Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Patriarcat de Venècia

Índex Patriarcat de Venècia

El Patriarcat de Venècia (llatí: Patriarcha Venetiarum; italià: Patriarca di Venezia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica, que presideix la Regió eclesiàstica Triveneto.

Taula de continguts

  1. 195 les relacions: Alexandria, Angelo Scola, Annuario Pontificio, Antioquia de l'Orontes, Any litúrgic, Arquebisbat d'Eger, Arquebisbat d'Udine, Arquebisbat de Gorizia, Arquebisbat de Milà, Ascensió de Jesús, Basílica de Sant Marc, Bàrbara de Nicomèdia, Bisbat d'Adria-Rovigo, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Brescia, Bisbat de Chioggia, Bisbat de Concordia-Pordenone, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Koper, Bisbat de Pàdua, Bisbat de Roma, Bisbat de Treviso, Bisbat de Verona, Bisbat de Vicenza, Bisbat de Vittorio Veneto, Burano, Butlla, Cannaregio, Canonge, Canonges Regulars de San Giorgio in Alga, Caorle, Cardenal, Carmelites descalços, Cavallino-Treporti, Cecília de Roma, Comanador (religiós), Concili de Trento, Conclave, Conegliano, Consistori papal, Constantinoble, Dalmàcia, Diaca, Diòcesi de Torcello, Dorsoduro, Edat mitjana, Enclavament, Enrico Dandolo, Eraclea, Església Catòlica Romana, ... Ampliar l'índex (145 més) »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Veure Patriarcat de Venècia і Alexandria

Angelo Scola

El Cardenal Scola, a Cassano Magnago, el 22 de setembre de 2012. Angelo Scola (Malgrate, Llombardia, Itàlia, 7 de novembre de 1941) és un bisbe i cardenal italià.

Veure Patriarcat de Venècia і Angelo Scola

Annuario Pontificio

L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.

Veure Patriarcat de Venècia і Annuario Pontificio

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Patriarcat de Venècia і Antioquia de l'Orontes

Any litúrgic

L'església catòlica celebra l'obra salvadora del Senyor en dies determinats al llarg de l'any.

Veure Patriarcat de Venècia і Any litúrgic

Arquebisbat d'Eger

El palau episcopal d'Eger. XIX. Larquebisbat d'Eger (hongarès: Egri főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Agriensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.

Veure Patriarcat de Venècia і Arquebisbat d'Eger

Arquebisbat d'Udine

Lapida dels arquebisbes Bricito i Zaffonato a la catedral d'Udine Larquebisbat d'Udine (italià: arcidiocesi di Udine; llatí: Archidioecesis Utinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure Patriarcat de Venècia і Arquebisbat d'Udine

Arquebisbat de Gorizia

Larquebisbat de Gorizia (italià: Arcidiocesi di Gorizia; llatí: Archidioecesis Goritiensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure Patriarcat de Venècia і Arquebisbat de Gorizia

Arquebisbat de Milà

Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.

Veure Patriarcat de Venècia і Arquebisbat de Milà

Ascensió de Jesús

L'ascensió de Jesús d'Andrea Mantegna Lascensió de Jesús és una expressió de les primeres comunitats cristianes, que fa referència a la glorificació que segons la Bíblia va rebre Jesús de Natzaret després de la seva mort, de mans de Déu Pare.

Veure Patriarcat de Venècia і Ascensió de Jesús

Basílica de Sant Marc

La basílica de Sant Marc (en italià: Basilica di San Marco) és l'església principal de Venècia, de gran importància religiosa, històrica i, ara, turística.

Veure Patriarcat de Venècia і Basílica de Sant Marc

Bàrbara de Nicomèdia

Bàrbara (Nicomèdia, - 306) és una santa i màrtir venerada a tota la cristiandat.

Veure Patriarcat de Venècia і Bàrbara de Nicomèdia

Bisbat d'Adria-Rovigo

El bisbat d'Adria-Rovigo (italià: diocesi di Adria-Rovigo; llatí: Dioecesis Adriensis-Rhodigiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure Patriarcat de Venècia і Bisbat d'Adria-Rovigo

Bisbat de Belluno-Feltre

cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure Patriarcat de Venècia і Bisbat de Belluno-Feltre

Bisbat de Brescia

concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Veure Patriarcat de Venècia і Bisbat de Brescia

Bisbat de Chioggia

El bisbat de Chioggia (italià: diocesi de Chioggia; llatí: Dioecesis Clodiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure Patriarcat de Venècia і Bisbat de Chioggia

Bisbat de Concordia-Pordenone

cocatedral de san Marco a Pordenone El bisbat de Concordia-Pordenone (italià: diocesi di Concordia-Pordenone; llatí: Dioecesis Concordiensis-Portus Naonis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure Patriarcat de Venècia і Bisbat de Concordia-Pordenone

Bisbat de Faenza-Modigliana

El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure Patriarcat de Venècia і Bisbat de Faenza-Modigliana

Bisbat de Koper

catedral de l'Assumpta i Sant Nazari a Koper El bisbat de Koper (eslovè: Škofija Koper; italià: Diocesi di Capodistria; llatí: Dioecesis Iustinopolitana) és una seu de l'Església catòlica a Eslovènia, sufragània de l'arquebisbat de Ljubljana.

Veure Patriarcat de Venècia і Bisbat de Koper

Bisbat de Pàdua

El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure Patriarcat de Venècia і Bisbat de Pàdua

Bisbat de Roma

El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure Patriarcat de Venècia і Bisbat de Roma

Bisbat de Treviso

El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure Patriarcat de Venècia і Bisbat de Treviso

Bisbat de Verona

La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure Patriarcat de Venècia і Bisbat de Verona

Bisbat de Vicenza

La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure Patriarcat de Venècia і Bisbat de Vicenza

Bisbat de Vittorio Veneto

El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure Patriarcat de Venècia і Bisbat de Vittorio Veneto

Burano

Burano és una illa de la llacuna veneciana, situada a 7 quilòmetres de Venècia, Itàlia, que es recorre en 40 minuts amb el vaporetto.

Veure Patriarcat de Venècia і Burano

Butlla

Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Veure Patriarcat de Venècia і Butlla

Cannaregio

Ubicació de Cannaregio a Venècia. Cannaregio és un del sis sestieri (districtes) de la ciutat de Venècia, i el situat més al nord de la ciutat.

Veure Patriarcat de Venècia і Cannaregio

Canonge

Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.

Veure Patriarcat de Venècia і Canonge

Canonges Regulars de San Giorgio in Alga

Els Canonges Regulars de San Giorgio in Alga (Sant Jordi d'Alga) va ser una congregació de canonges regulars fundada a Venècia al final del.

Veure Patriarcat de Venècia і Canonges Regulars de San Giorgio in Alga

Caorle

Caorle (friülès Cjaurlis) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Venècia.

Veure Patriarcat de Venècia і Caorle

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Veure Patriarcat de Venècia і Cardenal

Carmelites descalços

Els Carmelites Descalços o Orde dels Frares Descalços de la Santíssima Mare de Déu del Mont Carmel (en llatí: Ordo Fratrum Discalceatorum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) són un orde religiós catòlic, de tipus mendicant, que és una reforma observant de l'orde del Carme o Carmelites Calçats.

Veure Patriarcat de Venècia і Carmelites descalços

Cavallino-Treporti

Cavallino-Treporti és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Venècia.

Veure Patriarcat de Venècia і Cavallino-Treporti

Cecília de Roma

Cecília (en llatí Caecilia) hauria sigut una dona romana, màrtir al per la seva fe cristiana.

