Accés més ràpid que el navegador!
15 les relacions: Catedral d'Espira, Comtat de Blois, Comtat de Borgonya, Conrad II de Suàbia, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Felip de Suàbia, Frederic V de Suàbia, Frederic VI de Suàbia, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Otó I de Borgonya, Renald III de Borgonya, Würzburg, 1145, 1156, 1184.
Catedral d'Espira
La catedral d'Espira (en alemany: Speyerer Dom) és una catedral situada a la ciutat alemanya d'Espira, al land de Renània-Palatinat sota advocació conjunta de la nostra Senyora de l'Assumpció i sant Esteve.
Nou!!: Beatriu I de Borgonya і Catedral d'Espira · Veure més »
Comtat de Blois
Premers comtes de Blois: D'azur, una banda d'argent, flanquejada separada per dues línies d'or. Comtes de Blois de la família de Châtillon El comtat de Blois fou una jurisdicció feudal de França originada vers el 900.
Nou!!: Beatriu I de Borgonya і Comtat de Blois · Veure més »
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Nou!!: Beatriu I de Borgonya і Comtat de Borgonya · Veure més »
Conrad II de Suàbia
Conrad II de Hohenstaufen (1173-15 d'agost de 1195) va ser duc de Suàbia des de 1191 fins a la seva mort, i duc de Rothenburg de 1188 a 1191.
Nou!!: Beatriu I de Borgonya і Conrad II de Suàbia · Veure més »
Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).
Nou!!: Beatriu I de Borgonya і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Felip de Suàbia
Felip de Suàbia (1177 – 21 de juny de 1208) va ser rei d'Alemanya i duc de Suàbia, rival de l'emperador Otó IV.
Nou!!: Beatriu I de Borgonya і Felip de Suàbia · Veure més »
Frederic V de Suàbia
Frederic V de Hohenstaufen (1164 - 1170) va ser duc de Suàbia des de 1167 fins a la seva mort als sis anys.
Nou!!: Beatriu I de Borgonya і Frederic V de Suàbia · Veure més »
Frederic VI de Suàbia
Frederic VI de Hohenstaufen (1167 - 20 de gener de 1191) va ser duc de Suàbia des de 1170 fins a la seva mort al setge d'Acre, a la Tercera Croada.
Nou!!: Beatriu I de Borgonya і Frederic VI de Suàbia · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Beatriu I de Borgonya і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Otó I de Borgonya
Otó I de Borgonya (944 - 965), duc de Borgonya (956-965).
Nou!!: Beatriu I de Borgonya і Otó I de Borgonya · Veure més »
Renald III de Borgonya
Comtat de Borgonya. Renald III de Borgonya (cap a 1093- 1148) fou comte de Borgonya i comte de Mâcon (conjuntament amb el seu germà Guillem IV de Borgonya i III de Mâcon) i comte de Viena Va néixer el 1093 i era fill del comte Esteve I de Borgonya i de Beatriu de Lorena (filla del duc Gerard I de Lorena; Esteve I, el 1087, a la mort del seu pare Guillem I de Borgonya havia reclamat i obtingut part del comtat, juntament amb el seu germà Renald II de Borgonya. El 1097 a la mort de Renald II, Esteve va aconseguir gairebé tot el poder deixant el comtat de Mâcon al fill de Renald II, Guillem II de Borgonya dit l'Alemany, però amb el seu propi fill Renald III com a cogovernant. Esteve I però va morir el 1102 a les croades (amb només 37 anys) i Guillem l'Alemany va recuperar el control; Renald III que tenia 9 anys el va succeir a Mâcon. A la mort de Guillem II el 1125, en una conspiració dels barons a la que Renald III no fou segurament estrany, el va succeir el seu fill Guillem III l'Infant, que fou assassinat abans de dos anys (1126 o 1127). Llavors Renald III va esdevenir comte únic de Borgonya i Mâcon. El 1130, es va casar amb Agata de Lorena (filla del duc Simó I de Lorena i d'Adelaida de la qual la filiació no és segura, doncs uns diuen que era de Lovaina i altres de Supplimburg. Aquest matrimoni va tenir el 1145 una filla, Beatriu I de Borgonya. Agata va morir 'abril de 1147, sense cap fill mascle Renald es volia alliberar de la tutela de l'emperador del Sacre Imperi Conrad III de Hohenstaufen, però va ser derrotat pel duc Conrad I de Zähringen i va haver d'abandonar totes les seves terres a l'est del Massís del Jura. En resposta a aquest esdeveniment va ser anomenat el Comte Franc, malnom a l'origen del tradicional nom de la regió Franc Comtat. Va morir el 1148 a l'edat de 55 anys. La seva filla única la comtessa Beatriu I de Borgonya el va succeir i el 1156 va esdevenir emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic per matrimoni amb l'emperador germànic Frederic Barba-roja al que va aportar en dot el comtat de Borgonya i els drets a Provença.
Nou!!: Beatriu I de Borgonya і Renald III de Borgonya · Veure més »
Würzburg
Würzburg és una ciutat alemanya a la ribera del riu Main.
Nou!!: Beatriu I de Borgonya і Würzburg · Veure més »
1145
El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Beatriu I de Borgonya і 1145 · Veure més »
1156
Sense descripció.
Nou!!: Beatriu I de Borgonya і 1156 · Veure més »
1184
Països Catalans.
Nou!!: Beatriu I de Borgonya і 1184 · Veure més »
