Comunicació

274 les relacions: Abel, Abraham, Adam, Agató d'Atenes, Alí ibn Abi-Tàlib, Alecto (mitologia grega), Alessio Interminelli, Alexandre de Feres, Amfiarau, Anaxàgores, Andrea de' Mozzi, Andreu Febrer i Callís, Annàs, Antènor, Antígona (filla d'Èdip), Anteu (mitologia), Antifont (desambiguació), Apòstol, Apol·lo, Aqueront, Aquil·les, Argia, Aristòtil, Arunt, Astrologia, Aulus Persi Flac, Avarícia, Avern, Averrois, Avicenna, Avinyó (Valclusa), Ètica a Nicòmac, Àtila, Bertran de Born, Bonifaci VIII, Branca Doria, Briàreu, Brunetto Latini, Buoso Donati, Caín, Cacus, Caifàs, Calcant, Camil·la (Eneida), Camps Elisis, Capaneu, Carlemany, Caront (mitologia), Catalano dei Malavolti, Catello di Rosso Gianfigliazzi, ..., Cavalcante dei Cavalcanti, Cèrber, Cecili Estaci, Centaure (mitologia), Ciacco, Ciampolo de Navarra, Cianfa Donati, Ciceró, Claudi Ptolemeu, Cleòpatra, Cocit, Cornèlia Africana la Menor, Crist, Dante Alighieri, David, Déu, Déu en el cristianisme, Decameró, Deidamia, Delfos (ciutat), Demòcrit, Diògenes de Sinope, Dido, Diomedes (fill de Tideu), Dionisi el Vell, Dioscòrides Pedaci, Edat mitjana, Efialtes, Efialtes de Mèlida, Electra, Electra (Sòfocles), Empèdocles, Enees, Eneida, Enuig, Epicureisme, Església Catòlica Romana, Esperit Sant en el cristianisme, Estarrufat, Estix, Euclides, Eumènides, Eurípides, Eurípil (fill de Celeno), Eurípil (fill de Tèlef), Eva, Ezzelino da Romano, Farinata degli Uberti, Fariseus, Filippo Argenti, Flègies, Flegetont, Folos, Fra Alberigo, Fra Gomita, Francesca Polentani, Franciscus Accursius, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar), Gai Escriboni Curió (tribú de la plebs), Galè, Ganeló, Gèminis (astrologia), Gènesi, Geríon (mitologia), Gianciotto Malatesta, Giovanni Boccaccio, Gneu Pompeu Magne, Gola (pecat), Guglielmo Borsiere, Guiu Guerra, Guiu I Montefeltro, Guy de Montfort, Hades, Harpia, Hèctor, Helena de Troia, Heraclit, Heretgia, Hipòcrates, Hipsípile, Homer, Horaci, Iacopo Rusticucci, Infern - Cant Catorzè, Infern - Cant Cinquè, Infern - Cant Desè, Infern - Cant Dinovè, Infern - Cant Dissetè, Infern - Cant Divuitè, Infern - Cant Dotzè, Infern - Cant Novè, Infern - Cant Onzè, Infern - Cant Primer, Infern - Cant Quart, Infern - Cant Quinzè, Infern - Cant Segon, Infern - Cant Setè, Infern - Cant Setzè, Infern - Cant Sisè, Infern - Cant Tercer, Infern - Cant Trentè, Infern - Cant Tretzè, Infern - Cant Vint-i-Novè, Infern - Cant vint-i-vuitè, Infern - Cant Vuitè, Infern en el cristianisme, Isaac, Ismene, Jacob, Jacob de Sant Andreu, Jàson, Júlia (filla de Juli Cèsar), Júpiter (mitologia), Jericó, Jerusalem, Jesús de Natzaret, Joan Francesc Mira i Casterà, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Judes Iscariot, Judici Final, Jueus, Juli Cèsar, La Divina Comèdia, Lano de Siena, Lasciate ogne speranza voi ch’entrate, Latinus, Lavínia, Làpites, Linos, Lleó, Llimbs, Llop, Llucifer, Loderingo degli Andalò, Lucca, Luci Juni Brut, Luci Vari Ruf, Lucrècia (Roma), Luxúria, Mahoma, Malebolgia, Manto (filla de Tirèsias), Marc Anneu Lucà, Marc Juni Brut, Maria, mare de Jesús, Màrcia (dona de Cató d'Útica), Medusa (mitologia), Megera, Michele Zanche, Minos, Minotaure, Miquel Scot, Mirra (filla de Cínires), Moisès, Mordred, Mosca dels Lamberti, Nastagio dels Onesti, Neoptòlem, Nessos, Nimrod, Nimrod (personatge del Gènesi), Noè, Obriachi, Odisseu, Opizzo II d'Este, Orfeu, Ottaviano degli Ubaldini, Ovidi, Pantera, Paolo Malatesta, Papa Anastasi II, Papa Climent V, Papa Nicolau III, Papini Estaci, Paradís (La Divina Comèdia), Paris de Troia, Pasqua de Resurrecció, Pentesilea, Pier da Medicina, Pier della Vigna, Plató, Plaute, Plutó (mitologia), Plutos, Priscià de Cesarea, Ptolemeu XIII Filopàtor, Puccio Sciancato, Purgatori (La Divina Comèdia), Putifar, Quiró, Raquel, Rifeu, Rinier Pazzo, Saladí, Sanedrí, Santíssima Trinitat, Satanàs, Sèneca, Sòcrates, Sòdoma i Gomorra, Semíramis, Sext Pompeu Pius, Simònides de Ceos, Simó Macabeu, Simonia, Sinó, Tais (hetera), Tales de Milet, Tebaldello Zambrasi, Tegghiaio Aldobrandi, Terenci, Tici (fill de Zeus), Tifó (mitologia), Tirèsias, Tisífone, Tità, Tres, Tristany (heroi), Ugolino della Gherardesca, Vanni Fucci, Venedico Caccianemico, Virgili, 1490. Ampliar l'índex (224 més) » « Shrink índex

Abel

Abel és el segon fill d'Adam i Eva, segons el Gènesi, capítol quart.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Abel · Veure més »

Abraham

Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Abraham · Veure més »

Adam

Adam (‘tel·lúric’) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Adam · Veure més »

Agató d'Atenes

Agató (Agathon) fou un poeta tràgic atenenc nascut el 448 aC en una rica i respectable família.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Agató d'Atenes · Veure més »

Alí ibn Abi-Tàlib

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Alecto (mitologia grega)

Alecto o Al·lecto (grec: Ἀληκτώ, "la implacable") és una de les tres fúries que segons la mitologia grega habitava el tàrtar.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Alecto (mitologia grega) · Veure més »

Alessio Interminelli

o Interminei -com l'anomena Dante- va ser un noble de Lucca que va viure al.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Alessio Interminelli · Veure més »

Alexandre de Feres

Alexandre de Feres (En llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος) fou tirà de la ciutat de Feres a Tessàlia.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Alexandre de Feres · Veure més »

Amfiarau

En la mitologia grega, Amfiarau o Amfiareu (en grec antic, Ἀμφιάρᾱος Amphiáraos o Ἀμφιάρεως Amphiáreōs “el doblement maleït” en llatí, Amphiarāus), era fill d'Ecles (Οἰκλῆς, llatí Oecleus) -d'on li ve el seu epítet, l'Eclida- i d'Hipermnestra (Ὑπερμνήστρα), filla de Testi.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Amfiarau · Veure més »

Anaxàgores

Anaxàgores o Anaxàgoras (Anaxagoras, en Ἀναξαγόρας) (500 aC-428 aC) fou un filòsof grec natural de Clazòmenes.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Anaxàgores · Veure més »

Andrea de' Mozzi

Andrea dei Mozzi va ser un bisbe que va intervenir en la treva entre güelfs i gibel·lins.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Andrea de' Mozzi · Veure més »

Andreu Febrer i Callís

Andreu Febrer i Callís (Vic, 1375/1380 - Vic, 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Andreu Febrer i Callís · Veure més »

Annàs

Annàs, fill de Seth, fou un summe sacerdot jueu des de l'any 6 fins a l'any 15 i posteriorment un influent líder.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Annàs · Veure més »

Antènor

Segons la mitologia grega, Antènor (en Άντήνωρ; en Antenor) va ser un rei de Tràcia que participà en la Guerra de Troia, i que fou un dels millors consellers del Rei Príam.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Antènor · Veure més »

Antígona (filla d'Èdip)

Antígona i Èdip sortint de Tebes Antígona va ser filla d'Èdip (rei de Tebes).

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Antígona (filla d'Èdip) · Veure més »

Anteu (mitologia)

Segons la mitologia grega, Anteu (grec antic: Ἀνταῖος, Antaios, llatí Antaeus) era un gegant, fill de Posidó i de Gea.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Anteu (mitologia) · Veure més »

Antifont (desambiguació)

* Antifont, el famós orador.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Antifont (desambiguació) · Veure més »

Apòstol

''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Apòstol · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Apol·lo · Veure més »

Aqueront

LAqueront (Αχέροντας, Akherondas; en Ἀχέρων) és un riu de Grècia que neix a la regió de l'Epir i desemboca a la mar Jònica, davant l'illa de Gaios.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Aqueront · Veure més »

Aquil·les

Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Aquil·les · Veure més »

Argia

Argia. BnF Argia (en grec antic Ἀργεία) va ser, segons la mitologia grega, una de les filles d'Adrast, rei de Sició i d'Argos i d'Amfítea.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Argia · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Aristòtil · Veure més »

Arunt

Arunt o Arrunt (Arruns) va ser un harúspex etrusc d'avançada edat citat per Lucà a La Farsàlia.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Arunt · Veure més »

Astrologia

L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Astrologia · Veure més »

Aulus Persi Flac

Aulus Persi Flac (Aulus Persius Flaccus) (Volterra, 4 de desembre de 34 - Roma, 24 de novembre de 62) va ser un dels més grans satírics romans, més jove que Gai Lucili i Horaci i més gran que Juvenal.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Aulus Persi Flac · Veure més »

Avarícia

Lavarícia (del llatí avaritia) és l'ànsia de posseir més del que es té, especialment en tot allò relacionat amb els diners o les coses materials.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Avarícia · Veure més »

Avern

L'Avern (en italià:lago d'Averno) és un llac d'origen volcànic i de 35 metres de profunditat màxima, situat a la Campània, que els poetes llatins descrivien com l'entrada al baix món, o com el mateix baix món, que després fou anomenat l'infern.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Avern · Veure més »

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Averrois · Veure més »

Avicenna

Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Avicenna · Veure més »

Avinyó (Valclusa)

Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Avinyó (Valclusa) · Veure més »

Ètica a Nicòmac

Rafael. S'hi observa Aristòtil sostenint la seva ''Ètica a Nicòmac'' LÈtica a Nicòmac, sovint anomenada simplement lÈtica (grec: Ta Ethika), és un tractat d'Aristòtil sobre la virtut i la moral que defineix l'ètica aristotèlica.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Ètica a Nicòmac · Veure més »

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Àtila · Veure més »

Bertran de Born

Bertran de Born (1140 - després de 1215) va ser un noble, trobador i soldat occità.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Bertran de Born · Veure més »

Bonifaci VIII

Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Bonifaci VIII · Veure més »

Branca Doria

Branca Doria (vers 1233-1325), membre de la notable família gibel·lina genovesa dels Doria.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Branca Doria · Veure més »

Briàreu

Briareu 1795 En la mitologia grega Briàreu (en grec Βριάρεως Briareôs, Βριάρηος Briarêos o Οβριάρεως, Obriareôs, «fort») és un dels Hecatonquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps, fills d'Urà i Gea.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Briàreu · Veure més »

Brunetto Latini

''Els llibres del tresor''. Llibre I. Pàgina del bestiari que descriu el mico. Brunetto Latini (Florència, vers 1220 - 1294) va ser un notari, filòsof, i canceller de la república florentina.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Brunetto Latini · Veure més »

Buoso Donati

Buoso Donati (... - final del) és un dels cinc lladres florentins que Dante menciona en la Divina Comèdia, a la setena fossa del vuitè cercle de l'Infern dedicada als fraudulents que són culpables de robatori (Inf. XXV).

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Buoso Donati · Veure més »

Caín

s) Caín, segons l'Antic Testament, fou la primera persona nascuda i no pas creada, puix que era fill d'Adam i Eva, el primer home i la primera dona.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Caín · Veure més »

Cacus

Hèrcules i Cacus, Palazzo Vecchio, Florència En la mitologia romana, Cacus (grec antic: ὁ Κᾶκος -ου; llatí: Cācus &#299) era una divinitat del foc o potser només el numen d'un indret.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Cacus · Veure més »

Caifàs

Caifàs va ser, segons el Nou Testament, el Summe Sacerdot dels jueus en temps del Crist.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Caifàs · Veure més »

Calcant

Calcant (a la dreta) conduint Ifigenia al sacrifici, fresc sobre guix de Pompeia, després del 62 d. C., Museu nacional arqueològic de Nàpols En mitologia grega, Calcant o Calcas (en grec antic Κάλχας / Kálkhas), és un endeví grec, de Micenes o potser de Mègara, que apareix en els relats de la guerra de Troia, sobretot en la Ilíada.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Calcant · Veure més »

Camil·la (Eneida)

En la mitologia romana, la reina Camil·la dels volscs va ser la filla del rei Metabus i Casmil·la.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Camil·la (Eneida) · Veure més »

Camps Elisis

En la mitologia grega, els camps Elisis o simplement l'Elisi (en grec antic, Ἠλύσιον πεδίον / Êlýsion pedíon, de ἐνηλύσιον / enêlýsion, lloc tocat pel llamp), és el lloc de l'inframón on els herois i la gent virtuosa gaudeixen del descans després de la mort.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Camps Elisis · Veure més »

Capaneu

museu Getty. Capaneu (Καπανεύς, Capaneus) fill d'Hiponous i d'Astinome (o Laodice) fou un dels mítics set Cabdills tebans que van marxar des d'Argos a Tebes.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Capaneu · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Carlemany · Veure més »

Caront (mitologia)

Museu de Belles Arts. Caront (en grec antic Χάρων), és un geni del món infernal, un personatge de la mitologia grega encarregat de portar les ànimes a l'Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront (en algunes fonts, apareix confós amb la llacuna Estígia), fins a l'altra riba del riu dels morts.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Caront (mitologia) · Veure més »

Catalano dei Malavolti

Escut de la família Malavolti Fra Catalano dei Malavolti (Bolonya, 1210 aC - Ermita de Ronzano, 1285).

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Catalano dei Malavolti · Veure més »

Catello di Rosso Gianfigliazzi

Catello di Rosso Gianfigliazzi (Florència, s.XIII) fou un noble, banquer i usurer florentí, fill de Rosso di Adimaro, que apareix a la Commedia de Dante.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Catello di Rosso Gianfigliazzi · Veure més »

Cavalcante dei Cavalcanti

Cavalcante de' Cavalcanti (mort vers 1280) va ser un filòsof epicur florentí, pare de l'amic de Dante Alighieri el poeta Guido Cavalcanti.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Cavalcante dei Cavalcanti · Veure més »

Cèrber

En la mitologia grega, el ca Cèrber (en Κέρβερος; en Cerberus) era el guardià de les portes de l'Hades (l'infern).

