Accés més ràpid que el navegador!
117 les relacions: Acre (Israel), Adelaida de Vohburg, Adrià IV, Agnès d'Alemanya, Alí ibn al-Athir, Alemany, Alexandre III (papa), Alsàcia, Altenburg, Anagni, Antioquia, Aquisgrà, Arles, Bamberg (ciutat d'Alemanya), Basílica de Sant Pere, Batalla d'Iconi, Batalla de Legnano, Beatriu I de Borgonya, Benevent, Berta de Savoia, Besançon, Boleslau IV de Polònia, Carlemany, Casa de Welf, Comtat de Borgonya, Conclave, Confirmació papal, Conrad II de Suàbia, Conrad III, Conrad III d'Alemanya, Constantinoble, Corpus Iuris Civilis, Ducat de Baviera, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Ducat de Suàbia, Enric el Lleó, Enric II d'Anglaterra, Enric II de Babenberg, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric IX de Baviera, Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Església de Sant Pau (Tars), Estats Pontificis, Felip de Suàbia, Felip II de França, Frankfurt del Main, Frederic I de Suàbia, Frederic II de Suàbia, Frederic IV de Suàbia, ..., Frederic V de Suàbia, Frederic VI de Suàbia, Gaeta, Güelf I de Baviera, Gregori VII, Guillem II de Sicília, Hohenstaufen, Imperi Romà d'Orient, Italià, Itàlia, Judit de Baviera, Kilij Arslan II, Ladislau II de Polònia, Lliga Llombarda, Lliga Veronesa, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de reis germànics, Lluís VII de França, Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic, Manuel I Comnè, Milà, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Papa Eugeni III, Pasqual III, Pau de Constança, Pavia, Pipí I el Breu, Príncep elector, Rei d'Itàlia, Rei dels Romans, Renald III de Borgonya, Ricard Cor de Lleó, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Saladí, Segona Croada, Sens, Sven III, Tars (Turquia), Tercera Croada, Tir, Tractat de Constança, Treva de Venècia, Valdemar I, Víctor IV, Venècia, 10 de juny, 1122, 1147, 1152, 1154, 1155, 1156, 1157, 1160, 1165, 1166, 1169, 1178, 1186, 1190, 12 de març, 18 de juny, 23 de novembre, 30 de juny, 4 de març, 9 de març. Ampliar l'índex (67 més) »
Acre (Israel)
Acre és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Acre (Israel) · Veure més »
Adelaida de Vohburg
, també coneguda com a Adelheid, fou una reina alemanya, la primera dona de l'emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Adelaida de Vohburg · Veure més »
Adrià IV
de nom de bateig Nicholas Breakspeare va ser Papa de Roma del 1154 al 1159.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Adrià IV · Veure més »
Agnès d'Alemanya
Agnès d'Alemanya (1072/3 – 24 de setembre de 1143), també coneguda com a Agnès de Waiblingen, va ser un membre imperial de la dinastia Saliana.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Agnès d'Alemanya · Veure més »
Alí ibn al-Athir
Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Alí ibn al-Athir · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Alemany · Veure més »
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Alexandre III (papa) · Veure més »
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Alsàcia · Veure més »
Altenburg
Altenburg és una ciutat mitjana del land de Turíngia a la República Federal d'Alemanya.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Altenburg · Veure més »
Anagni
Anagni és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Frosinone, a la Vall Llatina.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Anagni · Veure més »
Antioquia
Antioquia (en turc Antakya, en grec Αντιόχεια; en àrab انطاكيا, Anṭākiyā) és una ciutat al sud de Turquia, prop de la frontera amb Síria, a la riba de l'Orontes, capital (merkez ilce) de la província de Hatay.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Antioquia · Veure més »
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Aquisgrà · Veure més »
Arles
Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Arles · Veure més »
Bamberg (ciutat d'Alemanya)
Bamberg és una ciutat al land de Baviera, a la regió de l'Alta Francònia, a Alemanya.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Bamberg (ciutat d'Alemanya) · Veure més »
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Basílica de Sant Pere · Veure més »
Batalla d'Iconi
La batalla d'Iconi forma part de la primera etapa de la Tercera Croada i tingué lloc el 18 de maig del 1190 quan l'emperador romanogermànic Frederic Barba-roja anava de camí cap a Terra Santa, al seu pas per la capital dels seljúcides.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla d'Iconi · Veure més »
Batalla de Legnano
