45 les relacions: Aromanesos, Bòsnia, Belgrad, Bucarest, Bulgària, Claustre, Consagració reial, Craiova, Danubi, Egipte, Exèrcit de l'Imperi Otomà, Fanariotes, França, Genísser, Grecs, Guarnició (tropes), Guerra russo-turca (1787-1792), Imperi Otomà, Madrassa, Mercenari, Mesquita, Niš, Oltènia, Paixalik, Paixà, Rússia, Rigas Fereos, Romanès, Russe, Selim III, Serralada dels Balcans, Smederevo, Sofia, Turnu Măgurele, Tuzla, Valàquia, Varna (Bulgària), 1758, 1794, 1800, 1802, 1804, 1807, 1809, 27 de gener.
Aromanesos
Els aromanesos (també dits: arumans, arumanesos o macedoromanesos; en aromanès s'anomenen armãnji o rrãmãnji, en funció del dialecte) són un poble valac que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, Macedònia del Nord i Bulgària, així com en una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja).
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Aromanesos · Veure més »
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Bòsnia · Veure més »
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Belgrad · Veure més »
Bucarest
Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Bucarest · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Bulgària · Veure més »
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Claustre · Veure més »
Consagració reial
La consagració reial és una cerimònia religiosa que confereix a un sobirà un caràcter sagrat (a vegades fins i tot diví) desmarcant-se així de la resta de les persones.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Consagració reial · Veure més »
Craiova
Craiova (en llengua romanesa /*kra'*jo.va/) és una ciutat de Romania, capital del districte de Dolj, emplaçada prop de la riba esquerra del riu Jiu en la Oltenia central, equidistant aproximadament entre els Carpats meridionals i el riu Danubi.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Craiova · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Danubi · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Egipte · Veure més »
Exèrcit de l'Imperi Otomà
Escut d'armes de l'Imperi Otomà L' Exèrcit de l'Imperi Otomà va ser un dels artífexs del domini otomà sobre grans territoris a Europa (els Balcans) i l'Orient Mitjà entre els segles XV i XX.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Exèrcit de l'Imperi Otomà · Veure més »
Fanariotes
Vista del barri de Fener, el centre històric dels grecs otomans de Constantinoble a l'Imperi Otomà, ca. 1900 Una altra vista del barri de Fener, ca. 1900. En primer pla: l'Església de Sant Esteve dels Búlgars; dalt del turó: el Patriarcat de Constantinoble. Els fanariotes (en: en) foren un grup de prominents famílies gregues que residien a Fanar (Φανάρι, el modern FenerEncyclopædia Britannica,Phanariote, 2008, O.Ed.), el principal barri de Constantinoble (actual Istanbul), on està situat el Patriarcat Ecumènic Els fanariotes van dominar l'administració del Patriarcat i van intervenir amb freqüència en l'elecció de prelats, fins i tot del Patriarca Ecumènic, que té l'estatut de primus inter pares entre els bisbes ortodoxos.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Fanariotes · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і França · Veure més »
Genísser
Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Genísser · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Grecs · Veure més »
Guarnició (tropes)
Guarnició de Malta el 1565 i la força d'invasió otomana Guarnició (derivat del verb francès: garnir "'guarnir", "equipar") és el terme col·lectiu per a designar el cos de tropes estacionades (aquarterades) en una localitat particular, originàriament per a defensar-la, però actualment sovint simplement per a fer-la servir de base central.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Guarnició (tropes) · Veure més »
Guerra russo-turca (1787-1792)
La Guerra Russo-turca de 1787-1792 fou a causa de l'intent frustrat de l'Imperi Otomà per reconquerir territoris cedits a Rússia en el curs de l'anterior Guerra russo-turca (1768-1774).
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Guerra russo-turca (1787-1792) · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Imperi Otomà · Veure més »
Madrassa
Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab, pl.) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Madrassa · Veure més »
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Mercenari · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Mesquita · Veure més »
Niš
Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Niš · Veure més »
Oltènia
Mapa de Romania amb Oltènia assenyalada Oltènia (Petita Valàquia en antigues versions, amb els noms en llatí Wallachia Minor, Wallachia Alutana, Wallachia Caesarea usats entre 1718 i 1739) és una regió històrica i geogràfica de Romania.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Oltènia · Veure més »
Paixalik
Paixalik era el càrrec o funcions que exercien els paixàs a l'Imperi Otomà i el Marroc.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Paixalik · Veure més »
Paixà
Paixà (del turc) o baixà (de l'àrab, al seu torn del turc) era un títol donat als alts càrrecs de l'administració otomana, tant civils com militars.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Paixà · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Rússia · Veure més »
Rigas Fereos
Konstandinos Rigas Velestinlís-Fereos (en grec: Κωνσταντίνος Ρήγας Βελεστινλής-Φεραίος), nascut Andonios Kiriazís (Αντώνιος Κυριαζής) i conegut sobretot com a Rigas Fereos (Ρήγας Φεραίος), (Velestino, 1757 - Belgrad, 24 de juny de 1798) fou un escriptor, politòleg i revolucionari grec, actiu durant la Renaixença grega, recordat com a heroi nacional grec, incitador i víctima de la revolta dels Balcans contra l'Imperi Otomà i precursor de la Guerra d'independència de Grècia.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Rigas Fereos · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Romanès · Veure més »
Russe
Monument a la llibertat. Russe o Ruse (transliteració oficial); en búlgar: Русе, pronunciat, antic otomà Rusčuk, turc Rusçuk) és una ciutat de Bulgària, situada a la riba del Danubi i enfront de la ciutat romanesa de Giurgiu. La seva població aproximada és de 178.000 habitants, cosa que la converteix en la cinquena més poblada del país i en el seu principal port.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Russe · Veure més »
Selim III
Selim III (Istanbul 24 de desembre de 1761 – Istanbul 28 de juliol de 1808) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1789 fins al 1807.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Selim III · Veure més »
Serralada dels Balcans
La serralada de Stara Planina, als Balcans centrals. La serralada dels Balcans és un conjunt de cadenes muntanyoses que s'estenen des de la mar Adriàtica fins a la mar Negra i que dona nom a la península Balcànica, també coneguda simplement com els Balcans.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Serralada dels Balcans · Veure més »
Smederevo
Smederevo (Serbi: Смедерево pronunciat, turc otomà i modern Semendire, clàssica Vinceia, grec i romanès Semendria, català Semèndria, hongarès Szendrő o Vég-Szendrő) és una ciutat i municipalitat de Sèrbia, capital del districte de Podunavlje, situada a la riba dreta del Danubi a uns 40 més avall de la capital Belgrad.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Smederevo · Veure més »
Sofia
La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Sofia · Veure més »
Turnu Măgurele
Turnu Măgurele (pronunciació en romanès: ) és una ciutat del comtat de Teleorman, Romania (a la regió històrica de Muntènia).
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Turnu Măgurele · Veure més »
Tuzla
Tuzla és una ciutat i un municipi de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Tuzla · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Valàquia · Veure més »
Varna (Bulgària)
Varna (en Варна) és la ciutat més gran de la costa búlgara de la Mar Negra i la tercera del país després de Sofia i Plòvdiv, amb una població de 334.870 habitants (cens del 2011); és la capital de la província de Varna i de la municipalitat de Varna.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і Varna (Bulgària) · Veure més »
1758
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і 1758 · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і 1794 · Veure més »
1800
;Països Catalans.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і 1800 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і 1802 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і 1804 · Veure més »
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і 1807 · Veure més »
1809
;Països Catalans.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і 1809 · Veure més »
27 de gener
El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Osman Pazvantoğlu і 27 de gener · Veure més »