SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 384 les relacions: Abat, Abellerol comú, Absis, Acord Municipal, Afluent, Agramunt, Agricultura de secà, Ajuntament, Albereda, Alcalinoterri, Alejandro Mon y Menéndez, Alfons el Magnànim, Almenar, Alt Urgell, Alta muntanya, Alzina, Alzinar, Ametller, Andorra, Anemone, Anemone alpina, Anglaterra, Apiàcies, Apicultura, Apoïdeus, Aragó, Arquitectura longobarda, Art romànic a Catalunya, Artesa de Segre, Arthur Young, Assumpció de Maria, Astragalus glycyphyllos, Aufrany comú, Avellaner, Àrea del dolmen de Sòls de Riu, Bandera de la Baronia de Rialb, Baró, Barb comú, Barb cua-roig, Barcelona, Barcelonès, Baronia de la Vansa, Baronia de Pinós, Barranc de la Bastida, Barranquisme, Bassella, Bellfort, Benavent de la Conca, Bisbat de Solsona, Boira, ... Ampliar l'índex (334 més) » « Shrink índex

2. Municipis de la Noguera

Abat

Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa.

Veure La Baronia de Rialb і Abat

Abellerol comú

Labellerol comú o abellerola (Merops apiaster) és una espècie d'ocell de l'ordre dels coraciformes i de la família dels meròpids.

Veure La Baronia de Rialb і Abellerol comú

Absis

Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.

Veure La Baronia de Rialb і Absis

Acord Municipal

Acord Municipal és una coalició política d'àmbit local formada per Esquerra Republicana de Catalunya i altres partits a través de les sigles ERC-AM en alguns ajuntaments de Catalunya.

Veure La Baronia de Rialb і Acord Municipal

Afluent

Barranc de Carrasquer, afluent del riu Isàvena Un afluent o tributari és un riu o torrent que aboca les seves aigües en un altre de més important.

Veure La Baronia de Rialb і Afluent

Agramunt

Agramunt és un municipi de la comarca de l'Urgell, Catalunya, que consta de sis unitats de població, que són: Agramunt és la població capdavantera de la Ribera del Sió, situat en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera.

Veure La Baronia de Rialb і Agramunt

Agricultura de secà

Castelltallat (Bages) amb ordi ja collit i trepadella encara verda Lagricultura de secà és aquella en què no es fa aportació d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja directament damunt el cultiu.

Veure La Baronia de Rialb і Agricultura de secà

Ajuntament

Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.

Veure La Baronia de Rialb і Ajuntament

Albereda

l'Albereda de Xàtiva Una albereda és un comunitat vegetal de ribera predominantment d'àlbers.

Veure La Baronia de Rialb і Albereda

Alcalinoterri

Els metalls alcalinoterris són els elements metàl·lics del grup segon de la taula periòdica, caracteritzats per tenir una configuració electrònica ns².

Veure La Baronia de Rialb і Alcalinoterri

Alejandro Mon y Menéndez

Alejandro Mon y Menéndez (Oviedo, 1801 - 1 de novembre de 1882) va ser un polític i jurista espanyol, ministre d'Hisenda en els períodes 1837-1838, 1844-1846, 1846-1847, 1848-1849 i 1857-1858, i President del Consell de Ministres d'Espanya el 1864.

Veure La Baronia de Rialb і Alejandro Mon y Menéndez

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Veure La Baronia de Rialb і Alfons el Magnànim

Almenar

Almenar és una vila i cap del municipi del mateix nom a la comarca del Segrià.

Veure La Baronia de Rialb і Almenar

Alt Urgell

L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.

Veure La Baronia de Rialb і Alt Urgell

Alta muntanya

L'alta muntanya és un terreny muntanyenc, relativament elevat però d'altitud no específica que té condicions geogràfiques particulars de neu, gel, clima, radiació ultraviolada, etc., i en què existeixen riscos associats per a les persones si s'hi exposen.

Veure La Baronia de Rialb і Alta muntanya

Alzina

''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.

Veure La Baronia de Rialb і Alzina

Alzinar

Aspecte d'un típic alzinar al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Un alzinar (també conegut com a alzineda, auleda i aulet) és un bosc d'alzines.

Veure La Baronia de Rialb і Alzinar

Ametller

L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.

Veure La Baronia de Rialb і Ametller

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Veure La Baronia de Rialb і Andorra

Anemone

Tres varietats de color de la ''Anemone coronaria'' Les anemonesAl DECat de Joan Coromines s'hi diu: el DFa.

Veure La Baronia de Rialb і Anemone

Anemone alpina

Lanemone alpina, flor de Sant Joan, flor del vent, herba del vent, pulsatil·la alpina o viola blanca (Pulsatilla alpina, sinònim Anemone alpina), és una espècie de planta amb flors de la família de les ranunculàcies.

Veure La Baronia de Rialb і Anemone alpina

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Veure La Baronia de Rialb і Anglaterra

Apiàcies

Les apiàcies o umbel·líferes (Apiaceae o Umbelliferae) són una família de plantes de l'ordre de les apials.

Veure La Baronia de Rialb і Apiàcies

Apicultura

Representació del neolític (fa uns 6.000 anys) de la recol·lecció de la mel segons una pintura de paret a la ''Cueva de la Araña'' a Bicorb País Valencià Lapicultura és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella Apis mellifera per l'home per tal d'explotar els productes del rusc.

Veure La Baronia de Rialb і Apicultura

Apoïdeus

Els apoïdeus (Apoidea) són una gran superfamília d'himenòpters apòcrits, que inclou dos llinatges reconeguts tradicionalment, les vespes esfecoides i les abelles que semblen els seus descendents.

Veure La Baronia de Rialb і Apoïdeus

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Veure La Baronia de Rialb і Aragó

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles  i.

Veure La Baronia de Rialb і Arquitectura longobarda

Art romànic a Catalunya

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.

Veure La Baronia de Rialb і Art romànic a Catalunya

Artesa de Segre

Artesa de Segre és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, a la zona del Segre Mitjà.

Veure La Baronia de Rialb і Artesa de Segre

Arthur Young

Arthur Young (11 de setembre de 1741, Suffolk, Anglaterra - 12 d'abril de 1820) va ser un escriptor i assagista anglès, que tractà sobre agricultura, economia i estadística social.

Veure La Baronia de Rialb і Arthur Young

Assumpció de Maria

L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.

Veure La Baronia de Rialb і Assumpció de Maria

Astragalus glycyphyllos

La regalèssia de muntanya (Astragalus glycyphyllos) és una herba de la família de les lleguminoses.

Veure La Baronia de Rialb і Astragalus glycyphyllos

Aufrany comú

L'aufrany comú, aufrany o mongeta (Neophron percnopterus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids i única espècie viva del gènere Neophron.

Veure La Baronia de Rialb і Aufrany comú

Avellaner

Lavellaner, avellaner comú, avellaner europeu (Corylus avellana) és un arbre silvestre o conreat per les seves fruites seques, les avellanes.

Veure La Baronia de Rialb і Avellaner

Àrea del dolmen de Sòls de Riu

s. XI) L'Àrea del dolmen de Sòls de Riu, antigament denominat de Solsderiu, és un espai creat amb motiu de la construcció del pantà de Rialb, en territori de la Torre de Rialb, del terme municipal de la Baronia de Rialb, a la Noguera.

Veure La Baronia de Rialb і Àrea del dolmen de Sòls de Riu

Bandera de la Baronia de Rialb

La bandera oficial de la Baronia de Rialb té la següent descripció: Va ser aprovada el 2 de setembre de 1999 i publicada en el DOGC el 23 de setembre del mateix any amb el número 2981.

Veure La Baronia de Rialb і Bandera de la Baronia de Rialb

Baró

Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.

Veure La Baronia de Rialb і Baró

Barb comú

El barb comú (Luciobarbus bocagei) és una espècie de peix teleosti de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.

Veure La Baronia de Rialb і Barb comú

Barb cua-roig

El barb cua-roig (Barbus haasi, Mertens 1924) és un peix autòcton català propi dels cursos mitjans de les rieres i rierols on les aigües són netes i el corrent constant, però amb temperatures més altes i continguts d'oxigen no tan elevats perquè hi visqui la truita.

Veure La Baronia de Rialb і Barb cua-roig

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure La Baronia de Rialb і Barcelona

Barcelonès

El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.

Veure La Baronia de Rialb і Barcelonès

Baronia de la Vansa

XIX Baronia de la Vansa, antiga jurisdicció senyorial formada per les poblacions de Lluçars, Boada, Tòrrec i la Vansa.

Veure La Baronia de Rialb і Baronia de la Vansa

Baronia de Pinós

La Baronia de Pinós fou una jurisdicció senyorial que des del va pertànyer al llinatge dels Pinós.

Veure La Baronia de Rialb і Baronia de Pinós

Barranc de la Bastida

El barranc de la Bastida és un barranc que transcorre íntegrament pel municipi de la Baronia de Rialb, a la Noguera.

Veure La Baronia de Rialb і Barranc de la Bastida

Barranquisme

Descens en rappel El barranquisme o també conegut com a descens de barrancs és una activitat esportiva relacionada amb l'espeleologia, el senderisme, l'escalada i l'alpinisme d'una banda, i amb els esports aquàtics per altra.

Veure La Baronia de Rialb і Barranquisme

Bassella

Bassella és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell.

Veure La Baronia de Rialb і Bassella

Bellfort

Bellfort és una població i terme del municipi noguerenc de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.

Veure La Baronia de Rialb і Bellfort

Benavent de la Conca

El poble de Benavent de Tremp, que canvià el seu nom oficial pel de Benavent de la Conca en el mateix moment de la seva annexió al nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà, és el poble més oriental del seu municipi actual i de tota la comarca del Pallars Jussà.

Veure La Baronia de Rialb і Benavent de la Conca

Bisbat de Solsona

església catedral de Solsona, seu de la diòcesi. Palau Episcopal a Solsona. Església de Sant Jaume de Mollerussa. Façana de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga. Església de Santa Maria de l'Alba, Tàrrega. Església parroquial de la Sagrada Família de Navàs.

Veure La Baronia de Rialb і Bisbat de Solsona

Boira

Boira. Boira sobre una carretera. La boira o broma (i boirassa o bromassa quan és molt espessa; boirina o boirim quan és lleu) és una condensació d'aigua situada a prop o fregant la superfície de la Terra format per petites gotes d'aigua en suspensió.

Veure La Baronia de Rialb і Boira

Bolet

Bolet ''Amanita muscaria'' Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors.

Veure La Baronia de Rialb і Bolet

Bosc de ribera

Bosc de ribera, en un afluent del llac Erie, als Estats Units. la Rierada. Els boscos de ribera o galeria són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, (és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (mantell freàtic).

Veure La Baronia de Rialb і Bosc de ribera

Brot (botànica)

Brot de cogombre. Casuarina equisetifolia''. Un brot és la part nova que surt d'una planta.

Veure La Baronia de Rialb і Brot (botànica)

C-1412b

La C-1412b és una carretera comarcal que comença a la C-14, dins el terme municipal de Ponts, a la comarca de la Noguera, i mena a Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà.

Veure La Baronia de Rialb і C-1412b

Caça

faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.

Veure La Baronia de Rialb і Caça

Cabirol

El cabirol (Capreolus capreolus) és el membre de la família Cervidae més petit d'Euràsia.

Veure La Baronia de Rialb і Cabirol

Cadena tròfica

Exemples de cadenes tròfiques terrestre i marina. La cadena tròfica (del grec trophos, alimentar, nodrir) o cadena alimentària descriu el procés de transferència de substàncies nutritives a través de les diferents espècies d'una comunitat biològica, en el qual cadascuna s'alimenta de la precedent i és aliment de la següent.

Veure La Baronia de Rialb і Cadena tròfica

Caducifoli

Fulles de ''Fagus grandifolia'' a la tardor Es diu caducifòlia o decídua, en botànica, la planta que perd les fulles durant una part de l'any.

Veure La Baronia de Rialb і Caducifoli

Calcícola

Calcícola és el terme amb què es coneix els tipus de plantes que normalment creixen en sòls calcaris, és a dir, rics en carbonat de calci.

Veure La Baronia de Rialb і Calcícola

Camí de Comiols

El Camí de Comiols, respecte del terme d'Abella de la Conca El Camí de Comiols és una pista rural transitable amb vehicles tot terreny que discorre pels termes municipals d'Abella de la Conca, i Isona i Conca Dellà (antics termes d'Isona) i Benavent de Tremp, al Pallars Jussà i la Baronia de Rialb, de la Noguera.

Veure La Baronia de Rialb і Camí de Comiols

Camí reial

Un camí reial (també anomenat camí ral o camí real) és un camí públic principal, que en el seu temps era l'equivalent a les carreteres.

Veure La Baronia de Rialb і Camí reial

Canal d'Urgell

240px Canal d'Urgell - Plànol General ca.1890 Vista per satèl·lit de l'Àrea Regada pel Canal d'Urgell. El Canal d'Urgell és una infraestructura hidràulica destinada bàsicament al reg, que porta aigua des del riu Segre als camps de cultiu situats a diferents termes municipals de les comarques de l'Urgell, Pla d'Urgell, Noguera, Segrià i Garrigues, amb una superfície regada total d'unes 70.000 hectàrees i donant servei a uns 77.000 habitants.

Veure La Baronia de Rialb і Canal d'Urgell

Canal Segarra-Garrigues

A l'altura de Tàrrega (28 de juliol de 2011) El canal Segarra-Garrigues és una infraestructura hidràulica dissenyada per crear 70.150 noves hectàrees de regadiu a les comarques catalanes de la Noguera, la Segarra, el Pla d'Urgell, l'Urgell, el Segrià i les Garrigues, beneficiant 17.000 regants d'una setantena de municipis.

Veure La Baronia de Rialb і Canal Segarra-Garrigues

Capítol (catolicisme)

Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.

Veure La Baronia de Rialb і Capítol (catolicisme)

Capbreu

Capbreu dels llocs i termes de Ramonet, Les Ordes i Fontscaldes, conservat a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp. Un capbreu és un document on anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes o pels pagesos tenidors (podien ser de remença) als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals.

Veure La Baronia de Rialb і Capbreu

Capital

En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Veure La Baronia de Rialb і Capital

Carrasca

Fulla característica d'una carrasca carrasca La carrasca és un arbre de la família de les fagàcies, molt semblant a l'alzina (Quercus ilex).

Veure La Baronia de Rialb і Carrasca

Carrascar

Castelltallat El carrascar (associació Quercetum rotundifoliae) és un bosc on domina la carrasca o alzina de gla sovint dolça (Quercus rotundifolia) En el llenguatge comú no està clara la diferenciació entre carrasca com Quercus rotundifolia i alzina (vera) com Quercus ilex i el carrascar de la Font Roja d'Alcoi és en realitat un alzinar de Quercus ilex.

Veure La Baronia de Rialb і Carrascar

Caseria

Caseria de Llinars de l'Aiguadora, del municipi de Castellar del Riu (Berguedà) Una caseria o caseriu és una entitat de població formada per un grup de cases, habitualment de pagès, més o menys allunyades del poble al qual pertanyen, i que no s'ajusta, per volum i importància, a cap de les altres definicions incloses en el genèric entitat de població: ciutat, vila, poble,vilatge, veïnat, raval… Categoria:Entitats de població per tipus.

Veure La Baronia de Rialb і Caseria

Castell

Un castell és una fortificació per a ús militar.

Veure La Baronia de Rialb і Castell

Castell de Montmagastre

El Castell de Montmagastre és un edifici del municipi d'Artesa de Segre declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure La Baronia de Rialb і Castell de Montmagastre

Castell de Tarabau

El castell de Tarabau s'alça en un turó que forma una mola d'un serrat situat entre el riu Rialb i el torrent del Cerdanyès.

Veure La Baronia de Rialb і Castell de Tarabau

Castellbò

Castellbò és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) situat a la vall del mateix nom.

Veure La Baronia de Rialb і Castellbò

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure La Baronia de Rialb і Catalunya

Catalunya Central

Àmbit de les Comarques Centrals Comarques Centrals és una regió de Catalunya definida com un dels set àmbits funcionals territorials del Pla territorial general de Catalunya.

Veure La Baronia de Rialb і Catalunya Central

Cérvols

Els cérvols, cervos, o ceros (Cervidae) són una família de mamífers remugants de la família Cervidae.

Veure La Baronia de Rialb і Cérvols

Cens de Floridablanca

El cens de Floridablanca fou un document censal elaborat a Espanya, dirigit pel Comte de Floridablanca, ministre de Carles III, entre 1785 i 1787; és considerat el primer cens espanyol de població elaborat seguint tècniques estadístiques modernes, tot i que n'existí un d'anterior, el cens d'Aranda, la fiabilitat del qual fou inferior.

Veure La Baronia de Rialb і Cens de Floridablanca

Central hidroelèctrica

Esquema de funcionament d'una central hidroelèctrica Turbina d'una central hidroelèctrica Una central hidroelèctrica és una instal·lació dissenyada per a generar electricitat gràcies a l'aprofitament de l'energia potencial de l'aigua emmagatzemada en una presa situada a un nivell més alt que la central.

Veure La Baronia de Rialb і Central hidroelèctrica

Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya

El Consorci Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), anteriorment Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, és un centre de recerca forestal situat a Can Mascaró (Solsona), i és un dels principals centres de recerca forestal aplicada dels Països Catalans i d'Europa.

Veure La Baronia de Rialb і Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya

Cercavores alpí

El cercavores alpío senzillament cercavores (Prunella collaris), dit també muntanyà, muntanyès, xalambrí de muntanya (Balears) o bardisser (País Valencià) és un ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).

Veure La Baronia de Rialb і Cercavores alpí

Claustre

Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.

Veure La Baronia de Rialb і Claustre

Clima mediterrani continentalitzat

Mapa de la localització del clima mediterrani continentalitzat. El clima mediterrani continentalitzat és un tipus de clima present a la Península Ibèrica i altres llocs de clima mediterrani, que presenta la característica de la continentalitat respecte al mediterrani estàndard.

Veure La Baronia de Rialb і Clima mediterrani continentalitzat

Climent VIII

va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.

Veure La Baronia de Rialb і Climent VIII

Cluet (llinatge)

Els Cluet foren un llinatge català, probablement d'origen occità.

Veure La Baronia de Rialb і Cluet (llinatge)

Cogulló de Sant Quiri

El Cogulló de Sant Quiri és un turó de 1.355,1 metres d'altitud que es troba al municipi d'Isona i Conca Dellà, dins de l'antic terme de Benavent de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, al límit amb el terme de la Baronia de Rialb, de la Noguera.

Veure La Baronia de Rialb і Cogulló de Sant Quiri

Coll de Madrona

El Coll de Madrona és una collada situada a 946,2 metres d'altitud en el límit dels termes municipals de la Baronia de Rialb, a la Noguera, i d'Isona i Conca Dellà (antic terme de Benavent de Tremp), al Pallars Jussà.

Veure La Baronia de Rialb і Coll de Madrona

Coll de Nargó

Coll de Nargó és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell.

Veure La Baronia de Rialb і Coll de Nargó

Colobra bordelesa

La colobra bordelesa o colobra llisa meridional, o serp llisa meridional (Coronella girondica) és una espècie de serp de la família Colubridae que es troba al sud d'Europa i al nord d'Àfrica, incloent-hi els Països Catalans.

Veure La Baronia de Rialb і Colobra bordelesa

Colobra escurçonera

La colobra escurçonera, serp d'aigua, colobra d'aigua, escurçó d'aigua, colobra viperina o serp pudenta (Natrix maura) és una espècie de serp de la família colubridae.

Veure La Baronia de Rialb і Colobra escurçonera

Comanda

comanador abusant d'un indi. Còpia de l'italià Agostino Agli 1825-1826, per Lord Kingsborough. La comanadoria o comanda –encomienda en castellà– era una institució originada de l'edat mitjana, sent territoris, immobles, rendes o beneficis que pertanyien als ordes militars, al capdavant de les quals s'hi col·locava un comanador que era l'encarregat de rebre les rendes i distribuir-les.

Veure La Baronia de Rialb і Comanda

Comanda d'Isot-Costoja-Berga

Amb el nom de comanda d’Isot-Costoja-Berga apareix en la documentació del Gran Priorat de Catalunya de l'orde de Sant Joan de Jerusalem aquesta entitat tricèfala, resultant de la fusió de tres cases petites que, a partir de la tercera dècada del, s’adonaven que no podien subsistir individualment i optaren per la fusió.

Veure La Baronia de Rialb і Comanda d'Isot-Costoja-Berga

Comanda de Susterris

Escut de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem La Comanda de Susterris fou una de les comandes (divisions territorials) en què s'organitzà l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, popularment anomenada dels hospitalers.

Veure La Baronia de Rialb і Comanda de Susterris

Comarca

En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.