Veure Patriarcat de Venècia і Cecília de Roma

Comanador (religiós)

El comanador (en llatí medieval: commendator), en l'entorn religiós, era una dignitat dotada de renda que administrava una casa religiosa d'un orde religiós, als ordes de l'Hospital, de la Mercè i de Sant Antoni Abat es deia “preceptor”.

Veure Patriarcat de Venècia і Comanador (religiós)

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.

Veure Patriarcat de Venècia і Concili de Trento

Conclave

La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.

Veure Patriarcat de Venècia і Conclave

Conegliano

Conegliano (en vènet Conejan) és un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la província de Treviso.

Veure Patriarcat de Venècia і Conegliano

Consistori papal

Un consistori papal és una reunió convocada pel papa i sota la seva presidència amb els cardenals per tractar d'afers que afecten l'Església catòlica universal.

Veure Patriarcat de Venècia і Consistori papal

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Veure Patriarcat de Venècia і Constantinoble

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Veure Patriarcat de Venècia і Dalmàcia

Diaca

Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.

Veure Patriarcat de Venècia і Diaca

Diòcesi de Torcello

La diòcesi de Torcello (en llatí: Dioecesis Torcellana) és una seu suprimida i actual seu titular de l'Església Catòlica.

Veure Patriarcat de Venècia і Diòcesi de Torcello

Dorsoduro

Ubicació de Dorsoduro dins Venècia Ombrívol canal a Dorsoduro, Venècia Pintor de carrer al Campo San Gregorio. Dorsoduro és un del sis sestieri (districtes) de la ciutat de Venècia, al nord de la península itàlica.

Veure Patriarcat de Venècia і Dorsoduro

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Patriarcat de Venècia і Edat mitjana

Enclavament

Enclavament idealitzat. C és un enclavament del B dins del territori d'A. En geografia política, un enclavament és una part d'un territori que està completament envoltat per un altre territori de la mateixa categoria.

Veure Patriarcat de Venècia і Enclavament

Enrico Dandolo

Tomba d'Enrico Dandolo. Enrico Dandolo, en llatí Henricus Dandolo (1107, República de Venècia - 1205, Constantinoble) fou un dux de Venècia des del 1192 fins al 1205 durant la Quarta Croada.

Veure Patriarcat de Venècia і Enrico Dandolo

Eraclea

Eraclea és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Venècia.

Veure Patriarcat de Venècia і Eraclea

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Veure Patriarcat de Venècia і Església Catòlica Romana

Església de Sant Esteve (Venècia)

L'Església de Sant Esteve (en italià Chiesa di Santo Stefano) és un gran edifici religiós de Venècia (Itàlia), a l'extrem septentrional de Campo Santo Stefano al sestiere de San Marco, no gaire lluny del Pont de l'Acadèmia.

Veure Patriarcat de Venècia і Església de Sant Esteve (Venècia)

Església sufragània

Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.

Veure Patriarcat de Venècia і Església sufragània

Esteve màrtir

Esteve màrtir o Stephanos kelil (inicis del segle I - Rodalia de Jerusalem, 34-35?) protomàrtir (el primer màrtir), és un sant del cristianisme.

Veure Patriarcat de Venècia і Esteve màrtir

Eugeni IV

Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.

Veure Patriarcat de Venècia і Eugeni IV

Excomunió

Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.

Veure Patriarcat de Venècia і Excomunió

Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí

Les Festes de la Mare de Déu de la Salut són una festa tradicional de la població valenciana d'Algemesí (Ribera Alta), celebrades en honor de la seua patrona, Nostra Senyora de la Salut.

Veure Patriarcat de Venècia і Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí

Gerard Sagredo

Gerard Sagredo (Venècia, 23 d'abril de 980 - Buda, 24 de setembre de 1046) fou bisbe venecià, evangelitzador a Hongria.

Veure Patriarcat de Venècia і Gerard Sagredo

Grau (Astúries)

Grau és un conceyu (municipi) de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.

Veure Patriarcat de Venècia і Grau (Astúries)

Helena de Constantinoble

Flavia Iulia Helena, també coneguda com a Santa Helena i Helena de Constantinoble (248 – 329 nascuda probablement a Drepanum (abans de ser anomenada Hel·lenòpolis) en el golf de Nicomèdia, va ser la primera dona de Constanci Clor i mare de Constantí I el Gran.

Veure Patriarcat de Venècia і Helena de Constantinoble

Icona

Moderna icona de metall de sant Nicolau, de l'artista búlgar Georgi Chapkanov (Gilbert House, Port Stanley, illes Malvines). Una icona (del grec clàssic εἰκών, ikon, que volia dir 'imatge', mitjançant el rus икона, ikona amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o en mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada pel cristianisme ortodox.

Veure Patriarcat de Venècia і Icona

Imperi Austrohongarès

LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.

Veure Patriarcat de Venècia і Imperi Austrohongarès

Imperi Llatí

LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.

Veure Patriarcat de Venècia і Imperi Llatí

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Patriarcat de Venècia і Imperi Romà d'Orient

Interdicte

Un interdicte és una acció legal que persegueix posar fi a una situació produïda per una pertorbació que algú fa sobre un immoble d'un altre.

Veure Patriarcat de Venècia і Interdicte

Isidor de Quios

Isidor de Quios o Isidori —el nom pel que és anomenat a Mollerussa, d'on és patró— (Alexandria, Egipte, s. III - Quios, Grècia, 251) fou un marí egipci, cristià i màrtir durant les persecucions de l'emperador Deci.

Veure Patriarcat de Venècia і Isidor de Quios

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Veure Patriarcat de Venècia і Islam

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Veure Patriarcat de Venècia і Italià

Jerarquia de l'Església Catòlica

El terme de jerarquia de l'Església Catòlica es fa servir per referir-se als membres de l'Església Catòlica Romana que desenvolupen la funció de governar en la fe i guiar en les qüestions morals i de vida cristiana als fidels catòlica.

Veure Patriarcat de Venècia і Jerarquia de l'Església Catòlica

Jesolo

Jesolo (ˈjɛzolo, en vènet Gèxolo, ˈdʒɛzoɰo, o Ièxolo, ˈjɛzoɰo) és un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la ciutat metropolitana de Venècia.

Veure Patriarcat de Venècia і Jesolo

Joan Baptista

Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.

Veure Patriarcat de Venècia і Joan Baptista

Joan l'Almoiner

Joan de les Almoines o Joan V d'Alexandria (Amathus, Xipre, segona meitat del segle V - Xipre, 619) fou Patriarca Ortodox d'Alexandria.

Veure Patriarcat de Venècia і Joan l'Almoiner

Joan Pau I

, nascut Albino Luciani Va morir la nit entre el 28 i el 29 de setembre, a una hora imprecisa.

Veure Patriarcat de Venècia і Joan Pau I

Joan XXIII

nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà.

Veure Patriarcat de Venècia і Joan XXIII

Latisana

Latisana (friülà Tisane) és un municipi italià, dins de la província d'Udine, a la regió de la Bassa Friülana.

Veure Patriarcat de Venècia і Latisana

Lido de Venècia

El Lido de Venècia (en italià Lido di Venezia) és una illa allargassada d'uns 12 quilòmetres de llarg i entre 196 m i 1,7 km d'ample que separa la llacuna vèneta del mar Adriàtic.

Veure Patriarcat de Venècia і Lido de Venècia

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Patriarcat de Venècia і Llatí

Llúcia de Siracusa

Llúcia de Siracusa (283?-304?), coneguda com a Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa per les Esglésies catòlica i ortodoxa.

Veure Patriarcat de Venècia і Llúcia de Siracusa

Llista de duxs de Venècia

La següent llista té per objecte ordenar per anys de regnat els duxs de Venècia.