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Cèrber · Veure més »

Cecili Estaci

Cecili Estaci (Caecilius Statius) va ser un comediògraf romà del.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Cecili Estaci · Veure més »

Centaure (mitologia)

Un '''centaure''' i la deessa Atena, segons Sandro Botticelli En la mitologia grega, els centaures (en grec antic Κένταυρος Kentauros, plural Κένταυροι Kentauroi) eren unes criatures meitat home, meitat cavall.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Centaure (mitologia) · Veure més »

Ciacco

Ciacco és un personatge de ficció citat a diverses obres italianes, com La Divina Comèdia o els contes de Boccaccio.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Ciacco · Veure més »

Ciampolo de Navarra

Ciampólo (de Gian Paolo o Jean Paul), originari del regne de Navarra, és un personatge de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, que apareix en el vint-i-dosè cant, en la cinquena fossa del vuitè cercle de l'Infern, entre els estafadors o baraters.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Ciampolo de Navarra · Veure més »

Cianfa Donati

va ser membre de la famosa família florentina dels Donati.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Cianfa Donati · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Ciceró · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Cleòpatra

Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Cleòpatra · Veure més »

Cocit

El Cocit (en grec antic Κώκυτος), conegut com a "riu de les lamentacions", era un riu de l'inframón segons la mitologia grega, afluent de l'Aqueront.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Cocit · Veure més »

Cornèlia Africana la Menor

Cornèlia Escipió o Cornèlia Africana, dita la Menor (Cornelia Scipionis Africana Minor) va ser la filla petita de Publi Corneli Escipió Africà el vell.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Cornèlia Africana la Menor · Veure més »

Crist

Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Crist · Veure més »

Dante Alighieri

Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Dante Alighieri · Veure més »

David

Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і David · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Déu · Veure més »

Déu en el cristianisme

Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Déu en el cristianisme · Veure més »

Decameró

El Decameró (en italià: Decameron, Decamerone; paraula composta a partir del grec δέκα 'deu' i ἡμέρα 'dia') és una obra magna de la literatura medieval europea.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Decameró · Veure més »

Deidamia

Deidamia, segons la mitologia grega, fou una princesa d'Esciros amb qui Aquil·les tingué el seu fill Neoptòlem.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Deidamia · Veure més »

Delfos (ciutat)

Delfos (Delphi) fou una ciutat de la Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Delfos (ciutat) · Veure més »

Demòcrit

Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Demòcrit · Veure més »

Diògenes de Sinope

Diògenes de Sinop Diògenes de Sinope (en llatí: Diogenes, en grec: Διογένης ὁ Σινωπεύς), anomenat el cínic, nascut a Sinope entre el 391 i el 399 aC (o fins i tot fins al 412 aC) i mort a Corint el 323 aC, fou un filòsof cínic i un filòsof socràtic menor.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Diògenes de Sinope · Veure més »

Dido

Dido (també coneguda amb els noms dElissa o Elyssa, del fenici ESElaA) era una princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia, que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l'actual Tunísia, i hi fundà, segons la llegenda, Cartago.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Dido · Veure més »

Diomedes (fill de Tideu)

Estènel i Diomedes. Segons la mitologia grega, Diomedes (en grec antic Διομήδης Diomedes) va ser un rei d'Argos, fill de Tideu i Deípile, una de les filles d'Adrast, i marit d'Egialea.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Diomedes (fill de Tideu) · Veure més »

Dionisi el Vell

Dionisi el Vell (Dyonisius; vers 431 aC-367 aC) fou tirà de Siracusa (405-367 aC).

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Dionisi el Vell · Veure més »

Dioscòrides Pedaci

Dioscòrides Pedaci o Pedani (en llatí Dioscorides Pedacius o Pedanius, en grec Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) va ser un metge, farmacòleg, botànic grec i autor de De Materia Medica (Sobre els materials de la medicina), una enciclopèdia grega de 5 volums sobre herbes medicinals i substàncies medicinals relacionades (una farmacopea), que es va llegir àmpliament durant més de 1.500 anys.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Dioscòrides Pedaci · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Edat mitjana · Veure més »

Efialtes

* Efialtes (mitologia), fill de Gea i germà d'Otis.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Efialtes · Veure més »

Efialtes de Mèlida

Efialtes (en llatí Ephialtes, en grec antic Ἐφιάλτης) fou un pastor de Mèlida (Tessàlia, al sud-est de les Termòpiles), que va trair la seva pàtria amb l'esperança de rebre una recompensa dels perses.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Efialtes de Mèlida · Veure més »

Electra

En la mitologia grega, Electra (en Ἠλέκτρα), és una heroïna filla d'Agamèmnon i Clitemnestra.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Electra · Veure més »

Electra (Sòfocles)

Electra a la tomba d'Agamèmnon. Frederic Leighton (1869) Electra (en grec: Ἠλέκτρα) és una tragèdia escrita per Sòfocles.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Electra (Sòfocles) · Veure més »

Empèdocles

Empèdocles（Ἐμπεδοκλῆς, Empedoklḗs; Acragant, 490 aC-430 aC) va ser un poeta, metge i filòsof grec pluralista. A l'antiga Grècia també fou considerat dramaturg i profeta. La seva obra, que es conserva en alguns fragments, és escrita en hexàmetres.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Empèdocles · Veure més »

Enees

Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Enees · Veure més »

Eneida

Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Eneida · Veure més »

Enuig

La ràbia, ira o enuig és una emoció bàsica que implica una resposta incòmoda i no cooperativa a una provocació o amenaça percebuda, o per a lluitar contra allò que trobem injust o indignant.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Enuig · Veure més »

Epicureisme

L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els III aC i III dC.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Epicureisme · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Església Catòlica Romana · Veure més »

Esperit Sant en el cristianisme

LEsperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Esperit Sant en el cristianisme · Veure més »

Estarrufat

L'Estarrufat o drac del Poblenou és una peça d'imatgeria festiva del barri del Poblenou (Barcelona) de color vermell, una característica que el fa singular.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Estarrufat · Veure més »

Estix

Segons la mitologia grega, l'Estígia o Estix (del grec antic Στύξ, del verb στυγέω, 'odiar'), era una oceànide, la filla gran d'Oceà i Tetis, filla de Gea, segons explica Hesíode a la seva Teogonia; segons Gai Juli Higini va néixer d'Èreb i Nix (les tenebres i la nit).

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Estix · Veure més »

Euclides

Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Euclides · Veure més »

Eumènides

Orestes'', per William-Adolphe Bouguereau Les eumènides (en grec antic Εὐμενίδες), o les erínies (grec Έρινύες) són, en la mitologia grega i romana unes divinitats violentes.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Eumènides · Veure més »

Eurípides

'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Eurípides · Veure més »

Eurípil (fill de Celeno)

D'acord amb la mitologia grega, Eurípil (en grec antic Εὐρύπυλος) va ser un rei de Cirene, fill de Posidó i de Celeno.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Eurípil (fill de Celeno) · Veure més »

Eurípil (fill de Tèlef)

Eurípil (en grec antic Εὐρύπυλος), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Tèlef de Pèrgam i d'Astíoque.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Eurípil (fill de Tèlef) · Veure més »

Eva

Segons el Gènesi, Eva fou la primera dona i com a tal és acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres religions menors, però algun debat dins del judaisme també ha donat aquesta posició a Lilit.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Eva · Veure més »

Ezzelino da Romano

Ezzelino III da Romano (també Ezelin, Ecelino, Eçelino 25 d'abril de 1194 – 7 d'octubre de 1259) va ser un conqueridor, dictador, polític i soldat italià.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Ezzelino da Romano · Veure més »

Farinata degli Uberti

Estàtua de Farinata a la galeria Uffizi, Florència Farinata degli Uberti va ser un aristòcrata florentí, capitost de la facció gibel·lina de la ciutat.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Farinata degli Uberti · Veure més »

Fariseus

Discussió sobre els tributs entre Jesús i els fariseus, segons Gustave Doré Els fariseus (Pərūšīm) va ser un moviment social i una escola de pensament jueus a l'est de la Mediterrània durant l'època del judaisme del Segon Temple.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Fariseus · Veure més »

Filippo Argenti

Filippo Argenti, també conegut com a Filippo Argente, era un ciutadà noble i reconegut polític güelf florentí del que pertanyia a la branca Cavicciuoli de la família aristocràtica d'Adimari.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Filippo Argenti · Veure més »

Flègies

Dante i Virgili'', vitrall vuitcentista del Museo Poldi Pezzoli de Milà. En la mitologia grega, Flègies (en grec antic Φλεγύας Flegias) era Rei dels Làpites, fill d'Ares i Crise, una de les dues filles d'Halmos.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Flègies · Veure més »

Flegetont

El Flegetont (en grec antic Φλεγέθων Flegethon "que flambeja") era un dels rius de l'infern, de curs flamejant i ple de vapors sulfurosos i que no consumia cap combustible.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Flegetont · Veure més »

Folos

Folos (en grec antic Φόλος) és un centaure que vivia en una cova a Fòloe.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Folos · Veure més »

Fra Alberigo

Alberigo Manfredi, conegut com a Fra Alberigo (mort vers 1307) fou un noble i frare italià de Faenza del.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Fra Alberigo · Veure més »

Fra Gomita

Fra Gomita fou frare menor, se sap que era nascut a Sardenya, que va viure al i que morí a Sàsser.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Fra Gomita · Veure més »

Francesca Polentani

Francesca Polentani, o Francesca de Rímini (1255-1285) era filla de Guiu I Polentani senyor de Ravenna.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Francesca Polentani · Veure més »

Franciscus Accursius

Franciscus Accursius (en italià: Francesco d'Accorso; 1225 – 1293) va ser un jurista italià, fill del cèlebre jurista i glosador Accursius (amb el qui és confós sovint).

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Franciscus Accursius · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)

Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà, possible fill de Gai Cassi Longí Var.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar) · Veure més »

Gai Escriboni Curió (tribú de la plebs)

Gai Escriboni Curió (Caius Scribonius Curio) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Gai Escriboni Curió (tribú de la plebs) · Veure més »

Galè

Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Galè · Veure més »

Ganeló

Ganeló és un cavaller franc que apareix a la Cançó de Rotllan.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Ganeló · Veure més »

Gèminis (astrologia)

Signe dels bessons Gèminis o gèmini (segons Lluís Marquet), també anomenat el signe dels bessons, és el tercer signe del zodíac.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Gèminis (astrologia) · Veure més »

Gènesi

El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Gènesi · Veure més »

Geríon (mitologia)

Geríon o Gerió (Geryon) és un gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de Crisàor i Cal·lírroe.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Geríon (mitologia) · Veure més »

Gianciotto Malatesta

Giovanni Malatesta (Rimini, 1240/1244-?, 1304), conegut com Gianciotto o Gianne Sciancato («Joan el Coix») va ser un noble i podestà italià.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Gianciotto Malatesta · Veure més »

Giovanni Boccaccio

Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Giovanni Boccaccio · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Gola (pecat)

La gola, per Hieronymus Bosch. La gola és un pecat capital per a la religió cristiana i el catolicisme.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Gola (pecat) · Veure més »

Guglielmo Borsiere

Guglielmo Borsiere (Guiglielmo en l'ortografia original), és un personatge que probablement fou real, i potser visqué en temps de Dante, però del qual no es té cap informació històrica certa.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Guglielmo Borsiere · Veure més »

Guiu Guerra

Guiu Guerra, quadre de Cosimo Sigoni, 1657 Guiu Guerra o Guido Guerra (vers 1220 - Montevarchi, octubre de 1272) va ser un condottiero i polític italià, fill del comte Marcovald i de Beatrice dei Conti de Capraia.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Guiu Guerra · Veure més »

Guiu I Montefeltro

Guiu I Montefeltro (1223-1298) va ser fill i successor de Montefeltrano II Montefeltro el 1255 al comtat de Montefeltro, al comtat de Pietrarubbia, i a Urbino.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Guiu I Montefeltro · Veure més »

Guy de Montfort

Guy de Montfort (1244- vers 1288) va ser comte de Nola, fill del sisè comte de Leicester Simó de Montfort i d'Elionor d'Anglaterra.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Guy de Montfort · Veure més »

Hades

En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Hades · Veure més »

Harpia

Representació medieval d'una harpia En la mitologia grega, les harpies (en Ἁρπυῖα, Harpyia) eren una mena de monstres o de genis alats.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Harpia · Veure més »

Hèctor

Hèctor s'acomiada d'Andròmaca i d'Astíanax. Albert Maignan En la mitologia grega, Hèctor (en grec antic Ἕκτωρ) era príncep de Troia i un dels herois que van lluitar en la Guerra de Troia.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Hèctor · Veure més »

Helena de Troia

''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Helena de Troia · Veure més »

Heraclit

Heraclit (o bé Heràclit; en Ἡράκλειτος, Herákleitos. Efes, 544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Heraclit · Veure més »

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Heretgia · Veure més »

Hipòcrates

Hipòcrates (Hipokrates; nascut cap al 460 aC i mort cap al 370 aC) fou un metge grec del segle de Pèricles (Grècia clàssica).

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Hipòcrates · Veure més »

Hipsípile

Hipsípile salva a Toant Segons la mitologia grega, Hipsípile (en grec antic Ὑψιπύλη), fou una reina de Lemnos, filla de Toant i de Mirina.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Hipsípile · Veure més »

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Homer · Veure més »

Horaci

Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Horaci · Veure més »

Iacopo Rusticucci

Iacopo Rusticucci va ser un polític florentí del, militant de la facció dels güelfs.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Iacopo Rusticucci · Veure més »

Infern - Cant Catorzè

Gustave Doré: "L'horrible sorral" dels violents contra Déu i la natura El cant catorzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer anell del Setè Cercle, on els pecadors són castigats sobre un "horrible sorral", de sorra ardent en què cauen flames constants a sobre dels condemnats.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Catorzè · Veure més »

Infern - Cant Cinquè

500x500px El cant cinquè de l'infern de Dante Alighieri té lloc en el segon cercle, on són castigats els luxuriosos; estem en la nit entre el 8 i 9 de 1300 'abril (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes entre el 25 i el 26 de març de 1300.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Cinquè · Veure més »

Infern - Cant Desè

L'aparició de Farinata degli Uberti, il·lustració de Gustave Doré ''Farinata degli Uberti'', sèrie dels homes il·lustres, Andrea del Castagno (fresc separat, ara en emmagatzematge als Uffizi) El cant desè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el sisè cercle, dins de la ciutat de Dite, on són castigats els heretges; estem a la matinada del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes del 26 de març de 1300.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Desè · Veure més »

Infern - Cant Dinovè

El cant dinovè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la tercera fossa del vuitè cercle; l'escenari és un terreny de pedra fosca ("lívida") en la qual s'obren multitud de pous circulars.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Dinovè · Veure més »

Infern - Cant Dissetè

Gerió il·lustrat per Gustave Doré El cant dissetè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el tercer anell del setè cercle, on són castigats els violents contra Déu, la natura i l'art, al final d'aquest anell els pelegrins troben un gran penya-segat.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Dissetè · Veure més »

Infern - Cant Divuitè

Els alcavots i els seductors, segons il·lustració de Gustave Doré El divuitè cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en la primera i la segona fosses del vuitè cercle, en què són castigats els alcavots i els seductors en la primera i en la segona els aduladors; ens trobem al matí del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes el 26 de març de 1300.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Divuitè · Veure més »

Infern - Cant Dotzè

El minotaure imaginat per Gustave Doré El dotzè cant de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la primera secció (cercle menor, "girone") de les tres en què es divideix el setè cercle.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Dotzè · Veure més »

Infern - Cant Novè

''Virgili parla amb els dimonis, Giovanni Stradano'' El cant novè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el sisè cercle a la ciutat de Dite, on són castigats els heretges; ens trobem a l'alba del 9 abril de 1300 (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes el 26 març de1300.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Novè · Veure més »

Infern - Cant Onzè

Prop de la tomba del Papa Anastasi, il·lustració de Gustave Doré El cant onzè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la vora, o límit del sisè cercle, on com hem vist, són castigats els heretges; ens trobem a l'alba de 9 abril 1300 (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes el 26 març 1300.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Onzè · Veure més »

Infern - Cant Primer

''A la meitat del camí de la vida / em vaig trobar dins d'una selva obscura / Perquè havia deixat la recta via''. (I, vv. 1-2). Il·lustració de Paul Gustave Doré. El primer cant de l'infern és l'inici de la Divina Comèdia escrita per Dante Alighieri entre el 1304 i el 1321 segons els diferents comentaristes, en què el protagonista es disposa a iniciar un viatge per l'inframón guiat per l'ànima del poeta Virgili.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Primer · Veure més »

Infern - Cant Quart

400x400px El quart Cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el primer cercle, els Llimbs on són els virtuosos no batejats; estem en la nit entre el 8 i 9 d'abril del 1300 (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes entre el 25 i el 26 de març de 1300.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Quart · Veure més »

Infern - Cant Quinzè

Brunetto Latini i els sodomites en l'infern, il·lustració de Francesco Scaramuzza El cant quinzè de l'Infern de Dante Alighieri, té lloc al tercer anell del setè cercle on són castigats els violents contra Déu, la natura i l'art, com ja s'ha enunciat en l'anterior cant.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Quinzè · Veure més »

Infern - Cant Segon

El segon cant de lInfern de Dante Alighieri serveix de pròleg al poema, i té lloc fora del bosc; estem al vespre del 8 abril de 1300 (divendres sant), o segons altres comentaristes del 25 de març de 1300 (aniversari de l'Encarnació de Jesucrist).

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Segon · Veure més »

Infern - Cant Setè

Cant VII els avars i els pròdigs, il·lustració de Paul Gustave Doré En el marc del quart cercle de l'Infern de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, el setè Cant de l'Infern comença amb unes paraules famoses i incomprensibles que pronuncia Plutos, el guardià infernal del quart cercle, on són castigats els avars i els pròdigs; presenta la descripció del càstig a què són sotmesos.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Setè · Veure més »

Infern - Cant Setzè

Priamo della Quercia, il·lustració del Cant Setzè. El cant setzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer anell del setè cercle, on són castigats els violents contra Déu, la natura i l'art.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Setzè · Veure més »

Infern - Cant Sisè

El sisè cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer cercle, on es castiga el pecat de la gola; estem en la nit entre el 8 i el 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes entre el 25 i el 26 de març de 1300.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Sisè · Veure més »

Infern - Cant Tercer

''La barca de Caront''. Fragment (1682-1685). Luca Giordano, Galleria di Luca Giordano ''El barquer Caront''. Il·lustració de Paul Gustave Doré El tercer cant de l'Infern, de Dante Alighieri, comença amb la famosa inscripció a la porta de l'infern i es desenvolupa en el preinfern, on són castigats els indecisos, i després a la ribera del riu Aqueront, primer dels rius infernals.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Tercer · Veure més »

Infern - Cant Trentè

William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Gianni Schicchi mossegant Capocchio davant Dante i Virgili a la fossa dels falsejadors de l'Infern (1850) El Cant trentè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la mateixa fossa desena del vuitè cercle, on són castigats els falsificadors.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Trentè · Veure més »

Infern - Cant Tretzè

El cant tretzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el segon anell del setè cercle, on són castigats els violents contra si mateixos.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Tretzè · Veure més »

Infern - Cant Vint-i-Novè

Gustave Doré. Virgili renyant Dante perquè s'entreté mirant els condemnats de la novena fossa.El Cant Vint-i-novè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la novena i desena fossa del vuitè cercle, on són castigats respectivament els sembradors de discòrdia i els falsificadors (falsaris); som a la tarda del 9 d'abril del 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes del 26 de març del 1300.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Vint-i-Novè · Veure més »

Infern - Cant vint-i-vuitè

Infern cant vint-i-vuitè: els promotors de discòrdies. Gustave Doré El cant vint-i-vuitè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la novena fossa del vuitè cercle, on es castiguen els sembradors de discòrdies civils, els qui trenquen i tallen el cos de la societat, i que per tant mereixen anar tallats a trossos eternament a l'infern.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant vint-i-vuitè · Veure més »

Infern - Cant Vuitè

La lluita dels iracunds imaginada per William Blake El cant vuitè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el cinquè cercle, és a dir, no ens movem del cercle en què hem entrat en l'anterior cant.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Vuitè · Veure més »

Infern en el cristianisme

XVI) En la teologia cristiana, lInfern és el lloc o estat al qual, per judici definitiu de Déu, els pecadors impenitents passen en el judici general, o, com alguns cristians creuen, immediatament després de la mort (judici particular).

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern en el cristianisme · Veure més »

Isaac

Al llibre del Gènesi, Isaac és el segon fill d'Abraham, després d'Ismael.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Isaac · Veure més »

Ismene

En la mitologia grega, Ismene (Ἰσμήνη) és una filla del matrimoni incestuós d'Èdip i Jocasta i germana per tant d'Etèocles, Polinices i Antígona.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Ismene · Veure més »

Jacob

Jacob, posteriorment anomenat Israel, és considerat un patriarca dels israelites i és una figura important de les religions abrahàmiques, com el judaisme, el cristianisme i l'islam.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Jacob · Veure més »

Jacob de Sant Andreu

Jacob de Sant Andreu és un personatge conegut per la seva aparició a l'Infern (La Divina Comèdia) com a exemple de violència.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Jacob de Sant Andreu · Veure més »

Jàson

Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Jàson · Veure més »

Júlia (filla de Juli Cèsar)

Júlia Cesària o Julia Caesaris (en llatí Iulia Caesaris) va ser filla del dictador romà Juli Cèsar i de la seva esposa Cornèlia Cinna, i l'única descendència del matrimoni.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Júlia (filla de Juli Cèsar) · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Jericó

Jericó (Ἰεριχοῦς, -οῦντος, o bé Ἰεριχώ) és una ciutat de Cisjordània, cap del districte homònim i capital provisional de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP).

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Jericó · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Jerusalem · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Jesús de Natzaret · Veure més »

Joan Francesc Mira i Casterà

és un escriptor, hel·lenista, antropòleg i sociòleg valencià.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Joan Francesc Mira i Casterà · Veure més »

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau · Veure més »

Judes Iscariot

Segons el Nou Testament, Judes o Judas (? - Jerusalem, 30?) conegut posteriorment com a Judes/Judas Iscariot (en arameu Yəhûdāh Κ-qəriyyôd i en grec Ιούδας Ισκάριωθ Ioudas Iskariōt) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret, a qui traí per trenta monedes.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Judes Iscariot · Veure més »

Judici Final

El Judici Final o Dia del Judici Final és la denominació religiosa de la fi del món, en què tota la humanitat serà jutjada pels seus actes.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Judici Final · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Jueus · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Juli Cèsar · Veure més »

La Divina Comèdia

''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і La Divina Comèdia · Veure més »

Lano de Siena

Arcolano de Squarcia de Riccolfo Maconi, anomenat Lano de Siena (... - Pieve al Toppo, 26 de juny de 1288).

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Lano de Siena · Veure més »

Lasciate ogne speranza voi ch’entrate

''Les portes de l'infern'', il·lustració de William Blake. Lasciate ogne speranza, voi ch'entrate (Abandoneu tota esperança, els que entren aquí) és la frase final del text sobre les portes de l'infern a la Divina Comèdia de Dante Alighieri.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Lasciate ogne speranza voi ch’entrate · Veure més »

Latinus

"Enees a la cort del rei Latinus", pintura de Ferdinand Bol (1661 o 1663), Rijksmuseum (Amsterdam). Segons la mitologia romana, Latinus o Llatí era rei del Latium (actual Laci) durant l'arribada d'Enees, el príncep de Troia, a Itàlia.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Latinus · Veure més »

Lavínia

''Lavínia a l'altar'', pintura de Mirabello Cavalori (1565), representant el moment en què els cabells de Lavínia s'encenen Segons la mitologia romana, Lavínia era filla de Latinus i Amata, única hereva al tron de la regió del Latium.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Lavínia · Veure més »

Làpites

Làpita lluitant contra un centaure: una metopa del Partenó Segons la mitologia grega, els làpites (Lapithae) foren un poble de Tessàlia que vivien, en origen, a les serralades del Pindos, del Pèlion i de l'Ossa, d'on havien expulsat els pelasgs, que n'eren els primers pobladors.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Làpites · Veure més »

Linos

Linos (grec: Λινος) és un personatge de la mitologia grega, fill d'Apol·lo i d'una musa (Urània, Terpsícore, o altres segons les versions).

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Linos · Veure més »

Lleó

El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Lleó · Veure més »

Llimbs

''Descens de Crist al Llimbs'' par Domenico Beccafumi, Pinacoteca Nacional de Siena. ''Jesus al Llimbs'' per Andrea Mantegna. Segons una hipòtesi prou difusa fins fa poc en la teologia catòlica, els llimbs són l'indret on es troben les ànimes dels justos esperant la redempció del gènere humà, i també les ànimes dels infants morts sense haver estat batejats.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Llimbs · Veure més »

Llop

El llop (Canis lupus) és una espècie de mamífer carnívor originari d'Euràsia i Nord-amèrica.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Llop · Veure més »

Llucifer

Monument a l'''Àngel Caigut'' (Parc del Retiro, Madrid) Llucifer (del llatí lūcĭfĕr -ĭfĕră -ĭfĕrŭm 'portador de llum', un derivat del llatí del llatí lūx-lūcis ‘llum’, i del verb fĕro, tŭli, lātum ‘portar’. En realitat, de la substantivització d'aquest adjectiu, Lūcĭfĕr, que designava l’Estel de l'Alba), el Helel o Heilel hebreu, és un dimoni diferent de Satanàs malgrat que el cristianisme hagi acabat lligant tots dos noms, a partir de la identificació del Lucifer, filius Aurorae (Heilel ben Xàħar) d'Isaïes 14:12 amb el Satanàs de l'Evangeli segons sant Lluc 10:18: "¹⁸ I els digué: «Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp <...>".

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Llucifer · Veure més »

Loderingo degli Andalò

Fra Loderingo degli Andalò o Loderengo (Bolonya, cap a 1210 - Ronzano, 1293) va ser un religiós i polític italià.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Loderingo degli Andalò · Veure més »

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Lucca · Veure més »

Luci Juni Brut

Luci Juni Brut (en llatí: Lucius Junius Brutus) va ser cònsol romà l'any 509 aC segons els Fasti, després de l'expulsió dels tarquins de Roma.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Luci Juni Brut · Veure més »

Luci Vari Ruf

Luci Vari Ruf (o Rufus; Lucius Varius Rufus) fou un destacat poeta romà, un dels més distingits del període d'August, company i amic de Virgili i Horaci.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Luci Vari Ruf · Veure més »

Lucrècia (Roma)

Damià Campeny, mostra la figura de la jove Lucrècia sedent i morta. Té el pit descobert, un braç caigut i l'altre sobre una cuixa. Punyal a terra. Barcelona: Llotja de Mar Lucrècia és una figura llegendària en la tradició romana.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Lucrècia (Roma) · Veure més »

Luxúria

La luxúria, en la Taula dels set pecats capitals de Hieronymus Bosch. Representació de la luxúria com a pecat capital La luxúria és un desig sexual desordenat i incontrolable.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Luxúria · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Mahoma · Veure més »

Malebolgia

El cant divuitè segons Sandro Botticelli, amb el primer fossat dels alcavots i seductors, i el segon dels aduladors i llagoters A lInfern de Dante Alighieri, part de La Divina Comèdia, la Malebolgia o la Malebolge és el vuité cercle de l'Infern.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Malebolgia · Veure més »

Manto (filla de Tirèsias)

Manto Segons la mitologia grega, Manto (en grec antic Μαντώ), el nom de la qual evoca la idea de l'endevinació, va ser una profetessa, filla de Tirèsias.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Manto (filla de Tirèsias) · Veure més »

Marc Anneu Lucà

Marc Anneu Lucà, en llatí Marcus Annaeus Lucanus, (Còrdova, 3 de novembre del 39 - Roma, 30 d'abril del 65) va ser un poeta hispanoromà.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Marc Anneu Lucà · Veure més »

Marc Juni Brut

Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Marc Juni Brut · Veure més »

Maria, mare de Jesús

va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Maria, mare de Jesús · Veure més »

Màrcia (dona de Cató d'Útica)

Màrcia va ser la segona esposa de Marc Porci Cató d'Útica (Cató el Jove).

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Màrcia (dona de Cató d'Útica) · Veure més »

Medusa (mitologia)

''Medusa'', per Arnold Böcklin Medusa (Μέδουσα, Médousa, de μέδω 'manar', 'regnar') era, segons la mitologia grega, un monstre ctònic femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Medusa (mitologia) · Veure més »

Megera

Megera (Grec antic: Μέγαιρα, "la gelosa") és una de les tres fúries que segons la mitologia grega habitava el Tàrtar.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Megera · Veure més »

Michele Zanche

Michele Zanche va ser un polític italià, principalment conegut com a personatge de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, on és esmentat al Cant XXII de l'Infern, al cinquè fossat del vuitè cercle, entre els estafadors, junt amb Fra Gomita, vicari de Nino Visconti, jutge de Gallura.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Michele Zanche · Veure més »

Minos

Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec Μίνως, en llatí Mīnōs) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Minos · Veure més »

Minotaure

Teseu derrotant el Minotaure dins el laberint El minotaure (del grec Μινόταυρος) era un monstre amb cos d'home i cap de bou.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Minotaure · Veure més »

Miquel Scot

Miquel Scot (1175- 1232) fou un matemàtic, astrònom i alquimista escocès de l'edat mitjana que assolí gran èxit a causa de les seves obres ocultistes.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Miquel Scot · Veure més »

Mirra (filla de Cínires)

Segons la mitologia grega, Mirra (en grec antic Μύρρα), va ser una heroïna, filla de Cínires, rei de Xipre, i de Cencreis.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Mirra (filla de Cínires) · Veure més »

Moisès

Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Moisès · Veure més »

Mordred

Sir Mordred o Mordret (en gal·lès: Medrawd; en llatí: Medraut) és un personatge de la llegenda artúrica, conegut com el traïdor que va lluitar contra el Rei Artús a la Batalla de Camlann, en la que ell va morir i Artús quedà ferit de mort.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Mordred · Veure més »

Mosca dels Lamberti

en italià Mosca dei Lamberti, fou un polític i condottiero italià.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Mosca dels Lamberti · Veure més »

Nastagio dels Onesti

Nastagio dels Onesti és el protagonista d'una de les cent novel·les contingudes en el Decameró de Giovanni Boccaccio.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Nastagio dels Onesti · Veure més »

Neoptòlem

Segons la mitologia grega, Neoptòlem (en grec antic Νεοπτόλεμος -έμου; en llatí: Nĕoptŏlĕmus -&#299) fou un heroi grec fill del mític Aquil·les, que participà en la Guerra de Troia, assassinà el Rei Príam i fou el primer rei de l'Epir.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Neoptòlem · Veure més »

Nessos

Nessos (en grec antic Νέσσος), va ser, segons la mitologia grega, un centaure, fill, com la resta dels centaures d'Ixíon i de Nèfele.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Nessos · Veure més »

Nimrod

* Nimrod (personatge del Gènesi), fill de Cuix, net de Cam i besnét de Noè.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Nimrod · Veure més »

Nimrod (personatge del Gènesi)

En el capítol desè del Gènesi, Nimrod és un fill de Cuix, net de Cam i besnét de Noè.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Nimrod (personatge del Gènesi) · Veure més »

Noè

Noè o Noé és, segons el judaisme, el cristianisme i l'islam, el constructor de l'Arca de Noè i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la família que se salvà del Diluvi universal.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Noè · Veure més »

Obriachi

Insígnia de la família Obriachi Els Obriachi o Ubriachi eren una família de Florència.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Obriachi · Veure més »

Odisseu

En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Odisseu · Veure més »

Opizzo II d'Este

Obizzo II d'Este (vers 1247- 13 de febrer de 1293) va ser senyor de Ferrara i Marquès d'Ancona.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Opizzo II d'Este · Veure més »

Orfeu

Eurídice i Orfeu (dreta). Orfeu (Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Orfeu · Veure més »

Ottaviano degli Ubaldini

Ottaviano degli Ubaldini (1214-1273), anomenat també Attaviano, va ser un cardenal italià.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Ottaviano degli Ubaldini · Veure més »

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Ovidi · Veure més »

Pantera

Les panteres (Panthera) formen un gènere de la família Felidae, que conté cinc espècies vivents: el lleó, el tigre, el jaguar, el lleopard i la pantera de les neus.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Pantera · Veure més »

Paolo Malatesta

Paolo Malatesta (vers 1246-1285), anomenat Paolo il Bello («el Bell») va ser un noble italià.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Paolo Malatesta · Veure més »

Papa Anastasi II

Anastasi II (Roma, ? - 19 de novembre de 498) va ser papa del 24 de novembre de 496 al 498.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Papa Anastasi II · Veure més »

Papa Climent V

Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Papa Climent V · Veure més »

Papa Nicolau III

Nicolau III (Roma, 1215 - † 22 d'agost de 1280) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1277 al 1280.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Papa Nicolau III · Veure més »

Papini Estaci

Estaci, Virgili i Dante al costat de les flames de la setena terrassa al purgatori (''Divina comèdia'', Cant 25). Publi Papini Estaci (Publius Papinius Statius), més conegut com a Papini Estaci o, simplement, Estaci, fou un poeta romà nascut a Nàpols vers l'any 45 dC.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Papini Estaci · Veure més »

Paradís (La Divina Comèdia)

El Paradís (Il Paradiso) és el tercer i darrer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri, en el qual narra l'última etapa del viatge de Dant després del pas per l'Infern i el Purgatori.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Paradís (La Divina Comèdia) · Veure més »

Paris de Troia

Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) també anomenat Alexandre (Ἀλέξανδρος, Aléxandros), va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Paris de Troia · Veure més »

Pasqua de Resurrecció

Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Pasqua de Resurrecció · Veure més »

Pentesilea

Pentesilea, en grec: Πενθεσίλεια o "Penthesilea", segons la mitologia grega, fou la reina de les guerreres amazones, i les va dirigir en la Guerra de Troia.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Pentesilea · Veure més »

Pier da Medicina

El cant vint-i-vuitè de l'infern dibuixat per Gustave Dorè «...

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Pier da Medicina · Veure més »

Pier della Vigna

Pier della Vigna (Càpua, vers 1190 - San Miniato, 1249) va ser secretari i canceller de l'emperador Frederic II Nascut a Càpua en el si d'una família humil, va estudiar dret a Pàdua i gràcies a la seva capacitat per parlar llatí i als seus dots poètics va guanyar-se el favor de Frederic II, que li va donar el càrrec de secretari personal i, més tard, els de judex magnae curiae, conseller, governador de la Pulla, protonotari i canceller.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Pier della Vigna · Veure més »

Plató

Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Plató · Veure més »

Plaute

va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Plaute · Veure més »

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Plutó (mitologia) · Veure més »

Plutos

s, segons l'original esculpit entre el 374 aC i el 370 aC). Plutos (en grec antic Πλοῦτος; en llatí Plutus), era en la mitologia grega transmesa per Hesíode, fill de Jasió i de Demèter.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Plutos · Veure més »

Priscià de Cesarea

Priscià de Cesarea (fl.), conegut de comú simplement com a Priscià, fou un gramàtic llatí.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Priscià de Cesarea · Veure més »

Ptolemeu XIII Filopàtor

Ptolemeu XIII Filopàtor（Πτολεμαῖος) fou rei d'Egipte del 51 aC al 47 aC conjuntament amb la seva germana Cleòpatra VII. El seu malnom fou Filopàtor i si bé en algunes fonts també és esmentat com Ptolemeu Dionís, probablement és un error. Era fill de Ptolemeu XII Auletes, i el pare, un any abans de la seva mort, va associar al seu fill i a la filla Cleòpatra VII al tron i els dos es van casar. L'acord fou comunicat al senat romà que ho va acceptar i va concedir a Pompeu el títol de guardià del jove rei. L'administració va caure en mans de l'eunuc Pothinus a la mort del pare el 51 aC. Pothinus va agafar de fet la regència en nom del jove rei al que va declarar rei principal per damunt de la seva dona i germana (de més edat) Cleòpatra VII (octubre del 50 aC). Aquesta situació va fer esclatar conflictes entre Cleòpatra i Pothinus i la reina, que havia adquirit molt de poder, en fou expulsada amb la idea que Ptolemeu seria l'únic rei i Pothinus l'administrador. Cleòpatra es va refugiar a Síria on va reunir un exèrcit amb el qual va envair Egipte. Mentre la seva germana Arsinoe IV havia presentat la seva reclamació al tron. Ptolemeu va anar a trobar a les forces de Cleòpatra a Pelúsion i els dos exèrcits van acampar un enfront de l'altra. En aquell moment va arribar a Egipte Gneu Pompeu Magne (perseguit per Cèsar) i Ptolemeu i Pothinus van anar a entrevistar-se amb ell i van fingir que acceptaven ajudar-lo però ràpidament Pompeu fou assassinat per ordre de Pothinus i el general Aquil·les (Achillas) que esperaven guanyar-se així el favor de Cèsar, que estava a punt d'arribar. Una mica després va arribar a Egipte Juli Cèsar i es va proposar regular els afers egipcis. Quant se li va presentar el cap de Pompeu va manifestar el seu disgust i va fer buscar el cos per donar-li un enterrament romà. Cleòpatra va deixar l'exèrcit i va accelerar el seu retorn a Alexandria, i amb els seus encants personals va aconseguir el favor de Cèsar del que va esdevenir l'amant, resultant evident que Pothinus i Ptolemeu serien apartats de la direcció dels país. Pothinus va preparar llavors una revolta a Alexandria contra els romans i per això va fer tornar secretament una part de l'exèrcit acampat a Pelúsion, sota la direcció d'Aquil·les. Cèsar va dictaminar que Pothinus seria executat i Cleòpatra tornaria al tron. Ptolemeu llavors es va aliar a Arsinoe que també tenia elements favorables a l'exèrcit egipci i romà. La revolta preparada ja per Pothinus va esclatar a mitjan desembre del 48 aC i va agafar a Cèsar per sorpresa; els romans es van fer forts a una part d'Alexandria que fou atacada per l'exèrcit i el poble sense èxit. En les lluites és possible que fos incendiada la biblioteca d'Alexandria. Els romans van capturar Ptolemeu XIII, però el van deixar anar amb la promesa de què provaria de fer disminuir la violència dels enfrontaments i obtenir la seva rendició, però en lloc d'això, una vegada lliure, es va posar al front dels rebels. L'arribada de reforços des de Pèrgam dirigits per Mitridates, va decidir la victòria de Cèsar. Ptolemeu es va enfrontar amb les forces romanes que arribaven pel costat de Síria i es va fer fort a un dels braços del riu; però l'actuació coordinada de Cèsar i Mitridates va derrotar les forces egípcies i el seu camp fou assaltat. Els partidaris de Ptolemeu XIII i Arsinoe IV van sortir de la ciutat; Ptolemeu es va ofegar al creuar el Nil el 13 de gener del 47 aC. Cleòpatra va nomenar son germà petit Ptolemeu XIV Filopàtor com a rei associat (47–44 aC) i s'hi va casar, amb permís de Cèsar.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Ptolemeu XIII Filopàtor · Veure més »

Puccio Sciancato

Puccio dels Galigai, conegut com a Puccio Sciancato (Florència,... - 1280), va ser un florentí del que Dante va col·locar a l'infern, en el setè fossat de Malebolge, el fossat dels lladres, juntament amb quatre dels seus conciutadans (Inf. XXV, 148).

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Puccio Sciancato · Veure més »

Purgatori (La Divina Comèdia)

Dant contemplant el Mont Purgatori El Purgatori (Il Purgatorio) és el segon dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Purgatori (La Divina Comèdia) · Veure més »

Putifar

Segons el llibre del Gènesi, Putifar (en antic egipci p-di-p-r i en hebreu פּוֹטִיפַר Pôtîpār) va ser l'home que va comprar el patriarca Josep quan aquest era un esclau, a un mercader ismaelita.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Putifar · Veure més »

Quiró

Quiró (en grec antic Χείρων Khíron, 'l'inferior' dels fills de Cronos) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Quiró · Veure més »

Raquel

Segons el llibre del Gènesi, Raquel va ser l'esposa preferida del patriarca Jacob i la mare dels patriarques Josep i Benjamí.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Raquel · Veure més »

Rifeu

Rifeu, va ser un troià company d'Enees, un personatge mític menor del cicle èpic de la guerra de Troia, encara que no figura a la mitologia grega ni a les epopeies homèriques, la Ilíada i lOdissea, sinó que deriva exclusivament d'una brevíssima menció que en fa Virgili a lEneida i d'una posterior menció a la Divina Comèdia de Dante Alighieri.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Rifeu · Veure més »

Rinier Pazzo

Rinier Pazzo fou un lladre de Florència conegut per haver estat condemnat per Dante a l'infern a la seva obra La Divina Comèdia.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Rinier Pazzo · Veure més »

Saladí

Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Saladí · Veure més »

Sanedrí

El Sanedrí (en hebreu: סנהדרין) del grec συνέδριον o synedrion, és a dir "assemblea asseguda" o "consell") era una assemblea formada per vint-i-tres representants i jutges de la llei jueva de qualsevol ciutat d'Israel. El Gran Sanedrí era la cort suprema amb la missió d'administrar justícia interpretant i aplicant la Torà, tant oral com escrita, fonamentalment en la ciutat de Jerusalem. Alhora representava al poble jueu davant de les autoritats romanes. Estava format per setanta-un membres sota la presidència d'un gran sacerdot anomenat Nasí (Príncep), que de vegades era el mateix Summe Sacerdot d'Israel, i la vicepresidència de lAv Beit Din o pare del tribunal. S'estructurava en tres càmeres de vint-i-tres representants cadascuna, integrats per la noblesa sacerdotal, ancians de les principals famílies, mestres i doctors de la Llei, que juntament amb els dos dirigents, sumen els setanta-un membres que es reunien cada dia, a excepció de les festes jueves i el Sàbat.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Sanedrí · Veure més »

Santíssima Trinitat

Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Santíssima Trinitat · Veure més »

Satanàs

Satanàs és la denominació d'un personatge bíblic considerat com el príncep dels dimonis.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Satanàs · Veure més »

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Sèneca · Veure més »

Sòcrates

Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Sòcrates · Veure més »

Sòdoma i Gomorra

Sòdoma—també Sodoma— (grec: Σόδομα, llatí: Sŏdŏma) i Gomorra (grec: Γόμορρα, llatí: Gŏmorra) foren dues ciutats de Canaan al sud-est de la mar Morta.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Sòdoma i Gomorra · Veure més »

Semíramis

Semíramis (Šammuramat) fou una llegendària reina d'Assíria, considerada junt amb el seu espòs Ninus com els mítics fundadors de l'Imperi Assiri de Nínive que va succeir a aquest últim al tron d'Assíria, La seva història és narrada per Diodor de Sicília, que l'agafa de Ctèsies de Cnidos.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Semíramis · Veure més »

Sext Pompeu Pius

Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (en llatí Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Sext Pompeu Pius · Veure més »

Simònides de Ceos

Simònides de Ceos (en Σιμωνίδης ὁ Κεῖος; 556 aC-468 aC) va ser un poeta líric grec nascut a l'illa de Ceos.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Simònides de Ceos · Veure més »

Simó Macabeu

Simó Macabeu va ser gran sacerdot dels jueus, fill de Mataties (el primer dirigent de la Revolta dels Macabeus el 167 aC).

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Simó Macabeu · Veure més »

Simonia

Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Simonia · Veure més »

Sinó

Príam i Sinó davant del Cavall de Troia. Il·lustració de l'''Eneida''. 1502 En la mitologia grega, Sinó (en grec antic Σίνων), va ser un guerrer que els grecs van deixar com a espia prop dels troians, cap al final de la Guerra de Troia, quan van fer veure que aixecaven el campament i marxaven amb totes les seves naus.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Sinó · Veure més »

Tais (hetera)

Tais va ser una famosa hetera grega de gran bellesa que va acompanyar Alexandre el Gran en la seva expedició a Àsia o almenys va estar present en diversos moments d'aquest període.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Tais (hetera) · Veure més »

Tales de Milet

Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Tales de Milet · Veure més »

Tebaldello Zambrasi

Tebaldello Zambrasi (Faenza, vers 1235 - Forlì, 1282) va ser un polític de Faenza del.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Tebaldello Zambrasi · Veure més »

Tegghiaio Aldobrandi

Tegghiaio Aldobrandi (... - Lucca, 1262) fou un polític italià, fill d'Aldobrando Adimari.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Tegghiaio Aldobrandi · Veure més »

Terenci

Publi Terenci Àfer (Publius Terentius Afer), conegut simplement com a Terenci (Cartago, c. 184 aC - Estimfal, Arcàdia, ~159 aC), va ser un comediògraf en llatí d'origen amazic.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Terenci · Veure més »

Tici (fill de Zeus)

El càstig de Tici, cristall de roca tallat per Giovanni Bernardi, al Museu Britànic Segons la mitologia grega, Tici (en grec antic Τιτυός) va ser un gegant, fill de Zeus i d'Èlara.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Tici (fill de Zeus) · Veure més »

Tifó (mitologia)

Tifó en un mural etrusc. En la mitologia grega, Tifó, Tifeu o Tifoeu (en grec antic Τυφών, Τυφεύς o Τυφωεύς) era un monstre engendrat per Gea després d'haver-se unit amb el Tàrtar.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Tifó (mitologia) · Veure més »

Tirèsias

Tirèsies, a l'esquerra, amb OdisseuEn la mitologia grega, Tirèsias o Tirèsies, (en grec) és un endeví cec de Tebes.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Tirèsias · Veure més »

Tisífone

Tisífone (grec: Τισιφονη, "venjadora de la mort") és una de les tres Erínnies de la mitologia grega.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Tisífone · Veure més »

Tità

Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Tità · Veure més »

Tres

El tres és el nombre natural que segueix el dos i precedeix el quatre.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Tres · Veure més »

Tristany (heroi)

Tristany és un heroi del folklore de Cornualla i un dels cavallers de la Taula Rodona, protagonista d'una cèlebre llegenda medieval, la història de Tristany i Isolda.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Tristany (heroi) · Veure més »

Ugolino della Gherardesca

''Ugolino envoltat dels seus quatre fills'' segons Jean-Baptiste Carpeaux, 1861, Petit Palais. Ugolino della Gherardesca (vers 1220 – març de 1289), comte de Donoratico, va ser un noble i comandant naval de la República de Pisa.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Ugolino della Gherardesca · Veure més »

Vanni Fucci

El fossat vuité, dels lladres o violents contra les coses de Déu. Cant vint-i-quatrè, il·lustrat per Gustave Doré Vanni Fucci al fossat dels Lladres. Gustave Doré Vanni Fucci anomenat "Bèstia" és una figura històrica del, originari de Pistoia.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Vanni Fucci · Veure més »

Venedico Caccianemico

Venedico «Caccianemico» dell'Orso polític italià, que fou un dels principals exponents de la facció güelfa de la seva ciutat de Bolonya  arribà a cap de la camarilla dels Geremei.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Venedico Caccianemico · Veure més »

Virgili

Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Virgili · Veure més »

1490

Països Catalans.

Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і 1490 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cercles de l'Infern, Els Cercles de l'Infern, Inferno (Dante).

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant