Taula de continguts
178 les relacions: Ab Urbe Condita, Al·lòbroges, Alba Longa, Alexandre Sever, Antoní Pius, Apià, Apol·lònia d'Il·líria, Útica, Aulus Cecina Aliè, Auspici, Barthold Georg Niebuhr, Batalla de l'Àl·lia, Buteó, Cassi Dió, Cònsol romà, Cesó, Cesó Fabi Ambust, Cesó Fabi Vibulà, Ciceró, Client (Roma), Cremera, De l'orador, Dictador romà, Diodor de Sicília, Dionisi d'Halicarnàs, Domicià, Dorsó, Edil romà, Emili Paulus, En defensa de Luci Corneli Balb, Epistulae ad Atticum, Eqües, Etruscs, Eutropi (historiador), Evandre, Fabi Ambust, Fabi Fabul, Fabi Màxim, Fabi Mela, Fabi Píctor, Fabi Plancíades Fulgenci, Fabi Rústic, Fabi Valent, Fabi Vibulà, Faustulus, Fàbia Major, Fàbia Menor, Flamen, Gai Fabi Ambust (mestre de cavalleria), Gai Fabi Dorsó Licí, ... Ampliar l'índex (128 més) »
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Veure Gens Fàbia і Ab Urbe Condita
Al·lòbroges
Els al·lòbroges (en llatí: Allobroges, Allobriges, Allobruges, en grec antic Άλλόβριγες o Ἀλλόβρογες) eren un poble gal que habitaven un territori a l'est del Roine, principalment entre el Roine i l'Isèra.
Veure Gens Fàbia і Al·lòbroges
Alba Longa
Alba Longa fou una ciutat del Latium a la riba est del llac Albanus i al peu de la muntanya Albanus.
Veure Gens Fàbia і Alba Longa
Alexandre Sever
Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.
Veure Gens Fàbia і Alexandre Sever
Antoní Pius
Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.
Veure Gens Fàbia і Antoní Pius
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Veure Gens Fàbia і Apià
Apol·lònia d'Il·líria
Apol·lònia (Apollonia) era una ciutat d'Il·líria, a uns 20 km de la costa i a menys de 5 km de la riba dreta del riu Aous (actual Viosa).
Veure Gens Fàbia і Apol·lònia d'Il·líria
Útica
Útica fou una ciutat d'Àfrica al nord-oest de Cartago, al districte de Zeugitana, a la desembocadura del riu Bagradas.
Veure Gens Fàbia і Útica
Aulus Cecina Aliè
Aulus Cecina Aliè (Aulus Caecina Alienus, i esmentat als Fastos com a Aulus Licinius Caecina) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Aulus Cecina Aliè
Auspici
Un àugur consulta la voluntat dels déus observant el vol dels ocells (''auspicium''), a petició del rei Numa Pompili Auspici (en llatí auspicium) era una tècnica que feien uns sacerdots a l'antiga Roma, consistent en la interpretació de la voluntat dels déus a través de l'observació de la conducta de les aus.
Veure Gens Fàbia і Auspici
Barthold Georg Niebuhr
Barthold Georg Niebuhr (Copenhaguen, 27 d'agost de 1776 - Bonn, 2 de gener de 1831) fou un diplomàtic i historiador alemany, nat a Dinamarca.
Veure Gens Fàbia і Barthold Georg Niebuhr
Batalla de l'Àl·lia
La batalla de Àl·lia va ser una batalla esdevinguda durant la primera invasió gal·la d'Itàlia.
Veure Gens Fàbia і Batalla de l'Àl·lia
Buteó
Buteó era un nom de família de la gens Fàbia.
Veure Gens Fàbia і Buteó
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Veure Gens Fàbia і Cassi Dió
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Gens Fàbia і Cònsol romà
Cesó
Cesó (Kaeso) és un praenomen romà que fou comú els primers anys de la República però força restringit a un petit nombre de famílies i finalment caigut en desús el.
Veure Gens Fàbia і Cesó
Cesó Fabi Ambust
Cesó Fabi Ambust (en Kaeso Fabius M. f. Q. n. Ambustus) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Cesó Fabi Ambust
Cesó Fabi Vibulà
Cesó Fabi Vibulà (en llatí Kaeso Fabius K. F. Vibulanus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Gens Fàbia і Cesó Fabi Vibulà
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Gens Fàbia і Ciceró
Client (Roma)
Client, del llatí cliens (parent amb el verb cluere, «obeir»), era una classe social de l'antiga Roma.
Veure Gens Fàbia і Client (Roma)
Cremera
El Cremera Cremera Κρεμέρα) és un rierol d'Etrúria que desaigua al Tíber a uns quilòmetres de Roma. El riu és cèlebre, segons la llegenda que s'explica de la gens Fàbia, que assegura que després que haguessin tingut el càrrec de cònsol per set vegades consecutives, l'any 479 aC van encetar una guerra contra la ciutat de Veïs com si es tractés d'una obligació privada i no un assumpte públic.
Veure Gens Fàbia і Cremera
De l'orador
De l'orador (en llatí: De oratore) és un llibre publicat per l'escriptor i polític romà Ciceró el 55 aC.
Veure Gens Fàbia і De l'orador
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Veure Gens Fàbia і Dictador romà
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Veure Gens Fàbia і Diodor de Sicília
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Veure Gens Fàbia і Dionisi d'Halicarnàs
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Veure Gens Fàbia і Domicià
Dorsó
Dorsó (en llatí Dorso) era el nom d'una família romana d'origen patrici de la gens Fàbia.
Veure Gens Fàbia і Dorsó
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Veure Gens Fàbia і Edil romà
Emili Paulus
Els Emili Paulus (Aemilius Paullus o Paulus) foren una branca familiar de la gens Emília.
Veure Gens Fàbia і Emili Paulus
En defensa de Luci Corneli Balb
En defensa de Luci Corneli Balb (en llatí: Pro Balbo) és un discurs que va ser pronunciat al setembre de l'any 56 aC per l'escriptor i polític romà Ciceró en defensa de Luci Corneli Balb, un dels homes de plena confiança de Juli Cèsar, acusat d' haver aconseguit la ciutadania romana de manera fraudulenta.
Veure Gens Fàbia і En defensa de Luci Corneli Balb
Epistulae ad Atticum
Epistulae ad Atticum (Cartes a Àtic) és una col·lecció de cartes del polític i orador romà Marc Tul·li Ciceró al seu amic Tit Pomponi Àtic.
Veure Gens Fàbia і Epistulae ad Atticum
Eqües
Els eqües (en Aequi; en Αἶκοι, Αἰκανοί, ecans), anomenats també equicolans (Aequicŏli; Αἰκολανοί), foren un poble itàlic que habitava la regió muntanyosa de l'alta vall del riu Anio i els Monts Carseolans.
Veure Gens Fàbia і Eqües
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Veure Gens Fàbia і Etruscs
Eutropi (historiador)
Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.
Veure Gens Fàbia і Eutropi (historiador)
Evandre
Segons la mitologia grega, Evandre (en grec antic Εὔανδρος, home bo o home fort) va ser un heroi, originari de la ciutat de Pal·làntion.
Veure Gens Fàbia і Evandre
Fabi Ambust
Els Fabi Ambust (Fabii Ambusti) foren una branca de la gens Fàbia que portà el cognomen d'Ambust.
Veure Gens Fàbia і Fabi Ambust
Fabi Fabul
Fabi Fabul (en llatí Fabius Fabullus) va ser una de les persones a les que es va atribuir la mort de l'emperador Galba l'any 69.
Veure Gens Fàbia і Fabi Fabul
Fabi Màxim
Els Fabi Màxim (en Fabii Maximi) foren una branca de la gens Fàbia que portà el cognom Màxim.
Veure Gens Fàbia і Fabi Màxim
Fabi Mela
Fabi Mela (en llatí Fabius Mela) va ser un jurista romà que sovint se cita al Digest on no consta cap escrit seu.
Veure Gens Fàbia і Fabi Mela
Fabi Píctor
Els Fabi Píctor (Fabii Pictores) foren una branca de la gens Fàbia que portà el cognom Píctor ('pintor') i iniciada per Gai Fabi, que prengué lagnomen de Píctor perquè era la seva professió; aquest agnomen passà als seus fills, que el portaren com a cognomen i així esdevengué hereditari.
Veure Gens Fàbia і Fabi Píctor
Fabi Plancíades Fulgenci
Fabi Plancíades Fulgenci (en Fabius Planciades Fulgentius) va ser un gramàtic i mitògraf en llengua llatina de data incerta però no anterior al.
