Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Pasquale Paoli

Índex Pasquale Paoli

Pintura de Pasquale Paoli per Cosway Pasquale Paoli (francès Pascal Paoli) (Morosaglia, 5 d'abril de 1725 - Londres, 5 de febrer de 1807) fou un dirigent polític cors, líder de la nació, considerat el pare de la pàtria corsa.

69 les relacions: Bandera de Còrsega, Bastia, Calvi, Còrsega, Corti, Francmaçoneria, Gaeta, Illa d'Elba, Jordi III del Regne Unit, Lluís XVI de França, Londres, Montesquieu, Morosaglia, Napoleó Bonaparte, Nàpols, Nicolau Maquiavel, París, Regne Anglocors, Sardenya, Siracusa, Toló, 10 de juny, 14 d'octubre, 14 de juliol, 14 de maig, 15 d'octubre, 15 de juny, 16 de gener, 17 de febrer, 1725, 1730, 1734, 1741, 1742, 1743, 1755, 1761, 1764, 1768, 1769, 1776, 1778, 1789, 1790, 1791, 1792, 1793, 1794, 1795, 1796, ..., 18 de novembre, 1800, 1807, 1889, 19 de juny, 20 de juliol, 21 de maig, 21 de setembre, 22 d'abril, 25 d'agost, 25 de maig, 3 d'abril, 30 de novembre, 4 de gener, 5 d'abril, 5 de febrer, 8 d'abril, 9 de maig, 9 de setembre. Ampliar l'índex (19 més) »

Bandera de Còrsega

La Bandera de Còrsega va ser adoptada pel general i pare de la nació corsa Pasquale di Paoli el 1755 i estava basada en la bandera tradicional utilitzada anteriorment.

Nou!!: Pasquale Paoli і Bandera de Còrsega · Veure més »

Bastia

Bastia (pronunciat, Bastìa en cors) és una ciutat corsa, capital del departament francès de l'Alta Còrsega.

Nou!!: Pasquale Paoli і Bastia · Veure més »

Calvi

Calvi és un municipi de Còrsega, situat al nord-oest de l'illa, a la comarca de la Balagne, del departament de l'Alta Còrsega.

Nou!!: Pasquale Paoli і Calvi · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Pasquale Paoli і Còrsega · Veure més »

Corti

Corti (en cors Corti, en francès Corte) és un municipi de Còrsega, situat al centre de l'illa, al departament de l'Alta Còrsega.

Nou!!: Pasquale Paoli і Corti · Veure més »

Francmaçoneria

compàs, símbol oficial de la '''francmaçoneria''' La francmaçoneria (en francès, franc-maçonnerie i en anglès, free-masonry) o maçoneria és una organització internacional, filantròpica, humanista i discreta.

Nou!!: Pasquale Paoli і Francmaçoneria · Veure més »

Gaeta

Gaeta (en català antic Gaieta) és una ciutat de la regió del Laci a Itàlia, a la província de Latina, al peu de l'Orlando i enfront de Terracina.

Nou!!: Pasquale Paoli і Gaeta · Veure més »

Illa d'Elba

Cap d'Enfola Vista aèria de l'illa d'Elba. Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.

Nou!!: Pasquale Paoli і Illa d'Elba · Veure més »

Jordi III del Regne Unit

Jordi III del Regne Unit (Norfolk House (Londres) 1738 – Windsor 1820).

Nou!!: Pasquale Paoli і Jordi III del Regne Unit · Veure més »

Lluís XVI de França

Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).

Nou!!: Pasquale Paoli і Lluís XVI de França · Veure més »

Londres

Londres —London — és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa.

Nou!!: Pasquale Paoli і Londres · Veure més »

Montesquieu

Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, senyor de la Brède i baró de Montesquieu (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.

Nou!!: Pasquale Paoli і Montesquieu · Veure més »

Morosaglia

Morosaglia (en cors Merusaglia) és un municipi francès, situat a la regió de Còrsega, al departament d'Alta Còrsega.

Nou!!: Pasquale Paoli і Morosaglia · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Pasquale Paoli і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Pasquale Paoli і Nàpols · Veure més »

Nicolau Maquiavel

Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.

Nou!!: Pasquale Paoli і Nicolau Maquiavel · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Pasquale Paoli і París · Veure més »

Regne Anglocors

El Regne Anglocors fou una entitat política a l'illa de Còrsega.

Nou!!: Pasquale Paoli і Regne Anglocors · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Pasquale Paoli і Sardenya · Veure més »

Siracusa

Ubicació de Siracusa dins la província Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.

Nou!!: Pasquale Paoli і Siracusa · Veure més »

Toló

Toló (en occità Tolon, en francès Toulon) és una ciutat de la Provença.

Nou!!: Pasquale Paoli і Toló · Veure més »

10 de juny

El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pasquale Paoli і 10 de juny · Veure més »

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pasquale Paoli і 14 d'octubre · Veure més »

14 de juliol

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pasquale Paoli і 14 de juliol · Veure més »

14 de maig

El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pasquale Paoli і 14 de maig · Veure més »

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pasquale Paoli і 15 d'octubre · Veure més »

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pasquale Paoli і 15 de juny · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Pasquale Paoli і 16 de gener · Veure més »

17 de febrer

El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Pasquale Paoli і 17 de febrer · Veure més »

1725

;Països Catalans.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1725 · Veure més »

1730

;Països catalans.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1730 · Veure més »

1734

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1734 · Veure més »

1741

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1741 · Veure més »

1742

L'any 1742 (MDCCXLII) fou un any comú iniciat en dilluns.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1742 · Veure més »

1743

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1743 · Veure més »

1755

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1755 · Veure més »

1761

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1761 · Veure més »

1764

Sense descripció.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1764 · Veure més »

1768

;Països Catalans.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1768 · Veure més »

1769

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1769 · Veure més »

1776

Sense descripció.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1776 · Veure més »

1778

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1778 · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1789 · Veure més »

1790

Sense descripció.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1790 · Veure més »

1791

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1791 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1792 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1793 · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1794 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1795 · Veure més »

1796

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1796 · Veure més »

18 de novembre

El 18 de novembre és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pasquale Paoli і 18 de novembre · Veure més »

1800

;Països Catalans.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1800 · Veure més »

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1807 · Veure més »

1889

''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.

Nou!!: Pasquale Paoli і 1889 · Veure més »

19 de juny

El 19 de juny és el cent setanté dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pasquale Paoli і 19 de juny · Veure més »

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pasquale Paoli і 20 de juliol · Veure més »

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pasquale Paoli і 21 de maig · Veure més »

21 de setembre

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pasquale Paoli і 21 de setembre · Veure més »

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pasquale Paoli і 22 d'abril · Veure més »

25 d'agost

El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pasquale Paoli і 25 d'agost · Veure més »

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pasquale Paoli і 25 de maig · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pasquale Paoli і 3 d'abril · Veure més »

30 de novembre

El 30 de novembre és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pasquale Paoli і 30 de novembre · Veure més »

4 de gener

El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Pasquale Paoli і 4 de gener · Veure més »

5 d'abril

El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pasquale Paoli і 5 d'abril · Veure més »

5 de febrer

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Pasquale Paoli і 5 de febrer · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pasquale Paoli і 8 d'abril · Veure més »

9 de maig

El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pasquale Paoli і 9 de maig · Veure més »

9 de setembre

El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pasquale Paoli і 9 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Pascal Paoli.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »