el Conestable de Portugal · Veure més »
Pere Gimferrer i Torrens
Pere Gimferrer i Torrens (Barcelona, 22 de juny de 1945) és un poeta, traductor i crític literari català.
Nou!!: Pere (nom) і Pere Gimferrer i Torrens · Veure més »
Pere i el llop
Pere i el llop és un conte musical per a nens compost per Serguei Prokófiev el 1936.
Nou!!: Pere (nom) і Pere i el llop · Veure més »
Pere Nolasc
fou un mercader, fundador de l'Orde de la Mercè.
Nou!!: Pere (nom) і Pere Nolasc · Veure més »
Pere Portabella i Ràfols
és un director, guionista i productor de cinema català.
Nou!!: Pere (nom) і Pere Portabella i Ràfols · Veure més »
Pere Salvatge
Pere Salvatge apareix documentat per primer cop l'any 1280, i el 1286, l'última vegada que se'n parla, es diu que havia rebut del rei Alfons I l'encàrrec de distribuir donatius entre els joglars que havien assistit a la seva coronació; era per tant un personatge que gaudia de la confiança reial.
Nou!!: Pere (nom) і Pere Salvatge · Veure més »
Pere Verdaguer i Juanola
Pere Verdaguer i Juanola (en francès firmava Pierre Verdaguer) (Banyoles, 9 d'abril del 1929 - Perpinyà, 1 de febrer del 2017) va ser un dels autors més prolífics de la Catalunya del Nord amb els seus treballs sobre dialectologia rossellonesa i literatura rossellonesa.
Nou!!: Pere (nom) і Pere Verdaguer i Juanola · Veure més »
Pere Vidal
Pere Vidal (Sant Pau de Fenollet, Fenolleda, 21 de març de 1848 - Perpinyà, 13 de setembre de 1929) més conegut com a Pierre Vidal, fou un historiador i bibliògraf nordcatalà.
Nou!!: Pere (nom) і Pere Vidal · Veure més »
Peret
Pere Pubill i Calaf (Mataró, 24 de març de 1935 – Barcelona, 27 d'agost de 2014) conegut amb el nom artístic de Peret, fou un cantant, guitarrista i compositor català d'ètnia gitana, que refundà o creà, segons la versió, la rumba catalana a partir de la fusió del rock, el tanguillo flamenc i el mambo cubà.
Nou!!: Pere (nom) і Peret · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Pere (nom) і Persa · Veure més »
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Nou!!: Pere (nom) і Polonès · Veure més »
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Nou!!: Pere (nom) і Portuguès · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Pere (nom) і Romanès · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Pere (nom) і Rus · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Pere (nom) і Sant Pere · Veure més »
Serbi
El serbi o serbocroat és una llengua eslava meridional que és parlada, sensu stricto, principalment pels serbis.
Nou!!: Pere (nom) і Serbi · Veure més »
Serguei Prokófiev
Serguei Serguéievitx Prokófiev (en rus: Сергéй Сергéевич Прокóфьев, en ucraïnès: Сергі́й Сергі́йович Проко́ф'єв, transcrit: Serhí Serhíovitx Prokóf'iev) (Sontsovka, prop de Donetsk, Ucraïna, 23 d'abril de 1891 - Moscou, 5 de març de 1953) va ser un compositor i pianista rus del període soviètic i una de les principals figures de la música del.
Nou!!: Pere (nom) і Serguei Prokófiev · Veure més »
Silesià
El silesià o alt silesià (en silesià: ślůnsko godka, en polonès: język śląski, en txec: slezština) és un idioma de Silèsia.
Nou!!: Pere (nom) і Silesià · Veure més »
Suahili
Àrea de parla suahili Detall de l'àrea de parla suahili Parenostre en suahili El suahili (anomenat kiswahili en suahili) és una llengua bantu àmpliament parlada a l'Àfrica Oriental.
Nou!!: Pere (nom) і Suahili · Veure més »
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Nou!!: Pere (nom) і Suec · Veure més »
Tàmil
Inscripció de tàmil antic del Temple de Brihadeeswara a Thanjavur El tàmil o tàmul és una llengua dravídica parlada principalment pel poble tàmil del sud de l'Índia.
Nou!!: Pere (nom) і Tàmil · Veure més »
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Nou!!: Pere (nom) і Txec · Veure més »
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Nou!!: Pere (nom) і Ucraïnès · Veure més »
17 d'abril
El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere (nom) і 17 d'abril · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Pere (nom) і 1933 · Veure més »
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere (nom) і 26 d'abril · Veure més »
28 d'abril
El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere (nom) і 28 d'abril · Veure més »
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere (nom) і 29 de juny · Veure més »
3 de gener
El 3 de gener és el tercer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Pere (nom) і 3 de gener · Veure més »
8 de febrer
El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Pere (nom) і 8 de febrer · Veure més »
