Obrir a Google MapsTaula de continguts
103 les relacions: Abd el-Kader, Abd-al-Mumin ibn Alí, Abdalwadites, Abu-Hammu III, Abu-Ubayd al-Bakrí, Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan, Acords d'Évian, Al-Àndalus, Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad, Al-Idrissí, Al-Muqaddassí, Alacant, Alí Benhalima, Algèria, Alger, Amazics, Andrés Scotti Ponce de León, Banu Hammad, Banu Ifran, Bugia (Algèria), Cabília, Campanya d'Itàlia (Segona Guerra Mundial), Capsià, Carles III d'Espanya, Carlo Carafa, Casablanca, Charles de Gaulle, Cirenaica, Corona d'Aragó, Diego Fernández de Córdoba y Zúñiga, Dinastia almoràvit, Dinastia marínida, Djamel Haimoudi, Egipte, Elx, Emirat de Granada, Emmanuel Roblès, Expulsió dels moriscos, Francisco Jiménez de Cisneros, Front Nacional d'Alliberament d'Algèria, Gibraltar, Govern de Vichy, Hàfsida, Hunayn, Ibn Hàwqal, José Carrillo de Albornoz, José Vallejo Iturrizarra, Jueus, Justinià I, Khair ed-Din Barba-rossa, ... Ampliar l'índex (53 més) »
- Ciutats d'Algèria
Abd el-Kader
Abd-al-Qàdir ibn Muhyí-d-Din al-Hassaní al-Jazaïrí (Guetna (Mascara), 1808-Damasc, 1883), conegut com a emir Abd-al-Qàdir o, segons la pronunciació dialectal i la transcripció tradicional francesa, emir Abd el-Kader o Abdelkader, va ser un escriptor, poeta, filòsof i teòleg sufí algerià.
Veure Orà і Abd el-Kader
Abd-al-Mumin ibn Alí
Abd-al-Mumin ibn Alí ibn Alwí ibn Yala al-Kumí Abu-Muhàmmad (Tagra o Trara, 1094- Sale, 1163) fou el primer califa dels almohades i fundador de la dinastia almohade mumínida o dels mumínides, amb capital a Marràqueix.
Veure Orà і Abd-al-Mumin ibn Alí
Abdalwadites
Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.
Veure Orà і Abdalwadites
Abu-Hammu III
Abu-Hammú III fou sultà abdalwadita de Tlemcen de 1516 a 1528.
Veure Orà і Abu-Hammu III
Abu-Ubayd al-Bakrí
Abu-Ubayd Abd-Al·lah ibn Abd-al-Aziz ibn Muhàmmad ibn Ayyub al-Bakrí, més conegut com a Abu-Ubayd al-Bakrí o, simplement, al-Bakrí (vers 1010-1094) fou un geògraf andalusí, el més gran de l'occident musulmà junt amb Al-Idrissí.
Veure Orà і Abu-Ubayd al-Bakrí
Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan
Abu-Yahya Yaghmuràssan ibn Zayyan ibn Thàbit ibn Muhàmmad, més conegut com a Abu-Yahya I o Yaghmuràssan (vers 1206-1209 - 1283) fou el fundador de la dinastia dels abdalwadites o zayyànides que va governar a Tlemcen.
Veure Orà і Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan
Acords d'Évian
Els Acords d'Evian són el resultat de negociacions entre els representants de França i els del Govern Provisional de la República Algeriana (G.P.R.A) format pel Front d'Alliberament Nacional (FLN) durant la guerra d'Algèria.
Veure Orà і Acords d'Évian
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Orà і Al-Àndalus
Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad
Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad Abd-Al·lah az-Zayyaní fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen) del 1550 al 1556.
Veure Orà і Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad
Al-Idrissí
Mapamundi pertanyent a la ''Tabula Rogeriana''. Noti's que el sud apareix a la part superior del mapa Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Idrissí, més conegut simplement com al-Idrissí (1100-1165), fou cartògraf, geògraf i viatger andalusí que visqué a la cort de Roger II de Sicília.
Veure Orà і Al-Idrissí
Al-Muqaddassí
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Abi-Bkar Xams-ad-Din al-Muqaddassí o al-Maqdissí, més conegut simplement com al-Muqaddassí o al-Maqdissí (Jerusalem, 945 o 946 - el Caire, 990), fou un viatger i geògraf àrab.
Veure Orà і Al-Muqaddassí
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Veure Orà і Alacant
Alí Benhalima
Alí Benhalima (Orà, Algèria, 21 de gener de 1962) és un futbolista algerià retirat, que jugava de defensa central.
Veure Orà і Alí Benhalima
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Orà і Algèria
Alger
Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.
Veure Orà і Alger
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Veure Orà і Amazics
Andrés Scotti Ponce de León
Andrés Scotti Ponce de León (Montevideo, Uruguai, 14 de desembre del 1975) és un futbolista professional uruguaià que actualment juga de defensa o migcampista al Colo-Colo de la Primera División xilena.
Veure Orà і Andrés Scotti Ponce de León
Banu Hammad
Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites o hammàdides (o) foren una dinastia amaziga sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.
Veure Orà і Banu Hammad
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Veure Orà і Banu Ifran
Bugia (Algèria)
Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.
Veure Orà і Bugia (Algèria)
Cabília
Paisatge de la Cabília Paisatge de la Cabília Rètols trilingües La Cabília (amazic: Tamurt n Iqbayeliyen) és una regió muntanyenca de Magrib al nord d'Algèria.
Veure Orà і Cabília
Campanya d'Itàlia (Segona Guerra Mundial)
La Campanya d'Itàlia fou el conjunt d'operacions aliades a Itàlia durant la Segona Guerra Mundial des de 1943 fins al final de la guerra. El Quarter General Conjunt Aliat (AFHQ) era el responsable operacional per totes les operacions aliades a la Mediterrània, i planejà i comandà la invasió de Sicília i la campanya a la Itàlia continental fins a la rendició de les forces alemanyes a Itàlia al maig de 1945.
Veure Orà і Campanya d'Itàlia (Segona Guerra Mundial)
Capsià
El capsià és un període cultural del Magrib que va ser definit per Jacques de Morgan en el jaciment d'El-Mekta, prop de Gafsa (Tunis).
Veure Orà і Capsià
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Veure Orà і Carles III d'Espanya
Carlo Carafa
Carlo Carafa (Nàpols, 29 de març de 1517 – Roma, 4 de març de 1561) va ser un cardenal italià.
Veure Orà і Carlo Carafa
Casablanca
Casablanca (literalment ‘la Casa Blanca’, reduït en el llenguatge popular a Dar-l-Bidà, així com a Casa amb pronunciació a la francesa) és la ciutat més gran del Marroc i el seu port més important.
Veure Orà і Casablanca
Charles de Gaulle
Charles André Joseph Marie de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 - Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Orà і Charles de Gaulle
Cirenaica
Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.
Veure Orà і Cirenaica
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Orà і Corona d'Aragó
Diego Fernández de Córdoba y Zúñiga
Diego Fernández de Córdoba y Zúñiga (Orà, 1524-Arbeca, 27 de setembre de 1601) dit l'Africà (el Africano) per haver nascut a Orà, va ser un noble castellà, III marquès de Comares.
Veure Orà і Diego Fernández de Córdoba y Zúñiga
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Veure Orà і Dinastia almoràvit
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Veure Orà і Dinastia marínida
Djamel Haimoudi
Djamel Haimoudi (en àrab جمال حيمودي; nascut el 10 de desembre de 1970 a Orà) és un àrbitre de futbol algerià.
Veure Orà і Djamel Haimoudi
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Orà і Egipte
Elx
Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.
Veure Orà і Elx
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Veure Orà і Emirat de Granada
Emmanuel Roblès
Emmanuel Roblès (Orà, Algèria francesa, 22 de maig del 1914 - Boulogne-Billancourt, França, 22 de gener de 1995) fou un escriptor i militar francès.
Veure Orà і Emmanuel Roblès
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Veure Orà і Expulsió dels moriscos
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.
Veure Orà і Francisco Jiménez de Cisneros
Front Nacional d'Alliberament d'Algèria
El Front d'Alliberament Nacional (FLN) va ser el partit polític d'Algèria que, juntament amb la seva organització militar l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN), va liderar la independència del país respecte a França.
Veure Orà і Front Nacional d'Alliberament d'Algèria
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Veure Orà і Gibraltar
Govern de Vichy
El Govern de Vichy, la França de Vichy o el Règim de Vichy, denominat oficialment Estat francès, fou el govern de França des de juliol de 1940 fins a l'agost de 1944, és a dir, durant la Segona Guerra Mundial des de l'ocupació del país pels alemanys fins a la intervenció dels Aliats mitjançant els desembarcaments de Normandia i Provença.
