Obrir a Google MapsTaula de continguts
167 les relacions: Acció Catòlica, Annuario Pontificio, Anticlericalisme, Ardiaca, Arquebisbat de Gorizia, Arxiprestat, Bisbat d'Adria-Rovigo, Bisbat de Concordia-Pordenone, Bisbat de Koper, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Pàdua, Bisbat de Treviso, Bisbat de Trieste, Bisbat de Verona, Bisbat de Vicenza, Bisbat de Vittorio Veneto, Bisbe, Bisbe (Església Catòlica), Canonge, Capítol (catolicisme), Catecisme, Catolicisme, Cavarzere, Chioggia, Clergues Regulars Menors, Companyia de Jesús, Concili de Trento, Confessió (religió), Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, Contrareforma, Dècada del 1880, Dècada del 1950, Diòcesi, Domenico Mezzadri, Dux bellorum, Edat mitjana, Eraclea, Església sufragània, Exequatur, Fèlix i Fortunat d'Aquileia, Feixisme, Imperi Austríac, Italià, Jansenisme, Llatí, Malamocco, Matrimoni civil, Napoleó Bonaparte, Orde de Frares Menors, Orde de Frares Menors Conventuals, ... Ampliar l'índex (117 més) »
Acció Catòlica
Acció Catòlica és una associació pública de fidels que té el seu origen en la mateixa Església catòlica.
Veure Bisbat de Chioggia і Acció Catòlica
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Veure Bisbat de Chioggia і Annuario Pontificio
Anticlericalisme
S'entén per anticlericalisme aquelles actituds o idees que van des de la crítica a les institucions eclesiàstiques o persones concretes del clergat fins a atacs contra la religió en si mateix, tot i que no necessàriament han d'anar unides.
Veure Bisbat de Chioggia і Anticlericalisme
Ardiaca
Lardiaca era el diaca principal d'una església.
Veure Bisbat de Chioggia і Ardiaca
Arquebisbat de Gorizia
Larquebisbat de Gorizia (italià: Arcidiocesi di Gorizia; llatí: Archidioecesis Goritiensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Bisbat de Chioggia і Arquebisbat de Gorizia
Arxiprestat
Dins de l'església catòlica, un arxiprestat és una agrupació de parròquies amb finalitats de coordinació a diferents nivells, sota la coordinació d'un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d'arxipreste.
Veure Bisbat de Chioggia і Arxiprestat
Bisbat d'Adria-Rovigo
El bisbat d'Adria-Rovigo (italià: diocesi di Adria-Rovigo; llatí: Dioecesis Adriensis-Rhodigiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Bisbat de Chioggia і Bisbat d'Adria-Rovigo
Bisbat de Concordia-Pordenone
cocatedral de san Marco a Pordenone El bisbat de Concordia-Pordenone (italià: diocesi di Concordia-Pordenone; llatí: Dioecesis Concordiensis-Portus Naonis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Bisbat de Chioggia і Bisbat de Concordia-Pordenone
Bisbat de Koper
catedral de l'Assumpta i Sant Nazari a Koper El bisbat de Koper (eslovè: Škofija Koper; italià: Diocesi di Capodistria; llatí: Dioecesis Iustinopolitana) és una seu de l'Església catòlica a Eslovènia, sufragània de l'arquebisbat de Ljubljana.
Veure Bisbat de Chioggia і Bisbat de Koper
Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure Bisbat de Chioggia і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
Bisbat de Pàdua
El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Bisbat de Chioggia і Bisbat de Pàdua
Bisbat de Treviso
El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Bisbat de Chioggia і Bisbat de Treviso
Bisbat de Trieste
El bisbat de Trieste (italià: Dioecesis Tergestina; llatí: Dioecesis Tergestina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gorizia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Bisbat de Chioggia і Bisbat de Trieste
Bisbat de Verona
La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Bisbat de Chioggia і Bisbat de Verona
Bisbat de Vicenza
La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Bisbat de Chioggia і Bisbat de Vicenza
Bisbat de Vittorio Veneto
El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Bisbat de Chioggia і Bisbat de Vittorio Veneto
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Bisbat de Chioggia і Bisbe
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Veure Bisbat de Chioggia і Bisbe (Església Catòlica)
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Veure Bisbat de Chioggia і Canonge
Capítol (catolicisme)
Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.
Veure Bisbat de Chioggia і Capítol (catolicisme)
Catecisme
Còdex Manesse, fol. 292v, "El Mestre de Escola de Eßlingen" (''Der Schulmeister von Eßlingen'') Un catecisme (derivat del grec antic κατηχητικός “predicador”, provinent al seu torn de l'arrel κατηχέω, "ensenyar oralment") és un resum o exposició d'una doctrina.
Veure Bisbat de Chioggia і Catecisme
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Bisbat de Chioggia і Catolicisme
Cavarzere
Cavarzere és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Venècia.
Veure Bisbat de Chioggia і Cavarzere
Chioggia
Chioggia (vènet Cióxa) és un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la ciutat metropolitana de Venècia.
Veure Bisbat de Chioggia і Chioggia
Clergues Regulars Menors
Els Clergues Regulars Menors (en llatí Ordo Clericorum Regularium Minorium) són un institut religiós masculí de dret pontifici fundat en 1563 com a orde de clergues regulars, en la línia dels altres que es venien fundant durant la Contrareforma per difondre les posicions doctrinals, espirituals i de disciplina de la Santa Seu.
Veure Bisbat de Chioggia і Clergues Regulars Menors
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Veure Bisbat de Chioggia і Companyia de Jesús
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Veure Bisbat de Chioggia і Concili de Trento
Confessió (religió)
La confessió, en moltes religions, és el reconeixement dels propis pecats o errors.
Veure Bisbat de Chioggia і Confessió (religió)
Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri
La Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, en llatí Congregatio Oratorii Sancti Philippi Nerii, és una congregació de sacerdots seculars i de seglars, constituïda com a societat de vida apostòlica.
Veure Bisbat de Chioggia і Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Veure Bisbat de Chioggia і Contrareforma
Dècada del 1880
Formalment, la dècada del 1880 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1880 fins al 31 de desembre de 1889.
Veure Bisbat de Chioggia і Dècada del 1880
Dècada del 1950
La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.
Veure Bisbat de Chioggia і Dècada del 1950
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Bisbat de Chioggia і Diòcesi
Domenico Mezzadri
Domenico Mezzadri (nom complet Domenico Maria Mezzadri, San Rocco al Porto, 30 de gener de 1867 - Chioggia, 8 de desembre de 1936) fou un religiós i bisbe italià.
Veure Bisbat de Chioggia і Domenico Mezzadri
Dux bellorum
Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.
Veure Bisbat de Chioggia і Dux bellorum
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Bisbat de Chioggia і Edat mitjana
Eraclea
Eraclea és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Venècia.
Veure Bisbat de Chioggia і Eraclea
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Bisbat de Chioggia і Església sufragània
Exequatur
Exequàtur és un document definit en la Convenció de Viena sobre relacions consulars que expedeix el govern d'un estat sobirà a un cònsol pel qual se l'autoritza a exercir les seves tasques consulars en representació d'aquell estat.
Veure Bisbat de Chioggia і Exequatur
Fèlix i Fortunat d'Aquileia
Fèlix i Fortunat (Vicenza, s. III - Aquileia, ca. 303) foren dos màrtirs durant les persecucions als cristians.
Veure Bisbat de Chioggia і Fèlix i Fortunat d'Aquileia
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Veure Bisbat de Chioggia і Feixisme
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Bisbat de Chioggia і Imperi Austríac
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Bisbat de Chioggia і Italià
Jansenisme
Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.
