Obrir a Google MapsTaula de continguts
66 les relacions: Abbàs Hilmí II d'Egipte, Abd el-Kader, Abu Hammu, Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí, Algèria, Alger, Atles Tell, Banu Hilal, Banu Ifran, Constantina (Algèria), Damiata, Dinastia almoràvit, Dinastia marínida, Getúlia, Ibadisme, Ibn Khaldun, Líbia, Leptis Magna, Maghrawa, Magrib, Malikisme, Marroc, Medea, Morabit, Muhammad VII al-Munsif, Mulay Ismail, Mzab, Oasis, Orà, Ouargla, Procopi de Cesarea, Salafisme, Salé, Tlemcen, Tunis, Vàndals, Yússuf ibn Taixfín, Zenetes, 1666, 1738, 1741, 1752, 1784, 1786, 1787, 1829, 1831, 1839, 1844, 1848, ... Ampliar l'índex (16 més) »
- Ciutats d'Algèria
Abbàs Hilmí II d'Egipte
Abbàs Hilmí II d'Egipte (Alexandria, 14 de juliol de 1874 - Ginebra, 20 de desembre de 1944) fou kediv d'Egipte (1892 - 1914).
Veure Laghouat і Abbàs Hilmí II d'Egipte
Abd el-Kader
Abd-al-Qàdir ibn Muhyí-d-Din al-Hassaní al-Jazaïrí (Guetna (Mascara), 1808-Damasc, 1883), conegut com a emir Abd-al-Qàdir o, segons la pronunciació dialectal i la transcripció tradicional francesa, emir Abd el-Kader o Abdelkader, va ser un escriptor, poeta, filòsof i teòleg sufí algerià.
Veure Laghouat і Abd el-Kader
Abu Hammu
Abu-Hammú Mussa ibn Abi-Saïd Uthman ibn Yaghmuràssan o, simplement, Abu-Hammú I fou el quart emir de la dinastia abdalwadita.
Veure Laghouat і Abu Hammu
Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí
Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí (883-947) fou un cap kharigita-ibadita, fill d'un amazic zanata de Takyus, a la regió de Qastíliya, i d'una esclava.
Veure Laghouat і Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Laghouat і Algèria
Alger
Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.
Veure Laghouat і Alger
Atles Tell
Mapa mostrant la localització de l'Atles del Tell LAtles Tell o Atles del Tell és una serralada d'uns 1.500 km de llarg que pertany a les muntanyes de l'Atles, situada al Nord d'Àfrica; va des del Marroc a Tunísia, passant per Algèria.
Veure Laghouat і Atles Tell
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Veure Laghouat і Banu Hilal
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Veure Laghouat і Banu Ifran
Constantina (Algèria)
Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.
Veure Laghouat і Constantina (Algèria)
Damiata
Damiata (en àrab مدينة دمياط, Madīnat Dimyāṭ, o, més senzillament, دمياط, Dimyāṭ) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació homònima.
Veure Laghouat і Damiata
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Veure Laghouat і Dinastia almoràvit
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Veure Laghouat і Dinastia marínida
Getúlia
Getúlia (de vegades escrit) era el país dels gètuls.
Veure Laghouat і Getúlia
Ibadisme
Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.
Veure Laghouat і Ibadisme
Ibn Khaldun
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
Veure Laghouat і Ibn Khaldun
Líbia
Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.
Veure Laghouat і Líbia
Leptis Magna
Leptis Magna, moderna Lebda, a Líbia, fou una ciutat del nord d'Àfrica que, juntament amb Oea i Sabrata, formaven el districte de Trípolis (‘Tres ciutats’) o Tripolitània.
Veure Laghouat і Leptis Magna
Maghrawa
Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.
Veure Laghouat і Maghrawa
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Veure Laghouat і Magrib
Malikisme
El malikisme —, , o — és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el xafiisme.
Veure Laghouat і Malikisme
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Laghouat і Marroc
Medea
Medea, d'Evelyn de Morgan. En la mitologia grega Medea (Mēdeia, potser 'planificadora') era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia.
Veure Laghouat і Medea
Morabit
Un morabit (de l'àrab, literalment ‘que està acampat’, ‘que està estacionat’) o marabut (de l'àrab, ‘marabut’) és un líder religiós musulmà i professor a l'Àfrica Occidental i (històricament) al Magrib.
Veure Laghouat і Morabit
Muhammad VII al-Munsif
Muhàmmad VII al-Múnsif, conegut pels francesos com Moncef Bey (Tunis, 4 de març de 1881 - Pau, França, 1 de setembre de 1948), fou bei de Tunis de la dinastia husaynita, del 1942 al 1943.
Veure Laghouat і Muhammad VII al-Munsif
Mulay Ismail
Mulay Ismail (Tafilalt, 1634? o 1645?-1727) fou sultà del Marroc de la dinastia alauita.
Veure Laghouat і Mulay Ismail
Mzab
Mzab és una antiga regió del Sàhara algerià, que correspon a la moderna província de Ghadaïa.
Veure Laghouat і Mzab
Oasis
Oasis va ser una banda anglesa de rock en l'estil de britpop, originàriament formada a Manchester, Anglaterra.
Veure Laghouat і Oasis
Orà
Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.
Veure Laghouat і Orà
Ouargla
Ouargla, també Wargla és una ciutat algeriana, capital de la província d'Ouargla, al desert del Sàhara, al sud del país.
Veure Laghouat і Ouargla
Procopi de Cesarea
Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.
Veure Laghouat і Procopi de Cesarea
Salafisme
El salafisme (de l'àrab, al seu torn derivada de la paraula àrab sàlaf, ‘predecessors’ o ‘primeres generacions’) és un moviment reformista musulmà sorgit a Egipte a la fi del en el context de la Nahda o renaixement cultural àrab.
Veure Laghouat і Salafisme
Salé
Salé és un municipi de la prefectura de Salé de la regió marroquina de Rabat-Salé-Kenitra.
Veure Laghouat і Salé
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Veure Laghouat і Tlemcen
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Veure Laghouat і Tunis
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Laghouat і Vàndals
Yússuf ibn Taixfín
Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.
Veure Laghouat і Yússuf ibn Taixfín
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Veure Laghouat і Zenetes
1666
196x196px.
Veure Laghouat і 1666
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Laghouat і 1738
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Laghouat і 1741
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Veure Laghouat і 1752
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Laghouat і 1784
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Laghouat і 1786
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Veure Laghouat і 1787
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Laghouat і 1829
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Laghouat і 1831
1839
;Països Catalans.
Veure Laghouat і 1839
1844
;Països Catalans.
Veure Laghouat і 1844
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Laghouat і 1848
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Laghouat і 1852
1917
;Països Catalans.
Veure Laghouat і 1917
1921
Països Catalans.
Veure Laghouat і 1921
1922
;Països Catalans.
Veure Laghouat і 1922
1924
;Països Catalans.
Veure Laghouat і 1924
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Veure Laghouat і 1928
1946
;Països Catalans.
Veure Laghouat і 1946
1947
;Països Catalans.
Veure Laghouat і 1947
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Veure Laghouat і 1954
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Veure Laghouat і 1955
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Veure Laghouat і 1957
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Veure Laghouat і 1958
1974
;Països Catalans.
Veure Laghouat і 1974
20 de setembre
El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Laghouat і 20 de setembre
21 de novembre
El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Laghouat і 21 de novembre
4 de desembre
El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Laghouat і 4 de desembre
Vegeu també
Ciutats d'Algèria
- Béchar
- Biskra
- Bordj El Kiffan
- Chlef
- Djelfa
- El Oued
- Gíger
- Ghardaïa
- Laghouat
- Lazharia
- Mansura (Algèria)
- Mascara
- Medea (Algèria)
- Mliana
- Mostaganem
- Msila
- N'Gaous
- Orà
- Ouargla
- Ouzellaguen
- Pigüé
- Rouïba
- Saïda
- Sabra (Algèria)
- Sidi Bel Abbès
- Sidi Lakhdar (Ain Defla)
- Sitifis
- Skikda
- Taghit
- Tamanràsset
- Tebessa
- Tuggurt
També conegut com Aghwat, Al-Aghwat.