Veure Orà і Govern de Vichy
Hàfsida
La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).
Veure Orà і Hàfsida
Hunayn
Hunayn fou una antiga vall de l'Hedjaz, a uns 30 km de la Meca en direcció a Taif.
Veure Orà і Hunayn
Ibn Hàwqal
Abu-l-Qàssim ibn Alí an-Nassibí, més conegut com a Ibn Hàwqal, fou un escriptor i geògraf àrab del, nascut a Nisibis o Nisibin vers 920.
Veure Orà і Ibn Hàwqal
José Carrillo de Albornoz
José Carrillo de Albornoz y Montiel (Sevilla, 8 d'octubre de 1671 - Madrid, 26 de juny de 1747) III comte de Montemar, I duc de Montemar i Gran d'Espanya fou un aristòcrata i militar partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Orà і José Carrillo de Albornoz
José Vallejo Iturrizarra
comte de Brihuega, fou un militar al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Orà і José Vallejo Iturrizarra
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Orà і Jueus
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Orà і Justinià I
Khair ed-Din Barba-rossa
Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.
Veure Orà і Khair ed-Din Barba-rossa
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Veure Orà і Kharigisme
Lleó l'Africà
Al-Hàssan ibn Muhàmmad al-Wazzan az-Zayyatí o al-Fassí o, més senzillament, al-Hàssan al-Wazzan, anomenat després de batejar-se Joan Lleó de Medicis, Joan Lleó Africà o Joan Lleó de Granada, però conegut sobretot com Lleó l'Africà (Granada, entre 1488 i 1495 - ?, vers 1545-1555) fou un diplomàtic, geògraf i explorador de l'Àfrica del Nord.
Veure Orà і Lleó l'Africà
Maghrawa
Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.
Veure Orà і Maghrawa
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Orà і Mallorca
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Orà і Mar Mediterrània
Marràqueix
Marràqueix (nom original en amazic ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ Tamurt n Akkuc, 'terra de Déu'; en àrab مراكش Marrākux, pronunciat Marrākex localment, en francès Marrakech; fins al 1890 Marroc) és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura.
Veure Orà і Marràqueix
Mascara
Mascara (pronunciat localment Mʿaskar, transcrit en francès) és una ciutat d'Algèria capital de la província de Mascara, al nord-oest del país, al sud de les muntanyes Beni Chougran (Banu Shukran), a la vora d'un rierol afluent del uadi Sadi Tudjiman, a l'altre costat del qual hi ha el barri de Bab Ali.
Veure Orà і Mascara
Mers el-Kebir
Vista de Mers el-Kebir Mers el-Kebir (المرسى الكبير, al-Marsā al-Kabīr) o Massalquivir és un port d'Algèria situat vora la ciutat d'Orà.
Veure Orà і Mers el-Kebir
Metro d'Orà
El metro d'Orà és una xarxa ferroviària de transport urbà de tipus metro destinat a comunicar els municipis d'Orà i de Bir El Djir.
Veure Orà і Metro d'Orà
Michel Parès
Michel Parès, Michel André Jean (Ribesaltes, 2 d'agost del 1887 - París, 3 de novembre del 1966) va ser un polític d'origen rossellonès i diputat francès.
Veure Orà і Michel Parès
Mulay Ismail
Mulay Ismail (Tafilalt, 1634? o 1645?-1727) fou sultà del Marroc de la dinastia alauita.
Veure Orà і Mulay Ismail
Muluia
El Muluia (pronunciat localment Muluya) és un riu del Marroc d'uns 600 km de curs i 22,3 m³ de cabal, encara que pot tenir grans variacions.
Veure Orà і Muluia
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Veure Orà і Oceà Atlàntic
Organització de l'Exèrcit Secret
L'Organització de l'Exèrcit Secret (OES) (en francès: Organisation armée secrète o Organisation de l'armée secrète, OAS) va ser una organització polític-militar clandestina d'extrema dreta i nacionalista francesa, creada en l'11 de febrer de 1961 per a la defensa de la presència francesa a Algèria, per qualsevol mitjà, inclòs el terrorisme àmpliament.
Veure Orà і Organització de l'Exèrcit Secret
Oruç Reis
Oruç Reis, també anomenat Oruç Barba-rossa (d'aquí que també sigui conegut com a Aruj) (Mitilene, vers 1474- Tlemcen, 1518) fou un corsari al servei de l'Imperi Otomà, que va governar Algèria com a bei d'Alger i beglerbegi (governador en cap) de la Mediterrània occidental.
Veure Orà і Oruç Reis
Oujda
Oujda (localment Ūjda) és la capital de la regió de l'Oriental del Marroc.
Veure Orà і Oujda
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Orà і País Valencià
Paella d'arròs
La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.
Veure Orà і Paella d'arròs
Patuet
El patuet era la varietat del català parlada a Algèria durant l'administració colonial francesa.
Veure Orà і Patuet
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Orà і Península Ibèrica
Pere Navarro (militar)
Pere Navarro o Pedro Navarro (?, 1460? - Nàpols, 28 d'agost del 1528), comte d'Oliveto, fou un enginyer militar al servei de l'armada catalana, era expert en pólvora i artefactes explosius.
Veure Orà і Pere Navarro (militar)
Plaça de toros
La plaça de Requena, a la Plana d'Utiel. Una plaça de toros, plaça de braus o plaça de bous és un amfiteatre tancat on es pot practicar la tauromàquia i altres espectacles.
Veure Orà і Plaça de toros
Presa d'Orà (1509)
La presa d'Orà fou una de les campanyes de la conquesta hispànica del nord d'Àfrica.
Veure Orà і Presa d'Orà (1509)
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Veure Orà і Regne d'Anglaterra
Rustúmida
La dinastia rustúmida o rustàmida (o) fou una nissaga ibadita que va governar l'emirat de Tahart, actualment a Algèria, del 778 al 909.
Veure Orà і Rustúmida
Sàhara
El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.
Veure Orà і Sàhara
Sobrassada
La sobrassada és un embotit cru fet amb carn i xulla (cansalada) de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dolç i coent.
Veure Orà і Sobrassada
Tiaret
Tiaret o, en amazic, Tihert, abans coneguda com Tahart (‘estació’) és una ciutat del centre d'Algèria capital de la província de Tiaret al sud-oest del país a la part occidental de les muntanyes centrals anomenades Tell Atlas i a uns 150 km de la costa Mediterrània.
Veure Orà і Tiaret
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Veure Orà і Tlemcen
Tuàregs
Un tuàreg del desert d'Algèria Els tuàregs (del terme amazic twareg arabitzat pels beduïns en twaraq, plural de targi, nisba de Targa, que equival a Fezzan) són un poble nòmada amazic que habita al desert del Sàhara; parlen llengües tuàregs, dins de la família lingüística amaziga i tenen el seu propi alfabet, el tifinagh.
Veure Orà і Tuàregs
Yússuf ibn Taixfín
Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.
Veure Orà і Yússuf ibn Taixfín
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Veure Orà і Zírida
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Orà і 1 de juliol
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Orà і 1 de maig
10 de novembre
El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.
Veure Orà і 10 de novembre
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Orà і 12 de setembre
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Veure Orà і 1609
17 de maig
El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Orà і 17 de maig
1708
;Països catalans.
Veure Orà і 1708
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Orà і 1791
1792
;Països catalans.
Veure Orà і 1792
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Orà і 1831
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Veure Orà і 1838
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Orà і 1939
1942
;Països Catalans.
Veure Orà і 1942
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Veure Orà і 1952
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Veure Orà і 1954
2 de gener
El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Orà і 2 de gener
31 de gener
El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Orà і 31 de gener
4 de gener
El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Orà і 4 de gener
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Orà і 5 de juliol
8 d'octubre
El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Orà і 8 d'octubre
8 de novembre
El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.
Veure Orà і 8 de novembre
Vegeu també
Ciutats d'Algèria
- Béchar
- Biskra
- Bordj El Kiffan
- Chlef
- Djelfa
- El Oued
- Gíger
- Ghardaïa
- Laghouat
- Lazharia
- Mansura (Algèria)
- Mascara
- Medea (Algèria)
- Mliana
- Mostaganem
- Msila
- N'Gaous
- Orà
- Ouargla
- Ouzellaguen
- Pigüé
- Rouïba
- Saïda
- Sabra (Algèria)
- Sidi Bel Abbès
- Sidi Lakhdar (Ain Defla)
- Sitifis
- Skikda
- Taghit
- Tamanràsset
- Tebessa
- Tuggurt
També conegut com Oran, Orà (Algèria), Wahran.