Veure Patriarcat de Venècia і Llista de duxs de Venècia

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Veure Patriarcat de Venècia і Longobards

Lorenzo Giustiniani

Lorenzo Giustiniani (Venècia, 1 de juliol del 1381 – 8 de gener del 1456) fou un arquebisbe catòlic italià, el primer que va portar el títol de patriarca de Venècia.

Veure Patriarcat de Venècia і Lorenzo Giustiniani

Malamocco

Llacuna de Venècia amb el port de Malamocco Malamocco Malamocco és una petita població de Venècia, situada a la part sud de l'illa del Lido; pertany a la Municipalità di Lido-Pellestrina; antigament es deia Metamaucum.

Veure Patriarcat de Venècia і Malamocco

Mar de Màrmara

La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.

Veure Patriarcat de Venècia і Mar de Màrmara

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Veure Patriarcat de Venècia і Mar Egea

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Veure Patriarcat de Venècia і Mar Negra

Marc (evangelista)

Marc Evangelista és considerat tradicionalment l'autor de l'Evangeli de Marc.

Veure Patriarcat de Venècia і Marc (evangelista)

Marco Cé

va ser un cardenal italià de l'Església Catòlica.

Veure Patriarcat de Venècia і Marco Cé

Marghera

Marghera és una frazione de Venècia, Itàlia.

Veure Patriarcat de Venècia і Marghera

Martellago

Martellago (vènet Martełago) és un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la ciutat metropolitana de Venècia.

Veure Patriarcat de Venècia і Martellago

Mestre (Venècia)

Mestre és una localitat pertanyent al municipi de Venècia, Itàlia.

Veure Patriarcat de Venècia і Mestre (Venècia)

Metropolità

Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.

Veure Patriarcat de Venècia і Metropolità

Mira

* Astronomia.

Veure Patriarcat de Venècia і Mira

Murano

Lido Murano (Muran en venecià) és normalment descrita com una illa de la llacuna veneciana, encara que, com Venècia, és realment un arxipèlag d'illes unides per ponts.

Veure Patriarcat de Venècia і Murano

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Veure Patriarcat de Venècia і Napoleó Bonaparte

Nicolau de Mira

Nicolau de Mira (suposadament nascut a Patara de Lícia, actual Turquia, c. 270 - Mira, prop de l'actual Demre, Turquia, 346), també conegut com a Nikolaus a Alemanya i Sinterklaas (versió curta de Sint Nicolaas) a Bèlgica i als Països Baixos, és el nom comú de Nicolau, que hauria viscut durant el a Anatòlia (actualment Turquia).

Veure Patriarcat de Venècia і Nicolau de Mira

Oblats dels Sants Ambròs i Carles

Els Oblats dels Sants Ambròs i Carles, en llatí Congregatio Oblatorum Sanctorum Ambrosii et Caroli, són una associació de sacerdots seculars i laics de l'arxidiòcesi de Milà.

Veure Patriarcat de Venècia і Oblats dels Sants Ambròs i Carles

Orde Camaldulès

LOrde de la Camàldula o dels camaldulesos és un orde religiós de tipus orde monàstic, reforma observant de l'Orde de Sant Benet dedicada a la vida purament contemplativa i eremítica.

Veure Patriarcat de Venècia і Orde Camaldulès

Orde de la Cartoixa

Lorde de la Cartoixa és un orde monàstic fundat el 1084 per Bru de Colònia i sis companys. Els monjos que en formen part, anomenats cartoixans, posposen al seu nom les sigles O. C. o O. Cart.

Veure Patriarcat de Venècia і Orde de la Cartoixa

Orde de Sant Agustí

LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).

Veure Patriarcat de Venècia і Orde de Sant Agustí

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Veure Patriarcat de Venècia і Orde de Sant Benet

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Veure Patriarcat de Venècia і Orde del Cister

Orde dels Frares Menors Caputxins

L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.