Veure Bisbat de Chioggia і Jansenisme
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Bisbat de Chioggia і Llatí
Malamocco
Llacuna de Venècia amb el port de Malamocco Malamocco Malamocco és una petita població de Venècia, situada a la part sud de l'illa del Lido; pertany a la Municipalità di Lido-Pellestrina; antigament es deia Metamaucum.
Veure Bisbat de Chioggia і Malamocco
Matrimoni civil
El matrimoni civil és un tipus de matrimoni que es contreu, formalitza i inscriu davant les autoritats civils (registre civil, administració pública, jutges o autoritats municipals) i no davant les autoritats religioses, ni seguint el ritu d'una religió (matrimoni religiós).
Veure Bisbat de Chioggia і Matrimoni civil
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Bisbat de Chioggia і Napoleó Bonaparte
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.
Veure Bisbat de Chioggia і Orde de Frares Menors
Orde de Frares Menors Conventuals
LOrde dels Frares Menors Conventuals (en llatí: Ordo Fratrum Minorum Conventualium, que fa servir les sigles O.F.M.Conv.), és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana i que van néixer com una branca dintre de l'Orde dels Frares Menors original, fundat per Sant Francesc d'Assís el 1209.
Veure Bisbat de Chioggia і Orde de Frares Menors Conventuals
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Bisbat de Chioggia і Orde de Sant Agustí
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Bisbat de Chioggia і Orde del Cister
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Veure Bisbat de Chioggia і Orde dels Frares Menors Caputxins
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Bisbat de Chioggia і Orde dels Predicadors
Papa Joan VIII
Joan VIII (Roma, 820 - 882) fou Papa de Roma des del 872 fins al 882.
Veure Bisbat de Chioggia і Papa Joan VIII
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Bisbat de Chioggia і Parròquia eclesiàstica
Patriarcat de Venècia
El Patriarcat de Venècia (llatí: Patriarcha Venetiarum; italià: Patriarca di Venezia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica, que presideix la Regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Bisbat de Chioggia і Patriarcat de Venècia
Pellestrina
Pellestrina és una illa d'Itàlia del nord, formant una barrera entre el sud de la Llacuna de Venècia i el Mar Adriàtic, allargada, al sud-oest del Lido.
Veure Bisbat de Chioggia і Pellestrina
Província de Rovigo
La província de Rovigo és una província que forma part de la regió de Vèneto, a Itàlia.
Veure Bisbat de Chioggia і Província de Rovigo
Província de Venècia
La província de Venècia (igual en vènet, pronunciat proˈvinsja de veˈnɛsja) és una antiga província de la regió de Vèneto, dins Itàlia, en la qual es trobava la homònima ciutat de Venècia, que n'era la capital.
Veure Bisbat de Chioggia і Província de Venècia
Regió eclesiàstica Triveneto
Mapa de la Regió eclesiàstica Triveneto a Itàlia La regió eclesiàstica Triveneto és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Bisbat de Chioggia і Regió eclesiàstica Triveneto
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Veure Bisbat de Chioggia і Regne napoleònic d'Itàlia
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Veure Bisbat de Chioggia і República de Gènova
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Bisbat de Chioggia і República de Venècia
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Bisbat de Chioggia і Ritu romà
Sínode diocesà
Un sínode diocesà (en llatí, Synodus dioecesana), en el cristianisme o catolicisme, és una reunió d'un bisbe amb els sacerdots, i de vegades també amb religiosos i laics, de la seva demarcació, convocada pel bisbe titular o un altre prelat si aquesta església no és una diòcesi o es troba vacant, per a estudiar qüestions religioses i promoure la pràctica religiosa en el territori.
Veure Bisbat de Chioggia і Sínode diocesà
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Veure Bisbat de Chioggia і Segle XIV
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Veure Bisbat de Chioggia і Segle XV
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Bisbat de Chioggia і Segona Guerra Mundial
Seu Apostòlica
Es designa amb el terme Seu Apostòlica, les cinc ciutats on es trobaven les Esglésies originals del cristianisme, que es considera que van ser fundades pels Apòstols de Jesús i que constituïen les Antigues Pentarquies.
Veure Bisbat de Chioggia і Seu Apostòlica
Societat Salesiana
La Societat Salesiana de Sant Joan Bosco (en llatí Societas Sancti Francisci Salesii) és un institut religiós masculí de dret pontifici, una congregació clerical fundada el 1859.
Veure Bisbat de Chioggia і Societat Salesiana
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Veure Bisbat de Chioggia і Unificació italiana
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Bisbat de Chioggia і Venècia
1045
El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Chioggia і 1045
1074
El 107 (MLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Chioggia і 1074
1110
El 1110 (MCX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Chioggia і 1110
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Veure Bisbat de Chioggia і 1122
1139
El 1139 (MCXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Chioggia і 1139
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Bisbat de Chioggia і 1162
1192
El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Chioggia і 1192
1264
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1264
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Veure Bisbat de Chioggia і 1302
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Chioggia і 1317
1346
Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1346
1348
s.
Veure Bisbat de Chioggia і 1348
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Bisbat de Chioggia і 1362
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Chioggia і 1369
1374
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1374
1376
El 1376 (MCCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Chioggia і 1376
1387
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1387
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Veure Bisbat de Chioggia і 1401
1410
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1410
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Chioggia і 1411
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Chioggia і 1414
1421
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1421
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Chioggia і 1451
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Chioggia і 1457
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Chioggia і 1463
1479
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1479
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Chioggia і 1480
1485
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1485
1487
Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1487
1490
Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1490
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Veure Bisbat de Chioggia і 1510
1535
Barba-roja.
Veure Bisbat de Chioggia і 1535
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Chioggia і 1540
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Veure Bisbat de Chioggia і 1543
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Chioggia і 1544
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Veure Bisbat de Chioggia і 1572
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Veure Bisbat de Chioggia і 1578
1583
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1583
1584
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Chioggia і 1584
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Bisbat de Chioggia і 1585
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Chioggia і 1610
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Bisbat de Chioggia і 1611
1613
Miquel III Romànov.
Veure Bisbat de Chioggia і 1613
1614
;Països catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1614
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Veure Bisbat de Chioggia і 1636
1640
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1640
1679
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Chioggia і 1679
1684
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1684
1696
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1696
1715
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1715
1716
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1716
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Veure Bisbat de Chioggia і 1733
1744
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Chioggia і 1744
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Veure Bisbat de Chioggia і 1750
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Veure Bisbat de Chioggia і 1752
1753
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1753
1768
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1768
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Chioggia і 1770
1794
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1794
1795
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1795
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Bisbat de Chioggia і 1806
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Bisbat de Chioggia і 1807
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Bisbat de Chioggia і 1815
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Chioggia і 1818
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Chioggia і 1819
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Chioggia і 1829
1830
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1830
1840
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1840
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Veure Bisbat de Chioggia і 1842
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1848
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Chioggia і 1852
1863
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1863
1866
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1866
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Bisbat de Chioggia і 1867
1871
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1871
1877
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1877
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1889
1908
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1908
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Bisbat de Chioggia і 1918
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Bisbat de Chioggia і 1920
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Bisbat de Chioggia і 1936
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Bisbat de Chioggia і 1937
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Veure Bisbat de Chioggia і 1951
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Veure Bisbat de Chioggia і 1952
1964
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chioggia і 1964
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Veure Bisbat de Chioggia і 1976
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Bisbat de Chioggia і 1989
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Bisbat de Chioggia і 1990
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Chioggia і 1997
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Chioggia і 2009
876
El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Chioggia і 876
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Chioggia і 877
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Chioggia і 924
960
El 960 (CMLX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Chioggia і 960