La batalla de Legnano va tenir lloc el 29 de maig de 1176 i va enfrontar les tropes del Sacre Imperi Romanogermànic, dirigides per l'emperador Frederic I i la Lliga Llombarda, que va obtenir una victòria decisiva que va aconseguir forçar la Treva de Venècia i la posterior Pau de Constança.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Legnano · Veure més »
Beatriu I de Borgonya
Detall del matrimoni de la comtessa Beatriu I de Borgonya amb l'emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic Matrimoni de la comtessa Beatriu I de Borgonya amb l'emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic Comtat de Borgonya Beatriu I de Borgonya o Beatrix de Borgonya (1145 - 1184) va ser comtessa de Borgonya (filla única del comte Renald III de Borgonya) i Emperadriu del Sacre Imperi per matrimoni el 1156 amb l'Emperador Frederic Barba-roja.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Beatriu I de Borgonya · Veure més »
Benevent
Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Benevent · Veure més »
Berta de Savoia
Berta de Saboia, també dita Berta de Torí (21 de setembre de 1051 – Magúncia, 27 de desembre de 1087), va ser la primera esposa de l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, de la Casa de Savoia, va ser reina consort alemanya i emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Berta de Savoia · Veure més »
Besançon
Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Besançon · Veure més »
Boleslau IV de Polònia
Boleslau IV l'Arrissat. Pintat per Jan Matejko. Boleslau IV l'Arrissat (en polonès: Bolesław Kędzierzawy; 1120-1173) va ser duc de Polònia des de 1146 fins a la seva mort.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Boleslau IV de Polònia · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Carlemany · Veure més »
Casa de Welf
premonstratenc fundat per duc Enric IX de Baviera Blasó dels ducs de Braunschweig-Lüneburg emprat pels Welf El Casal de Welf o de Güelf és una dinastia europea, els orígens de la qual remunten al i perdura en l'actualitat.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Casa de Welf · Veure més »
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Borgonya · Veure més »
Conclave
La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Conclave · Veure més »
Confirmació papal
Amb el terme "confirmació papal" es defineix com la tendència de l'època carolíngia s'havia avançat a dir que l'elecció de l'emperador o el rei era legal i vàlid només si era formalment aprovada pel Papa o el seu representant, a través de la unció i la benedicció dels candidats.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Confirmació papal · Veure més »
Conrad II de Suàbia
Conrad II de Hohenstaufen (1173-15 d'agost de 1195) va ser duc de Suàbia des de 1191 fins a la seva mort, i duc de Rothenburg de 1188 a 1191.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad II de Suàbia · Veure més »
Conrad III
* Conrad III d'Alemanya (1093 – 1152), rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad III · Veure més »
Conrad III d'Alemanya
Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad III d'Alemanya · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Constantinoble · Veure més »
Corpus Iuris Civilis
El Corpus Iuris Civilis, Codex Iustinianus o Codi de Justinià és el nom de tres grans compilacions legals romanes d'Orient instituïdes per Justinià I El febrer del 528, poc després que Justinià I es convertís en emperador el 527, va decidir que el sistema legal i l'educació jurídica de l'imperi necessitava reparació i va nomenar una comissió de dotze persones per compilar les lleis imperials en un Corpus Iuris Civilis, presidida per Tribonià i amb paper important per Teòfil de Constantinoble mestre de lleis a Constantinoble.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Corpus Iuris Civilis · Veure més »
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Baviera · Veure més »
Ducat de Brunsvic-Lüneburg
Armes dels Ducs de Braunschweig-Lüneburg. El Ducat de Brunsvic-Lüneburg (en alemany, Herzogtum Braunschweig-Lüneburg) històricament va ser un estat del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'edat mitjana fins a principis de l'era contemporània.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »
Ducat de Suàbia
Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Suàbia · Veure més »
Enric el Lleó
Enric el Lleó - Heinrich der Löwe - (Ravensburg, 1129 - 2 d'agost de 1195) va ser un membre de la casa de Welf que fou duc de Saxònia, com a Enric III, des de 1142, i duc de Baviera, com a Enric XII, des de 1156, ducats que va governar fins al 1180.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric el Lleó · Veure més »
Enric II d'Anglaterra
Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric II d'Anglaterra · Veure més »
Enric II de Babenberg
Estàtua d'Enric ''Jasomirgott'' a Viena Enric II de Babenberg dit Jasomirgott (1107 – 13 de gener de 1177) fou comte palatí del Rin (1140-1141), duc de Baviera (Enric XI de Baviera 1143-1156) i marcgravi (Enric II d'Àustria 1141-1156) i després duc d'Àustria (Enric II d'Àustria 1156-1177) de la casa de Babenberg.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric II de Babenberg · Veure més »
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Enric IX de Baviera
Enric IX de Baviera o Enric el Negre (1075 - desembre de 1126) fou un membre de la Casa de Welf que va ser duc de Baviera des 1120 a 1126.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric IX de Baviera · Veure més »
Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric V (11 d'agost de 1086 - 23 de maig de 1125) va ser rei d'Alemanya (des de 1099) i emperador del Sacre Imperi Romà (des del 1111), el quart governant de la dinastia sàlica.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Església de Sant Pau (Tars)
L'església de Sant Pau és una antiga església ortodoxa grega a Tars, província de Mersin, Turquia.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Església de Sant Pau (Tars) · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Estats Pontificis · Veure més »
Felip de Suàbia
Felip de Suàbia (1177 – 21 de juny de 1208) va ser rei d'Alemanya i duc de Suàbia, rival de l'emperador Otó IV.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip de Suàbia · Veure més »
Felip II de França
Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip II de França · Veure més »
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Frankfurt del Main · Veure més »
Frederic I de Suàbia
Frederic I von Staufen (1050 - 21 de juliol de 1105) va ser duc de Suàbia des del 1079 fins a la seva mort.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic I de Suàbia · Veure més »
Frederic II de Suàbia
Frederic II de Hohenstaufen (1090 - 6 d'abril de 1147), anomenat "el borni", va ser duc de Suàbia des de 1105 fins a la seva mort.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic II de Suàbia · Veure més »
Frederic IV de Suàbia
Frederic IV de Hohenstaufen (1145 - 1167) va ser duc de Suàbia des de 1152 fins a la seva mort, succeint el seu cosí Frederic Barba-roja.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic IV de Suàbia · Veure més »
Frederic V de Suàbia
Frederic V de Hohenstaufen (1164 - 1170) va ser duc de Suàbia des de 1167 fins a la seva mort als sis anys.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic V de Suàbia · Veure més »
Frederic VI de Suàbia
Frederic VI de Hohenstaufen (1167 - 20 de gener de 1191) va ser duc de Suàbia des de 1170 fins a la seva mort al setge d'Acre, a la Tercera Croada.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic VI de Suàbia · Veure més »
Gaeta
Gaeta (en català antic Gaieta) és una ciutat de la regió del Laci a Itàlia, a la província de Latina, al peu de l'Orlando i enfront de Terracina.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Gaeta · Veure més »
Güelf I de Baviera
Güelf I o Welf I (mort el 6 de novembre de 1101 a Pafos, Xipre) va ser duc de Baviera des 1070 a 1077 i des del 1096 fins a la seva mort.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Güelf I de Baviera · Veure més »
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Gregori VII · Veure més »
Guillem II de Sicília
Guillem II de Sicília (en francès: Guillaume II) (1155 - 11 de novembre de 1189), dit el Bo, va ser rei del Regne de Sicília de 1166 fins a la seva mort.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Guillem II de Sicília · Veure més »
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Hohenstaufen · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Itàlia · Veure més »
Judit de Baviera
Judit de Baviera o Judit de Welf (nascuda vers 805, morta a Tours el 19 d'abril del 843), fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Judit de Baviera · Veure més »
Kilij Arslan II
Izz-ad-Din al-Màlik al-Muzzim Kilij Arslan ibn Messud també Kılıç Arslan II (? - 26 d'agost de 1192), fou sultà de Rum amb capital a Konya.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Kilij Arslan II · Veure més »
Ladislau II de Polònia
Ladislau l'Exiliat —Władysław II Wygnaniec— (Cracòvia, Polònia, 1105 - 30 de maig de 1159, Altenburg, Alemanya) va ser duc de Polònia, 1138-1146.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ladislau II de Polònia · Veure més »
Lliga Llombarda
miniatura La Lliga Llombarda va ser una aliança establerta l'1 de desembre de 1167 entre ciutats del nord d'Itàlia per tal de combatre la política de l'emperador Frederic I, que pretenia augmentar el poder del Sacre Imperi Romà al Regne d'Itàlia.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Lliga Llombarda · Veure més »
Lliga Veronesa
La Lliga veronesa fou una aliança de ciutats de tendència güelfa sorgida el 1164 a l'anomenada Marca de Verona.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Lliga Veronesa · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis germànics · Veure més »
Lluís VII de França
Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís VII de França · Veure més »
Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic
Lotari de Supplinburg (vers 1075 - Breitenwang, Tirol, 4 de desembre de 1137), dit "el Saxó", fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic com a Lotari II (o Lotari III) des de 1133 fins a la seva mort, el 1137.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Manuel I Comnè
Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Manuel I Comnè · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Milà · Veure més »
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Papa Eugeni III
Eugeni III (Montemagno, prop de Pisa, començament del s. XII - Tívoli, 8 de juliol de 1153) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1145 al 1153.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Papa Eugeni III · Veure més »
Pasqual III
Pasqual III, nascut com Guido da Crema, a Crema a Llombardia vers el 1100, i mort a Roma el 20 de setembre del 1168 va ser un antipapa dins l'Església catòlica del 1164 al 1168.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Pasqual III · Veure més »
Pau de Constança
Monumento conmemorativo de la Paz de Constanza en la fuente Kaiserbrunnen de esa ciudad. La Pau de Constança de 1183 va ser el tractat firmat a la ciutat de Constança entre l'emperador Frederic I Barbaroja i les ciutats de la Lliga Llombarda.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Pau de Constança · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Pavia · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Pipí I el Breu · Veure més »
Príncep elector
Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Príncep elector · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Rei d'Itàlia · Veure més »
Rei dels Romans
Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Rei dels Romans · Veure més »
Renald III de Borgonya
Comtat de Borgonya. Renald III de Borgonya (cap a 1093- 1148) fou comte de Borgonya i comte de Mâcon (conjuntament amb el seu germà Guillem IV de Borgonya i III de Mâcon) i comte de Viena Va néixer el 1093 i era fill del comte Esteve I de Borgonya i de Beatriu de Lorena (filla del duc Gerard I de Lorena; Esteve I, el 1087, a la mort del seu pare Guillem I de Borgonya havia reclamat i obtingut part del comtat, juntament amb el seu germà Renald II de Borgonya. El 1097 a la mort de Renald II, Esteve va aconseguir gairebé tot el poder deixant el comtat de Mâcon al fill de Renald II, Guillem II de Borgonya dit l'Alemany, però amb el seu propi fill Renald III com a cogovernant. Esteve I però va morir el 1102 a les croades (amb només 37 anys) i Guillem l'Alemany va recuperar el control; Renald III que tenia 9 anys el va succeir a Mâcon. A la mort de Guillem II el 1125, en una conspiració dels barons a la que Renald III no fou segurament estrany, el va succeir el seu fill Guillem III l'Infant, que fou assassinat abans de dos anys (1126 o 1127). Llavors Renald III va esdevenir comte únic de Borgonya i Mâcon. El 1130, es va casar amb Agata de Lorena (filla del duc Simó I de Lorena i d'Adelaida de la qual la filiació no és segura, doncs uns diuen que era de Lovaina i altres de Supplimburg. Aquest matrimoni va tenir el 1145 una filla, Beatriu I de Borgonya. Agata va morir 'abril de 1147, sense cap fill mascle Renald es volia alliberar de la tutela de l'emperador del Sacre Imperi Conrad III de Hohenstaufen, però va ser derrotat pel duc Conrad I de Zähringen i va haver d'abandonar totes les seves terres a l'est del Massís del Jura. En resposta a aquest esdeveniment va ser anomenat el Comte Franc, malnom a l'origen del tradicional nom de la regió Franc Comtat. Va morir el 1148 a l'edat de 55 anys. La seva filla única la comtessa Beatriu I de Borgonya el va succeir i el 1156 va esdevenir emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic per matrimoni amb l'emperador germànic Frederic Barba-roja al que va aportar en dot el comtat de Borgonya i els drets a Provença.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Renald III de Borgonya · Veure més »
Ricard Cor de Lleó
Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ricard Cor de Lleó · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Roma · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Saladí · Veure més »
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Segona Croada · Veure més »
Sens
Sens és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sens · Veure més »
Sven III
dreta Sven III Grathe —— (c. 1125 - 23 d'octubre del 1157) fou Rei de Dinamarca entre 1146 i 1157, at The Danish Monarchyaliant-se de diverses maneres amb Canut V i el seu cosí Valdemar I. El 1157, acordaren repartir-se en tres Dinamarca.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sven III · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Tars (Turquia) · Veure més »
Tercera Croada
La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Tercera Croada · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Tir · Veure més »
Tractat de Constança
El primer Tractat de Constança, signada el 23 de març de 1153 a Constança, va establir les condicions imposades pel Papa Eugeni III a Frederic I Barbaroja per ser coronat emperador.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Constança · Veure més »
Treva de Venècia
La Treva o Pau de Venècia de 1177, va ser un important tractat de pau entre el Papat i els seus aliats: les ciutats estats del nord d'Itàlia de la Lliga Llombarda i Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Treva de Venècia · Veure més »
Valdemar I
Valdemar I, també conegut com a Valdemar el Gran, (Slesvig, 15 de gener del 1131 - Ringstedt, 12 de maig del 1182) va ser Rei de Dinamarca des de 1146 fins a la seva mort el 1182.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Valdemar I · Veure més »
Víctor IV
Víctor IV, nascut Ottaviano di Monticelli, va ser antipapa de l'Església Catòlica de Roma entre 1159 i 1164.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Víctor IV · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Venècia · Veure més »
10 de juny
El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і 10 de juny · Veure més »
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1122 · Veure més »
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1147 · Veure més »
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1152 · Veure més »
1154
Països Catalans.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1154 · Veure més »
1155
El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1155 · Veure més »
1156
Sense descripció.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1156 · Veure més »
1157
Sense descripció.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1157 · Veure més »
1160
Sense descripció.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1160 · Veure més »
1165
Sense descripció.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1165 · Veure més »
1166
El 1166 (MCLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1166 · Veure més »
1169
El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1169 · Veure més »
1178
Sense descripció.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1178 · Veure més »
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1186 · Veure més »
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1190 · Veure més »
12 de març
El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і 12 de març · Veure més »
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і 18 de juny · Veure més »
23 de novembre
El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і 23 de novembre · Veure més »
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і 30 de juny · Veure més »
4 de març
El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і 4 de març · Veure més »
9 de març
El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і 9 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Federico Barbarroja, Frederic Barba-roja, Frederic Barbaroja, Frederic Barbarroja, Frederic I (emperador romanogermànic), Frederic I Barba-roja, Frederic I Barbaroja, Frederic I de Hohenstaufen, Frederic I del Sacre Imperi, Frederic I del Sacre Imperi Romanogèrmànic, Frederic I, emperador romanogermànic.
