Taula de continguts
110 les relacions: Al·lòbroges, Alexandre Sever, Antoní Pius, Aquincum, Ariovist, August, Augusta Emèrita, Balbí, Batalla d'Àccium, Batalla d'Ilerda, Batalla de Dirràquium (48 aC), Batalla de Farsàlia, Batalla de Filipos, Batalla de Lugdúnum, Batalla de Munda (45 aC), Bataus, Britànnia, Budapest, Carnuntum, Castrum, Còmmode, Còrdova, Cesaraugusta, Clodi Albí, Cohort urbana, Dacis, Damnatio memoriae, Danubi, Domicià, Estacili Taure, Gai Aviè, Gal·liè, Galba, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Narbonesa, Germània Inferior, Germànics, Gneu Domici Corbuló, Gneu Pompeu Magne, Guàrdia Pretoriana, Guerra de les Gàl·lies, Guerres càntabres, Hadrià, Hispània Tarraconense, Huns, Imperi Part, Imperi Romà, Judea, Juli Cèsar, Juli Civilis, ... Ampliar l'índex (60 més) »
Al·lòbroges
Els al·lòbroges (en llatí: Allobroges, Allobriges, Allobruges, en grec antic Άλλόβριγες o Ἀλλόβρογες) eren un poble gal que habitaven un territori a l'est del Roine, principalment entre el Roine i l'Isèra.
Veure Legió X Gemina і Al·lòbroges
Alexandre Sever
Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.
Veure Legió X Gemina і Alexandre Sever
Antoní Pius
Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.
Veure Legió X Gemina і Antoní Pius
Aquincum
Aquincum (Acincuo, Aquincum) va ser una antiga fortalesa i colònia romana.
Veure Legió X Gemina і Aquincum
Ariovist
Ariovist fou un cap germànic que va fer la guerra a Juli Cèsar el 58 aC.
Veure Legió X Gemina і Ariovist
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Legió X Gemina і August
Augusta Emèrita
Teatre romà Augusta Emèrita va ser el nom romà de la ciutat de Mèrida (castellà Mérida), capital de la Lusitània, fundada l'any 23 aC per Publius Carisius, legat d'August, que hi va establir veterans de les legions V Alaudae i X Gemina, anomenats emeriti ('soldat retirat', 'veterà') després de les guerres càntabres.
Veure Legió X Gemina і Augusta Emèrita
Balbí
Dècim Celi Balbí (Decimus Celius Balbinus) fou un senador romà de rang consular, que va ser un dels emperadors de l'any 238, escollit pel senat conjuntament amb Pupiè en substitució dels difunts Gordià I i Gordià II.
Veure Legió X Gemina і Balbí
Batalla d'Àccium
La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.
Veure Legió X Gemina і Batalla d'Àccium
Batalla d'Ilerda
Juli Cèsar La batalla d'Ilerda és un episodi de la Segona Guerra Civil Romana entre les tropes de Juli Cèsar i Gneu Pompeu que va tenir lloc el 49 aC a la ciutat romana d'Ilerda, actual Lleida.
Veure Legió X Gemina і Batalla d'Ilerda
Batalla de Dirràquium (48 aC)
La batalla de Dirràquium fou un enfrontament de la Segona guerra civil romana, que tingué lloc el 10 de juliol de 48 aC.
Veure Legió X Gemina і Batalla de Dirràquium (48 aC)
Batalla de Farsàlia
La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana.
Veure Legió X Gemina і Batalla de Farsàlia
Batalla de Filipos
La Batalla de Filipos va ser un enfrontament militar entre les forces de Marc Antoni i Octavi (membres del Segon Triumvirat) contra les forces dels assassins de Juli Cèsar: Marc Juni Brut i Gai Cassi Longí, l'any 42 aC, en la localitat de Filipos, Macedònia.
Veure Legió X Gemina і Batalla de Filipos
Batalla de Lugdúnum
La Batalla de Lugdúnum, també anomenada Batalla de Lió, va ser un enfrontament militar que va tenir lloc el 19 de febrer de l'any 197, a la localitat de Lugdúnum (actualment Lió, França), entre els exèrcits de l'emperador romà Septimi Sever i l'usurpador Clodi Albí.
Veure Legió X Gemina і Batalla de Lugdúnum
Batalla de Munda (45 aC)
La Batalla de Munda (17 de març de) va ser un enfrontament entre els cesarians i pompeians.
Veure Legió X Gemina і Batalla de Munda (45 aC)
Bataus
Els bataus, bataves o batavis (en Batāvi) eren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos.
Veure Legió X Gemina і Bataus
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Veure Legió X Gemina і Britànnia
Budapest
Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.
Veure Legió X Gemina і Budapest
Carnuntum
Carnuntum (en grec antic Καρνοῦς) era una antiga i important ciutat celta del nord de Pannònia a la part sud del Danubi.
Veure Legió X Gemina і Carnuntum
Castrum
Beaune (França) El castrum - en plural castra - era el campament nocturn de l'exèrcit romà.
Veure Legió X Gemina і Castrum
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Veure Legió X Gemina і Còmmode
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Veure Legió X Gemina і Còrdova
Cesaraugusta
NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.
Veure Legió X Gemina і Cesaraugusta
Clodi Albí
Clodi Albí (25 de novembre de 147 - 19 de febrer de 197) va ser un efímer emperador romà, de nom complet Dècim Clodi Ceioni Septimí Albí (Decimus Clodius Ceionius Septimius Albinus).
Veure Legió X Gemina і Clodi Albí
Cohort urbana
Les cohorts urbanes (en llatí cohortes urbanae) van ser unes unitats militars de l'antiga Roma creades per August per contrapesar l'enorme poder de la Guàrdia Pretoriana a la ciutat de Roma i servir de cos policial.
Veure Legió X Gemina і Cohort urbana
Dacis
Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.
Veure Legió X Gemina і Dacis
Damnatio memoriae
Tondo de la dinastia dels Severs on apareixen retrats de Septimi Sever, Júlia Domna, Caracal·la i Publi Septimi Geta. La cara de Geta ha estat esborrada a causa de la "damnatio memoriae" ordenada pel seu germà, Caracal·la Damnatio memoriae és una denominació moderna donada a la condemna oficial d'un emperador romà pel senat romà, mentre que el contrari era l'apoteosi (apotheosis).
Veure Legió X Gemina і Damnatio memoriae
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Legió X Gemina і Danubi
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Veure Legió X Gemina і Domicià
Estacili Taure
Estacili Taure (en llatí Statilius Taurus) va ser un destacat general d'Octavi (August) i magistrat romà.
Veure Legió X Gemina і Estacili Taure
Gai Aviè
Gai Aviè (en llatí Caius Avienus) era tribú militar a la Legio X. A conseqüència de les seves infàmies durant la guerra a l'Àfrica l'any 46 aC va ser expulsat ignominiosament de l'exèrcit, segons Aule Hirti.
Veure Legió X Gemina і Gai Aviè
Gal·liè
Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.
Veure Legió X Gemina і Gal·liè
Galba
Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.
Veure Legió X Gemina і Galba
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Veure Legió X Gemina і Gàl·lia Cisalpina
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Veure Legió X Gemina і Gàl·lia Narbonesa
Germània Inferior
La Germània Inferior és una província romana que inclou aproximadament els territoris actuals dels Països Baixos, part de Bèlgica i la zona d'Alemanya tocant al Rin.
Veure Legió X Gemina і Germània Inferior
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Veure Legió X Gemina і Germànics
Gneu Domici Corbuló
Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vistília, una dona que va tenir set fills amb sis marits diferents.
Veure Legió X Gemina і Gneu Domici Corbuló
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Legió X Gemina і Gneu Pompeu Magne
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya).
Veure Legió X Gemina і Guàrdia Pretoriana
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Veure Legió X Gemina і Guerra de les Gàl·lies
Guerres càntabres
Les guerres càntabres van tenir lloc en temps d'Octavi August a Cantàbria, a la província Tarraconense, entre el 29 aC i el 19 aC.
Veure Legió X Gemina і Guerres càntabres
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Veure Legió X Gemina і Hadrià
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Veure Legió X Gemina і Hispània Tarraconense
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Legió X Gemina і Huns
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Veure Legió X Gemina і Imperi Part
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Legió X Gemina і Imperi Romà
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Veure Legió X Gemina і Judea
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Legió X Gemina і Juli Cèsar
Juli Civilis
Claudi Civilis o més correctament Gai Juli Civilis (en llatí Claudius Civilis o Caius Julius Civilis) va ser el líder dels bataus, poble germànic que es revoltà contra Roma l'any 69.
Veure Legió X Gemina і Juli Civilis
Lèpid el triumvir
Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.
Veure Legió X Gemina і Lèpid el triumvir
Legió I Minervia
Denari de Septimi Sever de 193, que homenatja la I ''Minervia''. Al revers es pot llegir LEG I MIN i hi ha l'àguila de la legió entre dos estendards. La Legió I Minervia va ser una legió romana reclutada per l'emperador Domicià l'any 82, per a les campanyes contra els chatti segons l'historiador Cassi Dió.
Veure Legió X Gemina і Legió I Minervia
Legió IX Hispana
La Legió IX Hispana (Novena legió «hispana»), també Legió VIIII Hispana Macedonia Victrix, fou una legió romana creada a mitjans del, juntament amb la Legió VI Ferrata, la Legió VII Claudia i la Legió VIII Augusta per Gneu Pompeu Magne l'any 65 aC.
Veure Legió X Gemina і Legió IX Hispana
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Veure Legió X Gemina і Legió romana
Legió VI Victrix
La Legió VI Victrix va ser una legió romana fundada per Octavi l'any 41 aC, possiblement amb soldats de la Legió VI Ferrata que havien lluita amb Pompeu Magne en contra de Juli Cèsar.
Veure Legió X Gemina і Legió VI Victrix
Legió VII Claudia Pia Fidelis
La Legió VII Claudia Pia Fidelis va ser una legió romana de les més primerenques de l'exèrcit romà imperial, formada per Gneu Pompeu Magne juntament amb la Legió VIII Augusta, la IX Hispana i la X Gemina.
Veure Legió X Gemina і Legió VII Claudia Pia Fidelis
Legió VIII Augusta
La Legió VIII Augusta va ser una legió romana fundada per Gneu Pompeu Magne juntament amb les legions VI Ferrata, VII Claudia Pia Fidelis i IX Hispana.
Veure Legió X Gemina і Legió VIII Augusta
Legió XV Apollinaris
Legió XV Apollinaris La Legió XV Apollinaris (quinzena legió «dedicada a Apol·lo») va ser una legió romana que podria haver estat fundada per Juli Cèsar l'any 53 aC, i la va posar a les ordres de Tit Labiè.
Veure Legió X Gemina і Legió XV Apollinaris
Legió XXII Primigènia
La Legió XXII Primigenia va ser una legió romana dedicada a la deessa Fortuna Primigenia.
Veure Legió X Gemina і Legió XXII Primigènia
Limitanei
Els limitanei eren unes unitats militars de l'exèrcit romà que es van formar durant el Baix Imperi.
Veure Legió X Gemina і Limitanei
Limites romani
Limites Romani o Limes és el nom aplicat a una zona de fortificacions frontereres romanes que protegien el seu imperi.
Veure Legió X Gemina і Limites romani
Luci Antoni Saturní
Luci Antoni Saturní (en llatí Lucius Antonius Saturninus) va ser un usurpador del tron imperial romà.
Veure Legió X Gemina і Luci Antoni Saturní
Luci Ver
Luci Aureli Ver (Lucius Verus; 15 desembre 130 – febrer 169) va ser coemperador de Roma del 161 fins a la seva mort el 169 juntament amb el seu germà adoptiu Marc Aureli.
Veure Legió X Gemina і Luci Ver
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Veure Legió X Gemina і Magúncia
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Veure Legió X Gemina і Marc Antoni
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Veure Legió X Gemina і Marc Aureli
Marcomans
Els marcomans o marcòmans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.
Veure Legió X Gemina і Marcomans
Mauretània
Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.
Veure Legió X Gemina і Mauretània
Maximí el Traci
Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.
Veure Legió X Gemina і Maximí el Traci
Narbo Martius
Narbo Martius era el nom en llatí d'una ciutat de la Gàl·lia, capital de la Província, que d'aquesta ciutat va agafar el nom de Gàl·lia Narbonense.
Veure Legió X Gemina і Narbo Martius
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Veure Legió X Gemina і Narbona
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Legió X Gemina і Neró
Nervis
Els nervis (en llatí Nervii, en grec antic Νερούιοι o Νερβιοι) eren un poble celta de la Gàl·lia Belga que segons Ptolemeu tenien la capital a Bagacum (Bavay) i Cambrai era dins el seu territori.
Veure Legió X Gemina і Nervis
Nimega
Nimega (en neerlandès i oficialment: Nijmegen; en nimeguès: Nimwèège; en Nimègue) és la ciutat més gran de la regió de Gelderland, als Països Baixos.
Veure Legió X Gemina і Nimega
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Veure Legió X Gemina і Pannònia
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Veure Legió X Gemina і Parts
Patres
Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.
Veure Legió X Gemina і Patres
Pèrtinax
Publi Helvi Pèrtinax (1 d'agost de l'any 126 - 28 de març de l'any 193) va ser proclamat emperador el matí següent a la mort de Còmmode, el 31 de desembre de l'any 192.
Veure Legió X Gemina і Pèrtinax
Pòstum I
Marc Cassià Latini Pòstum (Marcus Cassianius Latinius Postumus; ? - 267) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió menciona a la Història Augusta.
Veure Legió X Gemina і Pòstum I
Pescenni Níger
Gai Pescenni Níger (en llatí Caius Pescennius Niger) va ser un emperador romà.
Veure Legió X Gemina і Pescenni Níger
Pupiè
Marc Clodi Pupiè Màxim (en llatí) fou dels emperadors romans de l'any 238.
Veure Legió X Gemina і Pupiè
Quades
Els quades (en llatí Cuadi, en grec antic Κουάδιο) eren un poble germànic que probablement constituïen una de les tribus dels sueus, establerta a Bohèmia-Moràvia, nord d'Àustria i oest d'Hongria, segons diu Tàcit.
Veure Legió X Gemina і Quades
Quint Petil·li Cerial
en Quinctus Petilius Cerialis va ser un general romà parent proper de l'emperador Vespasià.
Veure Legió X Gemina і Quint Petil·li Cerial
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Legió X Gemina і Rin
Santibáñez de Vidriales
Santibáñez de Vidirales és un municipi de la província de Zamora, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Legió X Gemina і Santibáñez de Vidriales
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Veure Legió X Gemina і Segona Guerra Civil romana
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Legió X Gemina і Senat Romà
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Veure Legió X Gemina і Septimi Sever
Setge de Gergòvia
El Setge de Gergòvia del 52 aC, conegut també com a batalla de Gergòvia, fou una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Veure Legió X Gemina і Setge de Gergòvia
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure Legió X Gemina і Trajà
Vercingetòrix
Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.
Veure Legió X Gemina і Vercingetòrix
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Veure Legió X Gemina і Vespasià
Vexillatio
Un vexillatio era un destacament format ad hoc en l'exèrcit de l'Imperi Romà.
Veure Legió X Gemina і Vexillatio
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Legió X Gemina і Viena
Vindobona
Vindobona (en llatí Vindobona, en grec antic Οὐινδόβουνα) va ser una ciutat romana situada a la vora del Danubi, a l'alta Panònia, l'actual Viena.
Veure Legió X Gemina і Vindobona
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Legió X Gemina і Visigots
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Veure Legió X Gemina і Vitel·li
103
El 103 (CIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Legió X Gemina і 103
113
El 113 (CXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Legió X Gemina і 113
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Veure Legió X Gemina і 117
132
El 132 (CXXXII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Legió X Gemina і 132
135
El 135 (CXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Legió X Gemina і 135
152
El 152, conegut al calendari romà oficial com a 905 Ab urbe condita, fou un any de l'edat antiga iniciat en divendres.
Veure Legió X Gemina і 152
167
El 167 (CLXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Legió X Gemina і 167
268
El 268 (CCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Legió X Gemina і 268
29 aC
; Imperi romà.
Veure Legió X Gemina і 29 aC
34 aC
; Imperi romà.
Veure Legió X Gemina і 34 aC
58 aC
El 58 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Legió X Gemina і 58 aC
63
El 63 (LXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Legió X Gemina і 63
89
El 89 (LXXXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Legió X Gemina і 89