Taula de continguts
105 les relacions: Arxiducat d'Àustria, Àustria, Bèlgica, Borgonya, Brasil, Bretanya, Clodoveu I, Conquesta feudal hispànica, Corona d'Aragó, Creus del Mèrit Militar, Croades, Ducat de Baviera, Ducat de Parma, Edat mitjana, Espanya, França, Gran Bretanya, Imperi Britànic, Imperi Rus, Itàlia, Legió d'Honor, Matèria de Bretanya, Milà, Noruega, Orde d'Isabel la Catòlica, Orde de Carol I, Orde de l'Àliga Blanca, Orde de l'Elefant, Orde de l'Ermini, Orde de l'Esperit Sant, Orde de l'Estrella de l'Índia, Orde de l'Imperi Britànic, Orde de la Corona d'Itàlia, Orde de la Lligacama, Orde de Leopold, Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa, Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer, Orde de Sant Miquel i Sant Jordi, Orde del Bany, Orde del Card, Orde del Drac, Orde del Mèrit (Regne Unit), Orde del Toisó d'Or, Orde militar, Orde Militar de Savoia, Orde Suprem de la Santíssima Anunciació, Portugal, Pour le Mérite, Prússia, Regne d'Anglaterra, ... Ampliar l'índex (55 més) »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Veure Orde de cavalleria і Arxiducat d'Àustria
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Orde de cavalleria і Àustria
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Orde de cavalleria і Bèlgica
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Orde de cavalleria і Borgonya
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Veure Orde de cavalleria і Brasil
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Veure Orde de cavalleria і Bretanya
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Veure Orde de cavalleria і Clodoveu I
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Veure Orde de cavalleria і Conquesta feudal hispànica
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Orde de cavalleria і Corona d'Aragó
Creus del Mèrit Militar
Les Creus del Mèrit Militar, fins a l'any 1995 Orde del Mèrit Militar, és el nom d'una condecoració d'Espanya dividida en diverses categories que té per objecte de recompensar als membres de l'Exèrcit i la Guàrdia Civil i altres persones civils la realització d'accions i fets o la prestació de serveis de destacat mèrit.
Veure Orde de cavalleria і Creus del Mèrit Militar
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Veure Orde de cavalleria і Croades
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Veure Orde de cavalleria і Ducat de Baviera
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Veure Orde de cavalleria і Ducat de Parma
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Orde de cavalleria і Edat mitjana
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Orde de cavalleria і Espanya
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Orde de cavalleria і França
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Orde de cavalleria і Gran Bretanya
Imperi Britànic
Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Veure Orde de cavalleria і Imperi Britànic
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Orde de cavalleria і Imperi Rus
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Orde de cavalleria і Itàlia
Legió d'Honor
La Legió d'Honor (francès: Légion d'honneur) és la distinció francesa més elevada.
Veure Orde de cavalleria і Legió d'Honor
Matèria de Bretanya
La matèria de Bretanya és un conjunt de novel·les, romanços i textos bretons que parlen i difonen l'ideal de la novel·la cavalleresca a l'Europa medieval.
Veure Orde de cavalleria і Matèria de Bretanya
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Orde de cavalleria і Milà
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Veure Orde de cavalleria і Noruega
Orde d'Isabel la Catòlica
La Insígnia, Gran Creu i Estrella de l'Orde LOrde d'Isabel la Catòlica és un orde civil espanyol atorgat en reconeixement als serveis en benefici del país.
Veure Orde de cavalleria і Orde d'Isabel la Catòlica
Orde de Carol I
L'Orde de Carol I de Romania fou un orde militar romanès, fundat l'any 1906 coincidint amb el quarantè aniversari del regnat de Carles I de Romania.
Veure Orde de cavalleria і Orde de Carol I
Orde de l'Àliga Blanca
XVIII. LOrde de l'Àliga Blanca (Polonès: Order Orła Białego) és la màxima condecoració polonesa i una de les distincions més antigues del món encara en ús.
Veure Orde de cavalleria і Orde de l'Àliga Blanca
Orde de l'Elefant
L'Orde de l'Elefant (en danès Elefantordenen) és el màxim orde honorífic danès.
Veure Orde de cavalleria і Orde de l'Elefant
Orde de l'Ermini
Orde de l'Ermini (bretó Urzh an Erminig) fou un orde de cavalleria bretona del - i el nom adoptat per una distinció anual proposada per l'Institut Cultural de Bretanya el 1972.
Veure Orde de cavalleria і Orde de l'Ermini
Orde de l'Esperit Sant
Collar de l'orde. L'orde de l'Esperit Sant fou un orde de cavalleria francès, el més alt del regne de França, fundat el 31 de desembre de 1578 per Enric III de França sota el lema Duce et auspice.
Veure Orde de cavalleria і Orde de l'Esperit Sant
Orde de l'Estrella de l'Índia
La Molt Eminent Orde de l'Estrella de l'Índia és un orde de cavalleria fundat per la reina Victòria el 1861.
Veure Orde de cavalleria і Orde de l'Estrella de l'Índia
Orde de l'Imperi Britànic
La insígnia de Membre tal com s'atorgava al 1918 L'Excel·lentíssim Orde de l'Imperi Britànic és un orde de cavalleria britànic, instituït el 4 de juny de 1917 pel rei Jordi V. royal.gov.uk: The Official Website of the British Monarchy, Accessed 24 August 2009 La pertinença a l'orde és atorgada pel rei d'Anglaterra a tots aquells que fan alguna cosa significativa en nom del Regne Unit.
Veure Orde de cavalleria і Orde de l'Imperi Britànic
Orde de la Corona d'Itàlia
L'Orde de la Corona d'Itàlia (Italià: Ordine della Corona d'Italia) és un orde civil i militar del Regne d'Itàlia, creat pel Rei Víctor Manuel II el 20 de febrer de 1868, i atorgat per premiar a ciutadans italians i estrangers que haguessin realitzat fets meritoris per a la Nació, la Corona o el Monarca, tant en el mèrit civil con militar, especialment aquells directament relacionats amb els interessos polítics de la Nació.
Veure Orde de cavalleria і Orde de la Corona d'Itàlia
Orde de la Lligacama
Enric de Grosmont, comte de Lancaster (d.1361) (posteriorment Duc de Lancaster), el segon receptor de l'Orde, apareix vestint les robes de la Garrotera en una il·lustració del ''Llibre de la Lligacama de Bruges'', fet per William Bruges (1375–1450), primer Rei d'Armes Principal de la Lligacama El Molt Noble Orde de la Lligacama (Most Noble Order of the Garter), també conegut com l'Orde de la Garrotera, és l'orde de cavalleria vigent més antic del món, i és la cúspide del sistema honorífic a Anglaterra i al Regne Unit, i està dedicat a Sant Jordi com a sant patró d'Anglaterra.
Veure Orde de cavalleria і Orde de la Lligacama
Orde de Leopold
Part superior: Estrelles Gran Cordó (divisions civil i militar –esquerra-), banda de Gran Cordó (mig), plaques de Gran Oficial – divisions civil i marítima (dreta). Part inferior: Creu de Comandant (divisió civil), creu d'Oficial (militar), creu d'Oficial (civil), creu d'Oficial (marítima), creu de Cavaller (militar).
Veure Orde de cavalleria і Orde de Leopold
Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa
El Reial Orde de Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa és un orde espanyol creat per Carles IV mitjançant un reial decret de 21 d'abril de 1792 a instàncies de la seva esposa Maria Lluïsa de Parma, perquè aquesta recompensés les dones nobles que es distingissin pels seus serveis o qualitats.
Veure Orde de cavalleria і Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa
Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer
L'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer és un orde de cavalleria atorgat per la Casa de Savoia i després pels reis d'Itàlia, abans que el país esdevingués una república, i atorgat com a recompensa pels mèrits especials pel servei civil o militar a l'estat, d'acord amb els estatuts, en els camps de la ciència, la literatura, les arts, la indústria i qualsevol activitat que serveixi per portar honor i grandesa a la Nació Italiana.
Veure Orde de cavalleria і Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer
Orde de Sant Miquel i Sant Jordi
Orde de Sant Miquel i Sant Jordi. El Molt Distingit Orde de Sant Miquel i Sant Jordi (anglès: Most Distinguished Order of Saint Michael and Saint George) és un orde de cavalleria britànic fundat el 28 d'abril de 1818 per Jordi, Príncep de Gal·les (després Jordi IV), mentre que exercia com a Príncep Regent pel seu pare, Jordi III.
Veure Orde de cavalleria і Orde de Sant Miquel i Sant Jordi
Orde del Bany
El Molt Honorable Orde del Bany és un orde militar britànic creat pel rei Jordi I el 18 de maig de 1725 pel servei destacat a les Forces Armades o el Servei Civil.
Veure Orde de cavalleria і Orde del Bany
Orde del Card
El Molt Antic i Molt Noble Orde del Card (anglès: The Most Ancient and Most Noble Order of the Thistle) és un orde de cavalleria associat amb Escòcia.
Veure Orde de cavalleria і Orde del Card
Orde del Drac
L'orde del Drac, en llatí Societas Draconistrarum, i en alemany: Drachenorden i en hongarès: Sárkány Lovagrend, fou un orde militar del Sacre Imperi romanogermànic, instituït pel rei d'Hongria Segimon I, futur emperador, el 1408, per lluitar contra l'Imperi Otomà i l'heretgia hussita.
Veure Orde de cavalleria і Orde del Drac
Orde del Mèrit (Regne Unit)
L'Orde del Mèrit (en anglès Order of Merit) és un orde britànic i de la Commonwealth.
Veure Orde de cavalleria і Orde del Mèrit (Regne Unit)
Orde del Toisó d'Or
'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.
Veure Orde de cavalleria і Orde del Toisó d'Or
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Veure Orde de cavalleria і Orde militar
Orde Militar de Savoia
L'Orde Militar de Savoia (Italià: Ordine Militare di Savoia) és un orde militar creat pel Rei Víctor Manuel I de Sardenya el 14 d'agost de 1815 i atorgat per recompensar els serveis distingits en guerra, tant a nivell individual com d'unitat de les Forces Armades.
Veure Orde de cavalleria і Orde Militar de Savoia
Orde Suprem de la Santíssima Anunciació
L'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació (en italià: Ordine Supremo della Santissima Annunziata) és el màxim honor de la Casa de Savoia.
Veure Orde de cavalleria і Orde Suprem de la Santíssima Anunciació
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Orde de cavalleria і Portugal
Pour le Mérite
L'Orde Pour le Mérite, coneguda de manera informal durant la Primera Guerra Mundial com la Blue Max (Blauer Max en alemany) va ser la màxima recompensa militar del Regne de Prússia fins al final de la Primera Guerra Mundial.
Veure Orde de cavalleria і Pour le Mérite
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Orde de cavalleria і Prússia
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Veure Orde de cavalleria і Regne d'Anglaterra
Regne d'Escòcia
El Regne d'Escòcia (en scots: Kinrick o Escocia; en gàidhlig: Rìoghachd na h-Alba) fou un estat situat al nord-oest d'Europa que ocupà la part nord de l'illa de la Gran Bretanya (l'actual Escòcia) i que existí entre el i el, moment en el qual va integrar-se en el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Anglaterra.
Veure Orde de cavalleria і Regne d'Escòcia
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Veure Orde de cavalleria і Regne d'Hongria
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Veure Orde de cavalleria і Regne d'Itàlia (1861-1946)
Regne de Dinamarca
Dinamarca, Groenlàndia i les Illes Fèroe. El Regne de Dinamarca (danès: Kongeriget Danmark o Danmarks Rige., en feroés: Kongsríki Danmarkar, en groenlandès: Kunngeqarfik Danmarki), és una monarquia constitucional i comunitat que es compon de tres parts autònomes: Dinamarca al nord d'Europa, les Illes Fèroe a l'Atlàntic Nord, i Groenlàndia a l'Amèrica del Nord, sent Dinamarca la part hegemònica, on resideixen els poders judicial, executiu i legislatiu residuals.
Veure Orde de cavalleria і Regne de Dinamarca
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Orde de cavalleria і Regne de França
Regne de la Gran Bretanya
El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.
Veure Orde de cavalleria і Regne de la Gran Bretanya
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Orde de cavalleria і Regne de Navarra
Regne de Polònia
El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.
Veure Orde de cavalleria і Regne de Polònia
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Orde de cavalleria і Regne Unit
Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III
Carles III, creador de l'Orde, amb l'hàbit de gran mestre del mateix. El Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III és la més alta distinció honorífica entre els ordes civils espanyols.
Veure Orde de cavalleria і Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III
Reial i Militar Orde de Sant Ferran
Creu Llorejada de Sant Ferran. El Reial i Militar Orde de Sant Ferran, coneguda popularment com la Llorejada de Sant Ferran, és la màxima condecoració militar espanyola al valor.
Veure Orde de cavalleria і Reial i Militar Orde de Sant Ferran
Reial Orde Noruec de Sant Olaf
El Reial Orde Noruec de Sant Olaf (noruec: Den Kongelige Norske St. Olavs Orden; o Sanct Olafs Orden, el nom antic) és un orde de cavalleria instituït pel Rei Óscar I de Suècia i Noruega el 21 d'agost de 1847, com una distinció exclusivament noruega.
Veure Orde de cavalleria і Reial Orde Noruec de Sant Olaf
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.
Veure Orde de cavalleria і Romania
Savoia (regió)
Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.
Veure Orde de cavalleria і Savoia (regió)
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Veure Orde de cavalleria і Saxònia
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Veure Orde de cavalleria і Suècia
Taula Rodona
Sir Galahad ocupa el «seient perillós» de la Taula Rodona Segons la llegenda del Rei Artús, la Taula Rodona era la taula mística de Camelot on Artús i els seus cavallers seien a tractar els assumptes cabdals de la seguretat del regne.
Veure Orde de cavalleria і Taula Rodona
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Veure Orde de cavalleria і Toscana
Tsarat Rus
El Tsarat Rus, Ру́сское ца́рство, Rússkoie tsarstvo o Tsarat de Rússia, Росси́йское ца́рство Rossíiskoie tsarstvo Rússia, Россия Rossia o també Tsarat de Moscou, Моско́вское ца́рство Moskóvskoie tsarstvo és el nom oficial de l'estat rus des de la presa del títol de tsar per Ivan IV el 1547 i la fundació de l'Imperi Rus per Pere I el Gran el 1721.
Veure Orde de cavalleria і Tsarat Rus
1043
El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Orde de cavalleria і 1043
1348
s.
Veure Orde de cavalleria і 1348
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Orde de cavalleria і 1362
1403
; Països Catalans.
Veure Orde de cavalleria і 1403
1408
; Països catalans.
Veure Orde de cavalleria і 1408
1429
Països Catalans Resta del món.
Veure Orde de cavalleria і 1429
1469
(Brescia.
Veure Orde de cavalleria і 1469
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Orde de cavalleria і 1540
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Orde de cavalleria і 1561
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Veure Orde de cavalleria і 1578
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Orde de cavalleria і 1608
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Veure Orde de cavalleria і 1698
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Veure Orde de cavalleria і 1701
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Veure Orde de cavalleria і 1705
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Orde de cavalleria і 1714
1725
;Països Catalans.
Veure Orde de cavalleria і 1725
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Veure Orde de cavalleria і 1728
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Orde de cavalleria і 1736
1740
;Països Catalans.
Veure Orde de cavalleria і 1740
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Orde de cavalleria і 1748
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Orde de cavalleria і 1757
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Orde de cavalleria і 1759
1769
;Països catalans;Resta del món.
Veure Orde de cavalleria і 1769
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Veure Orde de cavalleria і 1808
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Veure Orde de cavalleria і 1811
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Orde de cavalleria і 1815
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Orde de cavalleria і 1816
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Orde de cavalleria і 1818
1832
;Països Catalans.
Veure Orde de cavalleria і 1832
1847
;Països Catalans.
Veure Orde de cavalleria і 1847
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Orde de cavalleria і 1861
1868
;Països Catalans.
Veure Orde de cavalleria і 1868
1902
;Països Catalans.
Veure Orde de cavalleria і 1902
1906
;Països Catalans.
Veure Orde de cavalleria і 1906
1917
;Països Catalans.
Veure Orde de cavalleria і 1917
496
El 496 (CDXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Orde de cavalleria і 496