Veure Gens Fàbia і Fabi Plancíades Fulgenci
Fabi Rústic
Fabi Rústic (en llatí Fabius Rusticus) va ser un historiador romà que Tàcit menciona diverses vegades.
Veure Gens Fàbia і Fabi Rústic
Fabi Valent
Fabi Valent (en llatí Fabius Valens) va ser un general romà.
Veure Gens Fàbia і Fabi Valent
Fabi Vibulà
Els Fabi Vibulà (en Fabii Vibulani) foren una branca de la gens Fàbia que portà el cognomen de Vibulà.
Veure Gens Fàbia і Fabi Vibulà
Faustulus
Faustulus representat al Mosaic de Font de Mussa, conservat al Museu de Prehistòria de València. Faustulus portant un dels bessons a la seva dona, pintura de Pietro da Cortona. Rubens,(Museus Capitolins) Faustulus és un dels personatges de la mitologia romana.
Veure Gens Fàbia і Faustulus
Fàbia Major
Fàbia Major (en llatí Fabia) va ser una de les dues filles del patrici Marc Fabi Ambust.
Veure Gens Fàbia і Fàbia Major
Fàbia Menor
Fàbia Menor (en llatí Fabia Minor) va ser una de les dues filles del patrici Marc Fabi Ambust.
Veure Gens Fàbia і Fàbia Menor
Flamen
s). Museu del Louvre. Flamen (flamines en llatí plural) eren els sacerdots dedicats al culte d'un deu concret.
Veure Gens Fàbia і Flamen
Gai Fabi Ambust (mestre de cavalleria)
Gai Fabi Ambust (en Caius Fabius M. F. N. N. Ambustus) va ser un militar romà.
Veure Gens Fàbia і Gai Fabi Ambust (mestre de cavalleria)
Gai Fabi Dorsó Licí
Gai Fabi Dorsó Licini (en Gaius Fabius Dorsuo Licinus) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Gai Fabi Dorsó Licí
Gai Fabi Hadrià
Gai Fabi Hadrià (en llatí Caius Fabius Hadrianus) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Gai Fabi Hadrià
Gai Fabi Píctor (cònsol 269 aC)
Gai Fabi Píctor (en Gaius Fabius Pictor) va ser un magistrat romà fill del pintor Gai Fabi i germà del cònsol Numeri Fabi Píctor.
Veure Gens Fàbia і Gai Fabi Píctor (cònsol 269 aC)
Gai Fabi Píctor (pintor)
Gai Fabi Píctor (en Gaius Fabius Pictor) va ser un pintor romà de la gens Fàbia.
Veure Gens Fàbia і Gai Fabi Píctor (pintor)
Gai Licini Calvus Estoló
Gai Licini Calvus Estoló (Gaius Licinius Calvus Stolo) va ser tribú de la plebs del al.
Veure Gens Fàbia і Gai Licini Calvus Estoló
Gai Sal·lusti Crisp
Gai Sal·lusti Crisp (en llatí: Gaius Sallustius Crispus) (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) va ser un historiador romà que va escriure les obres conegudes per Historiae, de les quals només s'ha conservat algun fragment, la Coniuratio Catilinae, la seva primera obra, escrita després de la mort de Juli Cèsar (cap al 42 aC), i el Bellum Iugurthinum, escrita en època del Segon Triumvirat (cap al 40 aC).
Veure Gens Fàbia і Gai Sal·lusti Crisp
Gai Vel·lei Patèrcul
Gai Vel·lei Patèrcul (Gaius Velleius Paterculus; Campània, 19 aC-30) va ser un historiador romà contemporani d'August i Tiberi.
Veure Gens Fàbia і Gai Vel·lei Patèrcul
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Veure Gens Fàbia і Gàl·lia Cisalpina
Gens (família)
La Gens (en llatí plural gentes) és una paraula llatina que originalment, a la societat romana, era equivalent a un grup famíliar patrilineal que portava el mateix nomen gentilicum.
Veure Gens Fàbia і Gens (família)
Gens Clàudia
La Gens Clàudia va ser una família patrícia i plebea romana.
Veure Gens Fàbia і Gens Clàudia
Gens Cornèlia
La gens Cornèlia (Cornelia gens) va ser una gens romana, patrícia i plebea, una de les més distingides, que va produir un gran nombre d'homes il·lustres.
Veure Gens Fàbia і Gens Cornèlia
Gens Emília
La gens Emília (Aemilia i abans Aimilia, en plural:Aemilii) era una antiga família romana que ja existia en temps del rei Numa.
Veure Gens Fàbia і Gens Emília
Gens Mànlia
La gens Mànlia va ser una gens romana d'origen patrici, una de les més antigues de Roma.
Veure Gens Fàbia і Gens Mànlia
Gens Otacília
Otacília i també Octacília (en llatí Otacilia o Octacilia) va ser una gens romana d'origen que va aparèixer al començament de la Primera Guerra Púnica quan dos germans d'aquesta família van ser elegits cònsols.
Veure Gens Fàbia і Gens Otacília
Gens Pinària
La gens Pinària (en llatí Pinaria gens) va ser una de les gens patrícies més antigues de Roma, que situava el seu origen abans de la fundació de la ciutat, quan els Potitii i els Pinarii, que vivien a la comarca on després es va fundar Roma, van donar hospitalitat a Hèrcules.
Veure Gens Fàbia і Gens Pinària
Gens Potícia
La gens Potícia o Potítia (en llatí Potitia gens) era una antiga gens romana d'origen patrici, que tot i la seva antiguitat mai no va ser gaire important.
Veure Gens Fàbia і Gens Potícia
Gens Valèria
La Gens Valèria (en llatí Valeria) era una gens romana patrícia i més tard plebea.
Veure Gens Fàbia і Gens Valèria
Gneu Pompeu Estrabó
Gneu Pompeu Estrabó (en llatí Cnaeus Pompeius o Pompaeus Sex. F. Cn. N. Strabo) era segon fill de Sext Pompeu i de Lucília, germana del poeta Gai Lucili.
Veure Gens Fàbia і Gneu Pompeu Estrabó
Guerra de Numància
La Guerra de Numància es va iniciar el 143 aC com una revolta dels celtibers de Numantia i fou la tercera i darrera de les campanyes que va enfrontar la República de Roma i les forces celtiberes de la Hispània Citerior.
Veure Gens Fàbia і Guerra de Numància
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Veure Gens Fàbia і Guerra de Troia
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Veure Gens Fàbia і Hèrcules
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Veure Gens Fàbia і Hispània Citerior
Hispània Ulterior
Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.
Veure Gens Fàbia і Hispània Ulterior
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Veure Gens Fàbia і Història Augusta
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Veure Gens Fàbia і Horaci
In Pisonem
In Pisonem (Contra Pisó) és un discurs de Ciceró pronunciat al Senat romà l'any 55 aC contra Luci Calpurni Pisó Cesoní, acusant-lo d'estar “fora de la llei”, bàsicament, pel malestar de la província que supervisava, Macedònia.
Veure Gens Fàbia і In Pisonem
In Verrem
Província romana de Sicília In Verrem ('Discursos contra Verres', dites també Verrines) són una sèrie de discursos de Ciceró pronunciats l'any 70 aC contra Verres, exgovernador de Sicília, per abusos comesos durant la seva gestió a la província, amb motiu del procés que es va iniciar contra ell.
Veure Gens Fàbia і In Verrem
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Veure Gens Fàbia і Joan Zonaràs
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Gens Fàbia і Juli Cèsar
Juli Civilis
Claudi Civilis o més correctament Gai Juli Civilis (en llatí Claudius Civilis o Caius Julius Civilis) va ser el líder dels bataus, poble germànic que es revoltà contra Roma l'any 69.
Veure Gens Fàbia і Juli Civilis
Juvenal
miniatura Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) (Aquino, 55 – 60? – 127 o després) fou un poeta satíric.
Veure Gens Fàbia і Juvenal
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Gens Fàbia і Llatí
Llatins
Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.
Veure Gens Fàbia і Llatins
Lleis Liciniae-Sextiae
Les lleis Liciniae-Sextiae proposades pels tribuns Caius Licinius i Lucius Sextius, que van establir l'abolició dels tribuns amb potestat consular a l'antiga Roma.
Veure Gens Fàbia і Lleis Liciniae-Sextiae
Llop
El llop (Canis lupus) és una espècie de mamífer carnívor originari d'Euràsia i Nord-amèrica.
Veure Gens Fàbia і Llop
Luci Emili Paulus Macedònic
Luci Emili Paulus Macedònic (Lucius Aemilius L. f. M. n. Paullus Macedonicus) (230 o 231 aC - 160 aC) va ser un magistrat romà, el membre més distingit de la família dels Emili Paulus, que formava part de la gens Emília.
Veure Gens Fàbia і Luci Emili Paulus Macedònic
Luci Fabi Ciló Septimià
Luci Fabi Ciló Septimià (en llatí Lucius Fabius Cilo Septimianus, però una inscripció li dona el nom de Lucius Fabius Cilo Septiminus Catinius Acilianus Lepidus Fulcinianus) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Luci Fabi Ciló Septimià
Luci Sergi Catilina
Luci Sergi Catilina (en llatí: Lucius Sergius Catilina) (?, 109 o 108 aC — ?, 62 aC) va ser un noble romà de finals del període republicà que va liderar una conjura que perseguia derrocar el govern republicà senatorial.
Veure Gens Fàbia і Luci Sergi Catilina
Lupercals
Escultura en bronze representant el cap d'un llop, s.I Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l'antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus).
Veure Gens Fàbia і Lupercals
Luperci
Luperci (literalment lupercs, singular luperc) va ser el nom dels sacerdots del déu Luperc (Lupercus).
Veure Gens Fàbia і Luperci
Marc Fabi Ambust (cònsol)
Marc Fabi Ambust (en Marcus Fabius N. F. M. N. Ambustus) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Marc Fabi Ambust (cònsol)
Marc Fabi Ambust (censor)
Marc Fabi Ambust (en Marcus Fabius K. F. M. N. Ambustus), va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Marc Fabi Ambust (censor)
Marc Fabi Ambust (mestre de cavalleria)
Marc Fabi Ambust (en Marcus Fabius M. F. N. N. Ambustus) va ser un militar romà.
Veure Gens Fàbia і Marc Fabi Ambust (mestre de cavalleria)
Marc Fabi Ambust (Pontífex Màxim)
Marc Fabi Ambust (en Marcus Fabius Ambustus) era Pontífex Màxim l'any.
Veure Gens Fàbia і Marc Fabi Ambust (Pontífex Màxim)
Marc Fabi Buteó
Marc Fabi Buteó (Marcus Fabius M. p. M. n. Buteo) va ser un magistrat romà, probablement germà del cònsol del 247 aC Numeri Fabi Buteó.
Veure Gens Fàbia і Marc Fabi Buteó
Marc Fabi Vibulà (cònsol 442 aC)
Marc Fabi Vibulà (en Marcus Fabius Q. F. M. N. Vibulanus) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Marc Fabi Vibulà (cònsol 442 aC)
Marc Fabi Vibulà (cònsol 483 aC)
Marc Fabi Vibulà (en llatí Marcus Fabius K. F. Vibulanus) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Marc Fabi Vibulà (cònsol 483 aC)
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Veure Gens Fàbia і Mart (mitologia)
Messapis
Els messapis (Messapii, també Calabri; Messápioi— foren un poble que habità la regió de l'Apúlia, i constituïen una branca dels iapigis. El seu nom podria derivar de la ciutat de Messàpia, situada entre Oria i Brundísium, encara que la seva existència no és segura.
Veure Gens Fàbia і Messapis
Mestre de la cavalleria
El mestre de la cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat.
Veure Gens Fàbia і Mestre de la cavalleria
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Veure Gens Fàbia і Naturalis Historia
Nom romà
''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.
Veure Gens Fàbia і Nom romà
Numeri Fabi Ambust
Numeri Fabi Ambust (en Numerius Fabius M. F. Q. N. Ambustus) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Numeri Fabi Ambust
Numeri Fabi Buteó
Numeri Fabi Buteó (Numerius Fabius M. f. M. n. Buteo) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Numeri Fabi Buteó
Numeri Fabi Píctor
Numeri Fabi Píctor (en Numeri Fabius Pictor) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Numeri Fabi Píctor
Numeri Fabi Vibulà
Numeri Fabi Vibulà (en llatí Numerius Fabius Q. F. M. N. Vibulanus) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Numeri Fabi Vibulà
Optimat
Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.
Veure Gens Fàbia і Optimat
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Veure Gens Fàbia і Ovidi
Partit popular (antiga Roma)
El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) eren un grup constituït pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobiles i els optimates a través del senat en la vida política.
Veure Gens Fàbia і Partit popular (antiga Roma)
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Veure Gens Fàbia і Patrici (classe romana)
Pau el Diaca
Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.
Veure Gens Fàbia і Pau el Diaca
Pau Orosi
s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).
Veure Gens Fàbia і Pau Orosi
Paulus Fabi Màxim
Paulus Fabi Màxim (en Paulus Fabius Q. f. Q. n. Maximus) va ser procònsol de la Tarraconense Era fill de Quint Fabi Màxim i germà d'Africà Fabi Màxim.
Veure Gens Fàbia і Paulus Fabi Màxim
Paulus Fabi Pèrsic
Paulus Fabi Pèrsic (en Paulus Fabius Paul.) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Paulus Fabi Pèrsic
Plini el Jove
Gai Plini Cecili Segon (en llatí Caius Plinius Caecilius Secundus; Como, 61 – Nicomèdia, 113) va ser un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell.
Veure Gens Fàbia і Plini el Jove
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Gens Fàbia і Plini el Vell
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Gens Fàbia і Plutarc de Queronea
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Veure Gens Fàbia і Polibi
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Veure Gens Fàbia і Pontífex Màxim
Prínceps
A l'organització de l'exèrcit romà, concretament de la legió, els prínceps (principes) eren soldats de certa experiència.
Veure Gens Fàbia і Prínceps
Pretor peregrí
El pretor peregrí (en llatí Praetor peregrinus) era un magistrat (pretor) de l'antiga Roma que sorgí cap al final de la primera guerra púnica.
Veure Gens Fàbia і Pretor peregrí
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Veure Gens Fàbia і Primera Guerra Púnica
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Veure Gens Fàbia і Qüestor
Quint Fabi Ambust (dictador)
Quint Fabi Ambust (en Quintus Fabius (Q. F. Q. N.) Ambustus) va ser un militar romà.
Veure Gens Fàbia і Quint Fabi Ambust (dictador)
Quint Fabi Ambust (tribú)
Quint Fabi Ambust (en Quintus Fabius M. F. Q. N. Ambustus) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Quint Fabi Ambust (tribú)
Quint Fabi Labeó
Quint Fabi Labeó (en llatí Quintus Fabius Labeo) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Quint Fabi Labeó
Quint Fabi Màxim (àugur)
Quint Fabi Màxim (Quintus Fabius Q. f. Q. n. Maximus) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Quint Fabi Màxim (àugur)
Quint Fabi Màxim (cònsol 45 aC)
Quint Fabi Màxim (en Quintus Fabius Q. F. Q. N. Maximus) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Quint Fabi Màxim (cònsol 45 aC)
Quint Fabi Màxim (pretor)
Quint Fabi Màxim (en llatí Quintus Fabius Maximus) va ser un magistrat romà que formava part de la gens Fàbia i de la família dels Fabi Màxim.
Veure Gens Fàbia і Quint Fabi Màxim (pretor)
Quint Fabi Màxim Al·lobrògic (magistrat)
Quint Fabi Màxim Al·lobrògic (en llatí Quintus Fabius Q. F. Q. Aemiliani N. Maximus Allobrogicus) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Quint Fabi Màxim Al·lobrògic (magistrat)
Quint Fabi Màxim Berrugós
Quint Fabi Màxim Berrugós (en llatí Quintus Fabius Maximus Verrucosus) (Roma, v 275 aC - Roma, 203 aC) va ser un polític i militar romà.
Veure Gens Fàbia і Quint Fabi Màxim Berrugós
Quint Fabi Màxim Eburne
Quint Fabi Màxim Eburne (en Quintus Fabius Maximus Eburnus) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Quint Fabi Màxim Eburne
Quint Fabi Màxim Emilià
Quint Fabi Màxim Emilià (en llatí Quintus Fabius Q. F. Q. N. Maximus Emilianus) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Quint Fabi Màxim Emilià
Quint Fabi Màxim Gurges
Quint Fabi Màxim Gurges (en Quintus Fabius Q. F. M. N. Maximus Gurges) va ser un magistrat romà, fill de Quint Fabi Màxim Rul·lià.
Veure Gens Fàbia і Quint Fabi Màxim Gurges
Quint Fabi Màxim Rul·lià
Quint Fabi Màxim Rul·lià —Quintus Fabius M. f. N. n. Maximus Rullianus— va ser un magistrat romà fill de Marc Fabi Ambust, escollit cònsol cinc vegades.
Veure Gens Fàbia і Quint Fabi Màxim Rul·lià
Quint Fabi Màxim Servilià
Quint Fabi Màxim Servilià (en Quintus Fabius Maximus Servilianus) era fill de Gneu Servili Cepió.
Veure Gens Fàbia і Quint Fabi Màxim Servilià
Quint Fabi Píctor (historiador)
Quint Fabi Píctor (en Quinctus Fabius Pictor) va ser un historiador romà en llengua grega.
Veure Gens Fàbia і Quint Fabi Píctor (historiador)
Quint Fabi Píctor (pretor 189 aC)
Quint Fabi Píctor (en Quinctus Fabius Q. f. C. n. Pictor) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Quint Fabi Píctor (pretor 189 aC)
Quint Fabi Sanga
Quint Fabi Sanga (en llatí Quintus Fabius Sanga) era el patró dels al·lòbroges al qual els ambaixadors d'aquest poble van revelar els designis de Catilina i els altres conspiradors que li donaven suport.
Veure Gens Fàbia і Quint Fabi Sanga
Quint Fabi Vibulà (cònsol 423 aC)
Quint Fabi Vibulà (en llatí Quintus Fabius Q. F. M. N. Vibulanus) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Quint Fabi Vibulà (cònsol 423 aC)
Quint Fabi Vibulà (cònsol 467 aC)
Quint Fabi Vibulà (en llatí Quintus Fabius M. F. K. N. Vibulanus) fill de Marc Fabi Vibulà I, va ser un magistrat romà, elegit tres vegades cònsol i també membre de la comissió de decemvirs que va elaborar les Lleis de les dotze taules.
Veure Gens Fàbia і Quint Fabi Vibulà (cònsol 467 aC)
Quint Fabi Vibulà (cònsol 485 aC)
Quint Fabi Vibulà (en Quintus Fabius K. F. Vibulanus) va ser un magistrat romà del.
Veure Gens Fàbia і Quint Fabi Vibulà (cònsol 485 aC)
Quint Fabi Vibulà Ambust
Quint Fabi Vibulà Ambust (en Quintus Fabius M. F. Q. N. Vibulanus Ambustus) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Quint Fabi Vibulà Ambust
Quint Fabi Virgilià
Quint Fabi Virgilià (en llatí Quintus Fabius Virgilianus) va ser un militar romà.
Veure Gens Fàbia і Quint Fabi Virgilià
Quintilià
Marc Fabi Quintilià (en llatí Marcus Fabius Quintilianus; Calahorra, ca. 30 — Calahorra, ca. 95) va ser un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fos romà d'origen).
Veure Gens Fàbia і Quintilià
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Veure Gens Fàbia і Ròmul i Rem
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Gens Fàbia і Renaixement
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Gens Fàbia і República Romana
Sabí (jurista)
Sabí (en llatí Sabinus) va ser un jurista romà de rang consular que va viure en temps d'Elagàbal.
Veure Gens Fàbia і Sabí (jurista)
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Veure Gens Fàbia і Sabins
Sal·lentins
Els salentins o sal·lentins (en llatí salentini o sallentini, en grec antic Σαλεντῖνοι) eren un poble del sud d'Itàlia que vivia a la península que forma l'extrem sud-est d'Itàlia, a la regió que els grecs anomenaven Iapígia o Messàpia i els romans Calàbria.
Veure Gens Fàbia і Sal·lentins
Salus
''Salus'', representada en una moneda (aureus) del temps de Neró. Salus era la deessa de la salut en la mitologia romana, venerada des de molt antic que, amb el temps es va relacionar amb la deessa grega Higiea i se la va representar amb el mateix símbol: la serp.
Veure Gens Fàbia і Salus
Sarsina
Sarsina és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena, amb una població d'uns 4.000 habitants.
Veure Gens Fàbia і Sarsina
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Veure Gens Fàbia і Sèneca
Segle II aC
El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.
Veure Gens Fàbia і Segle II aC
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Veure Gens Fàbia і Segona Guerra Civil romana
Servi Fabi Píctor
Servi Fabi Píctor (en Servius Fabius Q. f. Q. n. Pictor) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Fàbia і Servi Fabi Píctor
Servi Sulpici Pretextat
Servi Sulpici Pretextat (en llatí Servius Sulpicius Pretextatus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Gens Fàbia і Servi Sulpici Pretextat
Sext Aureli Properci
Sext Aureli Properci, en llatí: Sextus Aurelius Propertius, (Úmbria, vers 57/46 aC- Roma, vers 15 aC) fou un destacat poeta elegíac romà.
Veure Gens Fàbia і Sext Aureli Properci
Sext Aureli Víctor
Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Veure Gens Fàbia і Sext Aureli Víctor
Sext Juli Frontí
va ser un polític, militar i escriptor romà.
Veure Gens Fàbia і Sext Juli Frontí
Sext Pompeu Fest
Sext Pompeu Fest (en Sextus Pompeius Festus) va ser un lexicògraf romà a cavall dels segles i dC autor d'un epítome en vint llibres de l'obra de Marc Verri Flac De significatu verborum ('sobre el significat dels mots') intitulat Sexti Pompeii Festi de verborum significatione.
Veure Gens Fàbia і Sext Pompeu Fest
Sora
Sora és un municipi de la subcomarca del Bisaura, adscrit a la comarca d'Osona.
Veure Gens Fàbia і Sora
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Veure Gens Fàbia і Tàcit
Tívoli
Tivoli, antiga Tibur, és una ciutat del Laci, a Itàlia, que pertany a l'àrea administrativa anomenada ciutat metropolitana de Roma Capital, amb uns 80.000 habitants.
Veure Gens Fàbia і Tívoli
Temple romà
'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).
Veure Gens Fàbia і Temple romà
Tit Fabi Ticià
Tit Fabi Ticià (en Titus Fabius Titianus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Gens Fàbia і Tit Fabi Ticià
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Gens Fàbia і Titus Livi
Tribú amb potestat consular
Els tribuni militum consulari potestate («tribuns militars amb potestat consular»), comunament coneguts també com a tribuns consulars, van ser tribuns elegits amb poder consular durant l'anomenat «conflicte dels Ordres» a la República Romana, començant l'any 444 aC, i després de forma contínua des del 408 aC fins al 394 aC i el 391 aC de nou al 367 aC.
Veure Gens Fàbia і Tribú amb potestat consular
Tribus romanes
Inscripció Catàleg CIL: ''Corpus Inscriptionum Latinarum'' 13.1029 trobada a la Narbonensis, deixant constància de la inclusió de Gaius Otacilius dins la tribu ''Voltinia'' (VOL), on s'acostumava a allistar els ciutadans gals. Les tribus romanes eren la forma d'organització i de divisió primària dels antics romans que s'utilitzava sobretot per a realitzar el processos electorals.
Veure Gens Fàbia і Tribus romanes
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Veure Gens Fàbia і Triomf
Triumvir
Triumvir era el nom que tenia el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.
Veure Gens Fàbia і Triumvir
Tusculanes
Les Tusculanes (En llatí: Tusculanae Quaestiones o Tusculanae Disputationes) són una seguit de cinc conferències escrites per Marc Tuli Ciceró que tracten temes de la filosofia estoica en un intent per popularitzar-la.
Veure Gens Fàbia і Tusculanes
Valeri Màxim
Valeri Màxim (alguns manuscrits l'anomenen Marc Valeri Màxim i altres Publi Valeri Màxim) en llatí Valerius Maximus, va ser un compilador romà d'un llibre d'anècdotes històriques que tenia per finalitat posar en relleu les virtuts morals dels romans, titulat De Factis Dictisque Memorabilibus Libri IX (Fets i dites memorables), llibre dedicat a l'emperador Tiberi.
Veure Gens Fàbia і Valeri Màxim
Veios
Veïs (en llatí Veii, en grec antic Οὐηίοι) va ser una ciutat d'Etrúria.
Veure Gens Fàbia і Veios
Vides paral·leles
Les Vides paral·leles (en grec Βίοι Παράλληλοι, Bioi parallēlloi) són una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l'antiguitat clàssica, obra de l'historiador i assagista grec Plutarc de Queronea.
Veure Gens Fàbia і Vides paral·leles
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Veure Gens Fàbia і Vitel·li
Volscs
Els volscs (en llatí volsci, en grec antic Οὐόλσκοι) eren un poble del centre d'Itàlia que van tenir un paper important a l'antiga història de Roma.
Veure Gens Fàbia і Volscs