Veure La Baronia de Rialb і Comarca

Comarques naturals de Catalunya

Algunes comarques naturals de Catalunya Les comarques naturals de Catalunya són territoris que pertanyen en part o totalment al Principat de Catalunya que per la seva orografia es diferencien de les comarques o regions limítrofes.

Veure La Baronia de Rialb і Comarques naturals de Catalunya

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Veure La Baronia de Rialb і Comtat d'Urgell

Comte

Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Veure La Baronia de Rialb і Comte

Conca de Tremp

Talarn (en primer terme) i Tremp (al fons) La conca de Tremp és una de les tres conques que formen el Pallars Jussà, a més de la vall Fosca.

Veure La Baronia de Rialb і Conca de Tremp

Conca Dellà

La Conca Dellà, també anomenada de vegades Conca d'Orcau, és una de les tres conques que formen el Pallars Jussà (a més de la Vall Fosca): la Conca de Tremp, o Conca Deçà, al voltant del cap de comarca, que ocupa del centre cap al sud i oest de la comarca, la Conca de Dalt, al nord, que ocupa tot l'espai a llevant de la Pobla de Segur i té el Pont de Claverol com a cap municipal, i la Conca Dellà, a l'entorn d'Isona.

Veure La Baronia de Rialb і Conca Dellà

Conca hidrogràfica

Amazones Una conca hidrogràfica és una àrea de terreny drenada per un mateix riu o un mateix curs d'aigua i la seva xarxa d'afluents Territori de les aigües del qual aflueixen a un mateix riu o llac Una àrea més o menys extensa amb una altitud inferior a les formacions de relleu que l'envolten.

Veure La Baronia de Rialb і Conca hidrogràfica

Confederació Hidrogràfica de l'Ebre

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) és un organisme depenent del Ministeri per a la Transició Ecològica d'Espanya que administra i regula les aigües i les infraestructures hidràuliques de la conca de l'Ebre i dels seus afluents.

Veure La Baronia de Rialb і Confederació Hidrogràfica de l'Ebre

Confraria

Una confraria és una comunitat que agrupa laics i vol fomentar les relacions fraternals entre els seus membres, reunits al voltant d'un vincle comúː un ofici, una devoció religiosa.

Veure La Baronia de Rialb і Confraria

Conglomerat

Conglomerat amb bauxita En geologia, el conglomerat és una roca sedimentària de tipus detrític formada per còdols arrodonits d'altres roques units per un ciment.

Veure La Baronia de Rialb і Conglomerat

Congost (hidrografia)

El congost de Mont-rebei seguint el camí de la banda catalana Un congost és una clotada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes, o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües d'un curs d'aigua.

Veure La Baronia de Rialb і Congost (hidrografia)

Conill de bosc

El conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) és un mamífer de l'ordre Lagomorpha i de la família dels lepòrids que es caracteritza per tenir un cos cobert d'un pelatge espès i llanut, de color terrós pàl·lid a gris, té el cap ovalat i els ulls grossos.

Veure La Baronia de Rialb і Conill de bosc

Conquesta omeia d'Hispània

La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.

Veure La Baronia de Rialb і Conquesta omeia d'Hispània

Consagració d'una església

La consagració d'una església és, al cristianisme, un tipus solemne de dedicació, és a dir, de destinació de l'edifici al culte diví, amb un ritual més complex que la simple benedicció.

Veure La Baronia de Rialb і Consagració d'una església

Convergència i Unió

Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.

Veure La Baronia de Rialb і Convergència i Unió

Covet

Covet és actualment un poble del terme municipal d'Isona i Conca Dellà, antigament del terme d'Isona.

Veure La Baronia de Rialb і Covet

Cranc de riu americà

El cranc de riu americà (Procambarus clarkii) és una espècie de crustaci decàpode d'aigua dolça de la família Astacidae.

Veure La Baronia de Rialb і Cranc de riu americà

Cranc de riu de potes blanques

El cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes) és una espècie de crustaci decàpode d'aigua dolça de la família Astacidae, en estat de conservació vulnerable.

Veure La Baronia de Rialb і Cranc de riu de potes blanques

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Veure La Baronia de Rialb і Dacsa

Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya

El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya és el departament de l'Administració de la Generalitat que té competències sobre les polítiques d'agricultura, ramaderia i pesca, les activitats cinegètiques i la pesca fluvial, el desenvolupament del món rural, la vigilància, control i col·laboració en la gestió del medi natural, i la protecció i prevenció integrals del medi ambient, mitjançant el Cos d'Agents Rurals, els boscos i la indústria agroalimentària i les polítiques d'alimentació, entre altres.

Veure La Baronia de Rialb і Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya

Depressió Central

El Pla de Bages, dins la Depressió Central, amb Montserrat al fons. La Depressió Central és una unitat de relleu a Catalunya.

Veure La Baronia de Rialb і Depressió Central

Dijous Sant

Reus, imatge de la Processó del Silenci En el calendari cristià, el dijous Sant és el dijous de la Setmana Santa.

Veure La Baronia de Rialb і Dijous Sant

Dimarts de Carnaval

El Dimarts de Carnaval és l'últim dia del carnestoltes que precedeix el dimecres de cendra de la quaresma.

Veure La Baronia de Rialb і Dimarts de Carnaval

Diner (moneda)

Convencionalment, s'usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal, en alguns llocs, com Gran Bretanya, la seva vigència s'allargà fins al darrer terç del.

Veure La Baronia de Rialb і Diner (moneda)

Dolmen

Un dolmen és una construcció megalítica, pròpia del neolític o calcolític.

Veure La Baronia de Rialb і Dolmen

Dragó

Dragó és el nom comú aplicat als rèptils de la família dels gecònids (Gekkonidae), així com moltes altres espècies de rèptil de diferent grups (agàmids, varànids, etc.).

Veure La Baronia de Rialb і Dragó

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Veure La Baronia de Rialb і Edat del ferro

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure La Baronia de Rialb і Edat mitjana

Editorial Pòrtic

Editorial Pòrtic és una editorial fundada a Barcelona el 1963 per Josep Fornas i Martínez, amb la col·laboració inicial de Rafael Tasis i Marca.

Veure La Baronia de Rialb і Editorial Pòrtic

El Pont de Montanyana

El Pont de Montanyana és un municipi catalanoparlant de la Baixa Ribagorça, a la ribera de la Noguera Ribagorçana.

Veure La Baronia de Rialb і El Pont de Montanyana

El Puig de Rialb

El Puig de Rialb és un nucli de població del municipi noguerenc de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.

Veure La Baronia de Rialb і El Puig de Rialb

El Punt Avui

El Punt Avui és un diari de Catalunya editat en català fruit de la fusió dels diaris El Punt i Avui, que va aparèixer el dia 31 de juliol del 2011.

Veure La Baronia de Rialb і El Punt Avui

El Rialb

El Rialb (o riu Alb o Riaup) és un riu afluent del Segre que té la naixença sota mateix, al sud, del poble de Bóixols, pertanyent al terme municipal d'Abella de la Conca, de la comarca del Pallars Jussà, i tot seguit davalla cap a la comarca de la Noguera, en el terme municipal de la Baronia de Rialb, després de passar un breu tram pel terme municipal de Coll de Nargó, a la comarca de l'Alt Urgell.

Veure La Baronia de Rialb і El Rialb

Embat

Les brises marines: A) Brisa marina diürna B) Brisa terrestre nocturna. L'embat o marinada és el vent que bufa de la mar cap a terra i sol durar des que acaba el terral (cap a mitjan matí) fins que es fa fosc.

Veure La Baronia de Rialb і Embat

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Veure La Baronia de Rialb і Empúries

Empordà

LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Veure La Baronia de Rialb і Empordà

Eneolític

Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.

Veure La Baronia de Rialb і Eneolític

Ermengol IV d'Urgell

Ermengol IV d'Urgell, anomenat Ermengol IV el de Gerb (1056 – Gerb, 1092), fou comte d'Urgell (1066-1092), comte consort del Pallars Sobirà (1077-1079), comte consort de Forcalquier (1079-1092).

Veure La Baronia de Rialb і Ermengol IV d'Urgell

Ermengol VIII d'Urgell

Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).

Veure La Baronia de Rialb і Ermengol VIII d'Urgell

Escola de la Torre de Rialb

L'Escola de la Torre de Rialb és un edifici del nucli de la Torre de Rialb, al municipi de la Baronia de Rialb (Noguera) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure La Baronia de Rialb і Escola de la Torre de Rialb

Escorxador

Escorxador Antic escorxador d'Albalat de la Ribera (País Valencià) Un escorxador o escorxeria (a les terres de l'Ebre) és una instal·lació industrial en la qual se sacrifiquen animals de granja per al seu posterior processament, emmagatzematge i comercialització com carn o una altra classe de productes d'origen animal.

Veure La Baronia de Rialb і Escorxador

Escurçó ibèric

L'escurçó ibèric (Vipera latastei) és una espècie de serp de la família dels vipèrids que viu a gran part de la Península Ibèrica i Nord d'Àfrica.

Veure La Baronia de Rialb і Escurçó ibèric

Escurçó pirinenc

L'escurçó pirinenc (Vipera aspis) és una espècie de serp verinosa i ovovivípar de la família dels vipèrids que viu al sud-oest d'Europa.

Veure La Baronia de Rialb і Escurçó pirinenc

Escut de la Baronia de Rialb

L'escut oficial de la Baronia de Rialb té el següent blasonament.

Veure La Baronia de Rialb і Escut de la Baronia de Rialb

Església sufragània

Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.

Veure La Baronia de Rialb і Església sufragània

Espècie amenaçada

date.

Veure La Baronia de Rialb і Espècie amenaçada

Falcó pelegrí

El falcó pelegrí (Falco peregrinus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) Es troba estès pràcticament per tot el món, des de la tundra àrtica fins al sud d'Amèrica del Sud.

Veure La Baronia de Rialb і Falcó pelegrí

Festes del Ranxo

Les festes de lo Ranxo són festes tradicionals d'alguns pobles del Segre Mitjà, especialment a la vila de Ponts.

Veure La Baronia de Rialb і Festes del Ranxo

Fogatge

El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.

Veure La Baronia de Rialb і Fogatge

Forat de Bulí

El Forat de Bulí és un tram engorjat del riu Rialb a les calcàries més occidentals de la serra d'Aubenç, en l'indret de Gavarra, del terme municipal de Coll de Nargó i Sant Martí de Rialb, contrada situada a l'extrem nord de la Baronia de Rialb.

Veure La Baronia de Rialb і Forat de Bulí

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Veure La Baronia de Rialb і Franquisme

Fritillaria pyrenaica

Flor Detall Fritillaria pyrenaica és una planta del gènere Fritillaria i nadiua de la península Ibèrica.

Veure La Baronia de Rialb і Fritillaria pyrenaica

Gat salvatge

''Gat salvatge africà'' Gat salvatge Pell del ''gat salvatge asiàtic'' Segell de Moldàvia Gat salvatge europeu a la Serra del Montsec El gat salvatge (Felis silvestris) és una espècie de mamífer carnívor salvatge de la família dels fèlids que habita Euràsia i Àfrica.

Veure La Baronia de Rialb і Gat salvatge

Gavarra

Remolcador amb gavarra al Tisza, Hongria. Una gavarra és una embarcació robusta de càrrega fluvial utilitzada a rius i canals.

Veure La Baronia de Rialb і Gavarra

Gavarra (Alt Urgell)

Gavarra és un nucli de població del municipi de Coll de Nargó, a l'Alt Urgell.

Veure La Baronia de Rialb і Gavarra (Alt Urgell)

Genciana groga

La genciana, gençana, o genciana groga, (Gentiana lutea) és una planta del gènere gentiana.

Veure La Baronia de Rialb і Genciana groga

Ginebre

El ginebre (Juniperus communis), és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies.

Veure La Baronia de Rialb і Ginebre

Goigs

'''Goigs''' de Sant Pere Màrtir (1917) Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants.

Veure La Baronia de Rialb і Goigs

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Veure La Baronia de Rialb і Gots

GR 1

El GR 1 o Sender Històric és un sender de gran recorregut que uneix la població de Sant Martí d'Empúries a l'Alt Empordà amb la de Fisterra a Galícia.

Veure La Baronia de Rialb і GR 1

Graèllsia

La graèllsia (Graellsia isabellae) és una papallona nativa de la península Ibèrica i França, pertanyent a la família Saturniidae, d'un gran valor per als col·leccionistes entomològics, motiu pel qual s'ha vist perseguida arreu i amenaçada en algunes regions.

Veure La Baronia de Rialb і Graèllsia

Granota verda

La granota verda o granota vulgar (Pelophylax perezi) és una espècie de granota que es troba a França, Catalunya, Portugal i Espanya.

Veure La Baronia de Rialb і Granota verda

Grau de Moles

El Grau de Moles és una cinglera situada en el límit dels termes municipals de la Baronia de Rialb, a la Noguera, i d'Isona i Conca Dellà (antic terme de Benavent de Tremp), al Pallars Jussà.

Veure La Baronia de Rialb і Grau de Moles

Gripau comú

El gripau comú (Bufo bufo) és el gripau més gros dels Països Catalans i de tot Europa.

Veure La Baronia de Rialb і Gripau comú

Gripau corredor

El gripau corredor o gripau ratllat (Epidalea calamita) és un amfibi de l'ordre dels anurs i de la família dels bufònids que és molt abundant a tot Catalunya.

Veure La Baronia de Rialb і Gripau corredor

Gripau d'esperons

El gripau d'esperons (Pelobates cultripes) és una espècie d'amfibi anur de la família dels pelobàtids, amb un fort esperó a les potes posteriors.

Veure La Baronia de Rialb і Gripau d'esperons

Gualter

Gualter és una vila i capitalitat de l'extens municipi de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.

Veure La Baronia de Rialb і Gualter

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Veure La Baronia de Rialb і Guerra civil

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure La Baronia de Rialb і Guerra Civil espanyola

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Veure La Baronia de Rialb і Guifré el Pilós

Hàbitat d'interès comunitari

Un hàbitat d'interès comunitari o HIC és un ecosistema o hàbitat particular, definit per la Unió Europea.

Veure La Baronia de Rialb і Hàbitat d'interès comunitari

Herència

L'herència és el conjunt de propietats, drets i patrimoni llegats després de la defunció d'una persona física.

Veure La Baronia de Rialb і Herència

Herba dels canonges

L'herba dels canonges (Valerianella locusta), coneguda també com a canonges (habitualment en plural) o dolceta i margarideta (en rossellonès), és una herba de la família de les valerianàcies (Valerianaceae).

Veure La Baronia de Rialb і Herba dels canonges

Heretat de Guàrdia

Heretat de Guàrdia o simplement Guàrdia és un mas típic català situat al municipi noguerenc de la Baronia de Rialb, en ple Prepirineu.

Veure La Baronia de Rialb і Heretat de Guàrdia

Insectes

Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.

Veure La Baronia de Rialb і Insectes

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Veure La Baronia de Rialb і Isabel II d'Espanya

Jaciment arqueològic

Jaciment arqueològic a Saqqara (Egipte) Un jaciment arqueològic és una concentració de restes arqueològiques.

Veure La Baronia de Rialb і Jaciment arqueològic

Jaume Pasqual

Jaume Pasqual Coromines (Esparreguera, bisbat de Barcelona, 23 de juny de 1736 - 24 de setembre de 1804) fou doctor en dret canònic i civil, canonge regular premonstratenc al monestir de Bellpuig de les Avellanes on hi fou abat i més tard prior, i historiador conegut sobretot pels seus «Monumenta Cathaloniae».

Veure La Baronia de Rialb і Jaume Pasqual

Jaume Serra

Detall del ''retaule del Sant Esperit'', de Jaume Serra, a la Seu de Manresa Jaume Serra fou un pintor català d'estil italo-gòtic.

Veure La Baronia de Rialb і Jaume Serra

José Moñino y Redondo

José Moñino y Redondo (Múrcia, 21 d'octubre de 1728 - Sevilla, 30 de desembre de 1808), primer comte de Floridablanca, títol amb el qual és més conegut, va ser un polític espanyol.

Veure La Baronia de Rialb і José Moñino y Redondo

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Veure La Baronia de Rialb і Josep Puig i Cadafalch

Josepmaria Escrivá de Balaguer

Josepmaria Escrivá de Balaguer (català: Josepmaria Escrivà de Balaguer), batejat amb el nom de José María Escrivá Albás (Barbastre, província d'Osca, 9 de gener de 1902 - Roma, 1975) fou sacerdot aragonès i fundador de l'Opus Dei l'any 1928.

Veure La Baronia de Rialb і Josepmaria Escrivá de Balaguer

Juniperus

Juniperus és un gènere de coníferes de la família de les cupressàcies, que compren ginebres, càdecs i savines.

Veure La Baronia de Rialb і Juniperus

Junts per Catalunya (partit polític)

Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català.

Veure La Baronia de Rialb і Junts per Catalunya (partit polític)

La Baronia de Sant Oïsme

La Baronia de Sant Oïsme és un nucli de població del municipi noguerenc de Camarasa.

Veure La Baronia de Rialb і La Baronia de Sant Oïsme

La Serra de Rialb

La Serra de Rialb és un poble situat al sud del municipi de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.

Veure La Baronia de Rialb і La Serra de Rialb

La Torre de Rialb

La Torre de Rialb és una petita població disseminada de l'extens municipi noguerenc de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.

Veure La Baronia de Rialb і La Torre de Rialb

Lepidòpters

Els lepidòpters (Lepidoptera) són un ordre d'insectes endopterigots.

Veure La Baronia de Rialb і Lepidòpters

Les Tres Creus (la Baronia de Rialb)

Les Tres Creus és una serra situada als municipis de Coll de Nargó a la comarca de l'Alt Urgell i de la Baronia de Rialb a la de la Noguera, amb una elevació màxima de 1.026 metres.

Veure La Baronia de Rialb і Les Tres Creus (la Baronia de Rialb)

Llangardaix ocel·lat

El llangardaix ocel·lat, fardatxo, sarvatxo, llangardaix comú o llargandaix (Timon lepidus, ex. Lacerta lepida) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família dels lacèrtids.

Veure La Baronia de Rialb і Llangardaix ocel·lat

Llúdries

Les llúdries o llúdrigues (Lutrinae) són una subfamília de la família dels mustèlids.

Veure La Baronia de Rialb і Llúdries

Lleguminoses

Flors d’''Acacia dealbata'' Flor del garrofer (''Ceratonia siliqua'') Flor de la ginesta (''Spartium junceum'') Inflorescència racemosa de soia (''Glycine max'') Planta de cacauet (''Arachis hypogaea'') Pesolera (''Lathyrus oleraceus'') Planta de llentia (''Vicia lens'') Inflorescència de regalèssia (Glycyrrhiza glabra) Falsa acàcia en flor (''Robinia pseudoacacia'') Favera mab inflorescències (''Vicia faba'') Alfals (''Medicago sativa'') ''Mimosa scabrella'' florida Glicina florida (''Wisteria sinensis'') Ginesta d'escombres (''Cytisus scoparius'') Gatosa europea (''Ulex europaeus'') Llobí (''Lupinus albus'') Delonix (''Delonix regia'') Les fabàcies (Fabaceae), que també es poden anomenar de manera alternativa com a lleguminoses (Leguminosae), gràcies a una dispensa especial de l'Associació Internacional de la Taxonomia Vegetal, són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les fabals.

Veure La Baronia de Rialb і Lleguminoses

Llenega negra

La llenega, llenega negra o mocosa (Hygrophorus latitabundus, del grec antic higrós: 'humit', phorós: 'portador'; del llatí latitabundus: 'molt amagat') és un bolet de la família de les higroforàcies.

Veure La Baronia de Rialb і Llenega negra

Llengua de bou blanca

La llengua de bou blanca (Hydnum albidum) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les hidnàcies.

Veure La Baronia de Rialb і Llengua de bou blanca

Llevant (vent)

El llevant és el punt cardinal est, i en la rosa dels vents s'anomena també llevant el vent que prové d'aquest punt cardinal.

Veure La Baronia de Rialb і Llevant (vent)

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Veure La Baronia de Rialb і Llista de comtes d'Urgell

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Veure La Baronia de Rialb і Llista de comtes de Barcelona

Llista de comtes de Cerdanya

Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Veure La Baronia de Rialb і Llista de comtes de Cerdanya

Llista de topònims de la Baronia de Rialb

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de La Baronia de Rialb, a la Noguera.

Veure La Baronia de Rialb і Llista de topònims de la Baronia de Rialb

Lonicera pyrenaica

El xuclamel de roca (Lonicera pyrenaica) és un arbust caducifoli de la família de les caprifoliàcies.

Veure La Baronia de Rialb і Lonicera pyrenaica

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Veure La Baronia de Rialb і Madrid

Maquis

el mural sencer Els maquis van ser els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.

Veure La Baronia de Rialb і Maquis

Marquesat de Santa Maria de Barberà

El Marquesat de Santa Maria de Barberà és un títol nobiliari, creat el 12 de juliol de 1702, pel rei Felip V d'Espanya a favor de Josep Galceran de Pinós-Santcliment i Rocabertí, fill de Josep Galceran de Pinós-Santcliment, senyor de Santa Maria de Barberà, i de la seva segona muller Maria de Rocabertí, baronessa de Montbui, i baronessa de Rialb.

Veure La Baronia de Rialb і Marquesat de Santa Maria de Barberà

Mascançà

Localització de Mascançà El Mascançà és una zona que equival aproximadament a la comarca del Pla d'Urgell.

Veure La Baronia de Rialb і Mascançà

Megàlit

Cáceres, Espanya). Els megàlits, del grec μέγασ, Megas (gran) i λίθοσ, lithos (pedra), són construccions caracteritzades per l'ús d'enormes pedres escassament desbastades.

Veure La Baronia de Rialb і Megàlit

Mesozoic

El Mesozoic és la segona de les tres eres que formen l'eó Fanerozoic.

Veure La Baronia de Rialb і Mesozoic

Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació

Façana del Ministeri d'Agricultura a Madrid El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació és un dels departaments ministerials en què es divideix el govern d'Espanya.

Veure La Baronia de Rialb і Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació

Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya

Reial Casa de l'Aduana, seu central del Ministeri d'Economia i Hisenda a Madrid. El Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Veure La Baronia de Rialb і Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya

Miralpeix (Tiurana)

Miralpeix és una entitat de població, actualment despoblada, del terme municipal de Tiurana (Noguera), al Prepirineu.

Veure La Baronia de Rialb і Miralpeix (Tiurana)

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.

Veure La Baronia de Rialb і Monestir

Monestir de Santa Maria de Gualter

Santa Maria de Gualter és un monestir de l'art medieval català a l'entrada del poble de Gualter, capital del municipi de la Baronia de Rialb (la Noguera).

Veure La Baronia de Rialb і Monestir de Santa Maria de Gualter

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Veure La Baronia de Rialb і Monestir de Santa Maria de Ripoll

Municipi

territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.

Veure La Baronia de Rialb і Municipi

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Veure La Baronia de Rialb і Museu Nacional d'Art de Catalunya

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Veure La Baronia de Rialb і Neolític

Noguera

La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.

Veure La Baronia de Rialb і Noguera

Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.

Veure La Baronia de Rialb і Noguera Pallaresa

Nucli de població

Un nucli de població és el territori més o menys delimitat que ocupa una determinada entitat de població.

Veure La Baronia de Rialb і Nucli de població

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Veure La Baronia de Rialb і Occitània

Oliana

Oliana és una vila i municipi de Catalunya, situat a la part sud de la comarca de l'Alt Urgell, que s'estén entre l'esquerra del riu Segre, entre la serra de Turp i el congost dels Espluvins.

Veure La Baronia de Rialb і Oliana

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Veure La Baronia de Rialb і Orde de Sant Benet

Orde de Sant Joan de Jerusalem

Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.

Veure La Baronia de Rialb і Orde de Sant Joan de Jerusalem

Orella d'os

L'orella d'os (Ramonda myconi) és una planta de la família de les gesneriàcies.

Veure La Baronia de Rialb і Orella d'os

Orografia

Un mapa orogràfic de l'est de Sibèria fet per Peter Kropotkin el 1875 Lorografia (dels mots grecs όρος, 'turó', i γραφία, 'escriure') és la part de la geografia física, i també de la geomorfologia, que estudia el relleu, i la seva estructuració en una regió determinada.

Veure La Baronia de Rialb і Orografia

Paganisme

Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.

Veure La Baronia de Rialb і Paganisme

Palau de Rialb

Palau de Rialb o el Palau de Rialb és un poble disseminat del municipi de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.

Veure La Baronia de Rialb і Palau de Rialb

Palau Robert

Façana del Palau Robert al Passeig de Gràcia. El Palau Robert és un edifici situat al Passeig de Gràcia 107, de Barcelona, cantonada amb l'Avinguda Diagonal.

Veure La Baronia de Rialb і Palau Robert

Paleogen

El Paleogen és un període geològic que començà fa 65 milions d'anys i acabà fa 23 milions d'anys.

Veure La Baronia de Rialb і Paleogen

Palla

Bales de '''palla''' La palla és la tija seca dels cereals (blat, civada, sègol, ordi, etc), després que el gra o llavor ha estat separat mitjançant la trilla.

Veure La Baronia de Rialb і Palla

Pallars

Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.

Veure La Baronia de Rialb і Pallars

Pallars Jussà

El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca de la Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà.

Veure La Baronia de Rialb і Pallars Jussà

Pallerols de Rialb

Pallerols de Rialb és un poble disseminat situat a l'extrem nord-est del municipi noguerenc de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.

Veure La Baronia de Rialb і Pallerols de Rialb

Pantà de Rialb

El pantà de Rialb és un embassament que pertany als rius Segre, Rialb i Ribera Salada, al Prepirineu català occidental.

Veure La Baronia de Rialb і Pantà de Rialb

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure La Baronia de Rialb і Papa

Paper moneda de la Baronia de Rialb

El paper moneda de la Baronia de Rialb fou la moneda de curs legal i obligatori en el conjunt d'aquest municipi durant el període de la Guerra Civil espanyola.

Veure La Baronia de Rialb і Paper moneda de la Baronia de Rialb

Pardal de bardissa europeu

El pardal de bardissa europeu, pardal de bardissa o xalambrí a les Balears (Prunella modularis) és una espècie d'ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).

Veure La Baronia de Rialb і Pardal de bardissa europeu

Parròquia eclesiàstica

Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.

Veure La Baronia de Rialb і Parròquia eclesiàstica

Partida rural

El terme partida rural, sovint utilitzat simplement en la forma partida quan el context ho permet, és una extensió de terreny d'una certa extensió que serveix per a identificar amb el mateix nom les terres que hi pertanyen, sense que signifiqui necessàriament una mateixa unitat de propietat.

Veure La Baronia de Rialb і Partida rural

Partit Demòcrata Europeu Català

El Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), popularment Partit Demòcrata fou un partit polític republicà i independentista català creat el 10 de juliol de 2016 a Barcelona i dissolt el 28 d'octubre de 2023 a Barcelona.

Veure La Baronia de Rialb і Partit Demòcrata Europeu Català

Partit judicial

Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.

Veure La Baronia de Rialb і Partit judicial

Passacamins

El passacamins, centinòdia, herba de cent nusos o meligó (Polygonum aviculare) és una espècie silvestre de planta del gènere Polygonum.

Veure La Baronia de Rialb і Passacamins

Pedra calcària

La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.

Veure La Baronia de Rialb і Pedra calcària

Pedraforca

El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà.

Veure La Baronia de Rialb і Pedraforca

Pela-roques

El pela-roques (Tichodroma muraria), anomenat també aranyer i picaaranyes, és l'únic habitant característic i gairebé exclusiu de les parets, tallats i espadats de les muntanyes pirinenques (en el sentit d'espècie rupícola amb residència i explotació tròfica de l'hàbitat).

Veure La Baronia de Rialb і Pela-roques

Peramola

Peramola és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Urgell, a la Província de Lleida.

Veure La Baronia de Rialb і Peramola

Perdiu

La perdiu o perdiu roja i també camavermella a les Balears (Alectoris rufa) és una espècie d'ocell de l'ordre dels gal·liformes de la família dels fasiànids (Phasianidae).

Veure La Baronia de Rialb і Perdiu

Pesca

Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és el conjunt de tècniques i activitats per capturar peix i altres espècies aquàtiques, així com la indústria basada en la transformació i comercialització d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.

Veure La Baronia de Rialb і Pesca

Pica-soques eurasiàtic

El pica-soques eurasiàtic, pica-soques blau o simplement pica-soques, pic bastard, puja-soques o tàpara (Sitta europaea) és un passeriforme proveït de fortes ungles, la qual cosa li permet d'enfilar-se amb gran facilitat pels troncs dels arbres.

Veure La Baronia de Rialb і Pica-soques eurasiàtic

Picot negre eurasiàtic

El picot negre, formiguer o cap-roig (Dryocopus martius) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes que, als Països Catalans, és comú als Pirineus i Prepirineus, i és el símbol i l'espècie emblemàtica del Parc Natural del Cadí-Moixeró, raó pel qual l'informatiu d'aquest parc també porta el nom dEl picot negre.

Veure La Baronia de Rialb і Picot negre eurasiàtic

Pinassa

La pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii), coneguda com a pi negral a les Terres de l'Ebre, és la subespècie de Pinus nigra present als Països Catalans.

Veure La Baronia de Rialb і Pinassa

Pintura gòtica de la Corona d'Aragó

Retaule amb Sant Joan, Maria Magdalena, Sant Jaume i Sant Pau La pintura gòtica de la Corona d'Aragó és la pintura realitzada des de les darreres dècades del fins a finals del a les terres d'aquesta.

Veure La Baronia de Rialb і Pintura gòtica de la Corona d'Aragó

Piragüisme

Una família en una canoa El piragüisme és l'activitat esportiva de navegar amb una piragua, per aigües planes o per aigües braves.

Veure La Baronia de Rialb і Piragüisme

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Veure La Baronia de Rialb і Pirineus

Pirineus catalans

Mapa topogràfic de tots els Pirineus. Els Pirineus catalans són una unitat de relleu de Catalunya.

Veure La Baronia de Rialb і Pirineus catalans

Piscicultura

Maricultura del salmó a l'illa de Skye, Escòcia Aqua-Boy, un vaixell noruec dedicat a la piscicultura de la costa oest escocesa Piscicultura és l'especialització principal de l'aqüicultura, mentre que altres mètodes estarien dins del concepte de la maricultura.

Veure La Baronia de Rialb і Piscicultura

Piula dels arbres

Piula dels arbres fotografiada a Al-Ryad (Aràbia Saudita). La piula dels arbres o la titina d'arbre i titeta sorda a les Balears (Anthus trivialis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Veure La Baronia de Rialb і Piula dels arbres

Poàcies

Les poàcies o gramínies (Poaceae o Gramineae) són una família de plantes herbàcies o llenyoses de l'ordre de les Poales; constitueixen la branca arcaica de les angiospermes.

Veure La Baronia de Rialb і Poàcies

Polig (la Baronia de Rialb)

Polig és un poble del municipi de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.

Veure La Baronia de Rialb і Polig (la Baronia de Rialb)

Ponent (vent)

El ponent és el punt cardinal oest, i més concretament, el vent que prové de l'oest.

Veure La Baronia de Rialb і Ponent (vent)

Ponts

Ponts és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central.

Veure La Baronia de Rialb і Ponts

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Veure La Baronia de Rialb і Prehistòria

Prepirineus

Els Prepirineus, o Prepirineu, són un conjunt de serres muntanyoses situades paral·lelament a banda i banda del Pirineu axial.

Veure La Baronia de Rialb і Prepirineus

Prior

El prior (del llatí prior, 'primer') és el superior d'un monestir subordinat a l'abat, si n'hi ha.

Veure La Baronia de Rialb і Prior

Priorat (religió)

Antic priorat de Santa Maria de Serrabona, al Rosselló (Catalunya Nord) Un priorat (etimològicament, 'el monjo primer') és un monestir o casa religiosa, normalment depenent d'una abadia més important, regit per un prior, aquest també subordinat a un abat més important.

Veure La Baronia de Rialb і Priorat (religió)

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Publicacions de l'Abadia de Montserrat és una editorial catalana fundada el 1498, l'entitat editorial en funcionament més antiga del món.

Veure La Baronia de Rialb і Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Quaresma

La quaresma (del llatí quadragesima, o el "quarantè" dia abans de Pasqua) és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa.

Veure La Baronia de Rialb і Quaresma

Rasa del Coll d'Espina

La Rasa del Coll d'Espina, respecte del terme d'Abella de la Conca La rasa del Coll d'Espina és una rasa del terme d'Abella de la Conca, al Pallars Jussà.

Veure La Baronia de Rialb і Rasa del Coll d'Espina

Ratpenats

Els ratpenats o voliacsConeguts igualment com a «ratapinyades», «ratapenades», «ratapeneres», «muriacs», «muricecs», «pana-rats», «pinya-rates»/«pinyes rates» o «mosseguellos».

Veure La Baronia de Rialb і Ratpenats

Ràtzia de 1003

La ràtzia de 1003 fou una campanya del califat de Còrdova contra el comtat de Barcelona A la mort d'Almansor el 10 d'agost de 1002 a Madina Salim, tres dies després de la batalla de Calatañazor el va succeir com hadjib el seu fill Abd al-Malik al-Muzaffar.

Veure La Baronia de Rialb і Ràtzia de 1003

Regadiu

Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.

Veure La Baronia de Rialb і Regadiu

Reineta meridional

La reineta meridional (Hyla meridionalis) és una granota del gènere Hyla dins de la família Hylidae.

Veure La Baronia de Rialb і Reineta meridional

Retaule

Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.

Veure La Baronia de Rialb і Retaule

Retaule de Sant Esteve de Gualter

El Retaule de Sant Esteve de Gualter és un retaule italo-gòtic pintat per Jaume Serra el 1385 que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya, provinent del monestir de Gualter, a la Baronia de Rialb.

Veure La Baronia de Rialb і Retaule de Sant Esteve de Gualter

Retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre

El Retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre és una obra medieval de la Torre de Rialb, a la Baronia de Rialb.

Veure La Baronia de Rialb і Retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre

Ripoll

La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.

Veure La Baronia de Rialb і Ripoll

Riu Severn

El riu Severn (en gal·lès, Afon Hafren) és el riu més llarg de la Gran Bretanya, amb uns 354 quilòmetres (220 milles), i el segon més cabalós de les illes Britàniques i Irlanda, darrere del riu Shannon.

Veure La Baronia de Rialb і Riu Severn

Roc de Benavent

El Roc de Benavent és una serra limítrof entre l'actual terme municipal d'Isona i Conca Dellà, pertanyent a l'antic municipi de Benavent de Tremp, al Pallars Jussà, i el de la Baronia de Rialb, de la comarca de la Noguera.

Veure La Baronia de Rialb і Roc de Benavent

Roc de les Bruixes

El Roc de les Bruixes és una muntanya de 532 metres que es troba al municipi de la Baronia de Rialb, a la comarca catalana de la Noguera.

Veure La Baronia de Rialb і Roc de les Bruixes

Roca

Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.

Veure La Baronia de Rialb і Roca

Roca Roja (la Baronia de Rialb)

La Roca Roja és una muntanya de 1.239 metres que es troba entre els termes municipals de la Baronia de Rialb, a la comarca de la Noguera, i d'Isona i Conca Dellà a la del Pallars Jussà.

Veure La Baronia de Rialb і Roca Roja (la Baronia de Rialb)

Rocabertí (llinatge)

Armes heràldiques dels Rocabertí Els Rocabertí foren un llinatge noble català amb dominis feudals situats sobretot a l'Empordà.

Veure La Baronia de Rialb і Rocabertí (llinatge)

Rocablanca (Abella de la Conca)

Rocablanca, respecte del terme d'Abella de la Conca Rocablanca, o Roca Blanca, és una cinglera del terme d'Abella de la Conca, en territori de la Rua, que penetra en el terme d'Isona, actualment del municipi d'Isona i Conca Dellà, tot dins de la comarca del Pallars Sobirà, i en el de la Baronia de Rialb, de la comarca de la Noguera.

Veure La Baronia de Rialb і Rocablanca (Abella de la Conca)

Roure

El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).

Veure La Baronia de Rialb і Roure

Roure de fulla petita

El roure de fulla petita, galer, roure garriguenc, o roure valencià (Quercus faginea) és un arbre marcescent de grandària mitjana, de fins a 20 metres d'altura, típic de les zones de clima mediterrani del nord d'Àfrica i la península Ibèrica.

Veure La Baronia de Rialb і Roure de fulla petita

Roureda

Roure blanc (''Quercus alba'') a Nova Jersey. La roureda o rovira és un bosc on dominen els roures de diferents espècies (Quercus spp.). Pel que fa al tancament de la coberta, els boscos d'alzines contenen el dosser més tancat, en comparació amb les sabanes de roures.

Veure La Baronia de Rialb і Roureda

Rovelló

Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalanaEl rovelló, esclata-sang, pebràs, pinenc, pinenca o paratge (Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius 'que té llet' i sanguifluus 'que raja sang') és un bolet de la família de les russulàcies, dels més apreciats gastronòmicament a les illes Balears, Catalunya i el País Valencià.

Veure La Baronia de Rialb і Rovelló

Salamandra

Salamandra és un gènere d'amfibis urodels de la família dels salamàndrids.

Veure La Baronia de Rialb і Salamandra

Salze

El salze (Salix L.) (sarga, salenca, vimetera, vimenera, vimer) és un gènere de plantes amb flor de la família de les salicàcies.

Veure La Baronia de Rialb і Salze

Sant Cristòfol de la Donzell

Sant Cristòfol de la Donzell és un nucli de població del municipi de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.

Veure La Baronia de Rialb і Sant Cristòfol de la Donzell

Sant Esteve de Pallerols de Rialb

Planta de l'església i la rectoria adjacent. Sant Esteve de Pallerols de Rialb és una església medieval catalana neoclàssica, però d'origen romànic, a la població de Pallerols de Rialb al municipi de la Baronia de Rialb (la Noguera).

Veure La Baronia de Rialb і Sant Esteve de Pallerols de Rialb

Sant Martí de Rialb

Sant Martí de Rialb (antigament Sant Martí de Taravau o Sant Martí del Puig) és un nucli disseminat al nord de l'extens municipi noguerenc de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.

Veure La Baronia de Rialb і Sant Martí de Rialb

Sant Miquel (Isona i Conca Dellà)

Sant Miquel és una muntanya de 1.190,1 metres que es troba al municipi d'Isona i Conca Dellà, dins de l'antic terme de Benavent de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, al límit amb la Baronia de Rialb, de la Noguera.

Veure La Baronia de Rialb і Sant Miquel (Isona i Conca Dellà)

Santa Cecília d'Elins

Santa Cecília d'Elins és un antic monestir benedictí romànic situat en el terme municipal de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell).

Veure La Baronia de Rialb і Santa Cecília d'Elins

Santíssima Trinitat

Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).

Veure La Baronia de Rialb і Santíssima Trinitat

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Veure La Baronia de Rialb і Saragossa

Sargantana cuallarga

Detall on s'aprecien les escates del tronc carenades. La sargantana cuallarga o sargantaner gros (Psammodromus algirus) és una espècie de sauròpsids escatós de la família Lacertidae.

Veure La Baronia de Rialb і Sargantana cuallarga

Sargantana ibèrica

La sargantana ibèrica (Podarcis hispanicus) és un sauròpsid (rèptil) escatós de la família dels lacèrtids que es pot trobar a molts indrets dels Països Catalans.

Veure La Baronia de Rialb і Sargantana ibèrica

Sargantana roquera

La sargantana roquera, sargantana de paret o sargantilla (Podarcis muralis) és un sauròpsid (rèptil) escatós de la família dels lacèrtids distribuïda per Europa centro-meridional fins a Anatòlia i que es pot trobar a molts indrets dels Països Catalans, especialment a la meitat nord en ambients eurosiberians.

Veure La Baronia de Rialb і Sargantana roquera

Sarraïns

Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Veure La Baronia de Rialb і Sarraïns

Saxifraga longifolia

Saxifraga longifolia, de nom vulgar corona de rei, és una espècie de planta fanerògama que pertany a la família Saxifragaceae, autóctona del Pirineu i Prepirineu.

Veure La Baronia de Rialb і Saxifraga longifolia

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Veure La Baronia de Rialb і Sàpiens

Sílex

Sílex groc d'Itaboraí, Rio de Janeiro (Brasil) Nòdul de sílex negre procedent del jaciment d'Onondaga, Buffalo, EUA. El sílex, també conegut com a pedra foguera (varietat del sílex) és una roca sedimentària i una forma criptocristal·lina del quars, també anomenada pedrenyal, en la seva varietat nodular de color negre.

Veure La Baronia de Rialb і Sílex

Sòls de Riu

La Casa Sòls de Riu o Solsderiu era una casa pairal del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure La Baronia de Rialb і Sòls de Riu

Sector primari

En economia el sector primari es refereix a totes les activitats que extreuen dels recursos naturals per obtenir productes primaris; és a dir, en primeres matèries per a altres indústries, que s'anomena sector secundari.

Veure La Baronia de Rialb і Sector primari

Sector secundari

El sector secundari és el que transforma la matèria primera en productes de consum.

Veure La Baronia de Rialb і Sector secundari

Sector terciari

Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).

Veure La Baronia de Rialb і Sector terciari

Segarra

La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent.

Veure La Baronia de Rialb і Segarra

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Veure La Baronia de Rialb і Segona República Espanyola

Segre

En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.

Veure La Baronia de Rialb і Segre

Segre Mitjà

Localització del Segre Mitjà històric Segre Mitjà més la proposta de divisió comarcal El Segre Mitjà (conegut també com a Mig Segre o Ribera del Segre i, històricament, com Urgell Mitjà) és una contrada prepirinenca de Catalunya.

Veure La Baronia de Rialb і Segre Mitjà

Sender de gran recorregut

Marca de Sender de Gran Recorregut Les sigles GR® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km, utilitzat principalment per excursionistes, que transita per llocs considerats d'interès paisatgístic, cultural, turístic, històric, social, etc.

Veure La Baronia de Rialb і Sender de gran recorregut

Senderisme

El senderisme és una activitat física o esport que consisteix a caminar a l'aire lliure generalment seguint camins o senders marcats per tal de gaudir de la natura, els paisatges i els seus elements d'interès històric i cultural.

Veure La Baronia de Rialb і Senderisme

Senglar

El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.

Veure La Baronia de Rialb і Senglar

Seró

Seró és un poble del municipi noguerenc d'Artesa de Segre, al Segre Mitjà.

Veure La Baronia de Rialb і Seró

Serp blanca

La serp blanca, serp ratllada o sacre (Zamenis scalaris) és una espècie de serp no verinosa de la família Colubridae, que es troba a l'illa de Menorca, a la costa mediterrània de la França continental i per tota la península Ibèrica excepte al nord, és a dir, tot el nord de la península excepte un estret tram al final oriental dels Pirineus Catalans i a les Alberes, que connecta el seu hàbitat amb el de la Catalunya del Nord.

Veure La Baronia de Rialb і Serp blanca

Serp de collaret

La serp de collaret, marieta o colobra de collar (Natrix natrix) és una espècie de serp de la família Colubride, totalment inofensiu i que molt rarament intenta de mossegar quan hom el captura.

Veure La Baronia de Rialb і Serp de collaret

Serp verda

La serp verda, o colobra bastarda (Malpolon monspessulanus) és una espècie de serp de la família Lamprophiidae.

Veure La Baronia de Rialb і Serp verda

Serra de Boumort

La serra de Boumort és una muntanya calcària que emergeix al nord-est de la Conca de Dalt i de la mateixa comarca del Pallars Jussà.

Veure La Baronia de Rialb і Serra de Boumort

Serra de Comiols

La Serra de Comiols és una serra bàsicament del terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera, però que és fronterer i s'estén uns metres cap a dins del Pallars Jussà, en els termes d'Isona i Conca Dellà (antic terme de Benavent del Tremp) i de Gavet de la Conca (antic terme de Sant Salvador de Toló.

Veure La Baronia de Rialb і Serra de Comiols

Serra de l'Arçosa

La Serra de l'Arçosa és una serra situada entre els municipis de Peramola a la comarca de l'Alt Urgell i de la Baronia de Rialb, a la comarca de la Noguera, amb una elevació màxima de 1.071 metres.

Veure La Baronia de Rialb і Serra de l'Arçosa

Serra de la Conca

La Serra de la Conca és una serra limítrof entre l'actual terme municipal d'Isona i Conca Dellà, pertanyent a l'antic municipi de Benavent de Tremp, al Pallars Jussà, i el de la Baronia de Rialb, de la comarca de la Noguera.

Veure La Baronia de Rialb і Serra de la Conca

Serra de la Treita

La Serra de la Treita és una serra situada al municipi de la Baronia de Rialb a la comarca de la Noguera, amb una elevació màxima de 1261 metres.

Veure La Baronia de Rialb і Serra de la Treita

Serra del Montsec

El Montsec és la serralada més meridional del Prepirineu català, i s'estén d'est a oest per les comarques de la Noguera, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça.

Veure La Baronia de Rialb і Serra del Montsec

Serrat de Cal Pejan

El Serrat de Cal Pejan és una serra situada al municipi de la Baronia de Rialb a la comarca de la Noguera, amb una elevació màxima de 1169 metres.

Veure La Baronia de Rialb і Serrat de Cal Pejan

Serrat de Castilla

El Serrat de Castilla és una serra situada al municipi de la Baronia de Rialb a la comarca de la Noguera, amb una elevació màxima de 1134 metres.

Veure La Baronia de Rialb і Serrat de Castilla

Serrat de l'Herba-sana

El Serrat de l'Herba-sana és una serra situada al municipi de la Baronia de Rialb a la comarca de la Noguera, amb una elevació màxima de 1.197 metres.

Veure La Baronia de Rialb і Serrat de l'Herba-sana

Serrat de la Mola d'Esto

El Serrat de la Mola d'Esto és una serra situada entre els municipis d'Artesa de Segre i de la Baronia de Rialb a la comarca de la Noguera, amb una elevació màxima de 1.092 metres.

Veure La Baronia de Rialb і Serrat de la Mola d'Esto

Serrat de Turpí

El Serrat de Turpí és una serra situada al municipi de la Baronia de Rialb a la comarca de la Noguera, amb una elevació màxima de 1.081 metres.

Veure La Baronia de Rialb і Serrat de Turpí

Serrat del Pèl

El Serrat del Pèl és una serra situada al municipi de la Baronia de Rialb a la comarca de la Noguera, amb una elevació màxima de 1248 metres.

Veure La Baronia de Rialb і Serrat del Pèl

Serrat dels Brucs

El Serrat dels Brucs és una serra situada al municipi de la Baronia de Rialb a la comarca de la Noguera, amb una elevació màxima de 1013 metres.

Veure La Baronia de Rialb і Serrat dels Brucs

Solsona

Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.

Veure La Baronia de Rialb і Solsona

Sou (moneda)

Constantí El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles.

Veure La Baronia de Rialb і Sou (moneda)

Stipa pennata

Il·lustració Vista de la planta Al seu hàbitat Stipa pennata és una espècie de planta de la família de les poàcies que es distribueix per l'Europa central i del sud, terres altes típiques de Sol (estepa) turons i roques fins a 2500 m d'altitud.

Veure La Baronia de Rialb і Stipa pennata

Tagamanent

Tagamanent és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, (Catalunya).

Veure La Baronia de Rialb і Tagamanent

Tartera

Rosseguera del Puig Tomir, a Mallorca. Tartera a prop del Salt del Fitó, al municipi de la Jonquera Una tartera, rosseguera o xaragall és una extensió de terreny, situada normalment al flanc d'una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims.

Veure La Baronia de Rialb і Tartera

Tàmesi

El Tàmesi (en anglès Thames) és el principal riu d'Anglaterra, amb 338 km de llargada i 11.350 km² de conca.

Veure La Baronia de Rialb і Tàmesi

Tàrrega

Tàrrega (pronúncia local: o) és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Urgell.

Veure La Baronia de Rialb і Tàrrega

Tòfona negra

La tòfona negra (Tuber melanosporum, del llatí tuber -'tubercle, tòfona'- i del grec mélas, mélanos -'negre'- i sporá -'llavor, gra'-) és un bolet que viu soterrat, associat amb les arrels d'arbres forestals, sobretot dels gèneres Quercus (roures, alzines, etc.) i Salix (salzes), formant micorrizes.

Veure La Baronia de Rialb і Tòfona negra

Tòtil

El tòtil, gripau llevadora o gripau paridor (Alytes obstetricans) és una espècie d'amfibi anur de la família Discoglossidae.

Veure La Baronia de Rialb і Tòtil

Tell de fulla grossa

El tell de fulla grossa (Tilia platyphyllos) és un arbre originari d'Europa central tot i que s'ha escampat per tot el continent Europeu i a parts d'Àsia occidental.

Veure La Baronia de Rialb і Tell de fulla grossa

Tipus de fulles

La fulla de les plantes pot classificar-se, segons diferents paràmetres, de les maneres següents: Fulla cordiforme, fulla reniforme i fulla palmada.

Veure La Baronia de Rialb і Tipus de fulles

Tiurana

Tiurana és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà.

Veure La Baronia de Rialb і Tiurana

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Veure La Baronia de Rialb і Toponímia

Toponímia de les cases de la Baronia de Rialb

Toponímia de les cases de la Baronia de Rialb, extreta de «Recull de coses, referències i dades de les viles, pobles i parròquies de l'arxiprestat Urgell Mitjà que oferim als lectors i amics», publicada per iniciativa de Mn.

Veure La Baronia de Rialb і Toponímia de les cases de la Baronia de Rialb

Torre de sentinella

Torre de guaita de fusta, reconstrucció, a Lorch, Alemanya La torre de sentinella, torre de guaita (del fràncic wahta) o torre de defensa, també anomenades torres de moros o talaies (de l'àrab tala'la), són elements arquitectònics de caràcter militar.

Veure La Baronia de Rialb і Torre de sentinella

Tossal de la Bastida

El Tossal de la Bastida és una muntanya de 706 metres que es troba al municipi de la Baronia de Rialb, a la comarca catalana de la Noguera.

Veure La Baronia de Rialb і Tossal de la Bastida

Tramuntana

Caractarístic núvol de tramuntana sobre Requesens i el puig Neulós a la serralada de l'Albera. La tramuntana és un vent fort i fred que ve del nord, d'origen polar, usant el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central com a zona d'acceleració.

Veure La Baronia de Rialb і Tramuntana

Tremp

El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom.

Veure La Baronia de Rialb і Tremp

Trencalòs

El trencalòs, trencaossos o ossífrag (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor de la família dels accipítrids (Accipitridae).

Veure La Baronia de Rialb і Trencalòs

Trent (riu)

El Trent a Long Eaton El Trent és un dels rius més importants d'Anglaterra.

Veure La Baronia de Rialb і Trent (riu)

Tritó pirinenc

El tritó pirinenc (Calotriton asper) és una espècie d'amfibi urodel de la família dels salamàndrids.

Veure La Baronia de Rialb і Tritó pirinenc

Trobada de la Rosa

Pallerols La Trobada de la Rosa és una festa que commemora el pas de Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer pel poble de Pallerols de Rialb el 22 de novembre de 1937 quan va trobar una rosa de fusta daurada, en el seu camí a través dels Pirineus cap al Principat d'Andorra, fugint de la persecució religiosa que hi havia a Madrid durant la Guerra Civil.

Veure La Baronia de Rialb і Trobada de la Rosa

Truita de riu

La truita és el nom comú donat diverses espècies de peixos de muntanya que pertanyen a la família Salmonidae.

Veure La Baronia de Rialb і Truita de riu

Turó comú

La fura de bosc comuna, fura boscana comuna (Mustela putorius), també conegut com a turó comú, o fura salvatge, és un carnívor poc conegut i amenaçat a la península Ibèrica.

Veure La Baronia de Rialb і Turó comú

Turisme rural

Casa rural de Lituània. El turisme rural o agroturisme és l'activitat turística que es realitza en un espai rural, habitualment en petites localitats (menys de 1.000 o 2.000 habitants) o fora del nucli urbà en localitats d'una mida més gran.

Veure La Baronia de Rialb і Turisme rural

Unió de Centre Democràtic

Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.

Veure La Baronia de Rialb і Unió de Centre Democràtic

Veça

La veça o veça comuna (Vicia sativa) és una espècie de planta del gènere Vicia.

Veure La Baronia de Rialb і Veça

Vegetació rupícola

El gavó (''Ononis minutissima''), és una planta de tendència rupícola La Centaurea linifolia té tendències rupícolesLes comunitats rupícoles estan formades per plantes que viuen exclusivament sobre roquissars amb un alt grau d'especialització.

Veure La Baronia de Rialb і Vegetació rupícola

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Veure La Baronia de Rialb і Vegueria

Vidriol

El vidriol o serp de vidre (Anguis fragilis) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família Anguidae, freqüent a Catalunya.

Veure La Baronia de Rialb і Vidriol

Vilaplana (la Baronia de Rialb)

Vilaplana és un poble de l'extens municipi noguerenc de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.

Veure La Baronia de Rialb і Vilaplana (la Baronia de Rialb)

Volta de canó

Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.

Veure La Baronia de Rialb і Volta de canó

Vot en blanc

Opció de vot en blanc a una papereta de vot. El vot en blanc és una opció que expressa la no preferència per cap de les opcions possibles en unes eleccions.

Veure La Baronia de Rialb і Vot en blanc

1376

El 1376 (MCCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Veure La Baronia de Rialb і 1376

1593

Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.

Veure La Baronia de Rialb і 1593

1702

;Món.

Veure La Baronia de Rialb і 1702

1787

Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.

Veure La Baronia de Rialb і 1787

1840

;Països Catalans.

Veure La Baronia de Rialb і 1840

1859

;Països Catalans.

Veure La Baronia de Rialb і 1859

1911

;Països Catalans.

Veure La Baronia de Rialb і 1911

1927

;Països Catalans.

Veure La Baronia de Rialb і 1927

1937

;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Veure La Baronia de Rialb і 1937

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Veure La Baronia de Rialb і 1944

1945

;Països Catalans.

Veure La Baronia de Rialb і 1945

1946

;Països Catalans.

Veure La Baronia de Rialb і 1946

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Veure La Baronia de Rialb і 1979

1983

1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.

Veure La Baronia de Rialb і 1983

1987

1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.

Veure La Baronia de Rialb і 1987

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Veure La Baronia de Rialb і 1991

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Veure La Baronia de Rialb і 1992

1995

1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.

Veure La Baronia de Rialb і 1995

1999

1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.

Veure La Baronia de Rialb і 1999

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Veure La Baronia de Rialb і 2000

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Veure La Baronia de Rialb і 2003

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Veure La Baronia de Rialb і 2006

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Veure La Baronia de Rialb і 2007

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Veure La Baronia de Rialb і 2009

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Veure La Baronia de Rialb і 2011

2015

L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.

Veure La Baronia de Rialb і 2015

2019

El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià.

Veure La Baronia de Rialb і 2019

2023

El 2023 (MMXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Veure La Baronia de Rialb і 2023

870

El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure La Baronia de Rialb і 870

Vegeu també

Municipis de la Noguera

• Àger
• Alòs de Balaguer
• Albesa
• Algerri
• Artesa de Segre
• Balaguer
• Bellcaire d'Urgell
• Bellmunt d'Urgell
• Cabanabona
• Camarasa
• Castelló de Farfanya
• Cubells
• Foradada
• Ivars de Noguera
• La Baronia de Rialb
• La Sentiu de Sió
• Les Avellanes i Santa Linya
• Menàrguens
• Montgai
• Oliola
• Os de Balaguer
• Penelles
• Ponts
• Preixens
• Térmens
• Tiurana
• Torrelameu
• Vallfogona de Balaguer
• Vilanova de Meià
• Vilanova de l'Aguda

També conegut com Baronia de Rialb, Rialpenc, Rialpenca.

, Bolet, Bosc de ribera, Brot (botànica), C-1412b, Caça, Cabirol, Cadena tròfica, Caducifoli, Calcícola, Camí de Comiols, Camí reial, Canal d'Urgell, Canal Segarra-Garrigues, Capítol (catolicisme), Capbreu, Capital, Carrasca, Carrascar, Caseria, Castell, Castell de Montmagastre, Castell de Tarabau, Castellbò, Catalunya, Catalunya Central, Cérvols, Cens de Floridablanca, Central hidroelèctrica, Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, Cercavores alpí, Claustre, Clima mediterrani continentalitzat, Climent VIII, Cluet (llinatge), Cogulló de Sant Quiri, Coll de Madrona, Coll de Nargó, Colobra bordelesa, Colobra escurçonera, Comanda, Comanda d'Isot-Costoja-Berga, Comanda de Susterris, Comarca, Comarques naturals de Catalunya, Comtat d'Urgell, Comte, Conca de Tremp, Conca Dellà, Conca hidrogràfica, Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, Confraria, Conglomerat, Congost (hidrografia), Conill de bosc, Conquesta omeia d'Hispània, Consagració d'una església, Convergència i Unió, Covet, Cranc de riu americà, Cranc de riu de potes blanques, Dacsa, Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Depressió Central, Dijous Sant, Dimarts de Carnaval, Diner (moneda), Dolmen, Dragó, Edat del ferro, Edat mitjana, Editorial Pòrtic, El Pont de Montanyana, El Puig de Rialb, El Punt Avui, El Rialb, Embat, Empúries, Empordà, Eneolític, Ermengol IV d'Urgell, Ermengol VIII d'Urgell, Escola de la Torre de Rialb, Escorxador, Escurçó ibèric, Escurçó pirinenc, Escut de la Baronia de Rialb, Església sufragània, Espècie amenaçada, Falcó pelegrí, Festes del Ranxo, Fogatge, Forat de Bulí, Franquisme, Fritillaria pyrenaica, Gat salvatge, Gavarra, Gavarra (Alt Urgell), Genciana groga, Ginebre, Goigs, Gots, GR 1, Graèllsia, Granota verda, Grau de Moles, Gripau comú, Gripau corredor, Gripau d'esperons, Gualter, Guerra civil, Guerra Civil espanyola, Guifré el Pilós, Hàbitat d'interès comunitari, Herència, Herba dels canonges, Heretat de Guàrdia, Insectes, Isabel II d'Espanya, Jaciment arqueològic, Jaume Pasqual, Jaume Serra, José Moñino y Redondo, Josep Puig i Cadafalch, Josepmaria Escrivá de Balaguer, Juniperus, Junts per Catalunya (partit polític), La Baronia de Sant Oïsme, La Serra de Rialb, La Torre de Rialb, Lepidòpters, Les Tres Creus (la Baronia de Rialb), Llangardaix ocel·lat, Llúdries, Lleguminoses, Llenega negra, Llengua de bou blanca, Llevant (vent), Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de topònims de la Baronia de Rialb, Lonicera pyrenaica, Madrid, Maquis, Marquesat de Santa Maria de Barberà, Mascançà, Megàlit, Mesozoic, Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya, Miralpeix (Tiurana), Monestir, Monestir de Santa Maria de Gualter, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Municipi, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Neolític, Noguera, Noguera Pallaresa, Nucli de població, Occitània, Oliana, Orde de Sant Benet, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orella d'os, Orografia, Paganisme, Palau de Rialb, Palau Robert, Paleogen, Palla, Pallars, Pallars Jussà, Pallerols de Rialb, Pantà de Rialb, Papa, Paper moneda de la Baronia de Rialb, Pardal de bardissa europeu, Parròquia eclesiàstica, Partida rural, Partit Demòcrata Europeu Català, Partit judicial, Passacamins, Pedra calcària, Pedraforca, Pela-roques, Peramola, Perdiu, Pesca, Pica-soques eurasiàtic, Picot negre eurasiàtic, Pinassa, Pintura gòtica de la Corona d'Aragó, Piragüisme, Pirineus, Pirineus catalans, Piscicultura, Piula dels arbres, Poàcies, Polig (la Baronia de Rialb), Ponent (vent), Ponts, Prehistòria, Prepirineus, Prior, Priorat (religió), Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Quaresma, Rasa del Coll d'Espina, Ratpenats, Ràtzia de 1003, Regadiu, Reineta meridional, Retaule, Retaule de Sant Esteve de Gualter, Retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre, Ripoll, Riu Severn, Roc de Benavent, Roc de les Bruixes, Roca, Roca Roja (la Baronia de Rialb), Rocabertí (llinatge), Rocablanca (Abella de la Conca), Roure, Roure de fulla petita, Roureda, Rovelló, Salamandra, Salze, Sant Cristòfol de la Donzell, Sant Esteve de Pallerols de Rialb, Sant Martí de Rialb, Sant Miquel (Isona i Conca Dellà), Santa Cecília d'Elins, Santíssima Trinitat, Saragossa, Sargantana cuallarga, Sargantana ibèrica, Sargantana roquera, Sarraïns, Saxifraga longifolia, Sàpiens, Sílex, Sòls de Riu, Sector primari, Sector secundari, Sector terciari, Segarra, Segona República Espanyola, Segre, Segre Mitjà, Sender de gran recorregut, Senderisme, Senglar, Seró, Serp blanca, Serp de collaret, Serp verda, Serra de Boumort, Serra de Comiols, Serra de l'Arçosa, Serra de la Conca, Serra de la Treita, Serra del Montsec, Serrat de Cal Pejan, Serrat de Castilla, Serrat de l'Herba-sana, Serrat de la Mola d'Esto, Serrat de Turpí, Serrat del Pèl, Serrat dels Brucs, Solsona, Sou (moneda), Stipa pennata, Tagamanent, Tartera, Tàmesi, Tàrrega, Tòfona negra, Tòtil, Tell de fulla grossa, Tipus de fulles, Tiurana, Toponímia, Toponímia de les cases de la Baronia de Rialb, Torre de sentinella, Tossal de la Bastida, Tramuntana, Tremp, Trencalòs, Trent (riu), Tritó pirinenc, Trobada de la Rosa, Truita de riu, Turó comú, Turisme rural, Unió de Centre Democràtic, Veça, Vegetació rupícola, Vegueria, Vidriol, Vilaplana (la Baronia de Rialb), Volta de canó, Vot en blanc, 1376, 1593, 1702, 1787, 1840, 1859, 1911, 1927, 1937, 1944, 1945, 1946, 1979, 1983, 1987, 1991, 1992, 1995, 1999, 2000, 2003, 2006, 2007, 2009, 2011, 2015, 2019, 2023, 870.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat