Taula de continguts
30 les relacions: Apol·loni de Rodes, Argonautes, Argos, Art amatòria, Èsquil, Dante Alighieri, Déu, Els set contra Tebes, Estènel (fill de Capaneu), Eurípides, Evadne (filla d'Ifis), Filòstrat de Lemnos, Fill, Gai Juli Higí, Guerra dels set Cabdills, Hermes, Ifis (rei), Infern - Cant Catorzè, La Divina Comèdia, Les Metamorfosis, Les suplicants, Ovidi, Papini Estaci, Peneu, Pseudo-Apol·lodor, Sòfocles, Tàlau, Tebes (Grècia), Virgili, Zeus.
Apol·loni de Rodes
Apol·loni de Rodes (Ἀπολλώνιος ὁ Ῥόδιος; Apollonius Rhodius) (Alexandria d'Egipte 295 aC-215 aC) va ser un escriptor, filòleg i bibliotecari grec.
Veure Capaneu і Apol·loni de Rodes
Argonautes
''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.
Veure Capaneu і Argonautes
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Veure Capaneu і Argos
Art amatòria
LArs Amatoria o L'art d'estimar és un poema de l'escriptor llatí Ovidi.
Veure Capaneu і Art amatòria
Èsquil
Èsquil Èsquil (en grec antic:, Aiskhúlos o Aiskhýlos, Eleusis, c. 525/524, Gela 456/455 aC) fou un dramaturg grec.
Veure Capaneu і Èsquil
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Veure Capaneu і Dante Alighieri
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Capaneu і Déu
Els set contra Tebes
''El jurament dels set cabdills'' (obra d'Alfred Church, 1897) Els set contra Tebes és una tragèdia d'Èsquil.
Veure Capaneu і Els set contra Tebes
Estènel (fill de Capaneu)
Segons la mitologia grega, Estènel (en grec antic Σθένελος) va ser un heroi, fill de Capaneu i d'Evadne.
Veure Capaneu і Estènel (fill de Capaneu)
Eurípides
'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Veure Capaneu і Eurípides
Evadne (filla d'Ifis)
Evadne (en grec antic Εὐάδνη, Euadne), segons la mitologia grega, fou filla d'Ifis, rei d'Argos.
Veure Capaneu і Evadne (filla d'Ifis)
Filòstrat de Lemnos
Filòstrat de Lemnos (Philostratus) va ser un filòsof, historiador i orador de la Grècia romana, nascut a Lemnos i que va ensenyar oratòria a Atenes.
Veure Capaneu і Filòstrat de Lemnos
Fill
Un pare amb el seu fill. Un fill o filla (del llatí "fīlius") és el descendent directe d'un animal o persona.
Veure Capaneu і Fill
Gai Juli Higí
Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.
Veure Capaneu і Gai Juli Higí
Guerra dels set Cabdills
La guerra dels set Cabdills és un dels episodis més dramàtics i coneguts de la mitologia grega.
Veure Capaneu і Guerra dels set Cabdills
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Veure Capaneu і Hermes
Ifis (rei)
Segons la mitologia grega, Ifis (en grec antic Ἶφις), fou un rei d'Argos, fill d'Alèctor.
Veure Capaneu і Ifis (rei)
Infern - Cant Catorzè
Gustave Doré: "L'horrible sorral" dels violents contra Déu i la natura El cant catorzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer anell del Setè Cercle, on els pecadors són castigats sobre un "horrible sorral", de sorra ardent en què cauen flames constants a sobre dels condemnats.
Veure Capaneu і Infern - Cant Catorzè
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Veure Capaneu і La Divina Comèdia
Les Metamorfosis
XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.
Veure Capaneu і Les Metamorfosis
Les suplicants
Les suplicants (en grec: Ικέτιδες) és una tragèdia d'Eurípides del 423 aC.
Veure Capaneu і Les suplicants
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Veure Capaneu і Ovidi
Papini Estaci
Estaci, Virgili i Dante al costat de les flames de la setena terrassa al purgatori (''Divina comèdia'', Cant 25). Publi Papini Estaci (Publius Papinius Statius), més conegut com a Papini Estaci o, simplement, Estaci, fou un poeta romà nascut a Nàpols vers l'any 45 dC.
Veure Capaneu і Papini Estaci
Peneu
Peneu consolat per altres déus-rius per la pèrdua de la seva filla Dafne Segons la mitologia grega, Peneu (en grec antic Πηνειός, Peneios), era un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.
Veure Capaneu і Peneu
Pseudo-Apol·lodor
Pseudo-Apol·lodor és el nom que es dona actualment a l'autor del compendi mitològic grec titulat Biblioteca (Βιβλιοθήκη), una obra atribuïda anteriorment a Apol·lodor d'Atenes (del). No sabem res de la seva vida ni si va escriure altres obres.
Veure Capaneu і Pseudo-Apol·lodor
Sòfocles
Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.
Veure Capaneu і Sòfocles
Tàlau
Segons la mitologia grega, Tàlau (en grec antic Ταλαός) va ser un rei d'Argos, fill de Biant i de Pero, la filla de Neleu.
Veure Capaneu і Tàlau
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Veure Capaneu і Tebes (Grècia)
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Veure Capaneu і Virgili
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Capaneu і Zeus
També conegut com Capaneus, Kapaneós.