Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Alexander Hamilton Stephens

Índex Alexander Hamilton Stephens

Alexander Stephens Alexander Hamilton Stephens (Wilkes, Geòrgia, 1812- Atlanta, 1883) fou un polític sudista, primer i únic vicepresident dels Estats Confederats d'Amèrica.

48 les relacions: Abraham Lincoln, Atlanta, Batalla de Gettysburg, Boston, Congrés dels Estats Units, Crawfordville, Democràcia, Dret, Esclavitud, Estats Confederats d'Amèrica, Estats Units d'Amèrica, Geòrgia, Geòrgia (Estats Units), Guerra Civil dels Estats Units, Guerra de Mèxic-Estats Units, Habeas Corpus, James Buchanan, Jefferson Davis, Mèxic, Nebraska, Oakland, Partit Demòcrata dels Estats Units, Partit Whig dels Estats Units, Presbiterianisme, Robert Toombs, Savannah (Geòrgia), Universitat de Geòrgia, Washington DC, Whig, Zachary Taylor, 1 de desembre, 11 de febrer, 11 de maig, 16 de març, 1812, 1834, 1841, 1842, 1861, 1862, 1865, 1873, 1882, 1883, 21 de març, 3 de febrer, 4 de març, 4 de novembre.

Abraham Lincoln

Abraham Lincoln (Comtat de Hardin, Kentucky, 12 de febrer de 1809 - Washington DC, 15 d'abril de 1865) fou el 16è president dels Estats Units d'Amèrica, el primer dels quals del Partit Republicà, servint des del març de 1861 fins que fou assassinat l'abril de 1865.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Abraham Lincoln · Veure més »

Atlanta

Atlanta és la capital del Comtat de Fulton i de l'estat de Geòrgia (Estats Units) des de 1868.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Atlanta · Veure més »

Batalla de Gettysburg

La Batalla de Gettysburg (1-3 de juliol de 1863) va ser la batalla que va causar més baixes de tota la Guerra Civil americana i sovint s'ha descrit com el punt d'inflexió de la guerra. L'Exèrcit del Potomac, del general George Gordon Meade, de la Unió, va aturar l'atac de l'Exèrcit de Virgínia del Nord, dirigit per Robert Lee, acabant-ne la invasió del Nord. Després de l'èxit de la Batalla de Chancellorsville el maig de 1863, Lee va portar el seu exèrcit per la vall de Shenandoah per envair el Nord per segona vegada, amb l'esperança d'arribar fins a Harrisburg, Pennsilvània, o fins i tot Filadèlfia i influir en els polítics del Nord perquè abandonessin la guerra. Lincoln va fer que el general Joseph Hooker el perseguís amb el seu exèrcit, però va ser rellevat només tres dies abans de la batalla pel general Meade. Els xocs entre els exèrcits van començar a Gettysburg l'1 de juliol de 1863, a mesura que Lee hi concentrava les seves forces. Una divisió de cavalleria de la Unió defensava al principi uns petits promontoris del nord-oest de la ciutat, i aviat van ser reforçats amb dos cossos d'infanteria de la Unió. Això no obstant, dos cossos nombrosos dels confederats els van assaltar des del nord-oest i del nord, trencant les línies de la Unió, i fent retirar els defensors pels carrers de la ciutat cap als pujols que hi havia al sud. El segon dia de batalla, la major part dels dos exèrcits ja s'havia reunit. La línia de la Unió es va disposar en formació defensiva en forma d'ham. Lee va llançar un assalt contra el flanc esquerre de la Unió i va haver-hi lluites ferotges en diferents punts. A la dreta de la Unió, les primeres escaramusses van convertir-se en assalts complets en dos pujols. Per tot el camp de batalla, malgrat les pèrdues significatives, els defensors de la Unió van aguantar les línies. El tercer dia de batalla, van continuar les lluites als pujols de la dreta, i va haver-hi batalles de cavalleria cap a l'est i al sud, però el punt culminant va ser un assalt d'infanteria de 12.500 confederats contra el centre de la línia de la Unió a Cemetery Ridge, que ha passat a la història com la Càrrega de Pickett. La càrrega va ser rebutjada pels fusellers i foc d'artilleria, provocant grans pèrdues a l'exèrcit confederat. Lee va dirigir el seu exèrcit en una difícil retirada cap a Virgínia. Entre 46.000 i 51.000 americans van ser baixes en la batalla. El novembre d'aquell any, el president Lincoln va aprofitar la cerimònia d'inauguració del Cementiri Nacional de Gettysburg per honrar els caiguts i redefinir l'objectiu de la guerra al seu històric discurs de Gettysburg. Aquest mapa en forma oval mostra com era el camp de batalla de Gettysburg durant l'1 i el 3 de juliol de 1863. S'hi veuen les posicions de les tropes, de l'artilleria i els moviments, el relleu del terreny, drenatge, camins, ferrocarrils i cases amb el nom dels residents a l'època de la Batalla de Gettysburg.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Batalla de Gettysburg · Veure més »

Boston

Sense descripció.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Boston · Veure més »

Congrés dels Estats Units

El Congrés dels Estats Units (en anglés: United States Congress) és l'òrgan legislatiu bicameral del govern federal dels Estats Units d'Amèrica, integrat per dues cambres: el Senat i la Cambra de Representants. Els senadors i els representants són elegits per mitjà de l'escrutini uninominal majoritari; és a dir, per eleccions directes en llurs respectives circumscripcions. La seu del Congrés és el Capitoli, a la ciutat de Washington DC. La Cambra de Representants té 435 membres que representen un districte per un període de dos anys. El país s'ha dividit en districtes entre els estats segons llur població. El Senat està integrat per 100 senadors que representen els estats de la federació estatunidenca per un període de sis anys. Cada estat elegeix dos senadors, sense importar la seva població. Cada dos anys un terç del Senat es renova. La constitució dels Estats Units atorga tot el poder legislatiu al Congrés. La Cambra de Representants i el Senat tenen el mateix estatus en el procés legislatiu—cap llei pot entrar en vigor si no és aprovada per ambdues cambres. Tot i així, la constitució els atorga poders i responsabilitats diferents i úniques. El Senat té el poder per a provar els tractats comercials i les designacions presidencials. Les lleis relacionades amb el pressupost i la recaptació de renda han d'originar-se en la Cambra de Representants, que també té el poder d'impugnar un funcionari públic, mentre que el Senat és el que jutja els casos d'impugnació. El terme Congress ("Congrés") de fet, es refereix a la reunió dels representants del poder legislatiu, segons el període per al qual són elegits. Per tant, un "Congrés" té una duració de dos anys, tot i que els representants i senadors poden ser reelegits. El Congrés actual, el 115è, es va reunir per primer cop el 3 de gener de 2017.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Congrés dels Estats Units · Veure més »

Crawfordville

Crawfordville és una població dels Estats Units a l'estat de Geòrgia.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Crawfordville · Veure més »

Democràcia

La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Democràcia · Veure més »

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Dret · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) L'esclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec bizantí sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Esclavitud · Veure més »

Estats Confederats d'Amèrica

Els Estats Confederats d'Amèrica (en anglès: Confederate States of America) (també coneguts com la Confederació, en oposició a la "Unió", que representen els Estats Units d'Amèrica) van ser l'entitat política que es va formar el 4 de febrer, 1861 per 6 estats esclavistes del sud dels Estats Units (Carolina del Sud, Mississipí, Florida, Alabama, Geòrgia, i Louisiana).

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Estats Confederats d'Amèrica · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Geòrgia · Veure més »

Geòrgia (Estats Units)

Geòrgia és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud de la costa atlàntica.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Geòrgia (Estats Units) · Veure més »

Guerra Civil dels Estats Units

La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nord-americana o Guerra de Secessió dels Estats Units, va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Guerra Civil dels Estats Units · Veure més »

Guerra de Mèxic-Estats Units

La Guerra de Mèxic-Estats Units, conegut a Mèxic com intervenció nord-americana a Mèxic és el període de la història de Mèxic que comença amb el conflicte armat entre els Estats Units i Mèxic el 1846 i 1847 i la breu ocupació subsegüent del país fins a la firma del Tractat de Guadalupe-Hidalgo el 1848.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Guerra de Mèxic-Estats Units · Veure més »

Habeas Corpus

Habeas Corpus és una expressió llatina que significa "que tinguis el teu cos".

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Habeas Corpus · Veure més »

James Buchanan

James Buchanan (23 d'abril de 1791 - 1 de juny de 1868) va ser el 15è president dels Estats Units (1857-1861).

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і James Buchanan · Veure més »

Jefferson Davis

Jefferson Davis (Comtat de Christian, Kentucky, 1808 - Nova Orleans, Louisiana, 1889) fou un polític sudista, primer i únic president dels Estats Confederats d'Amèrica.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Jefferson Davis · Veure més »

Mèxic

Mèxic (en castellà: México), oficialment els Estats Units Mexicans (en castellà: Estados Unidos Mexicanos), és una república federal constitucional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Mèxic · Veure més »

Nebraska

Nebraska és un estat de la part central dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Nebraska · Veure més »

Oakland

Oakland (significa: "terra de roures") és una ciutat a Califòrnia situada en la part est (East Bay) de l'Àrea de la Badia de San Francisco «(San Francisco) Bay Area.» És una ciutat ètnicament molt diversa amb visibles poblacions d'asiàtics, afroamericans, nadius del Pacífic, àrabs, indígenes, indis, i mestissos.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Oakland · Veure més »

Partit Demòcrata dels Estats Units

El Partit Demòcrata és un partit polític dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Partit Demòcrata dels Estats Units · Veure més »

Partit Whig dels Estats Units

El Partit Whig dels Estats Units fou una important alternativa electoral al tradicional bipartidisme nord-americà durant la dècada dels anys 40 del segle XIX a aquest país.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Partit Whig dels Estats Units · Veure més »

Presbiterianisme

El presbiterianisme és el nom donat a la doctrina d'algunes esglésies protestants, principalment les Esglésies Reformades, basades en els ensenyaments de la Bíblia, que tenen a Joan Calví com un dels comentaristes més importants.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Presbiterianisme · Veure més »

Robert Toombs

Robert Augustus Toombs (Wilkes, Geòrgia, 1810- Washington, Geòrgia, 1885) Polític sudista.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Robert Toombs · Veure més »

Savannah (Geòrgia)

Savannah és una població dels Estats Units a l'estat de Geòrgia.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Savannah (Geòrgia) · Veure més »

Universitat de Geòrgia

La Universitat de Geòrgia és la institució d'ensenyament superior més gran de l'estat nord-americà de Geòrgia.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Universitat de Geòrgia · Veure més »

Washington DC

Washington DC, formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica, fundada el 16 de juliol de 1790.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Washington DC · Veure més »

Whig

Whig és un concepte que es refereix a una ideologia o un partit polític.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Whig · Veure més »

Zachary Taylor

Zachary Taylor (24 de novembre de 1784 – 9 de juliol de 1850) també conegut com a Old Rough and Ready, va ser el dotzè president dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Zachary Taylor · Veure més »

1 de desembre

L'1 de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і 1 de desembre · Veure més »

11 de febrer

L'11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і 11 de febrer · Veure més »

11 de maig

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і 11 de maig · Veure més »

16 de març

El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і 16 de març · Veure més »

1812

;Països Catalans.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і 1812 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і 1834 · Veure més »

1841

Sense descripció.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і 1841 · Veure més »

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і 1842 · Veure més »

1861

;Països Catalans.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і 1861 · Veure més »

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, Barcelona.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і 1862 · Veure més »

1865

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і 1865 · Veure més »

1873

;Països Catalans.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і 1873 · Veure més »

1882

Barcelona, carrer de Pelai.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і 1882 · Veure més »

1883

;Països Catalans.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і 1883 · Veure més »

21 de març

El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і 21 de març · Veure més »

3 de febrer

El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і 3 de febrer · Veure més »

4 de març

El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і 4 de març · Veure més »

4 de novembre

El 4 de novembre és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і 4 de novembre · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »