Taula de continguts
60 les relacions: Alps, Anni Gal, Any dels quatre emperadors, Asciburgium, Augusta dels Trèvers, Bataus, Betasis, Brúcters, Brinnó, Canninefates, Capitoli, Castra Vetera, Cats (Germània), Caucs, Claudi Labeó, Claudi Víctor, Colònia (Alemanya), Cremona, Dacis, Dil·li Vòcula, Frisis, Galba, Gelduba, Germània Inferior, Germània Superior, Herenni Gal (llegat), Hordeoni Flac, Juli Clàssic, Juli Paulus (revoltat), Juli Tutor, Língons, Legat (antiga Roma), Licini Mucià, Llatí, Luci Fonteu Capitó, Magúncia, Marc Antoni Prim, Mèsia, Menapis, Mosa, Mosel·la, Mummi Luperc, Neró, Nervis, Novesium, Numisi Rufus, Pannònia, Quint Petil·li Cerial, Rin, Sàrmates, ... Ampliar l'índex (10 més) »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Juli Civilis і Alps
Anni Gal
Anni Gal (en llatí Annius Gallus) va ser un general romà.
Veure Juli Civilis і Anni Gal
Any dels quatre emperadors
Vespasià LAny dels quatre emperadors és com es coneix un breu període de guerra civil de l'antiga Roma que succeí l'any.
Veure Juli Civilis і Any dels quatre emperadors
Asciburgium
Asciburgium o Asciburgia ('fort de brases') (en grec antic Ἀσκιβούργιον) va ser un establiment romà a la Germània Inferior prop del Rin.
Veure Juli Civilis і Asciburgium
Augusta dels Trèvers
Augusta dels Trèvers (Augusta Treverorum) fou una ciutat romana que es correspon amb l'actual ciutat de Trèveris (Alemanya).
Veure Juli Civilis і Augusta dels Trèvers
Bataus
Els bataus, bataves o batavis (en Batāvi) eren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos.
Veure Juli Civilis і Bataus
Betasis
El betasis (en llatí Betasii) eren un poble germànic que vivia a la província romana de la Germània Inferior,.
Veure Juli Civilis і Betasis
Brúcters
Els brúcters (en llatí Bructeri, en grec antic Βρούκτεροι; Brúkteroi) eren una tribu germànica de la regió del riu Amasia (Ems), esmentada per Estrabó entre les que Drus el Vell va sotmetre.
Veure Juli Civilis і Brúcters
Brinnó
Brinnó va ser un cabdill germànic.
Veure Juli Civilis і Brinnó
Canninefates
Els canninefates (en Canninefates) eren probablement una tribu germànica del poble dels bataus, més que no pas un grup separat.
Veure Juli Civilis і Canninefates
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Veure Juli Civilis і Capitoli
Castra Vetera
Castra Vetera o també Vetera Castra, o només Vetera era un campament romà al Rin, a la província de Germània Inferior, fundat en temps d'August per Germànic (any 14).
Veure Juli Civilis і Castra Vetera
Cats (Germània)
Els cats o cates (en llatí Chatti o també Catti, en grec antic Χάττοι) eren una de les grans tribus de Germània, que van substituir en l'hegemonia del territori als queruscs, quan aquests van decaure en la seva influència.
Veure Juli Civilis і Cats (Germània)
Caucs
Els caucs o xaucs (en llatí chauci o cauchi, o també cauci, en grec antic Καῦχοι, Καῦκοι), coneguts també com a curs (cursi), eren una tribu germànica que vivia a l'est dels frisis o frisons entre els rius Ems i Elba, limitant a l'orient amb els saxons, al nord-oest amb els longobards i al nord amb els angrivaris, i ocupaven el país d'Oldenburg i Hannover.
Veure Juli Civilis і Caucs
Claudi Labeó
Claudi Labeó (en llatí Claudius Labeo) va ser un notable batau, prefecte de l'ala batava de l'exèrcit romà que es va passar de Mummi Luperc a Juli Civilis.
Veure Juli Civilis і Claudi Labeó
Claudi Víctor
Claudi Víctor (en llatí Claudius Victor) va ser un cap batau, nebot de Juli Civilis, que va viure al.
Veure Juli Civilis і Claudi Víctor
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Veure Juli Civilis і Colònia (Alemanya)
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Veure Juli Civilis і Cremona
Dacis
Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.
Veure Juli Civilis і Dacis
Dil·li Vòcula
Dil·li Vòcula (en llatí Dillius Vocula) va ser un militar romà del.
Veure Juli Civilis і Dil·li Vòcula
Frisis
Els frisis eren un dels pobles germànics que vivien vora del riu Rin, entre els Països Baixos i Dinamarca.
Veure Juli Civilis і Frisis
Galba
Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.
Veure Juli Civilis і Galba
Gelduba
Gelduba va ser una vila de la Germània Inferior, a la riba del Rin.
Veure Juli Civilis і Gelduba
Germània Inferior
La Germània Inferior és una província romana que inclou aproximadament els territoris actuals dels Països Baixos, part de Bèlgica i la zona d'Alemanya tocant al Rin.
Veure Juli Civilis і Germània Inferior
Germània Superior
La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.
Veure Juli Civilis і Germània Superior
Herenni Gal (llegat)
Herenni Gal (en llatí Herennius Gallus) va ser un militar romà del.
Veure Juli Civilis і Herenni Gal (llegat)
Hordeoni Flac
Hordeoni Flac (en llatí Hordeonius Flaccus) va ser un militar romà que era llegat consular a l'exèrcit de la Germània Superior en el moment de la mort de Neró l'any 68.
Veure Juli Civilis і Hordeoni Flac
Juli Clàssic
Juli Clàssic, en llatí Julius Classicus, fou un oficial romà descendent d'una família de sang reial dels trèvers, prefecte d'un cos (ala) auxiliar gal de l'exèrcit romà del Rin.
Veure Juli Civilis і Juli Clàssic
Juli Paulus (revoltat)
Juli Paulus (Julius Paulus) era el germà de Claudi Civilis el cap de la revolta dels bataus contra Roma els anys 69-70.
Veure Juli Civilis і Juli Paulus (revoltat)
Juli Tutor
Juli Tutor, en llatí Julius Tutor, fou un militar romà, d'origen trèver que va viure al.
Veure Juli Civilis і Juli Tutor
Língons
Els língons (en llatí Lingones, en grec antic Λίγγονες) van ser un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.
Veure Juli Civilis і Língons
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Veure Juli Civilis і Legat (antiga Roma)
Licini Mucià
probablement Gai Licini Mucià en llatí Caius Licinius Mucianus, va ser un magistrat romà del.
Veure Juli Civilis і Licini Mucià
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Juli Civilis і Llatí
Luci Fonteu Capitó
Luci Fonteu Capitó (en llatí Lucius Fonteius Capito) va ser un magistrat romà del.
Veure Juli Civilis і Luci Fonteu Capitó
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Veure Juli Civilis і Magúncia
Marc Antoni Prim
Marc Antoni Prim (en llatí Marcus Antonius Primus), (27 de març 35-81) va ser un general romà nascut a Tolosa al.
Veure Juli Civilis і Marc Antoni Prim
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Veure Juli Civilis і Mèsia
Menapis
Els menapis (llatí: Menapii) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga.
Veure Juli Civilis і Menapis
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Veure Juli Civilis і Mosa
Mosel·la
Mosel·la (llatí Mosella, alemany Mosel, francès Moselle) és un riu de França i Alemanya, afluent del Rin, amb un curs de 550 km.
Veure Juli Civilis і Mosel·la
Mummi Luperc
Mummi Luperc (en llatí Mummius Lupercus) va ser un militar romà del.
Veure Juli Civilis і Mummi Luperc
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Juli Civilis і Neró
Nervis
Els nervis (en llatí Nervii, en grec antic Νερούιοι o Νερβιοι) eren un poble celta de la Gàl·lia Belga que segons Ptolemeu tenien la capital a Bagacum (Bavay) i Cambrai era dins el seu territori.
Veure Juli Civilis і Nervis
Novesium
Novesium o Novaesium era una ciutat fortificada de la Germània Inferior al territori dels trèvers, que és la moderna Neuss, i estava situada a la vora del Rin, a la banda dels gals.
Veure Juli Civilis і Novesium
Numisi Rufus
Numisi Rufus (Numisius Rufus) va ser un militar romà del.
Veure Juli Civilis і Numisi Rufus
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Veure Juli Civilis і Pannònia
Quint Petil·li Cerial
en Quinctus Petilius Cerialis va ser un general romà parent proper de l'emperador Vespasià.
Veure Juli Civilis і Quint Petil·li Cerial
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Juli Civilis і Rin
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Veure Juli Civilis і Sàrmates
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Veure Juli Civilis і Tàcit
Tèncters
Els tèncters o tèuters (Tencteri o Teuteri, Τέγκτεροι) eren un poble germànic esmentat per primer cop per Juli Cèsar.
Veure Juli Civilis і Tèncters
Trèvers
Els trèvers (llatí Treveri o Treviri) foren un poble gal esmentat per Juli Cèsar.
Veure Juli Civilis і Trèvers
Tungres
Els tungres (en llatí Tungri o Tongri, en grec antic Τοῦγγροι) eren un poble germànic que Claudi Ptolemeu situa a l'est d'un riu anomenat Tabullas, que tenia per capital Atuatuca, Atuatuca Tungrorum en llatí, l'actual ciutat flamenca de Tongeren.
Veure Juli Civilis і Tungres
Ubis
Els ubis (en llatí Ubii, en grec antic Οὔβιοι) eren un poble germànic que en temps de Juli Cèsar vivien a la riba oriental del Rin, a l'altre costat dels trèvers.
Veure Juli Civilis і Ubis
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Veure Juli Civilis і Vespasià
Vindonissa
Vindonissa era una ciutat de Rècia esmentada per Tàcit.
Veure Juli Civilis і Vindonissa
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Veure Juli Civilis і Vitel·li
68
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Juli Civilis і 68
69
; Països Catalans.
Veure Juli Civilis і 69
També conegut com Civilis, Claudi Civilis, Gai Juli Civilis, Julius Civilis.