Accés més ràpid que el navegador!
70 les relacions: Abraham Lincoln, Acadèmia Militar dels Estats Units, Alabama, Alexander Hamilton Stephens, Andrew Jackson, Batalla de Fort Sumter, Batalla de Gettysburg, Batalla de Nova Orleans, Boston, Cambra de Representants dels Estats Units, Canadà, Cardiff, Carolina del Nord, Carolina del Sud, Charleston, Cuba, Estats Confederats d'Amèrica, Estats Units d'Amèrica, Franklin Pierce, Gal·les, Geòrgia (Estats Units), General de Brigada, Glamorgan, Greensboro, Guerra anglo-americana de 1812-1815, Guerra Civil dels Estats Units, Guerra de la Independència dels Estats Units, Guerra de Mèxic-Estats Units, Horace Greeley, Jackson (Mississipi), James Buchanan, James Knox Polk, Kentucky, Lexington (Kentucky), Louisiana, Louisville (Kentucky), Maine, Malària, Memphis, Mississipi, Montgomery (Alabama), Nova Jersey, Nova Orleans, Portland (Maine), Richmond (Virgínia), Robert E. Lee, Robert Toombs, Senat dels Estats Units, St. Francisville (Louisiana), Tennessee, ..., Texas, Tractat de Guadalupe-Hidalgo, Ulysses S. Grant, Virgínia, Washington DC, Woodville (Mississipi), Zachary Taylor, 15 de setembre, 1808, 1811, 1812, 1835, 1836, 1845, 1861, 1865, 1889, 4 de març, 6 de desembre, 6 de novembre. Ampliar l'índex (20 més) »
Abraham Lincoln
Abraham Lincoln (Comtat de Hardin, Kentucky, 12 de febrer de 1809 - Washington DC, 15 d'abril de 1865) fou el 16è president dels Estats Units d'Amèrica, el primer dels quals del Partit Republicà.
Nou!!: Jefferson Davis і Abraham Lincoln · Veure més »
Acadèmia Militar dels Estats Units
Escut d'armes de West Point. L'Acadèmia Militar dels Estats Units (United States Military Academy o USMA) és un important centre de formació de l'Exèrcit dels Estats Units, sovint anomenada simplement West Point en l'àmbit militar per estar ubicada a West Point (Nova York).
Nou!!: Jefferson Davis і Acadèmia Militar dels Estats Units · Veure més »
Alabama
Alabama és un estat dels Estats Units d'Amèrica a la regió sud del país, la capital és la ciutat de Montgomery.
Nou!!: Jefferson Davis і Alabama · Veure més »
Alexander Hamilton Stephens
fou un polític sudista, primer i únic vicepresident dels Estats Confederats d'Amèrica.
Nou!!: Jefferson Davis і Alexander Hamilton Stephens · Veure més »
Andrew Jackson
Andrew Jackson (Waxhaws, Carolina del Sud, 15 de març de 1767 - Nashville, Tennessee, 8 de juny de 1845) va ser el setè President dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Jefferson Davis і Andrew Jackson · Veure més »
Batalla de Fort Sumter
La Batalla de Fort Sumter va ser un bombardeig realitzat entre el 12 i el 13 d'abril de 1861 per l'exèrcit dels Estats Confederats amb la intenció d'expulsar les tropes federals que ocupaven la fortificació de Fort Sumter, ubicada a l'entrada a la badia de Charleston (Carolina del Sud).
Nou!!: Jefferson Davis і Batalla de Fort Sumter · Veure més »
Batalla de Gettysburg
La Batalla de Gettysburg (1-3 de juliol de 1863) va ser la batalla que va causar més baixes de tota la Guerra Civil americana i sovint s'ha descrit com el punt d'inflexió de la guerra. L'Exèrcit del Potomac, del general George Gordon Meade, de la Unió, va aturar l'atac de l'Exèrcit de Virgínia del Nord, dirigit per Robert Lee, acabant-ne la invasió del Nord. Després de l'èxit de la batalla de Chancellorsville el maig de 1863, Lee va portar el seu exèrcit per la vall de Shenandoah per envair el Nord per segona vegada, amb l'esperança d'arribar fins a Harrisburg, Pennsilvània, o fins i tot Filadèlfia i influir en els polítics del Nord perquè abandonessin la guerra. Lincoln va fer que el general Joseph Hooker el perseguís amb el seu exèrcit, però va ser rellevat només tres dies abans de la batalla pel general Meade. Els xocs entre els exèrcits van començar a Gettysburg l'1 de juliol de 1863, a mesura que Lee hi concentrava les seves forces. Una divisió de cavalleria de la Unió defensava al principi uns petits promontoris del nord-oest de la ciutat, i aviat van ser reforçats amb dos cossos d'infanteria de la Unió. Això no obstant, dos cossos nombrosos dels confederats els van assaltar des del nord-oest i del nord, trencant les línies de la Unió, i fent retirar els defensors pels carrers de la ciutat cap als pujols que hi havia al sud. El segon dia de batalla, la major part dels dos exèrcits ja s'havia reunit. La línia de la Unió es va disposar en formació defensiva en forma d'ham. Lee va llançar un assalt contra el flanc esquerre de la Unió i va haver-hi lluites ferotges en diferents punts. A la dreta de la Unió, les primeres escaramusses van convertir-se en assalts complets en dos pujols. Per tot el camp de batalla, malgrat les pèrdues significatives, els defensors de la Unió van aguantar les línies. El tercer dia de batalla, van continuar les lluites als pujols de la dreta, i va haver-hi batalles de cavalleria cap a l'est i al sud, però el punt culminant va ser un assalt d'infanteria de 12.500 confederats contra el centre de la línia de la Unió a Cemetery Ridge, que ha passat a la història com la Càrrega de Pickett. La càrrega va ser rebutjada pels fusellers i foc d'artilleria, provocant grans pèrdues a l'exèrcit confederat. Lee va dirigir el seu exèrcit en una difícil retirada cap a Virgínia. Entre 46.000 i 51.000 americans van ser baixes en la batalla. El novembre d'aquell any, el president Lincoln va aprofitar la cerimònia d'inauguració del Cementiri Nacional de Gettysburg per honrar els caiguts i redefinir l'objectiu de la guerra al seu històric discurs de Gettysburg. Aquest mapa en forma oval mostra com era el camp de batalla de Gettysburg durant l'1 i el 3 de juliol de 1863. S'hi veuen les posicions de les tropes, de l'artilleria i els moviments, el relleu del terreny, drenatge, camins, ferrocarrils i cases amb el nom dels residents a l'època de la Batalla de Gettysburg.
Nou!!: Jefferson Davis і Batalla de Gettysburg · Veure més »
Batalla de Nova Orleans
La batalla de Nova Orleans entre els Estats Units i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, va tenir lloc entre el 23 de desembre de 1814 i el 8 de gener de 1815, va ser la darrera batalla important de la Guerra Anglo-Americana de 1812-1815.
Nou!!: Jefferson Davis і Batalla de Nova Orleans · Veure més »
Boston
Boston (/ˈbɔːstən/), oficialment la Ciutat de Boston (anglès: City of Boston), és la capital i ciutat més poblada de l'estat de Massachusetts (Estats Units), així com la 24a ciutat més poblada del país.
Nou!!: Jefferson Davis і Boston · Veure més »
Cambra de Representants dels Estats Units
La Cambra dels Representants dels Estats Units (United States House of Representatives, en anglès) és una de les dues cambres del Congrés dels Estats Units; més específicament, n'és la cambra baixa.
Nou!!: Jefferson Davis і Cambra de Representants dels Estats Units · Veure més »
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Nou!!: Jefferson Davis і Canadà · Veure més »
Cardiff
Cardiff (en gal·lès Caerdydd) és la capital i la ciutat més important de Gal·les, i la desena ciutat més gran del Regne Unit.
Nou!!: Jefferson Davis і Cardiff · Veure més »
Carolina del Nord
Carolina del Nord (en anglès: North Carolina) és un dels estats que conformen els Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Jefferson Davis і Carolina del Nord · Veure més »
Carolina del Sud
Carolina del Sud és un estat dels Estats Units d'Amèrica, situat al sud-est del país.
Nou!!: Jefferson Davis і Carolina del Sud · Veure més »
Charleston
Charleston és la capital de l'estat de Virgínia de l'Oest, als Estats Units.
Nou!!: Jefferson Davis і Charleston · Veure més »
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Nou!!: Jefferson Davis і Cuba · Veure més »
Estats Confederats d'Amèrica
Els Estats Confederats d'Amèrica (en anglès: Confederate States of America) (també coneguts com la Confederació, en oposició a la "Unió", que representen els Estats Units d'Amèrica) van ser l'entitat política que es va formar el 4 de febrer, 1861 per 6 estats esclavistes del sud dels Estats Units (Carolina del Sud, Mississipi, Florida, Alabama, Geòrgia, i Louisiana).
Nou!!: Jefferson Davis і Estats Confederats d'Amèrica · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Jefferson Davis і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Franklin Pierce
Franklin Pierce (Hillsborough, Nou Hampshire, 23 de novembre de 1804 - Concord (Nou Hampshire), 8 d'octubre de 1869) fou el catorzè president dels Estats Units.
Nou!!: Jefferson Davis і Franklin Pierce · Veure més »
Gal·les
El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.
Nou!!: Jefferson Davis і Gal·les · Veure més »
Geòrgia (Estats Units)
Geòrgia és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud de la costa atlàntica.
Nou!!: Jefferson Davis і Geòrgia (Estats Units) · Veure més »
General de Brigada
El de general de brigada és un rang superior dins les forces armades.
Nou!!: Jefferson Davis і General de Brigada · Veure més »
Glamorgan
Glamorgan o Glamorganshire (en gal·lès: Morgannwg) va ser un dels tretze comtats històrics i un anterior comtat administratiu de Gal·les.
Nou!!: Jefferson Davis і Glamorgan · Veure més »
Greensboro
Greensboro és una ciutat ubicada al Comtat de Guilford a l'estat de Carolina del Nord, Estats Units d'Amèrica, de 257.997 habitants segons el cens de l'any 2009 i amb una densitat de 843 per km².
Nou!!: Jefferson Davis і Greensboro · Veure més »
Guerra anglo-americana de 1812-1815
Principals escenaris de la Guerra. La Guerra anglo-nord-americana també coneguda com a Guerra anglo-americana o Guerra del 1812 va ser una guerra que va enfrontar els Estats Units contra el Regne Unit i les seves colònies canadenques, que van lluitar entre 1812 i 1815 per terra i mar.
Nou!!: Jefferson Davis і Guerra anglo-americana de 1812-1815 · Veure més »
Guerra Civil dels Estats Units
La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nord-americana o Guerra de Secessió dels Estats Units, va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió.
Nou!!: Jefferson Davis і Guerra Civil dels Estats Units · Veure més »
Guerra de la Independència dels Estats Units
La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica (també anomenada Guerra de la Revolució Americana) va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees.
Nou!!: Jefferson Davis і Guerra de la Independència dels Estats Units · Veure més »
Guerra de Mèxic-Estats Units
La Guerra de Mèxic-Estats Units, conegut a Mèxic com intervenció nord-americana a Mèxic és el període de la història de Mèxic que comença amb el conflicte armat entre els Estats Units i Mèxic el 1846 i 1847 i la breu ocupació subsegüent del país fins a la firma del Tractat de Guadalupe-Hidalgo el 1848.
Nou!!: Jefferson Davis і Guerra de Mèxic-Estats Units · Veure més »
Horace Greeley
Horace Greeley (3 de febrer de 1811 - 29 de novembre de 1872) fou un editor estatunidenc d'un important diari, un dels fundadors del Liberal Republican Party (Partit Republicà Liberal), reformista i polític.
Nou!!: Jefferson Davis і Horace Greeley · Veure més »
Jackson (Mississipi)
Jackson és la capital i la ciutat més poblada de l'estat de Mississipi, als Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Jefferson Davis і Jackson (Mississipi) · Veure més »
James Buchanan
James Buchanan (23 d'abril de 1791 - 1 de juny de 1868) va ser el 15è president dels Estats Units (1857-1861).
Nou!!: Jefferson Davis і James Buchanan · Veure més »
James Knox Polk
James Knox Polk (pronunciació en anglès:; 2 de novembre de 1795, Pineville, Carolina del Nord, EUA – 15 de juny de 1849, Nashville, Tennessee) fou l'onzè president dels Estats Units, del 4 de març de 1845 fins al 4 de març de 1849.
Nou!!: Jefferson Davis і James Knox Polk · Veure més »
Kentucky
Kentucky és un estat dels Estats Units d'Amèrica considerat un estat del sud.
Nou!!: Jefferson Davis і Kentucky · Veure més »
Lexington (Kentucky)
Lexington és una ciutat ubicada al Comtat de Fayette a l'estat de Kentucky, Estats Units d'Amèrica, de 282.114 habitants segons el cens de l'any 2008 i amb una densitat de 364,5 per km².
Nou!!: Jefferson Davis і Lexington (Kentucky) · Veure més »
Louisiana
Louisiana (del francès Louisiane) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud del país.
Nou!!: Jefferson Davis і Louisiana · Veure més »
Louisville (Kentucky)
Vista general de Louisville Louisville és la ciutat més gran de l'estat de Kentucky.
Nou!!: Jefferson Davis і Louisville (Kentucky) · Veure més »
Maine
El penya-segat de Bald Head Maine és un dels estats que conformen els Estats Units i rep el seu nom de la província francesa de Maine.
Nou!!: Jefferson Davis і Maine · Veure més »
Malària
La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.
Nou!!: Jefferson Davis і Malària · Veure més »
Memphis
Memphis és una ciutat de l'estat estatunidenc de Tennessee, situada a la confluència del riu Mississipi i del riu Wolf.
Nou!!: Jefferson Davis і Memphis · Veure més »
Mississipi
Mississipi és un estat del sud dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Jefferson Davis і Mississipi · Veure més »
Montgomery (Alabama)
Montgomery és la capital de l'estat d'Alabama, al sud dels Estats Units.
Nou!!: Jefferson Davis і Montgomery (Alabama) · Veure més »
Nova Jersey
Jersey City, la secona ciutat més gran de Nova Jersey Cases unifamiliars en construcció en una zona residencial a Marlboro Township, situat al comtat de Monmouth, una part distant de la zona metropolitana de la ciutat de Nova York al nord de Nova Jersey comtats de Nova Jersey Nova Jersey (New Jersey en anglès) és un estat dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Jefferson Davis і Nova Jersey · Veure més »
Nova Orleans
Nova Orleans (La Nouvelle-Orléans en francès, New Orleans en anglès) és la ciutat més gran de l'estat de Louisiana, als Estats Units.
Nou!!: Jefferson Davis і Nova Orleans · Veure més »
Portland (Maine)
Portland és la ciutat més gran de l'estat de Maine, i n'és la capital econòmica, cultural i social.
Nou!!: Jefferson Davis і Portland (Maine) · Veure més »
Richmond (Virgínia)
Catedral del Sagrat Cor de Richmond. Richmond és la capital de l'estat de Virgínia, als Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Jefferson Davis і Richmond (Virgínia) · Veure més »
Robert E. Lee
fou un militar estatunidenc.
Nou!!: Jefferson Davis і Robert E. Lee · Veure més »
Robert Toombs
Robert Augustus Toombs (Wilkes, Geòrgia, 1810- Washington, Geòrgia, 1885) Polític sudista.
Nou!!: Jefferson Davis і Robert Toombs · Veure més »
Senat dels Estats Units
El Senat dels Estats Units (United States Senate en anglès), amb seu al Capitoli, Washington DC, és la cambra alta del Congrés bicameral dels Estats Units; la cambra baixa és la Cambra de Representants.
Nou!!: Jefferson Davis і Senat dels Estats Units · Veure més »
St. Francisville (Louisiana)
St.
Nou!!: Jefferson Davis і St. Francisville (Louisiana) · Veure més »
Tennessee
Tennessee és un dels estats del sud dels Estats Units.
Nou!!: Jefferson Davis і Tennessee · Veure més »
Texas
Texas és un estat dels Estats Units d'Amèrica i el segon estat més gran tant en superfície com en població, amb una superfície de 696.241 km², i amb una població de 24,6 milions de residents.
Nou!!: Jefferson Davis і Texas · Veure més »
Tractat de Guadalupe-Hidalgo
Negociació sobre la frontera definitiva entre Mèxic i els Estats Units, posterior a l'ocupació. Còpia del Tractat de Guadalupe-HidalgoEl Tractat de Guadalupe-Hidalgo fou un tractat de pau que incloïa les clàusules imposades pels Estats Units al govern interí de Mèxic, que es trobava sota l'ocupació militar estatunidenca, en acabar la guerra entre els dos països, també coneguda com la "Intervenció Nord-americana a Mèxic", de 1846 a 1848.
Nou!!: Jefferson Davis і Tractat de Guadalupe-Hidalgo · Veure més »
Ulysses S. Grant
, nascut Hiram Ulysses Grant, fou el 18è President dels Estats Units (1869-1877).
Nou!!: Jefferson Davis і Ulysses S. Grant · Veure més »
Virgínia
Virgínia és una de les quatre mancomunitats entre els 50 estats que conformen els Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Jefferson Davis і Virgínia · Veure més »
Washington DC
Washington DC (en anglèsː Washington D.C.), formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Jefferson Davis і Washington DC · Veure més »
Woodville (Mississipi)
Woodville és una població dels Estats Units a l'estat de Mississipi.
Nou!!: Jefferson Davis і Woodville (Mississipi) · Veure més »
Zachary Taylor
Zachary Taylor (24 de novembre de 1784 – 9 de juliol de 1850) també conegut com a Old Rough and Ready, va ser el dotzè president dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Jefferson Davis і Zachary Taylor · Veure més »
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jefferson Davis і 15 de setembre · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Jefferson Davis і 1808 · Veure més »
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Nou!!: Jefferson Davis і 1811 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Jefferson Davis і 1812 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Jefferson Davis і 1835 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Jefferson Davis і 1836 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Jefferson Davis і 1845 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Jefferson Davis і 1861 · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Jefferson Davis і 1865 · Veure més »
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Nou!!: Jefferson Davis і 1889 · Veure més »
4 de març
El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jefferson Davis і 4 de març · Veure més »
6 de desembre
El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jefferson Davis і 6 de desembre · Veure més »
6 de novembre
El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jefferson Davis і 6 de novembre · Veure més »