Veure Patriarcat de Venècia і Orde dels Frares Menors Caputxins

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Veure Patriarcat de Venècia і Orde dels Predicadors

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure Patriarcat de Venècia і Papa

Papa Nicolau V

Nicolau V (Sarzana, 15 de novembre de 1397 - Roma, 24 de març de 1455) va ser Papa de Roma del 1447 al 1455.

Veure Patriarcat de Venècia і Papa Nicolau V

Patriarca

Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.

Veure Patriarcat de Venècia і Patriarca

Patriarca Llatí de Jerusalem

El patriarca llatí de Jerusalem fou el títol del bisbe de Jerusalem, atorgat per l'Església Catòlica Romana quan es va conquerir Jerusalem el 1099.

Veure Patriarcat de Venècia і Patriarca Llatí de Jerusalem

Patriarcat d'Aquileia

El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.

Veure Patriarcat de Venècia і Patriarcat d'Aquileia

Patriarcat de Lisboa

El Patriarcat de Lisboa (portuguès: Patriarcado de Lisboa; llatí: Patriarchatus Lisbonensis o Ulixbonensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Portugal.

Veure Patriarcat de Venècia і Patriarcat de Lisboa

Pau V

Pau V (Roma, 17 de setembre de 1550 - Roma, 28 de gener de 1621) va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1605 i 1621.

Veure Patriarcat de Venècia і Pau V

Pedra

La paraula pedra s'utilitza en el llenguatge comú i en joieria, l'arquitectura i l'enginyeria per a fer referència a qualsevol material natural d'origen mineral, sòlid i caracteritzat per una elevada consistència.

Veure Patriarcat de Venècia і Pedra

Pellestrina

Pellestrina és una illa d'Itàlia del nord, formant una barrera entre el sud de la Llacuna de Venècia i el Mar Adriàtic, allargada, al sud-oest del Lido.

Veure Patriarcat de Venècia і Pellestrina

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Veure Patriarcat de Venècia і Peloponès

Pius VII

Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.

Veure Patriarcat de Venècia і Pius VII

Pius X

Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.

Veure Patriarcat de Venècia і Pius X

Primat (eclesiàstic)

Escut d'armes d'un Primat catòlic (no cardenal) Primat és un títol o rang de certs bisbes en certes esglésies cristianes.

Veure Patriarcat de Venècia і Primat (eclesiàstic)

Processó

Processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí Processó a Província de Salta, Argentina Una processó o professó és un passeig d'una icona sagrada per una vila o cap a un indret rellevant, com ara un santuari o ermita que permet la participació dels fidels.

Veure Patriarcat de Venècia і Processó

Província de Venècia

La província de Venècia (igual en vènet, pronunciat proˈvinsja de veˈnɛsja) és una antiga província de la regió de Vèneto, dins Itàlia, en la qual es trobava la homònima ciutat de Venècia, que n'era la capital.

Veure Patriarcat de Venècia і Província de Venècia

Província eclesiàstica

Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.

Veure Patriarcat de Venècia і Província eclesiàstica

Quarta Croada

La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.

Veure Patriarcat de Venècia і Quarta Croada

Quarto d'Altino

Quarto d'Altino és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Venècia.

Veure Patriarcat de Venècia і Quarto d'Altino

Quilòmetre quadrat

Un quilòmetre quadrat o km² és la superfície que ocupa un quadrat d'un quilòmetre de costat.

Veure Patriarcat de Venècia і Quilòmetre quadrat

Regió eclesiàstica Triveneto

Mapa de la Regió eclesiàstica Triveneto a Itàlia La regió eclesiàstica Triveneto és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.

Veure Patriarcat de Venècia і Regió eclesiàstica Triveneto

Relíquia

En la religió, una relíquia és una part del cos d'un sant o una persona venerada, o bé un altre tipus d'objecte religiós antic, acuradament conservada amb la finalitat de venerar-la o com un monument tangible.

Veure Patriarcat de Venècia і Relíquia

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Veure Patriarcat de Venècia і República de Venècia

Ritu patriarcal

El ritu patriarcal o ritu aquilès és un antic ritu litúrgic de l'Església catòlica llatina emprat, amb variacions mínimes, a les seus dels patriarcats d'Aquileia, Grado i Venècia, fins a finals del.

Veure Patriarcat de Venècia і Ritu patriarcal

Ritu romà

Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.

Veure Patriarcat de Venècia і Ritu romà

San Donà di Piave

San Donà di Piave és un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la ciutat metropolitana de Venècia.

Veure Patriarcat de Venècia і San Donà di Piave

Sant Atanasi d'Alexandria

Atanasi d'Alexandria o Atanasi el Gran (Alexandria, 296 - 2 de maig de 373) fou un patriarca d'Alexandria que destacà pel seu paper contra l'arrianisme.

Veure Patriarcat de Venècia і Sant Atanasi d'Alexandria

Sant patró

Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.

Veure Patriarcat de Venècia і Sant patró

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Veure Patriarcat de Venècia і Sant Pere

Sant Roc

Sant Roc (Montpeller, Regne de Mallorca, 1348 o ca. 1295 - Voghera, Itàlia, 16 d'agost de 1376-79 o 1317) va ser un pelegrí occità que va anar a Roma i va tenir cura de malalts de pesta.

Veure Patriarcat de Venècia і Sant Roc

Sant Teodor d'Amàsia

Sant Teodor d'Amàsia (mort a Amasenus, actual Amasya, Turquia, 306) va ser un militar grec del, venerat com a sant i antic sant patró de Venècia.

Veure Patriarcat de Venècia і Sant Teodor d'Amàsia

Sarcòfag

Sarcòfag de Tutankhamon, Museu d'Antiguitats Egípcies. El sarcòfag etrusc dels esposos, al Museu Nacional Etrusc. La paraula sarcòfag procedeix del llatí sarcophagus, que designa la tomba.

Veure Patriarcat de Venècia і Sarcòfag

Torcello

Torcello és una tranquil·la i escassament poblada illa a l'extrem septentrional de la llacuna de Venècia.

Veure Patriarcat de Venècia і Torcello

Trieste

Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.

Veure Patriarcat de Venècia і Trieste

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Patriarcat de Venècia і Venècia

Zacaries

En el cristianisme, Zacaries fou un sacerdot jueu marit d'Elisabet, cosina de Maria, la mare de Jesús, i pare de sant Joan Baptista.

Veure Patriarcat de Venècia і Zacaries

Zadar

Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.

Veure Patriarcat de Venècia і Zadar

1451

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Patriarcat de Venècia і 1451

1456

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Patriarcat de Venècia і 1456

1460

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Patriarcat de Venècia і 1460

1464

; Països Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1464

1465

; Països Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1465

1466

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Patriarcat de Venècia і 1466

1468

; Països Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1468

1492

;Països Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1492

1556

;Països Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1556

1559

;Països Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1559

1591

Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.

Veure Patriarcat de Venècia і 1591

1600

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Patriarcat de Venècia і 1600

1608

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Patriarcat de Venècia і 1608

1631

;Països Catalans:;Món.

Veure Patriarcat de Venècia і 1631

1678

;Països Catalans:;Resta del món.

Veure Patriarcat de Venècia і 1678

1688

;Països Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1688

1706

;Països Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1706

1725

;Països Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1725

1734

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Patriarcat de Venècia і 1734

1741

; Països Catalans;Resta del món.

Veure Patriarcat de Venècia і 1741

1758

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Veure Patriarcat de Venècia і 1758

1775

;Països Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1775

1800

;Països Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1800

1801

;Països Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1801

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Patriarcat de Venècia і 1804

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Veure Patriarcat de Venècia і 1807

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Veure Patriarcat de Venècia і 1808

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Veure Patriarcat de Venècia і 1811

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Patriarcat de Venècia і 1813

1816

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Veure Patriarcat de Venècia і 1816

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Patriarcat de Venècia і 1819

1827

;Països Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1827

1851

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Patriarcat de Venècia і 1851

1852

El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Veure Patriarcat de Venècia і 1852

1857

;Països Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1857

1861

Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.

Veure Patriarcat de Venècia і 1861

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1862

1877

; Països Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1877

1891

;Països Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1891

1896

;Països Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1896

1903

;Països Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1903

1904

;Països Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1904

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Veure Patriarcat de Venècia і 1914

1915

;Països Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1915

1935

Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.

Veure Patriarcat de Venècia і 1935

1948

;Països Catalans.

Veure Patriarcat de Venècia і 1948

1949

1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.

Veure Patriarcat de Venècia і 1949

1950

1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.

Veure Patriarcat de Venècia і 1950

1952

1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.

Veure Patriarcat de Venècia і 1952

1953

1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.

Veure Patriarcat de Venècia і 1953

1958

1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.

Veure Patriarcat de Venècia і 1958

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Veure Patriarcat de Venècia і 1969

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Veure Patriarcat de Venècia і 1970

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Veure Patriarcat de Venècia і 1978

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Veure Patriarcat de Venècia і 2002

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Veure Patriarcat de Venècia і 2011

2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.

Veure Patriarcat de Venècia і 2012

També conegut com Patriarca de Venècia.

, Església de Sant Esteve (Venècia), Església sufragània, Esteve màrtir, Eugeni IV, Excomunió, Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, Gerard Sagredo, Grau (Astúries), Helena de Constantinoble, Icona, Imperi Austrohongarès, Imperi Llatí, Imperi Romà d'Orient, Interdicte, Isidor de Quios, Islam, Italià, Jerarquia de l'Església Catòlica, Jesolo, Joan Baptista, Joan l'Almoiner, Joan Pau I, Joan XXIII, Latisana, Lido de Venècia, Llatí, Llúcia de Siracusa, Llista de duxs de Venècia, Longobards, Lorenzo Giustiniani, Malamocco, Mar de Màrmara, Mar Egea, Mar Negra, Marc (evangelista), Marco Cé, Marghera, Martellago, Mestre (Venècia), Metropolità, Mira, Murano, Napoleó Bonaparte, Nicolau de Mira, Oblats dels Sants Ambròs i Carles, Orde Camaldulès, Orde de la Cartoixa, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde dels Predicadors, Papa, Papa Nicolau V, Patriarca, Patriarca Llatí de Jerusalem, Patriarcat d'Aquileia, Patriarcat de Lisboa, Pau V, Pedra, Pellestrina, Peloponès, Pius VII, Pius X, Primat (eclesiàstic), Processó, Província de Venècia, Província eclesiàstica, Quarta Croada, Quarto d'Altino, Quilòmetre quadrat, Regió eclesiàstica Triveneto, Relíquia, República de Venècia, Ritu patriarcal, Ritu romà, San Donà di Piave, Sant Atanasi d'Alexandria, Sant patró, Sant Pere, Sant Roc, Sant Teodor d'Amàsia, Sarcòfag, Torcello, Trieste, Venècia, Zacaries, Zadar, 1451, 1456, 1460, 1464, 1465, 1466, 1468, 1492, 1556, 1559, 1591, 1600, 1608, 1631, 1678, 1688, 1706, 1725, 1734, 1741, 1758, 1775, 1800, 1801, 1804, 1807, 1808, 1811, 1813, 1816, 1819, 1827, 1851, 1852, 1857, 1861, 1862, 1877, 1891, 1896, 1903, 1904, 1914, 1915, 1935, 1948, 1949, 1950, 1952, 1953, 1958, 1969, 1970, 1978, 2002, 2011, 2012.